Monosíl·labs del Mesquí | Viles i Gents.

Medio Ambiente entregará a Aguaviva su informe de aliviaderos.

El antiguo proyecto que planteaba aliviaderos en el embalse de Calanda volvió a desenterrarse hace más de un año cuando la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) planteó la intención de construir una presa en el río Bergantes para prevenir posibles avenidas de agua. En el informe redactado por la Fundación Nueva Cultura del Agua se apuesta por los aliviaderos como posibles alternativas a la presa y se puso de manifiesto la existencia de un informe.

Entregar el documento es uno de los compromisos que adquirió el Ministerio de Medio Ambiente ayer en una reunión en Madrid con el consistorio y la CHE a los que se emplazó a una nueva cita antes de final de año. El encuentro de ayer se concibió como un debate, una especie de continuación del Foro Técnico celebrado en febrero en Alcañiz y que contó con la participación de todas las partes implicadas.

La reunión se prolongó durante tres horas y la Directora General del Agua, Liana Ardiles, escuchó las posturas de Aguaviva y de la CHE. El consistorio estuvo acompañado por miembros de la plataforma vecinal El Bergantes No Se Toca y la participaron de varios expertos. Intervino el catedrático y precursor de la Fundación Nueva Cultura del Agua, Pedro Arrojo; el profesor de Derecho Ambiental europeo, Abel Lacalle; el catedrático de Ingeniería Hidráulica de la Universidad Politécnica de Cataluña, Juan Pedro Martín y el hidrólogo José Javier Gracia.

En la misma mesa se sentaron técnicos del Ministerio y de la Confederación.

«Les hemos solicitado el informe de los aliviaderos porque desde el principio la CHE desestimó esta actuación. Lo hemos pedido para poder verlo y sacar nuestras conclusiones», dijo la concejal socialista de Aguaviva, Rosa Clemente. La construcción de aliviaderos es la principal alternativa que proponen los ‘berganteros’ y una opción que la Confederación no considera viable por ser el embalse de Calanda una pieza débil.

En el Foro de Alcañiz los expertos ajenos a la CHE no negaron la «vulnerabilidad de Calanda» pero sí eliminaron «el miedo que gira a su alrededor». Indicaron que el Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX (Ministerio de Medio Ambiente) elaboró hace años un modelo de nuevos aliviaderos para el embalse, «e incluso construyó una gran maqueta para hacer ensayos». Posteriormente se elaboró un proyecto con variaciones respecto a lo hecho anteriormente (aliviadero de ‘laberinto’). «Están proyectados pero ignorados por la Administración», dijeron. Si se desestiman los aliviaderos, en la Nueva Cultura del Agua los expertos demostraron la posibilidad de combinar el recrecimiento de Calanda y la redimensión de los mismos.

Nueva reunión
El encuentro de este jueves es el resultado del primero celebrado el 10 de septiembre. El Ayuntamiento de Aguaviva fue recibido por el Secretario de Estado tras una petición municipal. Aguaviva expuso su postura y se le emplazó a una nueva cita junto al resto de implicados.

«Se agradece el compromiso y que lo cumplan», dijo Clemente. Antes de que finalice el año volverán a ser llamados para continuar analizando la situación aunque por sectores (impacto económico, social,…). El proyecto de la CHE se encuentra en el Ministerio pendiente de que la construcción de la presa reciba la Declaración de Impacto Ambiental. También están las alternativas de la Fundación y por ello continuarán los debates. «Se han comprometido a hacer especial hincapié en el apartado medioambiental. Cuánto más tiempo inviertan en ello, mejor porque hay zonas LIC y ZEPA», comentó.

Usos lingüístics a la Franja, Catalunya i Mallorca + Aprenentage del català per les xarxes dels marroquins | Xarxes socials i llengües.

Ja és accessible en línia la publicació Noves immigracions i llengües, que sorgeix de les Jornades CLUB de la UB. Hi podreu trobar diferents articles, en dos dels quals hi participo.

En el primer trobareu una comparació so0bre els usos lingüístics d’alumnat de diferents àrees territorials, i veureu que la baixíssima competència en català dels alumnes fills d’immigrants de la Franja és un molt cas singular.

Llorenç Comajoan, F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla, Xavier Tenorio i Joan Melià
Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja

En el segon article observareu quines són les vies per les que els jóvens marroquins de Catalunya aprenen el català, entre les que destaca la presència de la llengua a les seues xarxes socials.

F. Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea
Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya

Més informació… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”.

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Amortizada la plaza de médico de La Ginebrosa.

Temps de Franja setembre-octubre | Lo Finestró.

Ja ha sortit la revista Temps de Franja corresponent als mesos de setembre-octubre. Podeu entrar TdFD17 per veure-la.

CHA reclama el desdoblamiento de la N-232 desde el Burgo hasta el Mediterráneo.

Identitats? | L’ esmolet.

Identitats?

