Las fiestas de La Cañada de Velich comenzaron el pasado viernes con el tradicional concurso del porrón.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíNos acercamos a La Cañada de Velich para descubrir algunos de sus rincones como la nevera, la plaza, el molino de aceite, las fuentes, la ermita y disfrutar de su entorno natural.
Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.
Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer
Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.
Consellers investits català #Matarranya: Martí (pres.), Domenech,Moragrega,Vaquer(PSOE) i Esteve(PAR,expres.) #plasplasplas @RadioMatarranya
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) July 16, 2015
El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.
Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró
A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.
Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.
La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.
Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.
Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.
Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.
La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.
Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües
III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana
L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.
Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.
Inscripció
Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.
Programa
08.30 h Acreditacions 09.00 h Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra
Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears09.15 h Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística
Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears
La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa
L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer
Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà
País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de ValènciaModera: Marta Xirinachs
11.00 h Pausa i cafè 11.30 h Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona
Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona
Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de GironaModera: Joan Solé Camardons
13.00 h Nou sistema d’indicadors lingüístics
Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística13.15 h Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo
Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie
Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta
El context europeu: Martí Anglada
Mitjans de comunicació: Salvador AlsiusModera: Ester Franquesa
14.15 h CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent
Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent
“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”
* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).
Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.
A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.
Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).
Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0
El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon
Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog
Seminario Aragonés de Sociolingüística
Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)
Més informació: Chabier Gimeno