En esta nueva entrega los autores han reflejado en sus páginas los sucesos históricos centrándose en esta ocasión en el siglo XIX y en el proceso revolucionario. La Guerra de la Independencia, el Trienio Liberal y la Guerras Carlistas son explicadas en esta obra. También hacen referencia a personajes de la época como el alcañizanos Manuel Carnicer que proclamó en La Codoñera la I Guerra Carlista el 12 de octubre de 1.833.
Otros temas que se tratan hacen referencia a la crisis que tuvo lugar a finales del siglo XIX y al cólera. Ambos factores produjeron una merma en la población codoñerana. Este mismo libro se presentará el próximo 20 de septiembre en La Codoñera.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíA partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:
Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios
Origen: La llengua de la Franja
En quina llengua parlen a la Franja de Ponent? La pregunta pot semblar ximple, però ha aixecat molta polseguera les darreres setmanes. L’avantprojecte de llei de llengües que vol tirar endavant el govern aragonès, del Partit Popular, diu que l’idioma que parlen a la Franja de Ponent és l’aragonès oriental i no el català o un dialecte de la nostra llengua.
Aquesta avantproposta de llei ha posat a l’ull de l’huracà els veïns d’aquesta zona d’Aragó, a tocar de Catalunya, que no sap en quin idioma parla. Equip de reporters ha anat fins allà per constatar l’embolic que ha generat aquesta polèmica i la divisió que hi ha en el mateix territori sobre com anomenar l’idioma que utilitzen en el seu dia a dia.
Origen: La Codoñera del siglo XIX
“Es una obra en la que queremos que los vecinos conozcan su historia». Así de categórico se muestra José Ramón Molins, uno de los autores y vecino de La Codoñera que junto a Miguel Sanz, barcelonés de origen, han editado un quinto tomo sobre la historia de la localidad bajoaragonesa.
El proper 4 d’octubre celebrarem la 25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva de Bergantes. En el decurs dels actes programats destaquem el lliurament del VIII Premi Franja: Cultura i Territori al Dr. Javier Giralt Latorre.
La determinació de realitzar la Trobada a Aiguaviva ve motivada per la situació de la llengua en esta vila: encara que es parla el català en general, l’ús entre la joventut és cada cop més inusual. L’Ajuntament d’Aiguaviva en la persona de l’Alcalde i el Regidor de Cultura està fent notables esforços per recuperar la llengua.
Els actes començaran a les 11 del matí i finalitzaran amb el concert de cloenda, com podeu veure en el programa adjunt. El dinar de germanor tindrà lloc a l’Hotel Altabella i cal reservar abans del 25 de setembre trucant als telèfons 978 85 15 21 o 628 69 77 51. També podeu enviar un correu a acmatarranya(arrova)gmail.com. El preu és de 15 €.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau
/ 3.09.2015
Aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, ha anunciat que “tan ràpid com sigui possible” el Govern d’Aragó presentarà una iniciativa per derogar l’actual Llei de Llengües (3/2013) aprovada per l’anterior govern i que va causar una gran polèmica per evitar el terme català i aragonès per referir-se a aquestes llengües. Aquest anunci s’ha fet després que el president socialista s’hagués reunit amb el socialista català Miquel Iceta.
Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellà, català i aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”.
D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.
Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa de del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.
Situació lingüística a Aragó
De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ocuparà de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.
Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura equilibrada, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.
Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.
Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”
Origen: N-232 y el espíritu del General Cabrera
N-232 y el espíritu del General Cabrera
- Escrito por Abel Sancho
El General Cabrera fue el militar, al mando de las tropas carlistas, que se atrincheró en la zona que actualmente ocupa gran parte del territorio que es rodeado en triángulo por las autopistas A – 7, A – 2 y Autovía Mudéjar, es decir, nuestros pueblos.
Se atrincheró porque el otro reducto carlista situado en País Vasco y Navarra firmó la paz en 1839 mediante el Convenio de Vergara, pero el General Cabrera permaneció hasta 1840.
Lo que representaba el carlismo que permaneció como último reducto en estas comarcas no era nada positivo, defendían a la parte más conservadora del absolutismo, la que se oponía a los cambios que necesariamente debían abolir las instituciones y privilegios del Antiguo Régimen.
Hoy 175 años después parece que el espíritu del General Cabrera sigue presente, aun contra la voluntad de sus habitantes, puesto que el abandono de estas comarcas, por parte de los gobiernos actuales, parece retrotraernos a ese espíritu de atraso que suponía la resistencia del absolutismo.
