DOCUMENTAL.

Morella toma la iniciativa para formar la Mesa del río Bergantes.

Torrevelilla recuperará su historia reciente.

Els socialcristians alemanys contra el català | Lo Finestró.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de febrer)

Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar”— a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.

 Artur Quintana

El passat mes de gener es van convocar els premis literaris d’Aragó: “Premio de las Letras Aragonesas 2014”, “Premio Miguel Labordeta 2014” i “Premio Arnal Cavero-Guillem Micolau 2014”. Tal com va aprovar el govern PP-PAR el febrer del 2013, aquests tres premis són honorífics, això sí, als guanyadors se’ls lliurarà un magnífic diploma. Algú podria pensar que només amb estímuls crematístics es podia fomentar la creació literària? I per això es diu a la convocatòria “el premio és honorífico, entregándose un diploma acreditativo”; heus aquí la clau de l’èxit. No entenc com es van declarar deserts l’any passat. Tot i que, d’altra banda, el govern no es mostra pas del puny estret quan diu al decret que: “La obra premiada estará libre de derechos de edición para que pueda ser publicada”. Queda prou clar, doncs, que no vol perjudicar els autors apropiant-se dels seus drets. Amb aquest estímul no restarà de braços caiguts cap persona amb afició a l’escriptura; és més, empenyerà a escriure aquells aragonesos que no ho han fet mai, cercant el diploma honorífic i la llibertat de publicar les seues obres en qualsevol editorial, amb la qual, de ben segur, podran arribar a avantatjosos acords. Continuar llegint… Surrealistes premis literaris del govern d’Aragó | Lo Finestró.

Natxo Sorolla: “La nova Llei de Llengües diu que s’ha de protegir una cosa que no se sap molt bé què és” | Comarques Nord.

El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?

El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.

. La llengua i els conflictes identitaris

La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.

I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.

. Els partits i les seues contradiccions

Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.

Exigen a Lobón comparecer en las Cortes sobre el Bergantes.

220.000 euros para 14 localidades del polémico ‘pasillo eléctrico’.

La DGA no admite la protección del Bergantes.

La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb.

Entitats de defensa de la llengua i la cultura han signat el manifest del Moviment Franjolí per la Llengua que reivindica un estatus digne per al català a l’Aragó. És la resposta cívica a l’últim atac del govern aragonès, que dimarts va anul·lar el rastre legal del català. Tot i les polèmiques sobre les denominacions de LAPAO i LAPAYP, des de l’any 1999 la llei de patrimoni cultural aragonès reconeixia el català i l’aragonès com a ‘llengües minoritàries de l’Aragó en l’àmbit del qual són compreses diverses modalitats lingüístiques’ i com ‘una riquesa cultural pròpia que serà especialment protegida per l’administració’. Però el 31 de desembre proppassat, les Corts d’Aragó van aprovar un conjunt de reformes legislatives entre les quals s’incloïa la supressió de les denominacions de català i aragonès.

El manifest de les entitats reclama ‘un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’aplicació de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics’.

També fa referència als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials dels alumnes s’anomenava ‘llengua oriental’ l’assignatura de llengua catalana. ‘L’incident no és casual –diu el manifest–, per molt que la Diputació General d’Aragó l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té l’objectiu d’arraconar el català a les escoles i a la societat franjolina’.

Finalment, les entitats denuncien que a la Franja la situació crònica de manca de normalització de la llengua pròpia ha esdevingut aquests darrers temps un atac sistemàtic, en què les institucions neguen la filiació catalana de la llengua, amb la denominació de ‘LAPAO’. I conviden totes les entitats, col·lectius i persones a defensar la llengua catalana i a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.

Al llarg de l’any 2014 heu visitat lafranja.net per a informar-vos sobre el que ocorre a les nostres comarques. Aquí teniu les notícies més visitades durant l’any:

Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.

Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.

Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).

Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.

D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón

El próximo viernes, 19 de diciembre, la Asociación Aragonesa de Sociología presentará en Zaragoza los nuevos estudios del Seminario Aragonés de Sociolingüística. La jornada comenzará con la presentación del libro “Actas de las comunicaciones del Grupo de Trabajo de Lenguas e Identidades a las II Jornadas Aragonesas de Sociología”, trabajo coordinado por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno.

Las II Jornadas Aragonesas de Sociología, celebradas el pasado mayo, marcaron como su objetivo general estudiar el impacto que la crisis iniciada en el 2008 ha tenido en diversos ámbitos de la sociedad contemporánea en general y la aragonesa en particular. Para ello trabajaron diferentes líneas de investigación: Exclusión y Desigualdad Social, Trabajo y Economía, o Lenguas e Identidades, con la intención de trasladar a la opinión pública aragonesa “diagnósticos y propuestas”.

