Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Origen: Aragón busca profesores interinos de catalán | Noticias de Aragón en Heraldo.es

En Aragón cerca de 5.000 alumnos estudian catalán y hay 66 docentes. La DGA quiere completar una lista de interinos.

P. Figols. Zaragoza 04/10/2016 a las 06:00

La DGA busca profesores de catalán para tener sustitutos para los colegios aragoneses en los que se imparte esta lengua. El Departamento de Educación ha abierto un procedimiento especial de integración en la lista de espera de la especialidad “Lengua catalana” del cuerpo de maestros (igual que se hace con otras asignaturas).

El requisito para los maestros de catalán es tener un nivel C1 de la lengua. El plazo de entrega de solicitudes termina el 17 de octubre. Para dar clases en colegios bilingües adscritos al Programa de bilingüismo PIBLEA (inglés, francés o alemán) solo se pide un nivel B2. Estos profesores formarán parte de una bolsa de empleo de interinos para cubrir las vacantes que puedan surgir durante el curso.

Cerca de 5.000 aragoneses estudian catalán

En Aragón estudian catalán cerca de 5.000 alumnos de las zonas catalanohablantes de las tres provincias (en localidades como Fraga, Mequinenza, Caspe o Valderrobres). Según los datos del Informe 2016 sobre la situación del sistema educativo en Aragón, hace dos cursos 4.607 alumnos aragoneses de Infantil, Primaria y Secundaria estudiaban catalán, además de 134 en las escuelas de idiomas y 12 en el centro de adultos de Valderrobres.

En los colegios e institutos aragoneses trabajan 66 profesores de catalán, contando a los que imparten la asignatura de lengua catalana (39) y a los que imparten otra materia en esta lengua (como Matemáticas, Ciencias Sociales o Naturales, o Educación Física). De los 39 profesores de lengua catalana, 29 dan clase en Infantil y Primaria y 10 en Secundaria. Todos están en centros públicos excepto 2 en concertados.

Ciencias, en catalán

 Desde hace más de una década funciona en esta zona de Aragón un programa de bilingüismo catalán, con la lengua catalana como materia integrante del currículo. En estos centros, los alumnos pueden elegir una o varias asignaturas en catalán (cada colegio e instituto organiza su oferta).

“Nosotros tenemos el programa de bilingüismo catalán desde 2003. El catalán es voluntario, y es elegido por la mayoría de los alumnos. Ofrecemos Ciencias Naturales y Ciencias Sociales en catalán, además de la asignatura de Lengua catalana. Las familias pueden elegir dar estas materias en catalán o en castellano. Y los que no escogen la clase de Lengua catalana dan en su lugar refuerzo de Lengua española”, explica Julio Arellano, jefe de estudios del colegio Miguel Servet de Fraga.

En este centro, 299 alumnos de un total de 385 eligen la opción en catalán. “Muchas familias de la localidad hablan el fragatino o catalán y quieren que sus hijos estudien esta lengua. Después tienen continuidad en el instituto y les sirve si van a estudiar o trabajar a Cataluña. Estamos a solo 24 kilómetros de Lérida”, apunta Julio Arellano.

Origen: Los premios FACAO agonizan |

FACAO ha mostrado sus últimas señales de agonía en el XV Concúrs Lliterari en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”.  Repiten hasta la saciedad premiados y autopremios:

  • Primer premio, Delfín Mazarico Montanuy, ya premiado 6 años atrás
  • Segundo premio, el habitual autopremio de FACAO a su expresidente Raúl Vallés Labanda,que el año pasado también recibió y que no se dignó a recoger.
  • Tercer premio, el habitual autopremio de FACAO a Julián Naval Fuster, miembro y elaborador de powerpoints de FACAO, y que ya recibió el mismo premio el año pasado.

Finalmente, la institución buscó la liturgia en sus actos acompañándolos de una imagen que podría recordar a una especie de “San Roberto Bayod”.

Belmonte-01.jpg

Origen: Los Azero – Cronologia

https://www.facebook.com/losazero/videos/10154563812193103/

Origen: Estiu ardent i canvi climàtic | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 16 de setembre del 2016)

No ha plogut des d’abril i els cultius del secà estan al límit. Els antics ja digueven que lo Baix Aragó és molt secatiu.

