Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

La segunda fase de la ofensiva de Aragón no fue un camino de rosas para los nacionales. Los republicanos echaron mano de las mejores unidades de su ejército para cerrar la enorme brecha abierta con…

Origen: Guerra en el Bajo Aragón (3): Batalla de La Codoñera (I) | Historias del Bajo Aragón

X Premi Franja: Cultura i Territori 2016

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Teresa Maria Ballester Bielsa a títol pòstum el X Premi Franja: Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, malgrat les hostilitats. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

Teresa Maria Ballester Bielsa (1969-2015)

Teresa Maria Ballester Bielsa va nàixer a Barcelona el 1960, on estudià batxillerat a l’Institut Jaume Balmes i es llicencià en Belles Arts. Vinculada des de sempre amb Mont-roig perquè part de la família procedia de la vila del Matarranya i on hi estiuejava. Finalment s’hi quedà en casar-se amb Rodrigo Morera, un matrimoni del qual nasqueren tres fills Maria, Jorge i Judit. Resident a Mont-roig, obtingué el Títol Superior de Valencià a Vinaròs, que la capacitava per a donar classes també de català. Activista cultural matarranyenca molt destacada principalment en la defensa de la llengua pròpia del territori als centres d’ensenyament de l’Aragó. Començà la seua tasca com a docent a Secundària a la capital de la província, Terol, als col·legis de La Salle i Las Viñas a mitjans de la dècada dels 90.  Després exercí com a professora de  Secundària als instituts d’Andorra, Alcorisa, Vall-de-roures, Alcanyís, Calanda i Maella com a especialista d’educació plàstica i artística i de català.

Va ser vocal de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya, sòcia fundadora de l’Associació de Mares i Pares en Defensa del Català a les Escoles del Matarranya “Clarió” i sòcia molt activa de l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig. Participà també de la vida política de la vila, d’on va ser regidora municipal pel PSOE.

Exercint a l’Institut de Vall-de-roures va organitzar al 2002, juntament amb d’altres professors i l’associació de mares i pares del centre, un gran homenatge a l’escriptor   Desideri Lombarte amb xerrades, exposicions, actuacions musicals i poètiques, que van culminar amb l’assignació del nom del pena-rogí a la biblioteca de l’institut. També hi va organitzar les activitats del Programa d’Animació Cultural “Jesús Moncada” –trobades amb escriptors, xerrades, actuacions musicals i poètiques…- que va iniciar el Govern d’Aragó el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i promocionar les classes de català als centres de la Franja.

Al SIES Mar d’Aragó de Maella, amb els seus alumnes de Secundària, va ser la coordinadora  durant els cursos 2010 i 2012 del Projecte ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte “Poesia oral improvisada. Cant improvisat”, activitats programades que va compartir amb altres tres instituts de secundària de Catalunya, les Illes i el País Valencià. En definitiva la Teresa Maria Ballester va lluitar perquè fos possible que els alumnes del Matarranya pogueren aprendre la llengua pròpia del territori transmesa pels seus avantpassats i sovint oblidada i desprestigiada al llarg de la història.

De la mateixa manera col·laborava habitualment amb articles en català a la revista local Plana Rasa editada per l’Associació Cultural Sucarrats i participava molt activament en la vida local de la seua vila. Va col·laborar en dos llibres del seu amic José Antonio Carrégalo: Monroyo. El hàbitat disperso (las masias) (2003) on apareixen diverses il·lustracions de la vida al mas i Mont-roig. Patrimoni immaterial (literatura oral)(2007). Va esculpir la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció que presideix l’atri de l’església de Mont-roig.

El 2011 se li diagnosticà una greu malaltia i va morir el 26 de setembre del 2015, massa jove. L’enterrament fou multitudinari i el record de la seua vitalitat i lideratge serà permanent per a tots aquells que ens sentim identificats amb els seus ideals i projectes.

 

​​INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA


Facebook: Associació ASCUMA

Institut d’Estudis del Baix Cinca

Origen: La Cañada de Verich ampliará las captaciones de agua | La Comarca

Origen: Los empresarios del Mezquín premian la Iniciativa Empresarial | La Comarca

Origen: Inician el estudio para el proyecto de la depuradora de Aguaviva

Gentilicis

(Publicat al Diario de Teruel)

Gentilici és definit al diccionari com pertanyent a un poble, a una família; denota la nació o pàtria d’una persona. I sí, tots sabem passablement bé què vol dir “anglès”, “alemany”, “francès”, …, però no tant quan diem “català”, “curd”, “occità”, “sard”, .., i menys encara quan parlem de “roma/romani/gitano” o “jueu/hebreu/israelí” etc.. Les  coses es compliquen més perquè molts gentilicis designen no només la pàtria d’una persona, sinó també la llengua: “italià” tant vol dir “ciutadà d’Itàlia” com “parlant d’italià”. Sembla prou clar què vol dir “llengua alemanya, anglesa, francesa, rusa, aragonesa, arpitana, …”, i les enciclopèdies ens informen bastant bé dels indrets on aquestes llengües es parlen. El mateix passa amb “literatura alemanya, búlgara, anglesa, italiana, asturiana, basca, polonesa, albanesa…”, perquè les enciclopèdies diuen sempre el mateix: “literatura polonesa és l’escrita en llengua polonesa, literatura persa es l’escrita en llengua persa, literatura curda és l’escrita en llengua curda, …” sempre igual, repetitivament. El consensus omnium és total. I tanmateix, quan fa no gaires anys Catalunya va ser el convidat especial de la Fira del Llibre de Francfurt els escriptors catalans en castellà van muntar un sagramental perquè no els hi van convidar. Argumentaven que ells eren catalans i que per tant els seus escrits en castellà eren literatura catalana. El sidral segueix durant. En el cas del gentilici “aragonès” encara és complica més tot plegat, perquè si bé a Catalunya hi ha catalans, com acabem de veure, que afirmen que la literatura castellana és literatura catalana a Catalunya, no afirmen, ara com ara, que la llengua castellana sigui llengua catalana a Catalunya, mentre que al nostre país, seguint l’exemple d’en Juan Moneva, s’afirma que tota llengua parlada a l’Aragó és llengua aragonesa: ergo el català d’Aragó no és tal sinó aragonès oriental. Del castellà d’Aragó encara no en diuen que siga aragonès meridional, però tot arribarà. No en dubteu pas: tindran més glorious days les manipulacions i mixtificacions al nostre país. Ja en tenim  tradició: “polaco” vol dir “ciutadà polonès” i “parlant de polonès”. com també significa, en versió infamant, “ciutadà català” i “persona parlant de català”.

