Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Aguaviva busca diseño para el ‘Premio Bergantes’.

II CAMPUS 2014 triptic oficial PDF

II CAMPUS 2014 triptic paginat Cartell oficial II CAMPUS 2014 (2)

graella activitats II CAMPUS 2014

T’informe que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya reconeix els alumnes amb un certificat de 30 hores. L’any que ve treballarem perquè Educació del Govern d’Aragó reconega també el Campus com a activitat de formació entre el professorat.
Així mateix tota la informació i procés de matrícula del Campus la podeu trobar en http://www.moradebre.cat/ i en la nostra pàgina de facebook https://www.facebook.com/Campusebre?fref=ts, i en concret en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.881341568546549.1073741834.647202818627093&type=1 des d’on podeu fer un enllaç directe en el vostre perfil de facebook.

Fotos de la publicació de Associació Ascuma – Associació Ascuma.

Los Azero – El 5 de julio algo se está cociendo en Aguaviva (Teuel)..

Spot promocional del ‘Salvem lo riu – Bergantes Festival’, que se celebrará en Aguaviva el próximo sábado 5 de julio, organizado por la plataforma vecinal ‘el Bergantes no se toca’.

S’han endut la Valera | Lo Finestró.

 

Campana de la Codonyera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 31 de maig del 2014)

A l’agost de 2011 escribia: “L’última campanada de les hores es perllongava esmorteint-se lentament durant un període de temps indefinit. Un to potent i melodiós movia amb decisió el nostre timpà a la vegada que l’acaronava sense embuts: era una rodona sensació musical”… “El temps i la vida es feien música a través de la campana de la Codonyera, tot i que el ple gaudi de la Valera, així es deia la campana de la Codonyera, es produïa els dies de festa major i a les vespres, quan uns quants mossos valents pujaven ansiosos les escales del campanar i un cop apartades la maça del rellotge i el fre, començaven a empènyer la campana cap a fora per apropar el capçal”… “Mai he escoltat un volteig (“bandeig”) ni més harmoniós, ni de millor cromatisme sonor, ni una nota musical de campana tan ben sostinguda” …. “Com parlo en passat de la campana, el lector es preguntarà si la campana gran de la Codonyera ja no existeix, doncs bé, si existeix, però està gairebé muda, amb veu trencada (“cascallosa”), sense to i menys encara, ressonància: està rajada, té una esquerda, està gairebé morta”.

El 15 de maig passat, se la van emportar cap a Saragossa, la volen fondre per a fer-ne una de nova. Llàstima! Malgrat d’utilitzar el mateix aliatge i formes, el so forçosament serà diferent. Qui sap com era el motllo d’argila que van utilitzar a la Basseta, o les condicions climàtiques de l’any 1851 de la Codonyera, o els temps de refredament…? Tenia entès que es podia soldar amb la garantia de mantenir exactament el so original. No sé quins han estat els motius de la decisió de fondre-la, suposo que econòmics, però el cert és que la Valera deixarà d’existir definitivament. Tindrem una altra campana amb una altre so, però lluny del de la Valera. Només ens quedarà el record. Jo no l’hagués mai fos, l’hagués deixat a terra com a una peça històrica per a ser contemplada i admirada. Qui gosaria fondre una històrica i valuosa joia d’or, en tenir algun desperfecte, per a fer-ne una de nova? O més encara, qui gosaria en el present utilitzar les pedres d’una església romànica en ruïnes per a aixecar una de nova? El mateix penso de la Valera.

José Miguel Gràcia     

160 personas reivindican los valores del Bergantes.

ISSUU – Temps de Franja Digital 15 by Temps de Franja.

On són els professors de LAPAO? | Lo Finestró.

 

clases_catalan2--644x362

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adona l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerà el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

El Gobierno de Aragón seguirá costeando las clases de catalán en colegios de la «Franja» – ABC.es.

