PODEMOS/PODEM i les llengües minoritàries d’Aragó | Lo Finestró.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 d’abril del 2015)

D’ençà fa uns dies circula per les xarxes un esborrany de propostes, fet pel Cercle temàtic de llengües d’Aragó de PODEMOS/PODEM. Són unes propostes, segons diuen, per a discutir-les i treballar-les, un esborrany encara, però amb la intenció de què es mantingui l’essencial. Volen establir canals de participació per elaborar un document definitiu. Mai cap partit a l’Aragó, tal vegada amb l’excepció de la CHA, havia estat tan agosarat en presentar unes propostes per defensar, protegir i promocionar el català, l’aragonès, i els seus parlants a l’Aragó. Només per fer un tast de les propostes, aquí en teniu un extracte: derogació de la Llei del PP-PAR del 9 de maig del 2013 i substitució per una altra que respecti la realitat plurilingüe d’Aragó; utilització del termes català d’Aragó i aragonès com a denominació oficial, sense perjudici de mantenir la unitat lingüística del català; cooficialitat d’ambdues llengües en els territoris d’utilització; manteniment i ampliació dels convenis amb la Generalitat; creació de les Acadèmies del Català i de l’Aragonès; plans d’acció per a la dignificació de les llengües als mitjans públics; establiment d’un quota extra de professors de català i aragonès; creació de centres realment bilingües; restabliment dels premis Guillem Nicolau i Pedro Arnal Cavero; derogació del currículum aragonès de la l’LOMCE; recuperació del programa Jesús Moncada; discriminació positiva pel coneixement de les llengües minoritàries; etc., etc. Sembla que la persona o persones que han redactat les propostes de PODEM coneixen perfectament la realitat lingüística d’Aragó. No sé del grau de probabilitat de manteniment o inclús de millora de les propostes en el document definitiu, ni si els directius de PODEM d’Argó o centrals estan d’acord plenament amb l’esperit del document que circula per les xarxes, el temps ho dirà. De moment tot sona força bé. Tant de bo aquestes propostes arribin a convertir-se en programa real de PODEM… I per acabar, no puc deixar de dir que, coneixent l’electorat aragonès —una gran part de catxirulo anticatalanista—, tinc un dubte raonable: amb un programa electoral que defensi de debò el català i l’aragonès, guanyarà o perdrà vots PODEM a l’Aragó?

José Miguel Gràcia      

Menos cemento i más conocimiento | Lo Finestró.

(Article publicat a La Comarca d’Alcanyís)

“José Miguel Gràcia

 Castelserás ya tiene su tanatorio, inaugurado el pasado 18 de Enero por parte de la presidenta de la Diputación y las autoridades locales. Su coste ascendió a la friolera de 120.000 euros, aportados por el FITE y el Plan de Concertación Municipal a partes iguales. ¿Era necesaria semejante inversión? ¿Puede justificarse en tiempos de crisis y recortes? Yo creo que no. Las subvenciones del FITE se conceden para aumentar la riqueza y la renta de los municipios, para crear puestos de trabajo y para la fijación de la población. No llego a entender cómo puede un tanatorio cumplir las dos condiciones primeras, pero la tercera —fijar la población— la cumple a las mil maravillas: los clientes de los tanatorios quedan fijados a los pueblos por toda la eternidad. ¿No es así? Tal vez haya comenzado la moda de los tanatorios ya que en La Codoñera/la Codonyera, el sábado 28 de marzo se inauguró otro tanatorio. Éste ha costado unos 60.000 euros, financiados con los mismos fondos que el de Castelserás. ¿Tendrá Torrecilla el próximo? Con 360 habitantes en la Codonyera y 800 en Castelserás bien seguro que no habrá colas de clientes para obtener los servicios de ambos tanatorios. ¡Qué enormes despropósitos! De las preguntas a los vecinos no he obtenido ninguna contestación que justificará la enorme inversión. Eso sí, todos han dado respuestas coincidentes: si no lo construyesen aquí, lo construirían en otra parte, por lo tanto hay que aprovechar lo que nos den. Así camina esta España endeudada hasta las cejas y malgastando dinero público en tanatorios, polideportivos que no se utilizan, encementando espacios inútiles, construyendo carreteras que no pasa casi nadie, construyendo AVE’s que nunca tendrán viajeros que los hagan rentables, y todo lo que ustedes quieran, con tal de gastar toneladas de cemento y todo tipo de materiales. Lo que se ve es lo importante.

        Ante tales despropósitos e inversiones superfluas y malbaratamientos, la comisaria de Política Regional de la Unión Europea, Corina Cretu, ha aconsejado a España un modelo económico orientado a la Innovación y el Desarrollo (I+D+i) que favorezca la competitividad y especialización de las empresas, en lugar de fiar el crecimiento a la construcción. Y de esta manera ha advertido a España: “menos cemento y más conocimiento”.

       No quisiera dejarme en el tintero un comentario respecto a la inauguración del tanatorio de la Codonyera. No fue sólo inaugurado el tanatorio, sino que también se hizo lo propio con unas placas de material absorbente acústico del techo del polideportivo. Éste ya había sido inaugurado hace unos cuantos años, pero como se utilizaba, como la mayoría de los polideportivos de los pequeños pueblos, para los conciertos de las fiestas patronales y otros menesteres relacionados con el comer, la refracción de las ondas sonoras era tan grande que hacia imposible la normal audición. No es de extrañar, porque los fines de los polideportivos son bien diferentes de los auditorios. Tal como he dicho, se inauguró también el recubrimiento del techo, y me temo que entre los asistentes, pocos pensarían en el despropósito de los costes de la inversión del establecimiento deportivo, que ahora se intentaba vanamente transformar en sala de conciertos y otros usos. Una institución, ajena a nosotros, el Estado lo pagó y lo paga ahora, digo yo, que lo pensarían. El ejemplo de la Codonyera bien vale para una multitud de pueblos.

