La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Mesquí▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.
A partir del minut 5:42
Vídeo relacionat: APM
Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón
febr. 15Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón.
Coordina ‘Temps de Franja’, una revista con 14 años de edad, que refleja el sentir de cuatro comarcas aragonesas, unidas por la lengua. Carles ganó el Premio Nicolau 2011 en catalán, con ‘Licantropía’.
JOAQUÍN CARBONELL 13/02/2014
–¿Qué es Temps de Franja?
–Una revista mensual para hablar de unos territorios desarticulados, que solo se unen por el punto común de la lengua, de los que hablamos catalán.
–¿Catalán? ¿No habíamos quedado en que era Lapao?
–Lapao son las siglas de la definición, pero es catalán. En realidad ni siquiera lo concreta la DGA. Pero nosotros aquí lo tenemos claro. Es un patrimonio propiedad de todos, más importante incluso que el patrimonio físico, porque en este caso pertenece a todo el mundo.
–¿Tienen dificultades por hablar así?
–Tenemos dificultades. Nos han eliminado las suscripciones que había para las bibliotecas de la Franja y la poca ayuda que teníamos.
–Su radio de acción son cuatro comarcas aragonesas.
–Eso es; el Matarranya, el Baix Cinca, la Ribagorza y la Llitera, comarcas fronterizas con una lengua común. La idea brotó de Josep Galán, de Fraga, que ya falleció, y que se empeñó en 2000 en enredarnos con la creación de esta revista, un órgano para expresar lo que sentimos en todos los aspectos. Es la única revista aragonesa que se edita íntegramente en catalán.
–¿Qué tirada hacen?
–Tiramos 1.000 ejemplares que se distribuyen en las cuatro comarcas, así como a un buen número de suscriptores; otra cantidad va a Barcelona, Valencia, zonas donde viven algunos de estos aragoneses.
–¿Con alguna condición?
–Ninguna, nos alimentamos de artículos de opinión de nuestros colaboradores y de noticias culturales de la Franja.
–¿Se sienten frustrados, dejados de la mano de Zaragoza?
–Pues, sí, pero esto es exclusivo de todos los territorios fronterizos, donde en este caso nos sentimos muy aragoneses; somos bisagra, porque estamos en contacto muy directo con la zona catalana o valenciana.
–Ahora van a caminar juntas tres comarcas distintas.
–Es así; se ha hecho un convenio para promocionar tres territorios como son Matarranya, Morella y Gandesa; eso es muy importante, porque nos une la lengua y podemos ofrecer una ruta muy atractiva.
–Por contra, no sé si les molesta que desde Cataluña se hable de cosas como la corona Catalanoaragonesa.
–Eso son pequeñas anécdotas que no tienen ninguna trascendencia en Cataluña. Sin duda cada uno piensa lo que quiere, pero desde Aragón se pinta la cosa como si mañana fueran a invadirnos los catalanes. Y no.
Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)
Autors SIMONI, Encarnita; SIMONI, RenatoEditorial AC MatarranyaAny 2013Localització CalaceitISBN/ISSN 978-84-88477-63-7PreuEstat de publicació DisponibleCentre Associació Cultural del Matarranya ContacteSumari
La col·lecció L’Aladre. 7
Pròleg. El valor dels pioners. 9
Acrònims. 12
Introducció. 14
I.- LA REPÚBLICA (1931-1936). 21
1.- La situació econòmica i social a l’Espanya republicana. 22
2.- La CNT: un sindicat anarcosindicalista potent. 26
– La força. 26
– Les idees. 28
3.- Aragó als primers decennis del segle XX: cap a la polarització interna. 34
4.- Terol: una de les províncies més pobres de la Península. 36
– El relleu, el clima i l’estructura agrícola. 37
– La conjuntura. 39
– L’estructura de la propietat. 40
– La població. 42
– Les comunicacions. 46
– El moviment polític i social. 48
5.- Queretes, una vila immòbil? 62
– Una fortalesa en un paisatge de turons. 62
– Terra d’oliveres. 64
– Les estretes relacions amb la veïna Catalunya. 66
– Una mobilitat limitada. 68
– La llengua. 69
– L’estudi de la propietat. Problemes metodològics. 70
– Rics i pobres. 72
– L’evolució demogràfica. 79
– La vida política: cap a una dinàmica entre dreta i esquerra. 87
– Els poders públics. 99
– La família. 106
– La casa. 110
– L’alimentació. 112
– La roba. 114
– La feina: els cicles de la natura. 115
– La sociabilitat a la vida quotidiana. 119
– La cultura escrita. 120
– La instrucció pública. 124
– Superstició i medicina. 137
– La religiositat. 139
– Festes, tradicions i cerimònies. 142
– La situació política a la primavera de 1936.146
6.- Un primer balanç. 151
II.- LA GUERRA CIVIL I LA COL·LECTIVITZACIÓ (1936-1938). 153
1.- La derrota de la rebel·lió. 154
– El cop de mà de la dreta. 154
– La resposta de les milícies antifeixistes: la batalla de Calaceit. 156
– “Tabula rasa”: la lluita contra les persones i els símbols. 160
2.- L’autogestió de l’economia. 170
– La formació de la col·lectivitat. 170
– Una nova geografia d’Aragó. 174
– L’evolució de la producció agrícola. 176
– L’organització de treball: “de cadascú segons les seves capacitats”. 177
– La distribució dels béns: “a cadascú segons les seves necessitats”. 180
3.- Autogovern al poble i a la comarca. 183
4.- El poder a la regió aragonesa: representar el poble o el govern central? 192
– El Consell de Defensa d’Aragó (CdA). 192
– La Federació Regional de Col·lectivitats (FRC). 195
– El suport del Consell d’Aragó a les col·lectivitats. 198
– Les delicades relacions entre els òrgans de poder a la regió. 202
5.- La vida social a la col·lectivitat de Queretes. 205
– Col·lectivistes i individualistes. 205
– La relació amb el front. 211
– La difusió dels nous principis: les Joventuts Llibertàries i l’escola. 213
– L’estat de salut de la població. 224
6.- Guerra i revolució. 226
– El “Grup de Batiste”. 226
– L’atac polític a les col·lectivitats. 230
– La fi del Consell d’Aragó. 231
– El poder als republicans moderats. 234
7.- L’arribada dels franquistes. 239
– La batalla d’Aragó. 239
– El nou ordre al poble. 241
– Judicis sumaris, empresonaments i condemnes. 246
8.- Conclusió. 252
III.- ANNEXOS. 259
A partir del minuto 31 Kapi hablando con Alberto Guardiola para el programa de Aragón Radio “Comunidad Sonora”
http://www.aragonradio2.com/radio?reproducir=99196
VI Jornada de Lectura a Bellmunt | Lo Finestró.
Amb referència a la VI lectura pública de Bellmunt la havia anunciada aquí al blog, però no havia fet cap crònica de la jornada, malgrat que han passat uns quans dies. Aprofito la nota que ha publicat a “Entre páginas” en Ramón Mur i la publico aquí traduïda al català:
“L’última trobada de lectors de la VI Jornada de Lectura Pública a Bellmunt va ser un èxit sense precedents amb relació a les edicions anteriors. Més de 60 persones van acudir a aquesta cita anual de lectura pública, que van llegir fragments de l’obra en català Licantropia de Carles Terés i de la publicada fa uns anys en castellà pel Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA), Cüestiones bajoaragonesas de José Ignacio Micolau Adell .
L’acte va començar a les 10 del matí. Gloria Izquierdo va presentar a Carles Terés, l’autor de Licantropia, que va venir a Bellmunt amb la seua família i diversos amics, i va llegir diverses pàgines de la seua primera novel·la, distingida amb el Premi Guillem Nicolau l’any 2011 . Unes dues hores més tard, Raúl Boix va presentar a José Ignacio Micolau, autor de la segona obra escollida per aquesta jornada de 2013, el qual no va poder assistir-hi per trobar-se a Madrid aquell dia.