Esa oposición a los cambios que deben hacer una España más avanzada no es propia de los habitantes actuales del Bajo Aragón histórico y el norte de Castellón, pero sin duda sí de los representantes políticos con influencia en estas últimas décadas, que parecen no creer que una buena comunicación puede traer muchas oportunidades de desarrollo.
Actualmente tanto la N – 232 como la cercana A – 225 (CV – 14 en la parte de Castellón), la carretera de la Balma para entendernos, cuentan con un alto tráfico de camiones, con y sin minería, lo cual denota que es una zona de paso de mercancías, o lo que es lo mismo, una zona bien situada geográficamente para el desarrollo industrial, puesto que se encuentra entre dos focos importantes como son el Corredor Mediterráneo y el Valle del Ebro, una localización privilegiada exclusiva de nuestras comarcas.
Esto parecen no conocerlo los políticos que han tenido responsabilidades en la planificación de carreteras y de la actividad económica, no vale con Motorland ni con la Autovía Mudéjar, estas comarcas no necesitan que se les dote de extraordinarias subvenciones que se destinan a cuestiones nada fructuosas en muchos casos, el Bajo Aragón histórico tan sólo necesita que se le dote de las infraestructuras adecuadas para que se generen inversiones por su propia iniciativa, duraderas en el tiempo.
Necesitamos que las inversiones que vengan no dependan de la gracia de los gobernantes de turno a la hora de otorgan subvenciones, necesitamos infraestructuras que permitan que una cantidad importante de inversores vengan al Bajo Aragón para aprovecharse de las ventajas que pueden sacar de nuestra situación geográfica, inútil si no existen buenas comunicaciones.
En resumen, el Bajo Aragón necesita una autovía que una Zaragoza, Alcañiz y Vinaroz, o lo que es lo mismo, que nos una con el Corredor Mediterráneo y con el Valle del Ebro para ser un foco de desarrollo perteneciente a ambas partes, en definitiva, olvidar el espíritu del General Cabrera.
Origen: Misma respuesta
- Escrito por Laura Castel
Cuando nos distraíamos y terminábamos prestando más atención al compañero de al lado que a lo que explicaba, un profesor que tuve en 1º de carrera siempre comenzaba a gritar «¡sexo, sexo, sexo!».
Era instantáneo, todos nos girábamos a ver qué cojones hacía y volvíamos a escucharle durante un rato. Según avanzaba el curso y esta técnica comenzaba a perder eficacia por repetitiva, iba cambiando de palabra e incluso cantaba o imitaba el sonido de algún animal. La reacción que teníamos los por entonces estudiantes de Periodismo es parecida a la que sufrimos ahora cuando escuchamos las palabras «Cataluña» e «independencia». Estos temas se han convertido en el maná que levanta el morbo con el que nutrir páginas en los periódicos, minutos de tertulias políticas en radio y televisión, y por supuesto, las agendas de gobernantes y partidos. Nos quejamos continuamente de la omnipresencia de Artur Mas y de lo cansino que nos resulta el «procés» pero no hacemos más que hacerle la campaña cada vez que ponemos el grito en el cielo y elevamos a noticia del día cualquier declaración de un miembro del Govern catalán. Estos últimos días fueron unas palabras del conseller de Justicia en un acto de una escuela de verano universitaria en una localidad francesa. Un acto que tiene pinta de que no estaría precisamente plagado de periodistas pero del que tan solo hace falta un altavoz para que todos nos hagamos eco. Dijo que en su proyecto de Cataluña independiente nos ofrecerán la «nacionalidad» a los habitantes de los «Països Catalans». Liada. Y es que éste último también es otro de los términos que nos provoca urticaria máxima. Las palabras llegaron a Aragón y los medios nos hicimos eco buscando declaraciones de unos y otros para saber su opinión. Si era polémica, aún más. El presidente Lambán tampoco tardó en reaccionar. El domingo en Twitter y el lunes, haciendo pública una contundente y dura carta que envió a su homólogo catalán. Por cierto, en la misiva criticaba el uso del término Franja para denominar al Aragón oriental cuando él mismo, un día antes, hablaba de «nuestra Franja» en un comentario en la citada red social. Dos días después, DGA envió una nueva de prensa en la que volvió a reiterar que no tolerarán «injerencias ni faltas de respeto». Me parece correcta la respuesta aunque no coincida en algunos términos concretos. Sin embargo, lo que habría que exigir ahora es que esta rapidez y contundencia en las reclamaciones no se quede ahí y que tengan la misma respuesta otros asuntos que de verdad tienen importancia en el día a día de los aragoneses. Aquí en el Bajo Aragón Histórico tenemos muchas reivindicaciones para las que también nos gustaría la misma contundencia del ejecutivo autonómico.
