El pasado 4 de Julio, tuvo lugar en Aguaviva la segunda edición del
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíOrigen: ‘Lo riu’ aúna esfuerzos
Origen: Conato de incendio en Mazaleón
Dins de la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Artur Quintana ha obert un blog. Podeu entrar a:
Torrefest en Torrecilla es la muestra de cerveza artesana que este año ha celebrado su tercera edición. Como gran novedad también se ha celebrado la primera concentración de gaiteros. Cientos de personas pasaron los dos distintos puestos de cerveceros donde los sabores y aromas distintos hicieron las delicias de los más cerveceros.
Origen: Torrevelilla – Torrefest, III Muestra Cerveza Artesana
Presentació d’”El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret” de Ramón Mur | Lo Finestró
juny 22Presentació d’”El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret” de Ramón Mur | Lo Finestró
Aquest divendres dia 19 de juny s’ha presentat al Liceo d’Alcanyís el llibre bilingüe castellà-català de Ramon Mur: El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret. Davant d’una bona presència de públic José Ignació Micolau ha presentat Ramon Mur i la seua obra i Artur Quintana ha fet una introducció al llibre, que ha qualificat d’íntima i esimulant crònica novel·lada dels darrers cent anys al Baix Aragó Històric i al tarannà dels seus habitants. L’autor ha tancat la presentació parlant de la gestació de la novel·la i establint un diàleg amb el públic.
Qui vulgui llegir la introducció sencera d’Artur Quintana la trobarà aqui pdf
Monogràfic sobre la llengua catalana a la revista digital DivÈrsia. Deu especialistes, entre ells, en Francesc Serés, analitzen el present del català i en proposen un altre futur. En el seu cas, l’article analitza la situació de la llengua catalana, del present al futur, a la Franja. divÈrsia és la revista digital de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i apareix semestralment a la xarxa, amb caràcter lliure i gratuït, per a divulgar temes vinculats amb aquesta especialitat. Per consultar la revista: www.upf.edu/diversia
Abstract:
Resumen: Una migración implica mucho más que el movimiento físico de una persona de un lugar a otro. También migran la experiencia, el bagaje personal, profesional, político y militante de aquéllos o aquéllas que mudan su lugar de residencia, de sociabilidad, y llegan a lugares nuevos donde los que habían sido sus mundos hasta la fecha se ven sustituidos por otros: otros espacios, otras gentes, otros ámbitos de relación. Cuando estas personas vuelvan a sus lugares de origen después de haber pasado por uno o más sitios, ya no serán las mismas; llevarán algo más que equipaje en la maleta. De este modo, con la presente propuesta pretendo abordar el fenómeno del colectivismo agrario durante la Guerra Civil Española desde un nuevo prisma de estudio, el de las migraciones. Migraciones llevadas a cabo por algunos de los protagonistas del 36 y otros conflictos previos. El espacio elegido es la retaguardia republicana aragonesa en su parte más oriental, la Franja, en contacto con Catalunya, y las migraciones objeto de estudio son las que tienen el territorio catalán como destino.
El propósito de este análisis es encontrar los puntos de contacto de estas olas migratorias con la movilización obrera sindical catalana, en concreto con aquélla de signo anarcosindicalista, y el carácter de ésta como herramienta para la comprensión de conflictos y adquisición de militancia. Muchos de estos movimientos migratorios serán estacionales, con lo que a su retorno al lugar de origen desarrollarán nuevas prácticas políticas y sindicales, una «importación de militancia» en toda regla. Por tanto, nuestro objetivo último es profundizar en el desarrollo de las culturas políticas, entendiendo que éstas evolucionan a partir de continuidades y elementos de desarrollo tales como el contacto territorial y humano.
«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es va presentar el dia 26 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte en què van intervenir Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Joandomènec Ros, president de l’IC; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.
El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.
El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».
La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC