ISSUU – Temps de Franja Digital 15 by Temps de Franja.

On són els professors de LAPAO? | Lo Finestró.

 

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adona l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerà el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

El Gobierno de Aragón seguirá costeando las clases de catalán en colegios de la «Franja» – ABC.es.

El PAR exige que la N-232 sea prioritaria para Aragón.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

 

 

9 A 11 DE JULIO DE 2014

 

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

 

 

CURSO

 

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

 

 

 

ORGANIZADO POR:

 

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

 

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

 

 

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

 

 

Descarga aquí toda la información en formato pdf:

 

diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR

 

 

 

OBJETIVOS:

 

 

 

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

 

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

 

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

 

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

 

 

 

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

 

• Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
• alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
• y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
• así como público general.

 

 

 

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

 

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

 

 

 

PROGRAMA:

 

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

 

 

9’00 h. Título: Conferencia inaugural, abierta al público: “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Ponente: Javier Giralt. Profesor Titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza. 10,30 h. Título: “Situación demolingüística de Aragón (lengua catalana y lenguaaragonesa)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona. 12,30 h. Título: “Los usos actuales del occitano. Del idioma de la intimidad a la lengua como patrimonio”. Ponente: Dominique Blanc. Doctor en Antropología. Investigador de la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Toulouse (Francia). 16,30 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (I)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona. 18,00 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (II)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.

 

 

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

 

9,00 h.Título: “El espacio mediático, la literatura y la producción editorial en catalán”. Ponente: Carles Terés (coordinador de “Temps de Franja” y escritor). 10,30 h. . Título: “Medios de comunicación en aragonés y nuevas tecnologías”. Ponente: Rubén Ramos. Periodista y profesor de la Universidad de Zaragoza. 16,30 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (I)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Profesor de la Universidad de Zaragoza. Santiago Paricio. Lingüista e investigador. 18,00 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (II)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Santiago Paricio.

 

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

 

 

 

 

 

LUGAR DE REALIZACIÓN:

 

Universidad de Zaragoza.

 

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

 

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

 

 

 

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

 

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

 

 

 

INSCRIPCIONES:

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

 

cursos@feuz.es

 

O pinchando aquí.

 

 

 

PRECIO:

 

100 €.

 

Incluye materiales.

 

El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.

 

 

Plazas limitadas.

 

 

 

COLABORAN:

 

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

 

Asociación Aragonesa de Sociología.

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

 

Gara d’Edizions.

 

Aracultural.

 

 

 

PROFESORADO:

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

• Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  
• Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  
• José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  
• Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  
• Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  

 

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

 

• Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
• Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
• Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

 

 

 

PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

 

• Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
• Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
• Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

 

 

 

Temps de Franja de Maig 2014 | Lo Finestró.

Temps de Franja de Maig 2014

Ja ha sortit la revista Temps de Franja de maig. Tot seguit podeu llegir l’editorial sobre la inutilitat de la Llei de Llengues:

Una llei volgudament inútil

“Queda derogada la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que és previst a la present llei.” Aquesta és la disposició derogatòria de la Llei de Llengües del PP-PAR del 9 de maig de l’any passat. Una llei, aquesta última, que com hem dit més d’una vegada, tenia com a únic objectiu la derogació de la que van aprovar el PSOE i la CHA el 22 de desembre del 2009, altrament dit, que només amb la disposició derogatòria esmentada n’hagués hagut prou.

Tot l’articulat de la Llei actual és un despropòsit, volgudament inútil i impossible de portar a terme. Fixi’s-hi bé el lector només en el títol de la llei, que a diferència de la derogada, parla de “les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó” Quina forma tan barroera de sembrar confusionisme i d’hissar la bandera del populisme més acientífic! Quantes llengües pròpies por haver-hi a l’Aragó? Quatre, deu, vint…? I modalitats lingüístiques de cadascuna de les llengües? Tantes com pobles, o barris. o carrers, o, si més no, com famílies? Des de la publicació de la Llei l’hem criticada amb massa seny i molt de bona fe quan hem parlat de la “lapao” i de la “lapapyp”, sense adonar-nos que l’aplicació real de la Llei podria donar origen a moltes i moltes “lapaos i “lapapyps”. Tot amb tot una veritable disbauxa pseudolingüística.

