La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz | Noticias de educación en Heraldo.es

juny 2

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz

M. Sádaba. Zaragoza| 02/06/2015 a las 06:00 5 Comentarios

La alta demanda para estudiar en Cataluña ha conseguido que se den clases de un nivel superior.

La solicitud para las pruebas de la Escuela Oficial de Idiomas, a partir del 11 de mayo

Escuela Oficial de Idiomas J. Blasco

El departamento de Educación, Cultura y Deporte comenzó hace dos años a ofertar enseñanzas para conseguir el título de C1 (siguiente paso después del B2) en las Escuelas Oficiales de Idiomas (EOI) de Aragón. Esta experiencia, que se inició en el curso 2013-2014 como “prueba” en cinco escuelas, se ha implantado con fuerza en casi todos los centros aragoneses. Ejemplo de ello es que ya no solo se imparten clases de este nivel de inglés, francés y alemán -lenguas con mayor demanda-, sino que este año han decidido ofertar el título de C1 de catalán.

Desde este curso académico el nivel de C1 de catalán se impartirá en la EOI de de Alcañíz. De este modo, según señalan desde la DGA, se pretende cubrir las necesidades de los estudiantes aragoneses que cada año deciden matricularse en este idioma. De hecho, en el último curso había unos 300 alumnos apuntados.

Esta decisión se toma en una de las EOI con mayores conexiones laborales y académicas con Cataluña. Según destaca Javier García, responsable de Educación de CSIF-Aragón, “cada vez es más común buscar ofertas laborales en Cataluña, en las cuales te suelen pedir conocimientos de catalán”. De hecho, si se mira en internet no es extraño encontrar trabajos en los que se exija un C1 o un B2 de este idioma, aunque también existen otros en los que solo se requiere tener un conocimiento básico.

Además, desde que en 2014 la Generalitat de Cataluña reguló la clasificación por niveles del catalán igualándola a otras lenguas como el inglés o el francés, se puede ver cómo en las oposiciones se remarca cuál es el nivel requerido. Por ejemplo, para ser bombero en Barcelona es necesario tener un B2. “Con la falta de oposiciones que hay en estos momentos muchos deciden presentarse en varias comunidades, por lo tanto, es normal que se incremente la demanda de este idioma para tener más opciones”, recalca.

El estudio en universidades de Cataluña es otra de las razones por las que los aragoneses deciden aprender catalán. En estos momentos no suele ser obligatorio tener un conocimiento determinado de esta lengua, aunque la mayoría de las clases se imparten en catalán. Sin embargo, esta situación puede cambiar. Con la aplicación de la LOMCE, la Generalitat se han planteado que los futuros alumnos de Magisterio tengan que obtener como mínimo un 4 en el examen de esta lengua.

Apuesta por mejorar los conocimientos lingüísticos

Las grandes novedades de este año se centran en la oportunidad de obtener el título de C1 de catalán en Alcañiz y de alemán en la EOI de Teruel. Esto ha provocado que el número de plazas dedicadas al nivel C1 haya vuelto a ascender, aunque en menor medida de lo que lo hicieron el año anterior, cuando se duplicaron. Según los datos facilitados por el departamento de Educación, Cultura y Deporte, el próximo año habrá 660 plazas de esta categoría.

El resto de las EOI que permiten estudiar hasta el nivel más avanzado mantienen la oferta del año anterior. Tanto la número 1 de Zaragoza como la de Huesca continúan dando clases avanzadas de alemán, francés e inglés. La Lázaro Carreter en Zaragoza y la de Utebo imparten cursos de francés e inglés, mientras que en Calatayud solo se dan clases de C1 del idioma ‘rey’: el inglés.

La prescripción, en septiembre

Los alumnos que deseen estudiar este curso en Alcañiz tendrán que preinscribirse como estudiantes de nuevo ingreso entre el 1 y el 11 de septiembre y deberán haber obtenido el B2 en una de las EOI en las que se imparte. Esta dinámica también la deberán seguir aquellos que quieran cursar el nivel C1 del resto de idiomas.