El 24 de setembre, vaig participar en una taula rodona anomenada “Identidad nacional”. Formava part de les jornades “Demandas de indentidad”, organitzades per la revista Crisis i el grup de la UNIZAR Riff Raff. Els dies anteriors s’havia parlat d’Identitat i multiculturalisme i de l’Europa de les identitats. Naturalment la qüestió, tot i ser enfocada des d’una perspectiva amplia, tenia com a rerefons la situació a Catalunya. Els meus companys de taula, David Pérez Chico, Bernardo Bayona Aznar [llegir ponència] y Juan Manuel Aragüés, són professors de filosofia a la Universitat de Saragossa, i tenen un profund coneixement del tema. El moderador, Fernando Morlanes, director de Crisis, va fer-ne broma en presentar-me: “Carles no es filósofo” (tots vam riure). De fet, la meua assistència era deguda, suposo, a la meua condició de franjolí més o menys “activista”. Aquesta circumstància fronterera, sumada al fet que vaig créixer en un suburbi barceloní castellanoparlant dels 60, em va fer començar la meua intervenció amb una confessió: quant més vell em faig, menys entenc el que vol dir “nació” i tots els seus derivats. I amb aquesta premissa, vaig preguntar-me: els habitants de la Franja, què som? Què hem de ser? Què s’espera que siguem? La resposta, si la mirem sense prejudicis, seria: aragonesos de llengua catalana. Però aquest fet tant normal ens l’han convertit en un problema identitari. Aquests darrers anys he tingut la sort d’anar coneixent uns quants aragonesos no franjolins que tenen clar el valor de la llengua catalana com a patrimoni cultural propi, la senten seua i la defensen. (Per desgràcia no apareixen gaire als mitjans que omplen el nostre espai mediàtic.) Està bé protegir la natura i el patrimoni arquitectònic, jo també ho faig, però no podem descuidar aquest element essencial que és obra dels nostres avantpassats, i que dóna nom a muntanyes, plantes, sentiments… I que (mai no em canso de repetir-ho) serveix per a tot: per a estimar, per a aprendre matemàtiques o per a parlar del temps que fa. O per a escriure aquest article.

La Comarca, columna «Viles i gents», 3 d’octubre de 2014

1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya | Lo Finestró.

• Programa Jornada Llengua i Escola 2014_anunci
• Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

• L’assistència als actes és gratuïta.
• Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
• S’oferirà certificat d’assistència.
• Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

• Comarca del Matarraña/Matarranya
• Ajuntament de Pena-roja
• Associació Cultural Tastavins
• Associació de Jóvens de Pena-roja
• Associació Cultural del Matarranya
• Diputación de Teruel
• Caja Rural de Teruel

El futuro del Bergantes se debatirá en Madrid.

Aguaviva y Artieda, unidas bajo la amenaza de una presa.

Premiados por ‘Hacer el Agosto en el Mezquín’.

Aguaviva defiende hoy el Bergantes en Madrid.

Rock in Río Bergantes.

Existen diferentes formas de llamar la atención y denunciar así la situación que viven muchas personas en el medio rural. Una de las más originales es invitar a todo un territorio a bañarse en barro para participar en la grabación de un video clip reivindicativo. Así fue la grabación de ‘Made in Teruel’, el próximo single del grupo bajoaragonés Azero. 

La banda de música hizo un llamamiento en las redes sociales hace unos días por el que invitaban a vecinos y visitantes a participar de extras en la grabación. Para no contrariar al verso del single «estamos los que estamos, para mal o para bien», los bajoaragoneses estuvieron allí. Muchos fueron los vecinos de las localidades anexas al río Bergantes que estuvieron presentes el domingo por la tarde. También turistas, que pasaban por ahí y se quedaron para participar en el rodaje.

El barro, el protagonista
A los chicos de Azero se les ocurrió realizar un videoclip embadurnados de barro en el propio río a raíz de las fotografías tomadas para promocionar su séptimo álbum. «La idea se nos ocurrió un poco de broma y pensábamos que no iba a venir nadie», afirma Jorge Pérez, miembro del grupo. En cambio, aparecieron alrededor de 80 curiosos entre turistas, vecinos e, incluso, bañistas, de los que 40 se atrevieron a embarrarse en el Bergantes. «Vino mucha gente de Aguaviva porque los miembros de la plataforma ‘El Bergantes no se toca’ se implicaron muchísimo. Nos ayudaron a organizarlo, montaron un chiringuito con bebida fresca y nos ayudaron a instalar los aparatos», explica.

‘Made in Teruel’ es una canción reivindicativa que protesta por la falta de ayudas que reciben los vecinos turolenses. «El significado de la canción es que en Teruel, como estamos poca gente, no nos tienen en cuenta y se pone en relación con el Bergantes. Así apoyamos la causa», argumenta Jorge.

La diversión fue la protagonista de una tarde veraniega pasada por agua y tierra en la que, además de denunciar una situación, se consiguió unir a muchos vecinos bajoaragoneses bajo una misma causa.