Día 23/05/2014 – 09.19h

En cumplimiento de la Ley de Lenguas, habrá tanto clases de «aragonés oriental» como de catalán oficial, este último como asignatura opcional y equiparado a las lenguas extranjeras

Aragón incluirá como asignaturas de libre configuración autonómica sus modalidades lingüísticas propias: las hablas de los valles pirenaicos y las de las comarcas limítrofes con Cataluña y con la Comunidad Valenciana. Este último es el aragonés oriental, con claras similitudes con el catalán pero con usos diferenciados y consolidados a lo largo de los siglos como modalidad lingüística propia y específica de esta parte de Aragón.

La enseñanza de estas lenguas propias convivirá, en la zona limítrofe con Cataluña (la Franja de Aragón) con las clases de catalán oficial en un buen número de centros públicos de enseñanza, en los que se enseña el catalán desde hace décadas, según han confirmado a ABC fuentes del Ejecutivo autonómico.

Las lenguas del Pirineo y las del Aragón oriental son las modalidades recogidas como lenguas propias de esta región por la ley que aprobó Rudi a principios de la legislatura. Modificó la que había dejado aprobada el PSOEde Marcelino Iglesias pocos años antes, en la que el catalán era tipificada legalmente como «lengua propia» en Aragón.

Rudi eliminó esa consideración. Apostó por la tesis de que las hablas históricas del Aragón oriental no son exactamente el catalán oficial, el normalizado, sino unas lenguas diferenciadas: las «modalidades propias del Aragón oriental».

Esta ley resultó polémica y desencadenó una oleada de críticas por parte del nacionalismo catalán e incluso por la propia Generalitat. Críticas que, en suelo aragonés, compartieron —y siguen compartiendo— el PSOE y los nacionalistas de CHA.

La Ley de lenguas y la enseñanza

Ahora toca trasladar esta Ley de Lenguas de Aragón a los colegios. Todavía no está claro cómo se hará exactamente, pero sí las líneas generales. Por ejemplo, las mismas fuentes han indicado que las modalidades lingüísticas del Aragón oriental serán ofertadas como asignaturas de libre configuración autonómica, de forma que los colegios que lo deseen puedan impartirlas. También se ha confirmado que eso no supondrá la desaparición de las clases de catalán en los centros públicos que las imparten, localidades limítrofes con Cataluña en los que se viene enseñando el catalán desde hace décadas, con el apoyo activo de la Generalitat.

Eso quiere decir que se podrá dar el caso de colegios en los que se imparta al mismo tiempo el «aragonés oriental» y el catalán como asignaturas optativas, pese a la similitud lingüística entre uno y otro.

El catalán se seguirá impartiendo como una asignatura opcional, de libre elección por los centros que lo deseen, y en la práctica quedaría configurada en la categoría de lenguas extranjeras.

Pese a las diferencias surgidas por la política lingüística, el Gobierno aragonés de Luisa Fernanda Rudi (PP) renovó esta legislatura el convenio con la Generalitat para favorecer la promoción y enseñanza del catalán en el Aragón oriental, un convenio que se viene renovando desde hace décadas. Fuentes de la Consejería de Educación han indicado que, pese a que el catalán oficial no es propio de esta parte de Aragón, su proximidad con Cataluña hace que tanto la propia población como las autoridades educativas consideren de interés dar la oportunidad a los alumnos de formarse en el catalán normalizado para abrirles oportunidades laborales de futuro en la vecina región catalana.

El PAR exige que la N-232 sea prioritaria para Aragón.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

 

 

9 A 11 DE JULIO DE 2014

 


 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

 

 

CURSO

 

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

 

 

 

ORGANIZADO POR:

 

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

 

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

 


 

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

 

 

Descarga aquí toda la información en formato pdf:

 

diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR

 

 

 

OBJETIVOS:

 

 

 

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

 

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

 

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

 

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

 

 

 

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

 

  • Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
  • alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
  • y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
  • así como público general.

 

 

 

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

 

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

 

 

 

PROGRAMA:

 

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

 

 

9’00 h. Título: Conferencia inaugural, abierta al público: “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Ponente: Javier Giralt. Profesor Titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza.


10,30 h. Título: “Situación demolingüística de Aragón (lengua catalana y lenguaaragonesa)”.

Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.


12,30 h. Título: “Los usos actuales del occitano. Del idioma de la intimidad a la lengua como patrimonio”.

Ponente: Dominique Blanc. Doctor en Antropología. Investigador de la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Toulouse (Francia).


16,30 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (I)”.

Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.


18,00 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (II)”.

Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.

 

 

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

 

9,00 h.Título: “El espacio mediático, la literatura y la producción editorial en catalán”.

Ponente: Carles Terés (coordinador de “Temps de Franja” y escritor).


10,30 h. . Título: “Medios de comunicación en aragonés y nuevas tecnologías”.

Ponente: Rubén Ramos. Periodista y profesor de la Universidad de Zaragoza.


16,30 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (I)”.

Ponentes: Juan Pablo Martínez. Profesor de la Universidad de Zaragoza. Santiago Paricio. Lingüista e investigador.


18,00 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (II)”.

Ponentes: Juan Pablo Martínez. Santiago Paricio.

 

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

 

 

9,00 h. Título: “Las variedades extremas de catalán: frontera versus transición”.

Ponente: Ramon Sistac. Profesor de la Universitat de Lleida.


10,30 h.Título: “Para una revisión de la lengua benasquesa en su preciso contexto histórico”.

Ponente: José Antonio Saura. Profesor de la Universidad de Zaragoza.


16,00 h.Título: “Taller práctico sobre el Archivo Audiovisual Aragonés: grabación y digitalización de materiales en aragonés, desde el Valle de Ansó hasta la Ribagorza”.

Ponente:Fernando Romanos. (Investigador y coordinador en el Gobierno de Aragón del Programa Luzía Dueso de difusión del aragonés en centros educativos).


18,00 h.Título: Conferencia de clausura, abierta al público. “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

Ponente:Chabier Gimeno, profesor de la Universidad de Zaragoza.

 

 

 

LUGAR DE REALIZACIÓN:

 

Universidad de Zaragoza.

 

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

 

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

 

 

 

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

 

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

 

 

 

INSCRIPCIONES:

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

 

cursos@feuz.es

 

O pinchando aquí.

 

 

 

PRECIO:

 

100 €.

 

Incluye materiales.

 

El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.

 

 

Plazas limitadas.

 

 

 

COLABORAN:

 

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

 

Asociación Aragonesa de Sociología.

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

 

Gara d’Edizions.

 

Aracultural.

 

 

 

PROFESORADO:

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

  • Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  • Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  • José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  • Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  • Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.

 

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

 

  • Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
  • Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
  • Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

 

 

 


PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

 

  • Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
  • Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
  • Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

 

 

 

Temps de Franja de Maig 2014 | Lo Finestró.

Temps de Franja de Maig 2014

TdFD15_Page_01

Ja ha sortit la revista Temps de Franja de maig. Tot seguit podeu llegir l’editorial sobre la inutilitat de la Llei de Llengues:

Una llei volgudament inútil

“Queda derogada la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que és previst a la present llei.” Aquesta és la disposició derogatòria de la Llei de Llengües del PP-PAR del 9 de maig de l’any passat. Una llei, aquesta última, que com hem dit més d’una vegada, tenia com a únic objectiu la derogació de la que van aprovar el PSOE i la CHA el 22 de desembre del 2009, altrament dit, que només amb la disposició derogatòria esmentada n’hagués hagut prou.

Tot l’articulat de la Llei actual és un despropòsit, volgudament inútil i impossible de portar a terme. Fixi’s-hi bé el lector només en el títol de la llei, que a diferència de la derogada, parla de “les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó” Quina forma tan barroera de sembrar confusionisme i d’hissar la bandera del populisme més acientífic! Quantes llengües pròpies por haver-hi a l’Aragó? Quatre, deu, vint…? I modalitats lingüístiques de cadascuna de les llengües? Tantes com pobles, o barris. o carrers, o, si més no, com famílies? Des de la publicació de la Llei l’hem criticada amb massa seny i molt de bona fe quan hem parlat de la “lapao” i de la “lapapyp”, sense adonar-nos que l’aplicació real de la Llei podria donar origen a moltes i moltes “lapaos i “lapapyps”. Tot amb tot una veritable disbauxa pseudolingüística.

