Ja teniu el #TempsdeFranja 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíNo som territoris de segona | LaRàdio.cat.
No som territoris de segona
La Franja de Ponent és una perfecta representació, a petita escala, del país que tenim: diferents territoris units per la llengua, cultura i història, a qui s’ha separat en diferents províncies i inclús s’han esquarterat algunes comarques. Reduint encara més la mira, trobem el Matarranya, dividit administrativament en tres comarques, dos d’elles parcials. Això no ha impedit que la comarca més meridional de la Franja estigue agermanada als territoris de la Terra Alta i els Ports. Pertànyer, suposadament, a tres comarques autònomes diferents no és cap impediment per a que desenvolupen un projecte socioeconòmic totalment connectat. Exactament el mateix que passa a nivell dels Països Catalans.
La Franja és pot considerar territori assimilat. Ningú ací es qüestiona el mapa autonòmic, a pesar de que la tendència natural és anar cap al Principat a estudiar, al metge, a comprar o a intentar vendre’s la fruita. Esta relació social, al contrari que en el cas del País Valencià, sí que es veu reflectida en els mitjans de comunicació que ens arriben. A la part aragonesa del país encara -i esperem que dure- podem sintonitzar TV3 i Catalunya Ràdio.
Tot i això, el nostre territori continua a l’ombra informativa des dels mitjans catalans. L’única esperança de veure una referència a la Franja als informatius de TV3 és esperar-se a l’espai del temps. El model informatiu de TV3 o Catalunya Ràdio no és en cap cas nacional, sinó autonòmic. I si definim més, podríem dir que gairebé tota la informació de proximitat està centrada en Barcelona i la seua àrea metropolitana. Com podem estar (suposadament) perfectament enterats del que esdevenís a Síria, Ucraïna o Veneçuela, i en canvi no sabem el que passa al Pallars, a la Llitera o al Baix Maestrat? Tots plegats estem patint prous atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura, com per quedar-nos parats. Necessitem alguna eina que ens pugue apropar.
Aquí és on entra en joc Ràdio Terra. Un mitjà per unir-nos, per discutir les diferències que alguns al•leguen, per solidaritzar-nos entre naltres, per fer país. Un mitjà descentralitzat, on valgue el mateix la informació que ve des de Barcelona, Elx, Calaceit, Eivissa o Perpinyà. Perquè s’acabe la creença de que tenim un país amb territoris de primera i altres de segona.
Marcel Pena
és periodista de la Llitera
Francisco Foz (Fórnols): Mis memorias. Andanzas de un veterinario rural (1818-1896) | La Franja.
Una tataraneta de F. Foz, que viu a Barcelona ha descobert les memories del seu antepassat. La qualidat literaria del texte, i l’interés del contengut, han mogut a la Institución Fernando el Católico a publicar eixe llibre.
Francisco Foz, va naixer i va viure a Fórnols hasta els 36 anys. Quan teníe 10 anys, son tío Braulio Foz lo va considerar inepte per als estudis i va provocar que son pares l’ hi compraren un ramat de bestiá i fore pastor. Als 16 anys va dixar lo bestiar i se va dedicar a llaurar la terra. Mes tard va ser guarda del termes de Fórnols, Rafels i La Portellada. Se va fer recaudador de contribucións y anave, a peu, a liquidar los “recibos” a Teruel (82 hores de camí d’anar i tornar). Va tindre una botiga de roba a Fórnols, a on despatxave la seua dona. Ell va fer de botiguer ambulant, en una mula, per totes les viles de la contornada. Va pendre lo determini d’estudiar, contra la opinió de son tío Braulio,i de la seua dona, que ho cosideraven una “calaverada” més del seu nebot. A Saragossa, per a financiarse els estudis,va treballar com a barber,estanquer y hostaler.S’havie casat als 18 anys, en una xiqueta de 14, per a lliurarse d’anar a la guerra dels carlistes. En total va tindre 11 fills dels que només n’hi van acampar 4, los atres 7 van morir de menuts o de jovenets. Los supervivents han derivat en una llarga dinastía, a Barcelona, de homens brillants, sobre tot en medicina, catedratics i investigadors. Un bisnet, Amadeo Foz Tena, ha descubert i donat nom a una bacteria la “Psychrobacter Fozii”.