Comments Off none Read more

Els fasts del nacionalisme hispano-aragonès | Viles i Gents

maig 28

Lo Cresol, Mesquí

Els fasts del nacionalisme hispano-aragonès

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de maig)

Aquest és el sentiment general que em transmet l’exposició sobre Fernando el Catòlic (el rei que “imaginà Espanya i la obrí a Europa”). Sí: fasts, ostentació, impròpia d’una època de crisi econòmica en que les retallades a l’erari públic i als drets dels treballadors estan a l’ordre del dia. Gastar-se un milió i mig d’euros en aquest esdeveniment (que ha esquinçat el pressupost de cultura) és un exabrupte tan gran com la Sagrada Família de Barcelona.

Tampoc està històricament justificada la data, perquè no commemora res, el rei castellano-aragonès morí l’any 1516; clar que és comprensible, ja que les eleccions autonòmiques són ara, al maig del 2015. Continuar llegint…Els fasts del nacionalisme hispano-aragonès | Viles i Gents

Comments Off none Read more

Es reconeix com a formació de professorat el curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón”, únic curs universitari en sociolingüística catalana

maig 26

Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça, Situació sociolingüística

El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Ansó. Fecha evento: 13/07/2015 to 16/07/2015

continue reading…

Comments Off none Read more

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

maig 19

Activisme, Aragonès, Literatura, Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

Un gran èxit del govern PP-PAR: un cop més ha quedat desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, no s’ha presentat cap obra. El PP-PAR que van aprovar una vergonyant Llei de llengües només per derogar l’anterior, que van unificar els dos premis Guillem Nicolau en català i el Arnal Cavero en aragonès, que els van deixar sense cap dotació econòmica, ni tan sols van mantenir l’obligació de publicar les obres guanyadores, han copsat el gran objectiu que pretenien, extirpar-los de soca-rel. La gran massa ciutadana tranquil·la, les llengües pròpies aragoneses extorquides i aquí pau i allà glòria.

Comments Off none Read more

O Seminario Aragonés de Sociolingüistica presienta os primers datos lingüisticos d’o Censo 2011.

maig 15

Aragonès, Baix Cinca, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça, Situació sociolingüística

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

15 mayo, 2015 | | Autor: Arredol |

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia. O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón. Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas). En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663. Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán. Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias. Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Comments Off none Read more

Desmontando al Bergantes en el X Geolodía

maig 11

Matarranya, Mesquí

Origen: Desmontando al Bergantes en el X Geolodía

Comments Off none Read more

La Cerollera – Romería al Santet

maig 11

Matarranya, Mesquí

Nuevo reportaje de 20 pueblos 20 citas que ofrece la Comarca del Bajo Aragón y nos trasladamos a La Cerollera donde la asociación SERVA ha recuperado esta tradicional romería que hacían los masoveros para reunirse y compartir un día de fiesta.

Origen: La Cerollera – Romería al Santet

Comments Off none Read more

Aguaviva, sede del Geolodía 2015

maig 7

Matarranya, Mesquí

Origen: Aguaviva, sede del Geolodía 2015

Comments Off none Read more

La Cerollera asciende al Santet por sus masoveros

maig 6

Matarranya, Mesquí

Origen: La Cerollera asciende al Santet por sus masoveros

Comments Off none Read more

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Presentación del avance de investigación del Censo 2011

maig 4

Aragonès, Baix Cinca, Franja, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Seminario Aragonés de Sociolingüística | II SESION DEL SEMINARIO ARAGONES DE SOCIOLINGÜISTICA. PRESENTACION DEL AVANCE DE INVESTIGACION CENSO 2011

Comments Off none Read more

El currículum del català a l’Aragó | Lo Finestró

abr. 29

Activisme, Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Situació sociolingüística

El currículum del català a l’Aragó | Lo Finestró

L’Heraldo del passat 27 d’abril va publicar una carta-article de Teresa María Ballester, vocal de Clarió sobre el vergonyós “oblit” del català en el projecte de currículum educatiu d’Aragó.