En molts llibres s’hi inclou, al final o al principi, un espai dedicat als agraïments a les persones que, d’una manera o d’altra, han contribuït a la publicació de l’obra. De la mateixa manera, vull aquí assenyalar les persones que van voler participar a la jornada de lectura. La de més edat va ser Juan Mompel Gascón, de Bellmunt, que ja havia participat en les edicions anteriors i compta ja 88 anys de vida. Cultiva tres horts al dia —un a primera hora, un altre el repassa al final del matí i el tercer, al capvespre, i es troba en perfecte estat de salut física i mental . La de menys edat va ser una lectora de 9 anys, Maria Rey Tafalla, que va llegir amb la seua mare, a la qual ja havia acompanyat en aquesta mateixa circumstància altres anys, encara que no en qualitat de lectora . En aquesta ocasió, va debutar com a lectora de llibres escrits per baixaragonesos.
Els lectors de 2013, per ordre d’aparició , i sense perjudici que pugui cometre algun error involuntari en el registre, van ser els següents, i a tots ells vull reiterar-los el meu agraïment en nom de l’“Associación Cultural, Turística y Deportiva, Amigos del Mesquín” :
Gloria Izquierdo, Carles Terès, Tuabech Terès, Lluis Sánchez, Ángel Izquierdo, Daniel Sesé, Manel Ollé, Montse Gort, María Dolors Gimeno, Carmina ?, Angels Guimerá, José Inglada, Josep Fargas, Raúl Boix, Angel Izquierdo Rius, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Juan Antonio Pérez i Tomás Bosque leyeron los fragmentos de Licantropía en catalán. Las páginas de Cuestiones Bajoaragonesas en castellano fueron leídas por Tomás Bosque, Lluis Sánchez, Juan García, Gloria Cros, Chon Figuerola, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Raúl Boix, Lorenzo Gascón, Matilde García, Josep Fargas, Enric Morales, Alberto Bayod, Mari Carmen Bayod, Ángel Izquierdo, Angels Guimerá, José Inglada, Susi Manjón, Marta Giménez, Samir Samham, Daniel Plana, Ignacio Celma, Ramón Morales, Miriam García, Daniel Palacios, Marco Rey, Meli Tafalla, María Rey, Ignacio Rey, Jaime Jarque, Jorge Celma, Concha Lázaro, Toño Celma, Conchita Martín, Jaime Antonio Marqués, Manuel Capilla, Isabel Antolín, Francisco Argente, Laura Jáuregui, Juan Mompel, Abilio Manjón y Margarita Barbero.
Ramón Mur”
Roban la furgoneta de Los Azero y un bar de Torrecilla.
La Codoñera y Torrecilla de Alcañiz han sido el blanco de los ladrones en la madrugada de este martes. En el primer municipio robaron una furgoneta que utilizaron para llevarse la máquina tragaperras del bar de Torrecilla de Alcañiz. Se solicita la colaboración ciudadana para que ante cualquier movimiento sospechoso que perciban, se avise.
La furgoneta apareció en una granja a las afueras de La Codoñera con la máquina dentro aunque vacía. Pertenece al grupo de música Azero y dentro llevaban varios instrumentos de los que no se sabe su paradero porque los sacaron para dejar hueco libre. De ahí, fueron al bar restaurante Neres de Torrecilla.
“Parece que ataron unas cadenas o cuerdas en la furgoneta y tiraron de la reja, la echaron abajo y rompieron la puerta de madera. Entraron al bar y salieron con la tragaperras y se marcharon”, explicó Eric Velilla, uno de los propietarios.
El robo se produjo sobre las tres de la madrugada y lo hicieron sin ningún miramiento porque el ruido alertó a algunos vecinos de la carretera que identificaron a, al menos, cinco personas.