25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva – Diumenge 4 d’octubre de 2015
Diumenge 4 d’octubre de 2015
25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva
A les 11 h.: Benvinguda de l’Alcalde d’Aiguaviva.
Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.
Al local del Cine.
Sobre les 11:30 h.: Xerrada sobre micologia prèvia a la campanya de recollida de bolets a càrrec d’Agustí Amela. “Anem a buscar pebrazos”.
Sobre les 12:15 h.: Presentació de la reedició de Bernat Corremon al Matarranya de Nestor Macià Fontanilles.
Al local del Cine.
A les 12:30 per als xiquets, una gimcana de jocs tradicionals.
A continuació elaboració del mural “Paraules boniques”.
A les 13:00: Lliurament del VIII Premi Franja, Cultura i Territori al Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza, Dr. Javier Giralt Latorre. A local del cine.
A continuació, s’oferirà un ‘Vi d’Honor’.
Sobre les 14:30 h.: Berenar popular (dinar de germanor).
A les 16:30 h.: Taller infantil: Construcció d’un pebrazo gegant.
A les 18.00 h.: Actuació de cloenda.
Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent
Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.
“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.
Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.
LAPAO: una decisió política
Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.
Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).
Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.
Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.
El paper dels mitjans
Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).
Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.
El català estàndard
El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.
S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO
El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.
Origen: ELMUNDO
POLÍTICA
Dirección General de Política Lingüística
Aragón proyecta reconocer el catalán
El nuevo Gobierno de Aragón del socialista Javier Lambán ha creado, por primera vez, una Dirección General de Política Lingüística, signo claro de que resucitará la polémica sobre el uso del idioma catalán en la comunidad autónoma. Al frente de la misma ha nombrado al nacionalista José Ignacio López Susín, militante de CHA, experto en el tema y coautor de libros sobre derecho aragonés y la lengua aragonesa.
La primera y principal cuestión que deberá afrontar el reciente director general será la elaboración de una nueva Ley de Lenguas y, por tanto, derogar la actual de 2013, aprobada por el anterior Gobierno de PP-PAR.
Uno de los puntos más polémicos de la ley fue suprimir la denominación de aragonés y catalán que contenía el texto de 2009 para referirse a esas lenguas. Fueron sustituidas por los circunloquios lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaica, para referirse al aragonés, y lengua aragonesa propia del área oriental, más conocida como lapao, para referirse al catalán.
También desaparecieron el Consejo Superior de Lenguas de Aragón, la Academia Aragonesa de la Lengua Catalana y la Academia de la Lengua Aragonesa, sustituidas por una única Academia Aragonesa de la Lengua.
El nuevo Ejecutivo defiende la diversidad lingüística de Aragón (español, aragonés y catalán), que dice que quiere situar en su justa medida. Quiere lograr el mayor consenso posible para sacar adelante la futura Ley de Lenguas. Para ello, el PSOE y CHA, ahora en el Gobierno, necesitarán al menos los votos de Podemos e IU, que respaldaron la investidura de Lambán.
Mientras, la plataforma aragonesa No Hablamos Catalán, integrada por decenas de colectivos y asociaciones, y la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental preparan movilizaciones tras el anuncio de derogación de la actual Ley de Lenguas por parte del Ejecutivo autonómico.
Los promotores de la manifestación consideran que PSOE y CHA pretenden «imponer el catalán» en la comunidad aragonesa.
La ley aprobada en su día por el PSOE, y luego modificada por el PP, reconocía la existencia de otras lenguas en la comunidad, como el aragonés y el catalán. Sin embargo, no regulaba la cooficialidad, algo que reivindicó CHA y que los socialistas no aceptaron. La nueva norma podría volver a la situación de 2009.
Pueden dar idea de las pretensiones algunas de las 170 enmiendas presentadas por la entonces oposición al proyecto de Ley de Lenguas de 2013 de PP-PAR. De ellas se desgranan propuestas como la cooficialidad del catalán y el aragonés en toda la comunidad, la posibilidad de emplear el catalán en las Cortes y la consecuente utilización de sistemas de traducción, la implantación del trilingüismo en el Boletín Oficial de Aragón, o que al menos el 50% de las asignaturas impartidas en los colegios sean en aragonés, a excepción de la zona oriental, donde sería en catalán.
Origen: La octava novela de un marinero del Bajo Aragón
Aunque está retirado de la batalla, para muchos sigue siendo la cara visible de FACAO, la Plataforma No Hablamos Catalán. «Ya estoy retirado de todo eso aunque sigo al tanto», asegura.
Els Pressupostos Generals de l’Estat preveuen destinar 13,2 milions d’euros per al pròxim any, quan els pressupostos de 2014 auguraven una inversió de 28,9