Durante el verano la actividad de una parte de este grupo de investigadores de la Universidad de Zaragoza no se detuvo, y en julio se celebró el curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, promovido desde el Departamento de Psicología y Sociología y dirigido a “profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas; alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología; profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas; y público en general”.

El acto inaugural de la jornada del Seminario Aragonés de Sociolingüística tendrá lugar en la Institución Fernando el Católico -Diputación de Zaragoza-, y además de la presentación del Libro de Actas de las II Jornadas, por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, contará con dos ponencias: Josep Espluga explicará las representaciones mediáticas de la prensa aragonesa al aprobarse la Ley de Lenguas de 2013 del PP-PAR, y Ceci Lapresta explicará su estudio sobre lengua e identidad en los dominios del aragonés y el catalán.

Cabe recordar que Asociación Aragonesa de Sociología se define como “una organización de profesionales y estudiosos de la Sociología en Aragón que pretende impulsar el conocimiento de nuestras sociedades para colaborar en la mejora de las condiciones de vida y de trabajo de los ciudadanos”. La Asociación Aragonesa de Sociología tiene una larga historia. Nació en junio de 1976 como una necesidad sentida por los profesionales que entonces dedicaban su tiempo y energía al estudio de la sociedad aragonesa.

“Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario”, explican Natxo Sorolla, profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Associació Cultural del Matarranya, Josep Espluga, profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona y miembro del Centro de Estudios Literanos, Antonio Eito, profesor en la Universidad de Zaragoza y miembro del Consello d’a Fabla Aragonesa, Ceci Lapresta, profesor en la Universitat de Lleida y socio del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Miguel Montañés, profesor en la Universidad de Zaragoza, y Chabier Gimeno, investigador en la Universidad de Zaragoza.

[ara] 

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón ye un país plurilingüe y pluricultural. Y ista realidat cultural implica realidatz socials complexas.

A las sociologas y sociologos aragoneses mos interesa l’efecto que a nuestra sociedat tien sobre as luengas. Procesos que van dende as diferents categorizacions d’os aragoneses por o feito de parlar diferents luengas u variedatz lingüisticas, dica os retes en os que istas luengas son inmersas.

Mos interesa, a la finitiva, a sociolingüistica en un sentiu amplo.

Dende o seminario queremos estar atentos, dende diversas sensibilidatz, a l’impacto d’as politicas publicas en as comunidatz bilingües d’Aragón: a d’o catalán y a de l’aragonés.

Creyemos que ye menister chenerar conoiximiento sobre a situación sociolingüistica d’Aragón, ya que se troba sozmesa de tot a os dreitos regulaus por a lechislación.

Como sociologos, creyemos que tenemos cualcosa que alportar a la sociedat nuestra, pa conseguir que a chestión actual y esdevenidera d’o plurilingüismo reflexe muito más respetuosament a diversidat cultural y lingüistica aragonesa.

Si i yes interesau u interesada, en colaborar con nusatros, u tiens bella propuesta, mete-te en contacto con cualsiquiera d’os miembros d’o Seminario.

[cat]

Seminari Aragonés de Sociolingüística

L’Aragó és un país plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari  volen estar atents, des de diferents sensibilitats, al impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta, entre d’altres, als drets regulats per la legislació.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més  respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col•laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, ficat en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

[cas]

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón es un país plurilingüe y pluricultural. Y esta realidad cultural implica realidades sociales complejas.

A las sociólogas y sociólogos aragoneses nos interesa el efecto que nuestra sociedad tiene sobre las lenguas. Procesos que van desde las diferentes categorizaciones de los aragoneses por el hecho de hablar diferentes lenguas  o variedades lingüísticas, hasta las redes sociales en las que estas lenguas están inmersas.

Nos interesa, en definitiva, la sociolingüística en un sentido amplio.

Desde este seminario queremos estar atentos, desde diversas sensibilidades, al impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón: la del catalán y la del aragonés.

Creemos que es necesario generar conocimiento sobre la situación sociolingüística de Aragón, ya que esta se encuentra absolutamente sujeta a los derechos regulados por la legislación.

Como sociólogos, creemos que tenemos algo que aportar a nuestra sociedad, para conseguir que la gestión actual y futura del plurilingüismo refleje mucho más respetuosamente la diversidad cultural y lingüística aragonesa.

Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario.

Del Mezquín a ‘Los Viernes al Show’.

No solo son agricultores. Hay albañiles, estudiantes, granjeros, pastores, comerciantes, jubilados, autónomos y constructores. Pero todos tienen sus raíces en las olivareras del Mezquín y en este calendario muestran las labores que suelen realizar en el campo y otras tareas agrícolas que ya no se practican. Veánlos aquí