Francisco done moltissima informació de lo que va passar per les nostres viles a les guerres carlistes. Represalies, que van patir de Cabrera, a qui ell va coneixer personalment.
No tinc comisió per promocionar el llibre, pero lo recomano per que es molt bò. I es d’un atre fornolenc il-lustre, del que no en teníem noticia. I, entre “mussols”, mos ajudem.
Manifestació pel delta de l’Ebre | Lo Finestró.
“L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. Manifestació el diumenge 30 de març a Deltebre. El diumenge es tornarà a veure la samarreta blava amb un nus blanc que fa tretze anys que es van posar milers de ciutadans per frenar el Pla Hidrològic espanyol. Ja han anunciat la seu assistència diverses associacions.
La furgoneta dels Acero | Viles i Gents.
La furgoneta dels Acero
(Publicat a La Comarca el 14 de febrer del 2014)
Els fets delictius del robatori de la furgoneta dels Azero, en la que hi van destrossar les portes del restaurant Neres de la Torrocella per endur-se’n la màquina ‘traga-perres’, i també els instruments musicals dels coneguts artistes del rock, ha demostrat altra volta que la seguretat ciutadana pels nostres pobles està ben descuidada.
Però aquesta notícia, que torne a sembrar d’intranquil•litat la comarca, ha desviat una miqueta l’atenció d’un altra que s’ha produït a nivell nacional, segurament més bona pel conjunt dels territoris al voltant d’Alcanyís.
M’estic referint a la cancel•lació del procés de privatització de la sanitat madrilenya i la seguida dimissió del polític que la encarnava, el conseller Fernández-Lasquetti, que han estat a punt de consumar un negoci redó ocupant la Sanitat Pública en nom del liberalisme econòmic, doctrina de la que hi són tant amics els actuals governants.
Dic notícia bona pel Baix Aragó, perquè eixe canvi de política a la capital de l’Estat, forçat per la ciutadania, la Marea Blanca i una majoria dels professionals sanitaris, a casa nostra hi podrie significar (segons es comente entre els metges de l’Avinguda d’Aragó), que es parare del tot el projecte del nou hospital, de construcció privada; i que ens quedarem com ara estem, a esperar temps millors. Perquè, vist lo que ha passat a la Comunitat de Madrid, els polítics com la senyora Rudi, que segueixen a ulls clucs els plans privatitzadors del Govern, ho podrien tindre fotut, en les pròximes eleccions, com no facin aviat marxa enrere i atenguen les demandes de la majoria de la població, tant poc partidària de la privatització de la Sanitat. Esperem que els rebentapisos que han assaltat el restaurant Neres, siguen castigats de manera exemplar per la Justícia. I els que afavoreixen el negoci privat en la sanitat del Baix Aragó, tinguen el correctiu electoral que mereixen.
Tomàs Bosque
França al natural | Viles i Gents.