Naltros diguem que encara ho serà més degut al canvi climàtic, del que sem els únics responsables.
La majoria de les fonts del terme, on sempre n’hi havie aigua fresca, ara només són un munt de sarçals i fenàs sec. I a les poques que encara aguanten, els va justet per calmar la set dels animalets que viuen al seu voltant. Així que, el costum mil•lenari dels llauradors i masovers, de plantar hortalissa i fruiters a la vora dels pous, ha desaparegut de manera radical.
Abans al poble n’hi havie més de vint fonts i pous on se feien cultius, s’abeurava el bestiar i els animals de càrrega, i omplie la cantrella la gent que treballave les terres del costat. A l’estiu les fonts amollaven lo seu cabdal, però difícilment s’assecaven. I tot això ere possible mentre pels toçals del terme no creixia altra cosa que romers, esgilagues, coscolls… i poc més. De pins n’hi havie tan pocs que per fer la foguera de sant Valer, els quintos havien d’entrar al terme de Fórnols, per tallar-ne tres de 8 o 10 metres d’alçada, que es plantaven a la Plaça. N’hi havie aigua soterrània sense que els toçals tingueren massa vegetació.
I aquí ve la sorpresa: així com els toçals i els camps abans treballats s’han omplit de vegetació i de pinar, ja no hem vist aigua a les fonts i els pous . Lo que ens fa pensar que als territoris com lo nostre, de curtes plujes, el bosc i la malesa se guarden per ells i només per ells, tota l’aigua que cau del cel. Aigua que abans, degut a les aigüeres i repares que els llauradors feien per detint-la , se colave cap als manantials i els pous de la Vall i els barrancs.

Tomàs Bosque

Origen: Queretes rep la Trobada Cultural d’ASCUMA | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb un bon oratge i flaires de verema va començar, al migdia del passat 24 de setembre a Queretes, la 27ª Trobada Cultural d’ASCUMA. Primer la benvinguda de l’alcalde, seguida de la presentació d’ASCUMA, amb un resum de les seues activitats i actuacions, a càrrec del president Juan Luis Camps i després Juan Manuel Aragonès va parlar de Clairó.  Tot seguit Carles Sancho va presentar el llibre de Lluís Rajadell  “La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito tan ben documentat com il·lustrat. I en acabar, “La Rondalla del Ports” començà les improvisacions amb aires matarranyencs.

El dinar de germanor va tenir lloc al restaurant “La Era de Queretes”: un vermut d’entrada a la balconada i al fons la bella panoràmica de la serralada d’els Ports, i a les faldes, Arnes, Horta de Sant Joan i Arenys de Lledó clapejant el verd; i sense pausa “La Rondalla dels Ports” tocant, cantant i ballant. Vam dinar animadament, xerrant tan com vam poder, perquè a estones el soroll amplificat pel baix sostre ens guanyava. I va tornar “La Rondalla dels Ports” i van anar cap a la vila a fer una llarga visita passant per la Cooperativa, restes d’antigues bodegues rústiques, per la façana de l’església, pel recinte de l’antic castell, l’arc de la casa Sopera, pel Centre d’Interpretació de Cultura Ibérica i pel carrer Major a la Plaça d’Espanya. Allí tenia lloc l’Alifara de Clarió amb la seua gimcana infantil sobre el vi –entre altres activitats estaven donant forma a una gran bota de vi. No ens deixàrem de veure el Portal de Vall-de-roures, la casa Turull, la capella de Sant Antoni de Pàdua, l’antic molí de la vila i la casa castell del Deume. I “La Rondalla dels Ports” sense parar, incansables, tendres amb la gent d’edat, cobles dirigides a la gent dels balcons, alegria i ironia i sempre tocant, cantant i ballant, insuperables…

I quan el sol se’m va anar a dormir, una xerrada sobre la verema per Enrique Monreal de Bodegues “Mas de Torubio” i els vins de la comarca, i un tast ben comentat de tots ells.  I per cloure els actes l’actuació del grup “Ya Babé”. Una jornada ben completa.

Veieu el següent vídeo:

I ara les fotos:  Queretes rep la Trobada Cultural d’ASCUMA | Lo Finestró

Origen: La Codoñera combate el frío con diversión

Origen: Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó” – Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

El proper 28 d’octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó“.

L’activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte, que començarà a les 09.30 h a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l’estudiant del  grau  de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver.

L’objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d’Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se  centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

L’activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d’Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d’octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d’octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l’estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.

