Encara més anticatalanisme a l’Heraldo | Lo Finestró.

El 17 de desembre del 2013 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. (pdf del conveni)

L’Heraldo, diari d’una “objectivitat” força millorable, al menys en tot el que fa referència al català i a les relacions entre Catalunya i Aragó, veu en aquest estudi una prova més de l’annexionisme català envers la Franja.

I diu que ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) té com a “objetivo irrenunciable sumar a este territorio (Catalunya) otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón”. On està escrit això? On està enregistrat? Qui guanya amb aquest tipus de falsetats? Quants aragonesos s’ho poden creure?

Una proba, també capital per a l’Heraldo, de l’anexionisme és que en una web vinculada al Departament de Cultura animava, l’any 2010, a les escoles de Catalunya a visitar la Franja de Ponent.

Probablement molts lectors pensaran que, tot amb tot, és quelcom semblant a l’esquizofrènia, però el que és segur, així ho penso des de fa molt de temps, que els aragonesos han estat, estant i estaran els més perjudicats per aquests tipus d’asseveracions i deduccions que fan els polítics i mitjans com l’Heraldo. Espero que algun dia la majoria de la ciutadania aragonesa se n’adoni.

Atès que Catalunya té ara uns altres objectius de més calat de cara al seu futur, per què hauria de voler aquesta Franja de terra aragonesa, prenyada d’aragonesisme i, si més no, conflictiva?

Com a venjança per tots els afronts catalans, el Govern d’Aragó ben podria encarregar un estudi sobre El Comtat de Barcelona: aspectes histórics i jurídics, aprovant un pressupost extraordinari de 100.000 euros. La seua ira esdevindria en goig. Podria també fer un estudi sobre Aragón, la cuna del catalán.

Exaltación de amor en Aguaviva por quererse durante más de 75 años.

Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto:… – Any Desideri Lombarte.

Túrnez i Sesè Nit poètica.
Dijous 17 de juliol a las 22:00
Koitton Club
Rossend Arús 9 Sants
Metro: Plaça de Sants

L’alienígena desconcertat | L’ esmolet.

No sé si som conscients de l’aberració que suposa la diferència que hi ha entre l’ús del català en l’espai mediàtic i en la vida quotidiana a la zona catalanòfona d’Aragó. És ja una cosa normal, instaurada de fa segles (instaurada per qui?) i, per tant, assumida com a ‘natural’. Us convido a fer el clàssic exercici d’imaginar un extraterrestre que es planta al mig d’una de les nostres viles. Hem de suposar que és un alienígena amb el do de llengües (en realitat durà un descodificador universal —universal de debò, o és a dir, que funciona a tot l’univers— integrat al seu cervell). Estadísticament, la llengua que sentirà serà, en quasi un 90%, el català. Segurament, entrarà al cafè per socialitzar una mica. Fullejarà els diaris, es mirarà els cartells que hi ha per les parets. Hi haurà engegada la tele, que, com és habitual, sintonitzarà un canal fet a la pròpia comunitat autònoma. “Alguna cosa no encaixa” li dirà el processador de dades. Tornarà a parar l’orella, per si abans ha comès alguna errada. Les converses que l’envolten, efectivament, són en un idioma diferent de tots els mitjans de comunicació que ha vist al local. Algú prem un comandament i canvia el canal. Ah! Des de la pantalla, un espècimen femení s’adreça als parroquians en la llengua que parlen. Pareix que tot torna a la normalitat. Però una veu s’eleva per damunt de les altres: «Trau a n’estos catalans, home! Torna a ficar Telearagón! Estem a Aragó!». El del comandament sospira i torna al programa d’abans. És evident que qui ha nodrit d’informació el nostre extraterrestre s’ha descuidat de posar-hi una bona ració de sociologia. Imperdonable.

Ara tornem a la realitat i pensem-hi. Costa d’entendre que a la Franja, el lloc on més es parla català (de moment), no hi hagi una presència proporcional d’aquesta llengua en mitjans de comunicació. A no ser que ens deixem cegar pels prejudicis, una de les debilitats més esteses del gènere humà. Aquest problema no el té l’alienígena. Per això el seu desconcert.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de juliol de 2014

Escrit mentre preparava la ponència per al curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, celebrat a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa

Nebulosa Gràfica ha afegit una nova foto: “Avui… – Nebulosa Gràfica.

Segunda jornada de lluvias torrenciales y granizo.

Aguaviva celebra el festival Salvem lo riu este sábado.

Éxito de convocatoria en la Feria de la Cerveza de Torrevelilla.

• Sábado, 28 Junio 2014 00:00
• Escrito por  Sandra Buzon

La Guardia Civil detiene a una persona e imputa a otra por cultivo de droga.

Ascuma urge normalizar el uso del catalán en la vida pública y el colegio.

La Trobada situó diversas discusiones sobre la mesa, entre ellas, el balance de los 25 años de existencia de la Asociación Cultural del Matarraña, la situación actual de la lengua en Aragón y el legado de Desideri Lombarte. El inicio de la cita contó con todos los presidentes (o con algún representante en sustitución) que se han hecho cargo de Ascuma desde su fundación en 1989. Destacó la ausencia del primero de ellos, el cretense Toni Llerda, que falleció hace varios años.

En esta mesa redonda de repaso por el pasado se intercambiaron las opiniones de Carles Sancho (que formó parte de la junta durante el primer mandato), Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia y Maria Dolors Gimeno, actual vicepresidenta. Estuvo presente el fresnedino Josep Querol, tercer presidente que prefirió no intervenir. Otra de las ausencias fue la del escultor José Manuel Aragonés, segundo presidente de la entidad.

En su trayectoria, Ascuma destacó el auge del asociacionismo en el Matarraña y el Bajo Aragón Caspe, ya que la formación pasó del centenar de socios de principios de los noventa a los más de 400 que tiene actualmente. Además, recordó las figuras del territorio que han contribuido tanto a la gestación de Ascuma como a la defensa de los rasgos culturales propios.

La jornada tuvo palabras de agradecimiento para el recordado Desideri Lombarte, para los diseñadores Carles Terés (también colaborador de La Comarca) y Ricard Solana, para la ceramista Teresa Jassà, el poeta mequinenzano Héctor Moret y para el periodista Luis Rajadell. Ascuma agradeció también el papel de este medio de comunicación por incorporar un espacio en catalán en 1995 bajo la dirección de Ramón Mur. Es el Viles i Gents que todavía se publica cada viernes.

Teatro, debate y conciertos
La Trobada Cultural se reanudó con recitales a cargo de Juli Micolau y Marta Momblant. La celebración siguió con la interpretación de ‘Lo pobre Llop’, de Desideri Lombarte, a cargo del grupo teatral de la localidad, La Quiquereta. Más tarde, tuvo lugar el concierto de Túrnez & Sesé, que cantó al poeta peñarrogino.

La cita se entremezcló con el festival Franja Rock, que empezó sus actividades por la tarde con la inauguración de la Taberna Reivindicativa y el debate en torno a varias obras hidráulicas que han suscitado polémica en Aragón: la presa del Bergantes y el recrecimiento de Yesa. El Franja Rock culminó con las multitudinarias actuaciones de Boikot, Atzemba, Vadebo y La Llitera Tropical.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Les obres de la N-232 a Monroig podrien reprendre’s abans de final d’any | Comarques Nord.

Fomento confirma por fin que retomará la N-232 este año.