Los hechos han sido denunciados a la Guardia Civil y se ha hecho cargo la Policía Judicial de Alcañiz. No se descarta la posibilidad de que los ladrones hayan escondido los instrumentos y que regresen cualquier día a buscarlos. Se solicita la colaboración ciudadana ante cualquier sospecha.
Dimitimos, que no es poco
- Escrito por Emma Zafón
Mi abuela se llama Carmen Miralles y a sus 79 años ostenta el nada despreciable honor de elaborar unas de las mejores morcillas de todo el pueblo. Los ingredientes de la mezcla no tienen más misterio: pan, cebolla, grasa del cerdo, canela, sal, anisetes, clavo y, por supuesto, sangre. Hace algo que desde pequeña llama mi atención. Se santigua. Nunca he sabido si es un acto reflejo, una superstición o un desesperado toque de atención a su Dios católico para que proteja algo tan potente y a la vez tan frágil como lo es el cerdo.
A veces, la imagen de mi abuela dibujando una cruz ficticia con su mano derecha vuelve a mi cabeza cada vez que hablo con algún granjero turolense. Esa arcaica costumbre me ha perseguido una y otra vez en la última semana. La cruz aparece cuando Jerónimo Carceller me responde al otro lado del teléfono con aire rudo. Cuando Manuel Esteve, hombre pausado de mirada amable, me explica una y otra vez que no podían más. Que tenían que terminar con una situación que les resultaba insostenible antes de que el contexto les engullera a todos.
Carceller, Esteve, Moles… han sido las voces de un sector que tiembla ante cada carpetazo administrativo. Se hacen fuertes tras cada dificultad superada porque son duros, rurales y porque no les tiembla el pulso a la hora de defender lo que creen justo.
Pero sus rostros también reflejan las preocupaciones de dos años complicados. Junto a sus cientos de compañeros del sector porcino, hicieron frente a la Ley de Bienestar Animal impuesta desde Bruselas, levantaron la voz por la subida del precio de la recogida de cadáveres y luchan para evitar que la declaración de zonas vulnerables en el Matarraña y el Maestrazgo sea su sentencia de cierre. No sé si lo hacen santiguándose o tomando gingseng pero lo cierto es que le echan huevos.
Tantos que es imposible no respetarles. Porque cuando te abren las puertas de sus granjas destilan humildad y ganas de trabajar, de criar al mejor cerdo del territorio. Lo he visto en la explotación de Delfín Albesa, en Cretas, lo he aprendido de la mano de Rafael Ramón, en Peñarroya, y lo he valorado en el trato amable que, desde Enrique Bayona hasta Roberto Bosque, muestran en el grupo Arcoiris.
No cejaré en mi empeño de que ese mismo respeto que profeso a todos los profesionales ganaderos de nuestras comarcas sea asumido por la administración pública. Para que no haya más crisis, decretazos ni divisiones y solo exista una voluntad unánime de proteger el mejor producto cárnico de Aragón, el Jamón de Teruel.
L’Associació Cultural del Matarranya enviael primer llibre de la nova col·lecció d’història i art, L’Aladre, que és: QUERETES. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), resultat de la investigació d’Encarnita i Renato Simoní sobre aquest període històric, i que aplega la incorporació de documentació inèdita recollida pels autors. A més a més i gràcies a l’esforç de destacats membres de la nostra associació, l’Instituto de Estudios Turolenses, ha editat la novel·la de Desideri Lombarte, Les aventures del sastre Roc d’Arça, que ASCUMA es farà arribar justament enguany, en el 25è. aniversari de la seva mort.
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.
A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:
a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.
b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça a diferents llocs de la Franja i més enllà.
c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració amb l’Ajuntament i l’associació de joves.
d) Hi ha previstes també actuacions musicals.
e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.
f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.
g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.
I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.
De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.
Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.
Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.
El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.
Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle— publicaren la majoria de les seues obres.
Obra poètica
1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.
1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.
1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.
1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.
1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.
2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.
Teatre
1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.
Narrativa
1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.
2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)
Investigació
1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.
1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.
Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002). El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.
Associació Cultural del Matarranya