Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Origen: “Lo Floro” a l’Institut Blume d’Esplugues | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dins de les activitats que ofereix Òmnium d’Esplugues en defensa de la llengua i la cultura, el 8 de juny, Josep Miquel Gràcia va realitzar una lectura escenificada del seu llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers a l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues, Van assistir els dos grups d’alumnes de 4rt. d’ESO seguint la lectura amb força atenció i complaença. Cal recordar que aquesta lectura de l’esmentat llibre ja s’ha realitzat en dos ocasions a l’Institut de la Mallola de la mateixa localitat. Com l’oferta està oberta, es probable que el pròxim curs es repeteixi en altres Instituts. Segons l’opinió dels professors dels centres on han tingut lloc les lectures, és molt recomanable per als alumnes la diversitat de trets dialectals del català del llibre, així com la pròpia construcció i estructura de les contalles versificades del bandoler franjolí, lo Floro.

“L’Institut Joaquim Blume és un centre de la xarxa pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, creat el curs 1991/92 per tal de facilitar la compatibilitat de l’activitat acadèmica amb la tecnificació esportiva dels nois i noies en edat escolar. Està ubicat en el complex del Consell Català de l’Esport a Esplugues de Llobregat.

Actualment ofereix els estudis del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) i els de Batxillerat de totes les modalitats (exceptuant l’artística). La major part de l’alumnat de l’Institut que cursa aquests estudis gaudeix, al mateix temps, d’una beca del Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya. Són nois i noies procedents de diverses comarques catalanes i de la resta del territori de l’Estat.

A més, el centre ofereix el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives de dos cursos acadèmics de durada. La inscripció en aquest cicle és lliure, és a dir, els alumnes que el cursen no estan, en general, becats pel Pla de Tecnificació.”

Lluís Roig

Origen: Descansar con la panorámica del río Bergantes como única compañía

Origen: Torrefest

Origen: Desde Torrevelilla, ¡gracias Ayuntamiento de Alcañiz!

Origen: Cuarto Milenio desvela el misterio de un extraño insecto del Barranc Fondo

Un detalle de la fauna de Torrevelilla fue objeto de investigación para Cuarto Milenio. El equipo de Íker Jiménez se puso manos a la obra para identificar el extraño insecto que un telespectador envió en varias fotografías. Damián Querol es el joven que captó su imagen al dar con él dando un paseo en el Barranc Fondo junto a su padre Joaquín, la persona que contactó con el programa de Cuatro. Hubo explicación.

 

Sucedió en Semana Santa. Joaquín, su esposa y su hijo Damián paseaban por el Barranc Fondo en Torrevelilla. De repente Damián pidió el móvil a su padre para fotografiar un insecto de apenas unos centímetros pero que captó su atención al saltar dándose impulso con el abdomen. Joaquín se acercó al bicho y lo define como una mezcla de un montón de animales todos en uno solo. Según la descripción, que se puede ver en la foto de Damián, “la zona de la cabeza era similar a una araña pero con sólo dos ojos compuestos, con ocho patas pero las frontales desmesuradamente grandes y con unas larguísimas antenas parecidas a las de las langostas. El cuerpo tenía el abdomen parecido al de las polillas pero cubierto con escamas y debajo tenía unas pseudo patas como los miriápodos. La cola terminaba en tres aguijones, el central de dimensiones más que considerables”.

 

 

Damián ha heredado la pasión por la naturaleza de su padre por lo que pudieron acudir a los libros que conservan pero en ninguno aparecía nada parecido. Decidieron enviar la foto a Íker Jiménez como seguidores del programa que son. “Me escribió él mismo en varias ocasiones. Me decía que nunca había visto nada parecido y que lo ponía en manos de sus zoólogos y más tarde me dio la solución”, explica Joaquín.
La sorpresa de la familia llegó a finales de abril cuando el caso del ya identificado como ‘pececillo de cobre’ ocupó una parte del programa Cuarto Milenio. Carmen Porter lo explicó en el espacio “La Mirada Milenaria” con el nombre de Torrevelilla bien visible. “Si hemos contribuido a resolver el enigma y que además se hable del pueblo, mucho mejor”, ríe Joaquín. Desde la Asociación C.B. Torrevelilla le han dado la difusión que se merece en redes sociales.
El “bicho” en cuestión es una especie de insecto que no ha evolucionado desde su aparición en el devónico hace unos 400 millones de años, de ahí su extraño aspecto. La explicación de Porter se puede ver en la web del programa en el minuto 1h43’14”. Una vez identificado es común ver este tipo de insectos en la zona pero hay que fijarse bien debido a su minúsculo tamaño. Similares a los de “plata“, que también abundan. “Estos los tenemos más vistos pero ahora sabemos que pertenecen a la misma familia”.