Està ben clar, com tothom entendrà, que no ha estat un oblit, si no una ben volguda i pensada eliminació del català del currículum. Aquest govern del PP-PAR —no hauríem d’oblidar que el va votar una majoria— , presoner d’una catalanofòbia irracional, no tolera que la llengua pròpia de la Franja sigui el català, ni tolera la paraula Franja. En realitat, no tolera cap altra llengua que no sigui el castellà, perquè l’acceptació de l’aragonès és una pura concessió folklòrica. Si volem ser sincers hem de convenir que una gran part de la ciutadania aragonesa és del mateix parer. Si poguessin escanyar el català per sempre ho farien sense cap recança. Qui no vulgui veure aquesta realitat és cec, borni o molt curt de vista. Si no fos així, votarien uns altres partits. Però, com “una flor no fa estiu, ni dues primavera” i “d’on no n’hi ha, no en pot rajar”, només ens queda a uns quants allò de “a cada porc l’arriba el seu San Martí” o “de més verdes en maduren”. Podríem dir “de ponent ni vent ni gent”, tot i que “ de Joans, Joseps, i asses, n`hi a totes les cases”. Llàstima que “a cada bugada es perd un llençol”.

Podeu llegir tot seguit la carta de Teresa Mª Ballester:

“Está a punto de cerrarse el plazo de alegaciones de currículum educativo de Aragón para secundaria y bachillerato. Este documento va a ser la guía para educar a nuestros hijos respecto a las materias en él presentes. Y en el bloque de Lenguas, en el apartado de Lenguas Propias de Aragón, debería leerse el currículum de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental o catalán de Aragón. Pero no está. Sí aparece el de la otra lengua propia de Aragón, la aragonesa. Desde Clarió, Asociación de Padres del Matarranya en Defensa del Catalán, hemos realizado una serie de alegaciones. No querríamos valorar esa omisión. Querríamos pensar que ha sido un descuido involuntario y sin mala fe. Querríamos creer que los responsables educativos a quienes confiamos la formación de nuestros hijos los respetan con su realidad y su lengua aragonesa propia. Pero los hechos nos dicen otra cosa. Por ejemplo, que el currículum aragonés referido a primaria, ya en vigor, también omitió el texto sobre el catalán de Aragón. O que es inconcebible que alguien redactase el currículum de la Lengua Aragonesa y nadie de la Consejería se percate de que falta el de la otra lengua propia de Aragón, que hablan 50,000 aragoneses y estudian 5.000 alumnos de nuestra tierra. Como padres y como aragones sentimos una enorme tristeza. Entre los catalanohablantes de Aragón, tanto del Matarranya, como los del Bajo Aragón, Bajo Cinca, la Litera o la Ribagorza, son muchos los que piensan que lo que se pretende es una limpieza lingüística. Que el Gobierno de Aragón nos demuestre lo contrario, por favor.

Teresa Mª Ballester Bielsa, vocal de Clarió. Asociación de Padres del Matarranya en Defensa del Catalán”

6 Comments none Read more

Más de 100 personas participan en la marcha de la Concordia de La Ginebrosa

abr. 28

Matarranya, Mesquí

Origen: Más de 100 personas participan en la marcha de la Concordia de La Ginebrosa

Comments Off none Read more

Ahir es va presentar a Saragossa l’últim llibre de Ramon Mur, “El sueño del Kil” | Mas de Bringuè

abr. 22

Activisme, Desideri Lombarte, Literatura, Matarranya, Mesquí

Ahir es va presentar a Saragossa l’últim llibre de Ramon Mur, “El sueño del Kil” | Mas de Bringuè.