       Y para adobar los actos, la señora alcaldesa del PAR no soltó el micrófono en ningún momento, pregonando una y otra vez las bondades de todo lo inaugurado y de todas las obras que se han realizado en el municipio durante su mandato: un descarado meeting electoral. Cuando falta el sentido de la modestia y de la vergüenza, cuando sobra la manipulación de la gente de más edad y cuando la brecha entre jóvenes y mayores se abre más cada día, actos como los del día 28 en la Codonyera tienen gran probabilidad de producirse.”

Podemos Català d’Aragó.

Presentació a Saragossa de la última novel·la de Ramón Mur | Lo Finestró.

El pròxim dimarts, 21 de abril, a les 20 hores, a la llibreria Antígona, c/ Pedro Cerbuna 25, de Saragossa, el periodista d’El Periódico, Antonio Ibañez presentarà la novel·la de Ramón Mur, El somni de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret, publicada per Onix Editor de Barcelona. Ramon Mur estarà encantat de trobar-se amb un munt d’amics i coneguts.

Tarja d’invitació

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón | Cursos de verano.

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Tanatoris, una nova moda? | Lo Finestró.

(Publicat al Diario de Teruel el divendres 3 d’abril del 2015)

El passat 18 de gener la presidenta de la Diputació, juntament amb les autoritats locals van inaugurar el tanatori de Castelseràs. La obra havia costat 120.000 euros, provinents del “FITE” i del “Plan de Concertación Municipal” a parts iguals. La pregunta òbvia que em faig és: un poble d’uns 800 habitants necessita de debò un tanatori? En aquest període de crisi i retallades, era una inversió tan necessària i rendible? No hi havia cap altra possibilitat d’enterrar, mai millor dit, una quantitat tan elevada d’euros? El cas és que el passat dia 28 de març, a la Codonyera es va inaugurà un altre tanatori. D’aquest podem fer-nos les mateixes preguntes que del de Castelseràs, però molt més escaients, perquè la Codonyera només té uns 360 habitants; tot i que com ha costat la meitat, tot queda equilibrat. No m’estranyaria gens ni mica que la moda dels tanatoris s’estengués com ho va fer la moda dels poliesportius. Si Castelseràs i la Codonyera tenen tanatori, per que no han de tenir-lo la Torrocella, la Torre o Bellmunt, o qualsevol altra vila de Terol? Mancats d’ús propi, els poliesportius s’han utilitzat per a festes, berenars, i bodes, ara bé, als tanatoris em costa trobar-los un ús substitutori o complementari.

Amb referència al “Fondo de Inversiones de Teruel” (FITE) confesso al lector que mentre escrivia aquestes línies se’n va despertar la curiositat i vaig cercar les bases de la convocatòria d’aquests ajuts i vaig trobar això: són subvencionables els projectes d’inversió que promoguin directament o indirectament la creació de renda i de riquesa, siguin generadors d’ocupació i contribueixin a la fixació de població, sempre que les obres o equipaments per a les quals es demani la subvenció siguin competència dels municipis beneficiaris. No encerto a veure com un tanatori pot crear renda o riquesa al poble, ni com pot generà ocupació al marge de la pròpia construcció. Ara bé, allò que els tanatoris compleixen a la perfecció és la fixació de la població: tots els clients que passin pels tanatoris quedaran fixats in saecula saeculorum al municipi. Si no fos tan trist el malbaratament dels recursos públiques, podríem riure una bona estona davant del surrealisme que desvetlla el tema.

 José Miguel Gràcia

Fira del Vi i Mercat Medieval a Queretes 2015 | Lo Finestró.

La XVI Fira del Vi i XI Mercat Medieval es van celebrar a Queretes els dies 28 i 29 de març. Aquests tipus de demostracions, a les petites viles, necessiten d’una perfecta planificació i col·laboració de tot el veïnat. Així haurà estat a Queretes, perquè només podem qualificar la d’aquest any d’èxit total per la gran quantitat de visitants i per l’espectacularitat ornamental de la majoria dels carrers de la vila. Cridava l’atenció la perfecta simbiosi entre les 70 parades de tot tipus de productes i les façanes tan ben restaurades i endreçades amb els pendons familiars i banderoles. La Plaça Major era un goig al migdia, on la bellesa dels edificis rivalitzava amb els vestits multicolors d’inspiració medieval i el ritme compassat d’instruments de percussió. A les placetes dels voltants s’hi veien jocs i espectacles variats.

Al pavelló de la Fira, unes 20 bodegues de la comarca i dels voltants oferien la degustació d’un ventall de vins propis. No direm noms, però si que volem deixar ben clar que vam degustar veritables vins de garnatxa —blanca i negra—, carinyena, syrah, xarel·lo i altres —varietals i coupages. Vins joves i altres de bastants mesos de descans en barriques de roure, Un munt d’aromes, de perfums, de sabors…, de plaer.

No cal dir que l’any que ve tornarem a la Fira de Queretes. La recomano a tothom que pugui anar-hi, a poder ser amb un conductor abstemi. Si aneu m`ho agraireu.

Pavelló

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

• Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
• Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
• Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
• Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
• La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

La lluvia corta carreteras y deja crecidas de hasta 150 metros cúbicos por segundo.

L’onomàstica a l’Aragó catalanòfon: una llengua entre dues normes. | Maite Moret Oliver – Academia.edu.

Azero recauda 900 euros para la distrofia muscular.

Los atletas miden su fuerza en Torrevelilla.

El Bergantes No Se Toca da a conocer su lucha en Calanda.