Torrevelilla se prepara para repetir la fiesta de la cerveza.

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País! continue reading…

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys – Racó Català.

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys

Coincidint amb el festival de música, també se celebra la 24a Trobada Cultural del Matarranya

Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord.

Lombartianes | Viles i Gents.

Lombartianes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de juny del 2014)

Lombarte és el més gran poeta en català a l’Aragó, com tothom sap, i el primer que ha cantat en llengua d’Aragó, en català, serenament, emocionadament, amb tot l’alè, el seu país, tan oblidat. Venia de dues escoles de literatura: la de la vida masovera a Pena-roja i la dels Pares Escolapis d’Alcanyís, que ensenyant-li llatí, el protocatalà que havia aplegat a l’Aragó a finals del segle III aJC, aconseguiren que hi redescobrís i reinventés la pròpia llengua catalana i que, agraït, declarés: Benditos sean el padre Pedro y su latín, que me hicieron intuir la validez y dignidad de mi lengua materna. Imagino que els padres no eren conscients del bé que li feien, com tampoc no n’eren uns cent anys abans amb el català Joan Cortada, com sabeu. Conscients o no, l’important és que ho fessen. Als Escolapis conegué la literatura de llibre, de lletra dels grans autors llatins i castellans, abans només coneixia l’oralitat matarranyenca catalana. Les dues es van saber complementar. Als Escolapis rebé també les primeres lliçons d’aragonesisme, impartides per l’advocat Don Leandro Palomar, que ensenyava una història on tenien més paper els gran fets dels almogàvers, de Pere el Gran, de las conquistas del Batallador, tanto como las de Jaime I, que no pas les dels Pelayos, Fruelas, Cids i Mauregatos, diferenciant-se així Don Leandro profundament, i Lombarte de retruc, d’uns nostres mestres actuals que veuen en l’Alt Rei en Jaume una mena de sinistre catalanista avant la lettre –i de retruc també els seus alumnes. Les ciències i la religió no li interessaren tant, de l’esport només el trinquet, encara viu per aquells anys al Matarranya, i, sorprenentment, ben poc el dibuix on més endavant destacaria. I amb tot això, passat pel tamís dels anys barcelonins, que li permetrien de saber que també hi ha literatura lletrada en la seua llengua, i en el gallec de Rosalía, es va llançar més de vint anys després a la creació poètica, dramàtica, narrativa, assagística que li coneixem, tallada en sec en plena maduresa per la de la Dalla, enguany fa vint-i-cinc anys.

Artur Quintana

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Consellera Serrat, la Magnànima | Lo Finestró.

Fotografia de l’Heraldo

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va assegurar el dijous 12 de juny que a la Comunitat autònoma “no s’ha prohibit” l’ensenyament del català, si bé reclamava que “tenim l’obligació de defensar les nostres modalitats lingüístiques”. Així ho va assenyalar la consellera en la seua compareixença al ple de les Corts, a proposta del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA), per informar del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Quina meravella, senyora Serrat! Quina comprensió i magnanimitat de part seua i de tot el govern del PP-PAR! A l’Aragó no han prohibit “encara” l’ensenyament del català, ni sortir al carrer en texans, ni ensenyar a nedar als nens, ni prendre un cervesa després de les set de la tarda, ni obliguen a portar catxirulo a la plaça del Pilar, ni han aprovat cap llei que ordeni fuetejar a qui gosi parlar català a l’esmentada plaça saragossana, ni tan sols han prohibit menjar torró d’Alacant, ni beure cava del Penedès. Són vostès uns grans lliberals, és vostè una gran indulgent i generosa. Suposo señora consellera que vostè volia dir que “encara” no s’havia prohibit l’ensenyament del català a les escoles d’Aragó en general, i de la Franja en particular. El que no va dir és que només havien prohibit el nom del català de la Franja, perquè no existia aquesta llengua, esclar, segons vostès, malgrat que es parla des de fa molts centenars d’anys. Tampoc va dir que no hi ha cap institució científica o acadèmica, ni cap persona instruïda i amb un xic de seny, que estiguin d’acord amb la seua llei. Miri, senyora Serrat, vostè sempre serà coneguda, s’hi posi com s’hi posi, com la senyora del LAPAO. Vostè va nàixer amb barretina, però un bon dia la canvià per un catxirulo anticatalà que l’impedeix veure la realitat i no distingir el coneixement científic de les llengües de la manipulada i interessada expressió, dita, popular. Té el catxirulo tan ben aferrat que fins i tot li priva del sentit del ridícul, senyora LAPAO.

No sé si per curiositat analítica dels seus pensaments, o per una morbosa, en tant que enjogassada, forma de voler interpretar els seus sentiments, més d’una vegada he pensat que li produiria molta satisfacció prohibir el català a l’Aragó. De bon grat invitaria a una copa d’un bon cava a aquell que em donés proves afirmatives fefaents de la meua sospita.

De preguntes retòriques estan plens els mitjans de comunicació. Jo, per no ser menys, des de la modèstia de Lo Finestró li pregunto: ens podria explicar, senyora Serrat, la Magnànima, que pensa fer per defensar i protegir les modalitats lingüístiques d’Aragó? A passat un any i no han fet res de res: qui dia passa, any empeny. Amb quins equips professionals compta? Fins on arriba els seu pressupost per acomplir les obligacions que l’imposa la seua llei?. Fixi-s’hi si hagués estat fàcil fer una llei de llengües amb només un article: “Queda derogada la llei del PSOE i la CHA”. Ara no seria la senyora LAPAO, ni hauria de pensar, si és que ho fa, en la manera de protegir i defensar totes i cadascuna de les innumerables modalitats lingüístiques —lapaos i lapapyps i totes les seues derivacions, comarcals, locals i familiars— que s’estenen per tot l’Aragó. En quin bullit s’han ficat, senyora Dolors Serrat, millor dit, señora Dolores Serrado! Consellera, com a cada porc li arriba el seu Sant Martí, bon vent i barca nova! Ja fa massa temps que penso que amb vostès no hi ha res a fer.

Cruce de acusaciones por la Ley de Lenguas un año después de su aprobación.

• Viernes, 13 Junio 2014 00:19
• Escrito por  Emma Zafón

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?.

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?

Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”

Lleida | 12/06/2014 – 00:05h

Aguaviva busca diseño para el ‘Premio Bergantes’.

II CAMPUS 2014 triptic oficial PDF

II CAMPUS 2014 triptic paginat

Fotos de la publicació de Associació Ascuma – Associació Ascuma.

Los Azero – El 5 de julio algo se está cociendo en Aguaviva (Teuel)..

Spot promocional del ‘Salvem lo riu – Bergantes Festival’, que se celebrará en Aguaviva el próximo sábado 5 de julio, organizado por la plataforma vecinal ‘el Bergantes no se toca’.

S’han endut la Valera | Lo Finestró.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 31 de maig del 2014)

A l’agost de 2011 escribia: “L’última campanada de les hores es perllongava esmorteint-se lentament durant un període de temps indefinit. Un to potent i melodiós movia amb decisió el nostre timpà a la vegada que l’acaronava sense embuts: era una rodona sensació musical”… “El temps i la vida es feien música a través de la campana de la Codonyera, tot i que el ple gaudi de la Valera, així es deia la campana de la Codonyera, es produïa els dies de festa major i a les vespres, quan uns quants mossos valents pujaven ansiosos les escales del campanar i un cop apartades la maça del rellotge i el fre, començaven a empènyer la campana cap a fora per apropar el capçal”… “Mai he escoltat un volteig (“bandeig”) ni més harmoniós, ni de millor cromatisme sonor, ni una nota musical de campana tan ben sostinguda” …. “Com parlo en passat de la campana, el lector es preguntarà si la campana gran de la Codonyera ja no existeix, doncs bé, si existeix, però està gairebé muda, amb veu trencada (“cascallosa”), sense to i menys encara, ressonància: està rajada, té una esquerda, està gairebé morta”.

El 15 de maig passat, se la van emportar cap a Saragossa, la volen fondre per a fer-ne una de nova. Llàstima! Malgrat d’utilitzar el mateix aliatge i formes, el so forçosament serà diferent. Qui sap com era el motllo d’argila que van utilitzar a la Basseta, o les condicions climàtiques de l’any 1851 de la Codonyera, o els temps de refredament…? Tenia entès que es podia soldar amb la garantia de mantenir exactament el so original. No sé quins han estat els motius de la decisió de fondre-la, suposo que econòmics, però el cert és que la Valera deixarà d’existir definitivament. Tindrem una altra campana amb una altre so, però lluny del de la Valera. Només ens quedarà el record. Jo no l’hagués mai fos, l’hagués deixat a terra com a una peça històrica per a ser contemplada i admirada. Qui gosaria fondre una històrica i valuosa joia d’or, en tenir algun desperfecte, per a fer-ne una de nova? O més encara, qui gosaria en el present utilitzar les pedres d’una església romànica en ruïnes per a aixecar una de nova? El mateix penso de la Valera.

José Miguel Gràcia     

160 personas reivindican los valores del Bergantes.