França al natural
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 de febrer del 2014)
Les fronteres entre nacions no responen a motivacions de geografia física, les anomenades fronteres naturals, sinó a motivacions culturals, per tal com són creacions humanes. Només per casualitat es correspon la frontera natural amb la cultural: és el cas d’Islàndia, i poques més n’hi deu haver. Les fronteres culturals són la norma: pensem només, en les de Portugal o en les de Suïssa. Malgrat aquesta evidència França sempre s’ha esforçat en justificar el seu imperialisme sobre alemanys (Alsàcia-Lorena), bascos (Iparralde), catalans (Catalunya Nord), …, amb les anomenades fronteres naturals. Això a França tothom ho té plenament interioritzat, com mostra l’anècdota viscuda per mi a Espira, a Alemanya. Un comunista francès, teòricament lliure de xovinisme, ens féu una conferència i en referir-se a Espira va dir una frase com ara: Ací, més enllà del Rhin …, que va provocar la hilaritat de tots els presents, conferenciant inclòs, perquè Espira és més ençà del Rhin, vist des de França. El conferenciant havia estat víctima de la política-ficció oficial francesa que pretén que el Rhin és la frontera natural amb Alemanya. S’ha de dir que França només aplica el mite de la frontera natural quan li convé, altrament l’oblida. Així veiem que en haver de precisar la frontera entre França i Alemanya al nord d’Alsàcia, els francesos imposaren que havia de ser natural. Decidiren que la frontera seguiria un rierol, la Lauter. Això tenia per als francesos un inconvenient: la frontera natural deixava del costat alemany l’única vila grandeta de la comarca: Weißenburg. Aleshores els francesos van declarar que això de les fronteres naturals no valia i es van quedar Weißenburg, rebatejat ara Wissembourg. És el mateix que van fer quan la Guerra Gran, en decidir que calia dur la frontera natural dels Pirineus a la nova frontera natural de l’Ebre. L’inconvenient era que la vila més important d’aquest territori —Catalunya sencera ja havia estat incorporada a França— era Saragossa, que quedava, hélas, més enllà de l’Ebre. Van fer el mateix: declararen que això de les fronteres naturals no valia, i inclogueren Saragosse a França. Coses de política-ficció.
Artur Quintana
▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.
A partir del minut 5:42
Vídeo relacionat: APM
Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón
febr. 15Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón.
Coordina ‘Temps de Franja’, una revista con 14 años de edad, que refleja el sentir de cuatro comarcas aragonesas, unidas por la lengua. Carles ganó el Premio Nicolau 2011 en catalán, con ‘Licantropía’.
JOAQUÍN CARBONELL 13/02/2014
–¿Qué es Temps de Franja?
–Una revista mensual para hablar de unos territorios desarticulados, que solo se unen por el punto común de la lengua, de los que hablamos catalán.
–¿Catalán? ¿No habíamos quedado en que era Lapao?
–Lapao son las siglas de la definición, pero es catalán. En realidad ni siquiera lo concreta la DGA. Pero nosotros aquí lo tenemos claro. Es un patrimonio propiedad de todos, más importante incluso que el patrimonio físico, porque en este caso pertenece a todo el mundo.
–¿Tienen dificultades por hablar así?
–Tenemos dificultades. Nos han eliminado las suscripciones que había para las bibliotecas de la Franja y la poca ayuda que teníamos.
–Su radio de acción son cuatro comarcas aragonesas.
–Eso es; el Matarranya, el Baix Cinca, la Ribagorza y la Llitera, comarcas fronterizas con una lengua común. La idea brotó de Josep Galán, de Fraga, que ya falleció, y que se empeñó en 2000 en enredarnos con la creación de esta revista, un órgano para expresar lo que sentimos en todos los aspectos. Es la única revista aragonesa que se edita íntegramente en catalán.
–¿Qué tirada hacen?
–Tiramos 1.000 ejemplares que se distribuyen en las cuatro comarcas, así como a un buen número de suscriptores; otra cantidad va a Barcelona, Valencia, zonas donde viven algunos de estos aragoneses.
–¿Con alguna condición?
–Ninguna, nos alimentamos de artículos de opinión de nuestros colaboradores y de noticias culturales de la Franja.
–¿Se sienten frustrados, dejados de la mano de Zaragoza?
–Pues, sí, pero esto es exclusivo de todos los territorios fronterizos, donde en este caso nos sentimos muy aragoneses; somos bisagra, porque estamos en contacto muy directo con la zona catalana o valenciana.
–Ahora van a caminar juntas tres comarcas distintas.
–Es así; se ha hecho un convenio para promocionar tres territorios como son Matarranya, Morella y Gandesa; eso es muy importante, porque nos une la lengua y podemos ofrecer una ruta muy atractiva.
–Por contra, no sé si les molesta que desde Cataluña se hable de cosas como la corona Catalanoaragonesa.