Aquest mes de maig es complirà un any d’ençà la publicació d’aquesta Llei de Llengües del PP-PAR. Algú ens pot dir en quins drets dels ciutadans, aspectes o matèries s’ha notat l’aplicació de la nova Llei? On són les mesures per a conservar, recuperar, promocionar, difondre i dignificar les “lapaos” i les “lapapyps”? Coneixeu alguna mesura per augmentar les publicacions en aquestes llengües o incrementar el seu ús en els mitjans de comunicació? Què se n’ha fet envers els topònims de les comarques, pobles, monuments, carreres, etc., que haurien de ser bilingües segons la Llei? Si una cosa deixa ben clara i explícita la Llei és que “el castellà és la llengua oficial i utilitzada a l’Aragó. Tots els aragonesos tenen el dret i el deure de conèixer-la i utilitzar-la”. En quant a les “lapaos” i “lapapyps” serà la voluntarietat la norma reguladora.

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, aquesta institució multilingüe que preveu la Llei, formada per savis coneixedors del multilingüisme i de totes les seues varietats dialectals des dels Pirineus fins al Matarranya, ni tant sols té aprovats els seus estatuts per part del govern, i menys encara han estat nomenats els seus membres. Des de Temps de Franja estem expectants i a la vegada encuriosits i inquiets per conèixer els noms de tan il·lustres i cultes prohoms que acceptaran la responsabilitat d’uns càrrecs de tan alta qualificació.

 I ara per acabar va de debò: tant de bo no facin res per desenvolupar aquesta Llei, volgudament i afortunadament inútil; seria pitjor. Només un exemple: quan la Llei diu que s’han d’ajudar econòmicament les associacions que defensen la cultura i les llengües, i s’han de fomentar de noves, el govern PP-PAR ha interpretat que la millor forma era treure-les-hi qualsevol subvenció o ajut.

pdf TdFD15

La cavalleria prussiana i el burro guit | Viles i Gents.

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

Ja teniu el ‪#‎TempsdeFranja‬ 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa

Temps de Franja

No som territoris de segona | LaRàdio.cat.

No som territoris de segona

abril 14, 2014 Lletres 0

Francisco Foz (Fórnols): Mis memorias. Andanzas de un veterinario rural (1818-1896) | La Franja.

Una tataraneta de F. Foz, que viu a Barcelona ha descobert les memories del seu antepassat. La qualidat literaria del texte, i l’interés del contengut, han mogut a la Institución Fernando el Católico a publicar eixe llibre.
Francisco Foz, va naixer i va viure a Fórnols hasta els 36 anys. Quan teníe 10 anys, son tío Braulio Foz lo va considerar inepte per als estudis i va provocar que son pares l’ hi compraren un ramat de bestiá i fore pastor. Als 16 anys va dixar lo bestiar i se va dedicar a llaurar la terra. Mes tard va ser guarda del termes de Fórnols, Rafels i La Portellada. Se va fer recaudador de contribucións y anave, a peu, a liquidar los “recibos” a Teruel (82 hores de camí d’anar i tornar). Va tindre una botiga de roba a Fórnols, a on despatxave la seua dona. Ell va fer de botiguer ambulant, en una mula, per totes les viles de la contornada. Va pendre lo determini d’estudiar, contra la opinió de son tío Braulio,i de la seua dona, que ho cosideraven una “calaverada” més del seu nebot. A Saragossa, per a financiarse els estudis,va treballar com a barber,estanquer y hostaler.S’havie casat als 18 anys, en una xiqueta de 14, per a lliurarse d’anar a la guerra dels carlistes. En total va tindre 11 fills dels que només n’hi van acampar 4, los atres 7 van morir de menuts o de jovenets. Los supervivents han derivat en una llarga dinastía, a Barcelona, de homens brillants, sobre tot en medicina, catedratics i investigadors. Un bisnet, Amadeo Foz Tena, ha descubert i donat nom a una bacteria la “Psychrobacter Fozii”.
Francisco done moltissima informació de lo que va passar per les nostres viles a les guerres carlistes. Represalies, que van patir de Cabrera, a qui ell va coneixer personalment.
No tinc comisió per promocionar el llibre, pero lo recomano per que es molt bò. I es d’un atre fornolenc il-lustre, del que no en teníem noticia. I, entre “mussols”, mos ajudem.

Manifestació pel delta de l’Ebre | Lo Finestró.

 

“L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. Manifestació el diumenge 30 de març a Deltebre. El diumenge es tornarà a veure la samarreta blava amb un nus blanc que fa tretze anys que es van posar milers de ciutadans per frenar el Pla Hidrològic espanyol. Ja han anunciat la seu assistència diverses associacions.