Artur Quintana

Origen: Gentilicis | Lo Finestró

Origen: AZERO recibe el premio Sol Mayor de la Unión Musical Ntra. Señora de los Pueyos

Vídeo

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

Origen: Ganaderos, artesanos y mucho ambiente en la feria de Aguaviva

Origen: Aguaviva incluye mejoras y alguna novedad en su esperada feria

Origen: Quan la justícia no és la solució (Sixena) | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El passat 2 de novembre la magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 2 d’Osca va ordenar l’execució provisional de la sentència dictada el 4 de juliol passat que condemna el MNAC a lliurar les pintures de la Sala Capitular al Monestir de Sixena. La magistrada instava el MNAC perquè en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures i a traslladar-les. La Generalitat de Catalunya va qualificar la decisió de la jutgessa de gran despropòsit. Faré uns breus comentaris al respecte. Si les restes de les pintures murals de la Sala Capitular, malmeses i perduda la seva policromia original, no s’haguessin arrencat el 1936 immediatament després de l’incendi, en molt poc temps s’haguessin perdut per sempre. No cal dir que fins el juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida. Tots el tècnics i experts en art alerten del gran perill del trasllat; com a exemple cito les paraules de Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i que desaconsella el trasllat: “Les pintures van ser tallades en molts fragments que estan muntats en suports de fusta i, per tornar-los a instal·lar, seria necessari recompondre’ls i refer-los, i això no garanteix que tots els esforços de conservació que s’han fet fins ara tinguin un bon final”. ¿Pot una sentència fer compatibles el dret de propietat, les raons “filosòfiques” dels demandants, el valor i la decisió estratègica del moment de l’arrencament l’any 1936, la possessió de bona fe, la restauració i protecció dels bens durant tants anys, el gaudi que proporciona la contemplació de l’obra als milers de visitants d’un gran museu com és el MNAC, dins de la seva gran col·lecció d’art romànic, els riscos del trasllat actual, les condiciones ambientals de la Sala Capitular de Sixena de cara el futur,  els responsables pecuniaris de totes dels despeses d’ençà 1936 –monges santjoanistes, Ajuntament de Sixena, Govern d’Aragó o Generalitat–, etc., etc.? Només un acord entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya podria esdevenir com a solució racional pel bé de l’art. Ja sé que no és el mateix, però una reproducció virtual que recrees les pintures romàniques originals mitjançant projecció audiovisual (mapping) i hologrames a la Sala Capitular de Sixena hauria de ser estudiada. Els seus efectes serien espectaculars.

José Miguel Gràcia

Origen: L’olivera del Barranc Fondo

A casa nostra sempre hem estat orgullosos de ser propietaris al Barranc Fondo. Allí, a lo més estret de la riera, entre la cova Taulera i l’Assut de la bassa del molí Siscar, teníem i encara devem tindre una olivera sevillana centenària, en més soca que rames i tant poca terra que ni es podie llaurar en un ruc a polligana.

Un bancalet mínim que el Manga de Bellmunt, que ere pastor, abans de la Guiarra li va trocar al meu agüelo per una ovella. Una finca insignificant en lo econòmic, però plena de significats i emocions quan el pare, cada any a raders de setembre des de la Plana de les Àguiles, allí damunt dels cingles, s’esmunyia per un baixador que només ell coneixia per collir una cistella d’olives verdes. Ere cosa d’un matí entre anar i tornar; i com al fons del barranc també creixien figueres que no eren de ningú, acabave d’omplir la cistella en uns grapats de figues que assecàvem al canyís i mos menjàvem anant a les olives.
En aquella època d’abans dels tractors i la televisió, quan no s’havien extingit del tot els gats cervals, pels pujadors, sendatalls i coves del barranc encara estaven calentes les petjades dels maquis, com aquell masover desgraciat que van matar els franquistes a les afores de la Codonyera. Imagino que els esquirols que vèiem de xiquets per les rames dels olms del molí, encara habitaran els vells lledoners que ara envolten les ruïnes d’un casalici, al que està lligada la memòria del nostre poble, on vivie gent tant curiosa com Manuel Julve, fill del moliner, que a la parets del molí va deixar escrit en lletres majúscules un conegut acròstic llatí, idèntic al que es pot llegir actualment a una vil·la romana de l’època republicana, descoberta pels arqueòlegs al soterrani de la basílica de Santa Maria Maggiore de Roma:
S A T O R
A R E P O
T E N E T
O P E RA
R O T A S

Origen: El Bajo Aragón coloca un nuevo cartel en Aguaviva para recibir a los turistas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.