Programa de la Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó”
09.30 h Presentació de la Jornada

10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres – Ramon Sistac

10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó – Pere Navarro

11.30 h Descans

12.00 h Presentació de pòsters

13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs –                  Esteve Valls

14.00 h Dinar

16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó – Artur Quintana

16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó – Hèctor Moret

17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després – Josep Espluga

18.00 h Descans

18.30 h Presentació pòsters

19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català                            (i evitar-la!) – Natxo Sorolla
20.00 h Cloenda

José Ramón Bada y Artur Quintana i Font reciben ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2016. Peñarroya de Tastavins.

 

Origen: Pena-roja acull lo lliurament del premi “Desideri Lombarte” | Mas de Bringuè

lliurament-premis-dlombarte-penatoja-copia

Los premiats, acompanyars  de les autoritats i membres del Jurat

 

Lo  santuari “La Mare de Déu de la Font” de  Pena-roja de Tastavins va acollir ahir, en  una càlida tarda de diumenge  l’acte de lliurament del  Premi Desideri Lombarte 2016, instituït  pel govern aragonés, que en aquesta primera edició s’ha concedit ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font. Amb aquest premi, consistent en una escultura  de l’artista nonaspí Santiago Gimeno, el Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix als guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó.

L’església del Santuari estava  plena de gent, entre amics i familiars dels premiats, representants de les associacions culturals de la Franja(Instit d’Estudis del Baix Cinca, ASCUMA), de l’aragonès com el Consello d’a Fabla,   mestres de català,  AMPAS, Assoaciacions educatives com Lo Clarió, alcaldes i el president de la comarca del Matarranya, Rafael Martí, i  el delegat territorial de Terol, Antonio Arrufat.

L’ acte, celebrat en plenes festes a la localitat de naixement de Desideri Lombarte i en un dia assenyalat per a tots els seus habitants, coincidint amb la celebració del dia del Jubileu, va estar presidit per la consellera d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Mayte Pérez; el conseller de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge, José Luis Soro; el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, i l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve.

En la seua intervenció,  Josep Bada  demanà diàleg i enteniment a les institucions “i a les persones” perquè les llengües minoritzades a l’Aragó, “continuen tenint el respecte i la dignitat que mereixen”.

El professor Artur Quintana, agraí l’esforç de l’actual govern aragonès per  impulsar i dignificar la llengua catalana a l’Aragó i remarcà que encara queda recórrer un llarg camí cap  a la normalització lingüística de l’aragonès i el català esperant que mai més torne  l’època “del LAPAO i el LAPAPYP” .

La consellera Mayte Pérez, encarregada de tancar l’acte, va destacar  “la llarga trajectòria d’aquests dos il·lustres intel·lectuals  de la nostra terra, referències fonamentals en  la defensa  de la llengua catalana a Aragó, i en la seua dignificació i difusió”.

Pérez remarcà que amb aquest premi “es ret homenatge, en aquesta primera edició, a dos grans amics de Desideri Lombarte, “per la seva fidelitat a la seva gent ia la seva terra. Per això és indispensable reconèixer-lis la importància de la seva empenta, del seu coratge i de la seva trajectòria vital”.

L’acte va concloure amb un magnífic i emotiu recital musical a càrrec del grup “Tournez i Sesé” (Dani Sesé, guitarra; Xavi Tournez, veu, i Laia Rius, Violí) amb una sel·lecció de poemes de Desideri Lombarte.

Desideri Lombarte, nascut a Peñarroya de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per a il·lustrar les seves obres.

El Govern d’Aragó ha instituït per primera vegada aquest guardó, que tindrà periodicitat biennal.

recital-tournez-i-sese

Moment del recital musical d’en Tournez, Sesé i Laia Rius.

(FOTO: CARLES TERÈS)

Origen: Jornada de l’AILLC a Saragossa: “El repte d’investigar sobre la Franja” – Lliure i Millor

“És cert que la Franja d’Aragó no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni tan sols amb un territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Tanmateix, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, el 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa (1914) i la ressenya que en féu Ramón Menéndez Pidal ara fa justament un segle.
»D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caràcter històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya.
»Aquesta jornada pretén, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.»
tríptic franja

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans i presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Font: Acció Cultural dels Països Catalans i La Franja

Origen: Lliurament del Premi Desideri Lombarte a Artur Quintana i José Bada | Lo Finestró

Artur QuintanaJose_Bada-250x200

El proper diumenge 11 de setembre, els senyors Artur Quintana i Font i José Bada Panillo  rebran de mans del govern d’Aragó el premi Desideri Lombarte, a la trajectòria en defensa la llengua catalana.

El premi, que no té dotació econòmica, es lliurarà a la vila natal del poeta que li dóna el nom, Pena-roja de Tastavins.