–Eso son pequeñas anécdotas que no tienen ninguna trascendencia en Cataluña. Sin duda cada uno piensa lo que quiere, pero desde Aragón se pinta la cosa como si mañana fueran a invadirnos los catalanes. Y no.
Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)
Autors SIMONI, Encarnita; SIMONI, RenatoEditorial AC MatarranyaAny 2013Localització CalaceitISBN/ISSN 978-84-88477-63-7PreuEstat de publicació DisponibleCentre Associació Cultural del Matarranya ContacteSumari
La col·lecció L’Aladre. 7
Pròleg. El valor dels pioners. 9
Acrònims. 12
Introducció. 14
I.- LA REPÚBLICA (1931-1936). 21
1.- La situació econòmica i social a l’Espanya republicana. 22
2.- La CNT: un sindicat anarcosindicalista potent. 26
– La força. 26
– Les idees. 28
3.- Aragó als primers decennis del segle XX: cap a la polarització interna. 34
4.- Terol: una de les províncies més pobres de la Península. 36
– El relleu, el clima i l’estructura agrícola. 37
– La conjuntura. 39
– L’estructura de la propietat. 40
– La població. 42
– Les comunicacions. 46
– El moviment polític i social. 48
5.- Queretes, una vila immòbil? 62
– Una fortalesa en un paisatge de turons. 62
– Terra d’oliveres. 64
– Les estretes relacions amb la veïna Catalunya. 66
– Una mobilitat limitada. 68
– La llengua. 69
– L’estudi de la propietat. Problemes metodològics. 70
– Rics i pobres. 72
– L’evolució demogràfica. 79
– La vida política: cap a una dinàmica entre dreta i esquerra. 87
– Els poders públics. 99
– La família. 106
– La casa. 110
– L’alimentació. 112
– La roba. 114
– La feina: els cicles de la natura. 115
– La sociabilitat a la vida quotidiana. 119
– La cultura escrita. 120
– La instrucció pública. 124
– Superstició i medicina. 137
– La religiositat. 139
– Festes, tradicions i cerimònies. 142
– La situació política a la primavera de 1936.146
6.- Un primer balanç. 151
II.- LA GUERRA CIVIL I LA COL·LECTIVITZACIÓ (1936-1938). 153
1.- La derrota de la rebel·lió. 154
– El cop de mà de la dreta. 154
– La resposta de les milícies antifeixistes: la batalla de Calaceit. 156
– “Tabula rasa”: la lluita contra les persones i els símbols. 160
2.- L’autogestió de l’economia. 170
– La formació de la col·lectivitat. 170
– Una nova geografia d’Aragó. 174
– L’evolució de la producció agrícola. 176
– L’organització de treball: “de cadascú segons les seves capacitats”. 177
– La distribució dels béns: “a cadascú segons les seves necessitats”. 180
3.- Autogovern al poble i a la comarca. 183
4.- El poder a la regió aragonesa: representar el poble o el govern central? 192
– El Consell de Defensa d’Aragó (CdA). 192
– La Federació Regional de Col·lectivitats (FRC). 195
– El suport del Consell d’Aragó a les col·lectivitats. 198
– Les delicades relacions entre els òrgans de poder a la regió. 202
5.- La vida social a la col·lectivitat de Queretes. 205
– Col·lectivistes i individualistes. 205
– La relació amb el front. 211
– La difusió dels nous principis: les Joventuts Llibertàries i l’escola. 213
– L’estat de salut de la població. 224
6.- Guerra i revolució. 226
– El “Grup de Batiste”. 226
– L’atac polític a les col·lectivitats. 230
– La fi del Consell d’Aragó. 231
– El poder als republicans moderats. 234
7.- L’arribada dels franquistes. 239
– La batalla d’Aragó. 239
– El nou ordre al poble. 241
– Judicis sumaris, empresonaments i condemnes. 246
8.- Conclusió. 252
III.- ANNEXOS. 259
A partir del minuto 31 Kapi hablando con Alberto Guardiola para el programa de Aragón Radio “Comunidad Sonora”
http://www.aragonradio2.com/radio?reproducir=99196