El passat 21 d’abril es va presentar a la llibreria Antígona de Saragossa el llibre de l’escriptor, periodista i activista cultural bellmuntí Ramon Mur, “El sueño de Kil”, dedicat “Als 30 anys de la llibreria Serret”, com afegeix el subtítol de la coberta. El llibre, com digué l’autor, el va escriure al caliu de la convocatòria, l’any 3013, dels primers Premis Serret de Literatura Rural, amb motiu del trentè aniversari del naixement d’aquesta llibreria (“però com podia esperar guanyar un premi amb un llibre que estava dedicat a la persona que els creava?” – explica sorneguerament Mur.

L’obra de l’escriptor de Bellmunt és el producte d’una sàvia mescla de gèneres, a cavall entre la crònica d’actualitat, la crònica històrica i el reflexiu assaig filosòfic. Tota ella vol ser un homenatge “a tota la gent del Matarranya, d’Alcanyís, del Mesquí i el Bergantes que, en una terra poc poblada i amb uns recursos econòmics i socials limitats, ha tingut uns grans somnis i ha aconseguit realitzar-los des del seu lloc.

Per a visualitzar la cerca d’aquests somnis, Ramon Mur ha creat uns personatges com a Marcel Llompart, transsumpte en cos i ànima d’Octavi Serret, que des del seu utòpic llogaret de La Vimetera, aconsegueix aixecar una potent indústria artesanal del vim que triomfa finalment en plena època de Motorland. Un altre personatge rellevant, el que dóna nom al llibre, és el de Kil Bayod, un jove metafísic que des del Mas de Valdejerique, aplica sobre l’evolució d’aquesta terra i d’aquesta gent tan especial, els seus coneixements sobre l’existencialisme de Martin Heideger.

Aquests i altres personatges com Rebled, amic i admirador confés de la tasca de l’Octavi Serret en la seua llibreria, serveixen a l’autor de fil conductor per a lligar esdeveniments succeïts a la comarca durant tot un segle. A partir de l’esmentada celebració dels trenta anys de la llibreria durant 2013, l’acció dóna un salt enrere en el temps cap al 11 de gener de 1913, just cent anys després, quan un piquet de jornalers llibertaris, coincidint amb la festa de l’Arbre van clavar tres imponents pins negres, que serien els primers tres postos de llum a la localitat de Vall-de roures.

Paral·lelament a la trama individual d’aquets i altres personatges, el relat dóna compte de les principals iniciatives culturals i econòmiques del Baix Aragó històric, des de la creació de l’Institut d’Estudis Humanístics d’Alcanyís (un dels pocs que existeixen a Espanya), passant per entitats de fonda arrel matarranyenca com la Fundació Noessis, Ascuma, etc., ressaltant el paper de nombrosos regeneracionistes i intel·lectuals que es van preocupar pel desenvolupament cultural i econòmic d’aquesta zona, sense oblidar l’homenatge a persones més properes en el temps i en el cercle d’amistats de Mur com Desideri Lombarte o l’Artur Quintana.

El periodista de El Periódico de Aragón, Antonio Ibañez, que intervingué en la presentació del llibre de Mur a Saragossa, destacà la contagiosa capacitat d’entusiasme, de il·lusionar-se i de treball de Ramon Mur, “una il·lusió i un entusiasme que ha sabut transmetre en aquest llibre a través d’una prosa exquisida, aconseguint, a més a més, moments molt divertits.”

El text ha estat editat per l’editorial Ònix. El seu responsable, Òscar Esquerda Salvadó, que també hi va assistir a la presentació, explicà que des de la seua feina sempre ha apostat per recolzar i difondre les iniciatives culturals sorgides des de la Franja, a la que qualificà com “un oasi cultural gairebé miraculós en aquests temps”.

Comments Off none Read more

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró

abr. 20

Activisme, Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar

El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.

Comments Off none Read more

El censo actualizado indica que un 4% conoce el aragonés

abr. 20

Aragonès, Baix Cinca, Comarques, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Comments Off none Read more

La Franja

Archive