A hores d’ara no tenim cap notícia de què hagi estat invitada oficialment a l’acte, l’Associació Cultural del Matarranya.

Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font.

Vila de Pena-roja

Hora: 18 hores.

Assistents

Sra. María Teresa Pérez  Esteban, consellera d’Educació, Cultura i Esport.

Sr. Alcalde de  Pena-Roja, Francisco Esteve Lombarte

President de la Comarca de Matarranya, Sr.  Rafael Martí Casals.

I el Sr. Ignacio López Susín. director general

A les 12 h.:      Benvinguda de l’Alcalde de Queretes.

Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.

Lloc: Saló d’actes del Centre Cultural

 

A les 12:30 h.: Presentació del llibre de Lluís Rajadell La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, a càrrec de Carles Sancho Meix.

A les 13:00 h.: Presentació del full informatiu turístic de Queretes, a càrrec de Juan Luis Camps.

Lloc: Saló d’actes del Centre Cultural

 

Acte seguit  vermut i cant improvisat amb La Rondalla dels Ports.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

A les 14:30 h.: Dinar de germanor amb la Rondalla dels Ports al Restaurant la Era de Queretes. Menú de 15 €. Reservar trucant al 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del dia 18 de setembre.

Lloc: Resturant la Era de Queretes

 

A les 17:00 h.: Visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibera. Ronda  literariomusical per bodegues de Queretes amb la Rondalla dels Ports.

Durant la ronda tindrà lloc L’Alifara de Clarió: gimcana infantil del món del vi. Paraules boniques.

Lloc: Centre d’interpretació de la llengua ibera.

 

A les 19:00 h.: Conferencia sobre la verema i tast de vins de la Comarca.

Lloc: Centre Cultural

 

A les 20:00 h.: Cloenda de la Jornada amb l’actuació del grup Ya Babe que interpretaran  temes propis i poemes de Desideri Lombarte musicats.

Lloc: Centre Cultural

Origen: Josep Bada i Artur Quintana rebran el premi “Desideri Lombarte” a Pena-roja | Mas de Bringuè

Artur Quintanaj_badahY3cbjsnx1vebKNcFQFJaqkxg81QecSaTiLxYWf9cNY

El proper diumenge, 11 de septembre, els veterans activistes i probats intel·lectuals franjolins Josep Bada  i Artur Quintana rebran de mans del govern d’Aragó el premi Desideri Lombarte a la trajectòria en defensa la llengua catalana parlada a  l’Aragó.

El premi, que no té dotació econòmica, es lliurarà a la vila natal del poeta que li dóna el nom, Pena-roja de Tastavins.

Els actes d’homenatge als premiats tindran lloc a partir de les 6 de la tarda  i començaran amb un recital poètic-literari sobre textos de Desideri Lombarte. A continuació es farà l’acte de lliurament dels guardons a als dos premiats ex-aequo i sobre les 20,00 hores conclourà la sessió.

Cal recordar que el passat mes de juliol, un jurat format per  la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, l’alcaldessa de Mequinensa, Magdalena Godía, el professor de la Universitat de Saragossa, Javier Guiralt,l’expresident de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), Ramón Mur, i la funcionària del departament d’Educació, Carmen Alcover, van decidir concedir el guardó ex aequo a Bada i Quintana.

Aquest Premi, creat en 2015 pel  govern aragonès del PSOE-CHA,  pretén “reconèixer el treball continuat o d’especial importància en qualsevol àmbit, amb especial consideració en les activitats de dignificació, difusió, recerca, ensenyament o expressió literària que constitueixen un benefici per al català a l’Aragó”.

Josep Bada, natural de Favara del Matarranya va ser Conseller de Cultura del Govern socialista presidit per Santiago Marraco i des del seu càrrec auspicià les classes de català voluntàries als col·legis i Instituts de la Franja i obrí la línia  d’edicions de llibres en català com la  col·lecció “Pa de Casa” i els premis a la creació en aquesta llengia  “Guillem Nicolau”.

Artur Quintana, president de la coordinadora d’associacions  Iniciativa Cultural de la Franja s’ha destacat des de fa més de mig segle per la defensa llengua i la cultura catalanes a la Franja d’Aragó, amb treballs com la seua tesi doctoral sonre “El català de la Codonyera” o la coordinació del dos grans compendis sobre literatura popular a la Franja, “Bllat Colrat” i “Lo Molinar”.