La furgoneta dels Acero | Viles i Gents.

La furgoneta dels Acero

(Publicat a La Comarca el 14 de febrer del 2014)

Els fets delictius del robatori de la furgoneta dels Azero, en la que hi van destrossar les portes del restaurant Neres de la Torrocella per endur-se’n la màquina ‘traga-perres’, i també els instruments musicals dels coneguts artistes del rock, ha demostrat altra volta que la seguretat ciutadana pels nostres pobles està ben descuidada.

Però aquesta notícia, que torne a sembrar d’intranquil•litat la comarca, ha desviat una miqueta l’atenció d’un altra que s’ha produït a nivell nacional, segurament més bona pel conjunt dels territoris al voltant d’Alcanyís.

M’estic referint a la cancel•lació del procés de privatització de la sanitat madrilenya i la seguida dimissió del polític que la encarnava, el conseller Fernández-Lasquetti, que han estat a punt de consumar un negoci redó ocupant la Sanitat Pública en nom del liberalisme econòmic, doctrina de la que hi són tant amics els actuals governants.

Dic notícia bona pel Baix Aragó, perquè eixe canvi de política a la capital de l’Estat, forçat per la ciutadania, la Marea Blanca i una majoria dels professionals sanitaris, a casa nostra hi podrie significar (segons es comente entre els metges de l’Avinguda d’Aragó), que es parare del tot el projecte del nou hospital, de construcció privada; i que ens quedarem com ara estem, a esperar temps millors. Perquè, vist lo que ha passat a la Comunitat de Madrid, els polítics com la senyora Rudi, que segueixen a ulls clucs els plans privatitzadors del Govern, ho podrien tindre fotut, en les pròximes eleccions, com no facin aviat marxa enrere i atenguen les demandes de la majoria de la població, tant poc partidària de la privatització de la Sanitat. Esperem que els rebentapisos que han assaltat el restaurant Neres, siguen castigats de manera exemplar per la Justícia. I els que afavoreixen el negoci privat en la sanitat del Baix Aragó, tinguen el correctiu electoral que mereixen.

Tomàs Bosque

França al natural | Viles i Gents.

França al natural

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 de febrer del 2014)

Les fronteres entre  nacions no  responen a motivacions de geografia física, les anomenades fronteres naturals, sinó a motivacions culturals, per tal com són creacions humanes. Només per casualitat es correspon la frontera natural amb la cultural: és el cas  d’Islàndia, i poques més n’hi deu haver. Les fronteres culturals són la norma: pensem només, en les de Portugal o en les de Suïssa. Malgrat aquesta evidència França sempre s’ha esforçat en justificar el seu imperialisme sobre alemanys (Alsàcia-Lorena), bascos (Iparralde), catalans (Catalunya Nord), …, amb les anomenades fronteres naturals. Això a França tothom ho té plenament interioritzat, com mostra l’anècdota viscuda per mi a Espira, a Alemanya. Un comunista francès, teòricament lliure de xovinisme, ens féu una conferència i en referir-se a Espira va dir una frase com ara: Ací, més enllà del Rhin …, que va provocar la hilaritat de tots els presents, conferenciant inclòs, perquè Espira és més ençà del Rhin, vist des de França. El conferenciant havia estat víctima de la política-ficció oficial francesa que pretén que el Rhin és la frontera natural amb Alemanya. S’ha de dir que França només aplica el mite de la frontera natural quan li convé, altrament l’oblida. Així veiem que en haver de precisar la frontera entre França i Alemanya al nord d’Alsàcia, els francesos imposaren que havia de ser natural. Decidiren que la frontera seguiria un rierol, la Lauter. Això tenia per als francesos un inconvenient: la frontera natural deixava del costat alemany l’única vila grandeta de la comarca: Weißenburg. Aleshores els francesos van declarar que això de les fronteres naturals no valia i es van quedar Weißenburg, rebatejat ara Wissembourg. És el mateix que van fer quan la Guerra Gran, en decidir que calia dur la frontera natural dels Pirineus a la nova frontera natural de l’Ebre. L’inconvenient era que la vila més important d’aquest territori —Catalunya sencera ja havia estat incorporada a França— era Saragossa, que quedava, hélas, més enllà de l’Ebre. Van fer el mateix: declararen que això de les fronteres naturals no valia, i inclogueren Saragosse a França. Coses de política-ficció.

 Artur Quintana