Aquest mes de maig es complirà un any d’ençà la publicació d’aquesta Llei de Llengües del PP-PAR. Algú ens pot dir en quins drets dels ciutadans, aspectes o matèries s’ha notat l’aplicació de la nova Llei? On són les mesures per a conservar, recuperar, promocionar, difondre i dignificar les “lapaos” i les “lapapyps”? Coneixeu alguna mesura per augmentar les publicacions en aquestes llengües o incrementar el seu ús en els mitjans de comunicació? Què se n’ha fet envers els topònims de les comarques, pobles, monuments, carreres, etc., que haurien de ser bilingües segons la Llei? Si una cosa deixa ben clara i explícita la Llei és que “el castellà és la llengua oficial i utilitzada a l’Aragó. Tots els aragonesos tenen el dret i el deure de conèixer-la i utilitzar-la”. En quant a les “lapaos” i “lapapyps” serà la voluntarietat la norma reguladora.

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, aquesta institució multilingüe que preveu la Llei, formada per savis coneixedors del multilingüisme i de totes les seues varietats dialectals des dels Pirineus fins al Matarranya, ni tant sols té aprovats els seus estatuts per part del govern, i menys encara han estat nomenats els seus membres. Des de Temps de Franja estem expectants i a la vegada encuriosits i inquiets per conèixer els noms de tan il·lustres i cultes prohoms que acceptaran la responsabilitat d’uns càrrecs de tan alta qualificació.

 I ara per acabar va de debò: tant de bo no facin res per desenvolupar aquesta Llei, volgudament i afortunadament inútil; seria pitjor. Només un exemple: quan la Llei diu que s’han d’ajudar econòmicament les associacions que defensen la cultura i les llengües, i s’han de fomentar de noves, el govern PP-PAR ha interpretat que la millor forma era treure-les-hi qualsevol subvenció o ajut.

pdf TdFD15

La cavalleria prussiana i el burro guit | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 28 de març del 2014)

L’episodi còmic de la inauguració de l’Ambulatori de Valmuel i Puigmoreno, mentre l’alcalde del PAR, que tenia la clau, estave dormint perquè no l’havien convidat, torne a llevantar purnes entre el burro guit del partit ‘bisagra’ i la cavalleria prussiana retalladora.

Si per inaugurar una obreta d’ambulatori de barri han armat polèmica, podem imaginar la que muntaran si arriben a inaugurar –que Déu no ho vullgue– el nou hospital d’Alcanyís, com a negoci privat, i eixe dia s’adormen la meitat dels alcaldes del Baix Aragó.

Fa pensar que uns polítics que només pensen en inaugurar lo que sigue per fer-se fotos i propaganda, vagin per ahí a perdre el temps esperant una hora a les portes d’un ambulatori tancat. Pot ser volien experimentar en carn pròpia lo que sentim els altres quan anem al Centre de Salut i hem d’esperar dos hores a que ens cridon per la megafonia. Perquè tant han retallat la Sanitat que sembla que ens vullguen retornar als anys cinquanta quan els metges vivien de la ‘iguala’, i els nostres pares treballaven a pic i pala, en jornals miserables, obrint les sèquies de Valmuel per regar la terra seca en aigua de l’Estanca.

Un temps que ha quedat gravat als mapes de 1957, on apareix el primer nom de les dos poblacions de regadiu, fetes de nova planta per Colonització: “Alpeñés del Caudillo” i “Campillo de Franco”. Lo de Campillo i Alpeñés tenie el seu sentit perquè eren dos pobles de la província d’on provenien bona part dels colons. No així els sobrenoms del Dictador que prompte van ser esborrats de tota nomenclatura. Afortunadament, es van quedar com a nom dels pobles els dos topònims grans del territori: el de la Vall i el de la serralada –Pui moreno– tacada de color fosc per la seua vegetació; noms tant antics com la presència dels repobladors cristians al segle dotze, que ens fan recordar els llocs pirinencs de la seua procedència.