 

Aficionados a la naturaleza
Joaquín es ingeniero y, como él dice, ha trabajado de muchas cosas pero nunca en temas relacionados con la naturaleza, la Historia y la Astronomía, unas aficiones que comparte con su esposa y con su hijo Damián, de 15 años. Aunque residen en Zaragoza, Joaquín ha ido a Torrevelilla “desde que estaba en la tripa de mi madre”, afirma. Toda su familia paterna es de la localidad y también tiene ascendencia de Ráfales. “Me conozco el Bajo Aragón y el Matarraña muy bien”, añade.
Es fotógrafo semiprofesional y ha organizado exposiciones y ganado varios concursos. Damián lleva el mismo camino y desde niño se ha interesado por asuntos como la Astronomía. “A mí me gusta pero su inquietud me ha hecho estudiar y querer saber más”, explica Joaquín.

Origen: Assemblea General Ordinària d’ASCUMA | Lo Finestró

Assemblea General Ordinària d’ASCUMA
Posted on 18 maig, 2016 by graciaz
Foto Assemblea 2015
Foto Assemblea 2015
Nota d’ASCUMA
El proper dissabte 21 de maig celebrarem al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit
l’Assemblea General Ordinària, a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.
A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.
L’ordre del dia serà el següent:
Lectura i aprovació de l’acta de l’any anterior
1. Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2015:
2.- Resum de comptes 2015
3.- Maria Dolores Gimeno com a Responsable de Publicacions, parlarà dels llibres publicats o en procés en el moment i de Temps de Franja, en el seu 16è aniversari.
4.- Premis i reconeixement a l’Artur Quintana
5.- Renovació extraordinària de càrrecs
6.- Activitats 2016
7.- Torn obert de paraules i precs i qüestions i cloenda de l’assemblea.
A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.
A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.
PS. Pel que fa al dinar, és costum fer-lo a la Fonda Alcalà; no obstant enguany el dia 21 està complet. Si esteu interessats en quedar-vos a dinar, podeu trucar al telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 i mirarem d’organitzar-ne un a Queretes.

Foto Assemblea 2015

Quant a aquests anuncis

És un dels més consolidats dels Països Catalans i aplega milers de persones amb dos objectius principals: defensar la unitat cultural dels territoris de banda i banda del riu de la Sénia i la Franja d’Aragó, i alhora denunciar l’oblit d’aquesta comarca per part de les institucions.

Origen: Pepet i Marieta s’alia amb Aspencat, Obrint Pas i la Gossa Sorda per promoure l’Aplec dels Ports | VilaWeb

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

(Publicat a La Comarca el 13 de maig del 2016)

De polítiques oportunistes i contràries a les llengües antigues d’Aragó al PAR en hi ha unes quantes, però ninguna d’elles trote en cavall tant desbocat com la calandina Maria Herrero, diputada, doctora en psicopedagogia i alcaldessa frustrada, ara en hores baixes de prestigi polític entre la gent del poble si mirem les reculades del seu partit en les raderes eleccions.

La doctora, contradient el sentit comú i lo que diuen les Acadèmies, les enciclopèdies i tots els estudis científics sobre l’evolució de les llengües romàniques de la península Ibèrica, no admet que la formació del català al llarg dels raders 1200 anys es va produir al mateix temps a la Franja Aragonesa i al Principat. I que es parle, des de la Reconquesta, allí on hi van anar els repobladors procedents d’estos territoris. Per lo tant el nostre català, junt amb l’aragonès, són dos llengües patrimonials d’Aragó, que és tant com dir les dos llengües de sempre.

Però la diputada, ara que el català i l’aragonès ja tornen a estar dins de la Llei de Patrimoni Cultural, terne en l’obsessió d’aconseguir vots encara que sigue ofenent als aragonesos que tenim el català com a primera llengua, porte la seva confusió a l’extrem de no enterar-se que la xarlotada que van muntar en la LAPAO ja s’ha acabat. Ja hem rigut prou Sra. Herrero, ja hem rigut prou. La seva falsa vehemència i el seu aragonesisme de pega no peguen massa bé als nous temps que estem vivint en la política dins i fora d’Aragó. Encara que, tocant a la recuperació de la nostra llengua, també direm que no li ha anat tant malament en les seves proclames extremistes passades de rosca, perquè en 2004 a la Franja només se reconeixien parlants de català el 23 %, i en 2014 ja s’havie més que duplicat el nombre d’aragonesos que diuen parlar en català. Que estrany que el PAR, on hi ha militants i alcaldes normals que no s’amaguen de defensar l’ús i el nom de la nostra llengua, fagi al respecte una política tan falsa i miserable.

Tomàs Bosque

L’anticatalanisme franjolí està entestat en carregar-se una altra llei de llengües d’Aragó. Aquest cop, tres dels representants de la plataforma “No parlem català” Ángel Hernández Galicia (Fraga), Luis Gascón Coses (La Codonyera) – F.A.C.A.O. (Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental), Jesús Vazquez Barrio i les excuses del president de la plataforma Luis Miguel López per trobar-se indisposat, van exposar els seus arguments plens d’odi, politització i aculturització. Aquesta vegada van estar acompanyats pel PAR (Partido Aragonés) i PP (Partido Popular), en una “Comissió Comisión de Comparecencia y Peticiones ciudadanas ” a les Corts, davant de dels representants dels partits aragonesos. L’objectiu era defensar l’actual Llei de llengües aragonesa (LAPAO-LAPAPYP) i demanar la creació de l’Acadèmia de la llengua Aragonesa que reguli el “LAPAO” (Llengua aragonesa pròpia de l’Aragó Oriental). Però portaveus com aquests són fàcilment localitzables en concentracions o manifestacions de protesta, algunes violentes, amb grups polítics d’àmbit espanyolista extremista, a la Franja, Saragossa, València o Balears. Des de “Esfendemos as luengas” només podem ensenyar el nostre rebuig a aquest tipus d’intervencions que estan lluny de la neutralitat i cientifisme que haurien de seguir l’elaboració de les lleis aragoneses de llengües i cultura pròpia.