Origen: De les catifes d’Aiguaiva a la Codonyera | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel, columna “Lo Cresol”

El diumenge passat vaig visitar Aiguaiva, era la Festa del Misteri de San Agustí, la més gran de la vila del Bergantes. A trencar d’alba surten els aiguaivans als carrers del poble per marcar els espais i després, manipulant amb mota cura les serradures de colors i la fina escaiola, resseguir dissenys i plantilles. Els resultats són unes vistoses i artístiques catifes –més d’un km– sobre el paviment, que, vorejades de sanefes, s’estenen entre l’al·legoria, el simbolisme i les figures realistes. Tot un plaer per la vista, Un treball de tantes hores abans de la festa i la seua plasmació el mateix dia 28 d’agost és el fruit de l’entusiasme, la col·laboració i coordinació de tot un poble, de xics, de joves i de grans, de tots. Cal recordar que Aiguaiva sencera, amb la seua plataforma “Lo Bergantes no es toca” s’oposa a la construcció de la presa sobre el Bergantes. Un poble unit i il·lusionat, un alcalde jove i progressista i uns activistes culturals i del medi ambient, són l’explicació d’allò que ara és Aiguaiva.

Camí de tornada i albirant, des de la Torre, el meu poble, la Codonyera, em va passar un flash per la ment sobre la minsa o quasi nul·la col·laboració entre els joves i persones grans de la Codonyera en els assumptes col·lectius, sobre la desculturització progressiva de les festes i la setmana cultural, sobre la manca de disponibilitat envers els problemes comuns. Tot un reguitzell d’actituds poc positives. En arribar al poble un tuf de purins o dels propis porcs de les granges que estan tocant la vila, no ajudava pas a passar uns dies d’estiueig i menys encara a comprar-se casa a la Codonyera. I per arrodonir el desfici, al campanar sonaven les dues de la tarda. Dues vulgars campanades que res tenien a veure amb les de la Valera, fosa l’any 2014 per a fer l’actual. La Valera, de 163 anys, tenia una esquerda que s’hagués pogut soldar mantenint el seu magnífic so original o almenys deixar-la com a obra històrica i artística. De res van servir els consells. I per a més inri se’m va acudir pensar que algunes famílies de la Codonyera estarien dinant en aquells moments, menjant-se, tal vegada, ensiams, patates o tomàquets, regats amb les pestilents aigües fecals o residuals de la bassa del Cànem. On són els responsables sanitaris i del medi ambient? Per a què serveixen les lleis? Tant de bo estigués errat en tot el que he dit del meu poble…

A més de la tristor, allò que queda -si és que queda- de la Valera

 

Origen: Lo Molinar, vint anys | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 5 d’agost del 2016)

Enguany fa vint anys de la publicació del Molinar, el projecte de recollida de literatura tradicional del Matarranya en català que iniciàrem el 1988. De la informació seleccionada en vam publicar tres volums: narrativa i teatre, cançoner i gèneres menors. Una de les majors sorpreses de la recerca, en el meu cas, va ser la recuperació de la cançó que narra els atacs carlistes a la població de Gandesa ocorreguda el 1874. L’informador que mos va cantar la composició, una tarde d’estiu del 1980, va ser Julio Sancho Dilla, nascut a la Vall del Tormo el 1902, casat amb Loreto Gómez Timoneda, també present durant la gravació perquè l’entrevista va ser a casa seua. Lo tio Julio, amb quasi vuitanta anys encara conservava una sorprenent memòria i un bon domini narratiu. Va anar molt poc a escola perquè als onze anys va morir el seu pare i ja va haver de posar-se a treballar com a llaurador, l’ofici de la seua vida. Mos va explicar en l’entrevista que li vam fer que segurament havia aprés la cançó de sa mare que va morir als 101 anys. La composició és una barreja de jota i cant carlista. Comença per una de les músiques més populars de la comarca de la que se n’han fet moltes versions. Allà ne pugen quatre/ los quatre del gorro roig/ los quatre contrabandistes/ és la ronda de Mont-roig. Lo tio Julio, iaio d’un company amb qui feem la recopilació, com que va observar el nostre interès per les seues contalles mos va agrair el gest i mos va cantar també unes quantes jotes en català. Van ser, en el meu cas, les primeres que vaig escoltar interpretades en la nostra llengua. Quinze anys després, en acabar el treball del Molinar, ja en teníem una bona representació de lletres i músiques de jotes. Després del pas del temps la major part dels informants del recull ja han mort, degut a l’edat avançada dels mateixos. Lo Molinar significa inici de la recuperació de la memòria col·lectiva del Matarranya.

Carles Sancho Meix

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.