Tomàs Bosque

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 4 d’abril del 2014)

El passat 25 de febrer el Govern espanyol entregava a la mestra republicana jubilada Benita Gil, resident a Praga, la medalla de la Orden de Isabel la Católica “pels seus mèrits cívics i els seus serveis a Espanya”, com deia l’ambaixador a la capital xeca, Ignacio Navarro, al discurs que va pronunciar amb motiu del lliurament de la condecoració.

L’educadora va nàixer a la catalanoparlant la Ginebrosa l’any 1913, encara que el mas de naixement està més vinculat a la propera Mas de les Mates –castellanoparlant–- per a tot tipus de relacions econòmiques, de serveis i personals. Benita va exercir de mestra a Saragossa abans de la Guerra Civil i, durant el conflicte, va desenvolupar la seua tasca educativa a Alcanyís i Llançà (Girona). A la capital baixaragonesa, va presenciar el terrorífic bombardeig de l’any 1938. Republicana convençuda, en acabar la guerra va exiliar-se a França. Quan, al país veí, la situació es va tornar difícil per als comunistes, es va traslladar a la República Txeca, on es va establir amb el seu marit, Felipe Serrano, i els seus fills. A la capital txeca va treballar com a traductora i secretària per Amèrica Llatina de la Federació Sindical Mundial, un potent organisme filocomunista d’àmbit planetari. Al jubilar-se, Benita i Felipe van instal•lar-se a Mas de les Mates, però, més avant, van tornar a Praga per estar prop dels seus fills.

Una mestra republicana, d’esquerres, coneixedora de la realitat catalanoparlant, formada i informada. Al preguntar-li, tenint en compte el seu lloc de naixement i la seua trajectòria professional, quina és la seua llengua materna la resposta és contundent: “No soy catalanoparlante, aunque lo entiendo. Todos los pueblos de la otra orilla del río: La Ginebrosa, Aguaviva, etc., hablaban el “chapurriao” que de catalán poco tiene…

Lluís Rajadell

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 4 d’abril del 2014)

El passat 25 de febrer el Govern espanyol entregava a la mestra republicana jubilada Benita Gil, resident a Praga, la medalla de la Orden de Isabel la Católica “pels seus mèrits cívics i els seus serveis a Espanya”, com deia l’ambaixador a la capital xeca, Ignacio Navarro, al discurs que va pronunciar amb motiu del lliurament de la condecoració.

L’educadora va nàixer a la catalanoparlant la Ginebrosa l’any 1913, encara que el mas de naixement està més vinculat a la propera Mas de les Mates –castellanoparlant–- per a tot tipus de relacions econòmiques, de serveis i personals. Benita va exercir de mestra a Saragossa abans de la Guerra Civil i, durant el conflicte, va desenvolupar la seua tasca educativa a Alcanyís i Llançà (Girona). A la capital baixaragonesa, va presenciar el terrorífic bombardeig de l’any 1938. Republicana convençuda, en acabar la guerra va exiliar-se a França. Quan, al país veí, la situació es va tornar difícil per als comunistes, es va traslladar a la República Txeca, on es va establir amb el seu marit, Felipe Serrano, i els seus fills. A la capital txeca va treballar com a traductora i secretària per Amèrica Llatina de la Federació Sindical Mundial, un potent organisme filocomunista d’àmbit planetari. Al jubilar-se, Benita i Felipe van instal•lar-se a Mas de les Mates, però, més avant, van tornar a Praga per estar prop dels seus fills.

Una mestra republicana, d’esquerres, coneixedora de la realitat catalanoparlant, formada i informada. Al preguntar-li, tenint en compte el seu lloc de naixement i la seua trajectòria professional, quina és la seua llengua materna la resposta és contundent: “No soy catalanoparlante, aunque lo entiendo. Todos los pueblos de la otra orilla del río: La Ginebrosa, Aguaviva, etc., hablaban el “chapurriao” que de catalán poco tiene…

Lluís Rajadell

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.