Font: Esfendemos as Luengas

Origen: Continúan las analíticas de agua en La Ginebrosa

Origen: Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró
(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)

Per notícies que m’arriben sembla  que el Govern tornarà a convocar els premis literaris “Arnal Cavero” en aragonès, i “Guillem Nicolau” en català, suprimits per l’anterior Govern. Les notícies no precisen si serà un digne retorn a l’status quo ante, vull dir abans del govern PP-PAR, o sia: freqüència anual de convocatòria per a cada llengua, premi en efectiu i publicació de l’obra premiada, que pot versar sobre qualsevol gènere literari, i, per a l’aragonès obert a qualsevol autor, mentre que per al català obert només a autors aragonesos o relacionats amb el nostre país. Confiem que les bases seran aquestes o unes de molt semblants, i que no ens calga sentir allòde l’avara povertà degli Aragonesi –cito de memòria, que, com sabeu no sempre és fidel. El primer premi “Guillem Nicolau” fou convocat el 1986 per la Comissió Territorial de l’Aragó del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Uns anys més tard l’assumí el  Govern i creà en paral·lel l”Arnal Cavero” en aragonès. A empentes i rodolons s’han anat migmantenint. En ambdós casos calia batejar-los amb el nom d’algun gran escriptor de la respectiva llengua. La nòmina d’autors aragonesos en català no era especialment nodrida l’any 1986, els grans autors que ara hi ha, tot just començaven. Els de la Comissió abans citada devien haver llegit l’article Literatura en catalán en Aragón de la GEA, on es parlava de mosén Guillem Nicolau, rector de Maella, que tradujo al catalán comentándolas, las Heroídas de Ovidio. I ho encertaren perquè en Nicolau ha resultat ser un dels primers i interessants humanistes aragonesos. Per a l’aragonès, encara va ser més difícil de trobar grans escriptors per a donar nom al premi. N`hi havia dos però ja figuraven en  altres premis: al “Veremundo Méndez” i al “Ana Abarca de Bolea”. Finalment es trià “Arnal Cavero”, assagista que havia recollit molta literatura popular i fraseologia en aragonès. Juan Fernández de Heredia, el gran humanista traductor del grec i el llatí a l’aragonès, malauradament fou rebutjat, imagino, per considerar que el seu aragonès no era prou genuí.

Artur Quintana    

Origen: El mayor proyecto eléctrico de la provincia, en marcha antes de 2017

Origen: Artur Quintana, nova Creu de Sant Jordi | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 d’abril del 2016)

La Creu de Sant Jordi destaca entre els reconeixements que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats pels seus mèrits o serveis cívics o culturals. Acaba de ser concedida a Artur Quintana i Font, filòleg format a les Universitats de Barcelona i Colònia, que ha exercit una llarga carrera professional a les ciutats alemanyes de Spira i Heidelberg. Bona part de les seues investigacions s’han centrat en la llengua i la cultura autòctones de la Franja aragonesa, des de la seua tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Entre les seues nombroses publicacions estan la mateixa tesi (2012); La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984), única gramàtica publicada del català d’Aragó; les recopilacions col·lectives Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995) i Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997); l’edició de l’Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002); i l’antologia de poesia en català del Baix Aragó Roda la mola (2010). També ha estudiat l’aragonès i l’occità, i ha feit traduccions sobretot de l’alemany.

Coordina lo suplement literari Styli locus de la revista Temps de Franja i la col·lecció en català “Lo Trinquet” de l’IET, i és col·laborador d’esta columna i de la revista Turolenses. És president d’honor de l’Associació Cultural del Matarranya, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i pertany al Comité d’Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a l’Academia d’a Luenga Aragonesa. Lo premi, continuador dels de la Fundació Lluís Carulla i Lo Grifonet rebuts el 2015, reconeix esta trajectòria infatigable, entre Spira, la Barcelona natal i la Codonyera. Mos va la va contar fa uns anys a les esplèndides memòries La Vall de Balat: memòria de l’Aragó 1948-2003 (2003): “I tanmateix continuo fent camí, dia rere dia, per aquest laberint aragonès […] envers un Aragó, no pas utòpic, com ens volen fer creure, ans ben real, on puguen conviure en igualtat de drets les seues tres llengües”.

María Dolores Gimeno

Origen: Emoción al son de la música del Matarraña

Origen: Aguaviva, epicentro del senderismo bajoaragonés

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.