Entrevista a Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, ara que l’executiu format pel PP i Vox ataca el català a la Franja de Ponent
El president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt, davant la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.
Pere Millan
Albert Salamé (fotografies)
Quan fa quaranta anys de la històrica Declaració de Mequinensa, el govern de l’Aragó, format per PP i Vox, ha tornat a obrir la capsa de Pandora lingüística. I ha atacat frontalment el català. El 31 de gener, el president autonòmic, Jorge Azcón, va anar a Brussel·les a negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Va dir que a la Franja de Ponent s’hi parlaven “modalitats lingüístiques pròpies” i no una llengua que –a parer seu– s’hi vol imposar.
Setmanes abans, ja havia suprimit la Direcció General de Política Lingüística de l’executiu i havia eliminat el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a petició de la ultradreta. Per a explicar la situació, el president de l’acadèmia i director de l’Institut Aragonès del Català, Javier Giralt, ens rep al despatx de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. És filòleg i expert en dialectologia i història de la llengua. Com a bon professor universitari, s’explica amb claredat i no defuig cap pregunta.
—Fa deu dies, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu com a director de l’institut que vetlla precisament pel català i com a president de l’acadèmia de la llengua? —El president del govern de l’Aragó s’equivoca. Totes les recerques sobre la literatura i les varietats dialectals de la Franja del 99% dels filòlegs i lingüistes, tant de l’àmbit catalanoparlant com romanístic, coincideixen a dir que a l’Aragó s’hi parla català. Hi ha hagut una evolució del partit cap al no-reconeixement de la catalanitat lingüística de la llengua que es parla a la Franja. Això no és nou. El 2011, que és quan el PP va fer la llei de llengües actual, ja deien que a l’Aragó no s’hi parlava català. Anys abans, havien aprovat la llei de patrimoni cultural aragonès, que especifica que tant l’aragonès com el català són llengües pròpies. Davant d’aquestes afirmacions, que no tenen cap base científica, l’única cosa que es pot dir és que és un error i que els interessos per a dir-ho no són ni lingüístics ni filològics. M’agradaria saber quins són els assessors del president Azcón a l’hora de fer aquesta afirmació. Ell no és filòleg ni lingüista; per tant, algú el deu haver assessorat per dir-ho.
—El govern de l’Aragó ha tancat la Direcció General de Política Lingüística. Temeu que també pugui tancar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —No ho tinc clar. Una Direcció General de Política Lingüística depèn de la voluntat política del govern de torn. En canvi, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua existeix perquè ho diu la llei del 2013 que va aprovar el PP. Una altra cosa és l’estructura interna de l’acadèmia. Actualment té dos instituts: el de l’aragonès i el del català. Si decidim que a l’Aragó no s’hi parla català, no té sentit mantenir un institut i uns acadèmics adscrits al català. Aquest és el dubte que tenim. Per tant, no sabem quins canvis interns pot patir l’acadèmia i quin pot ser el futur de l’entitat.
—Com ho heu entomat, que el govern us hagi deixat sense finançament? —Inicialment, l’acadèmia tenia assignada una subvenció nominativa per part del govern de l’Aragó de 20.000 euros. Ara bé, per a cobrar-los, havíem de demanar un avançament de 10.000 euros i la resta demanar-la amb un crèdit. Això el primer any va funcionar. Vam poder-hi invertir 15.000 euros. El 2022, l’entitat bancària ja no ens va facilitar el préstec i vam haver de treballar amb 10.000 euros. El 2023, amb el nou govern, en un principi el pressupost incloïa una partida de 20.000 euros per a l’acadèmia, però una esmena de Vox la va fer retirar. Ara no tenim ni un duro assignat.
—Com us afecta el funcionament? —Podem continuar funcionant gràcies a la voluntat dels acadèmics de mantenir reunions de treball i de tirar endavant projectes que no suposen cap despesa de diners. És molt difícil, perquè hi ha iniciatives que han requerit diners per a posar-les en marxa i ara en necessitarien per a continuar. Com que tampoc no sabem en quin lloc quedarà l’acadèmia, som en una situació d’impàs.
—Quines tasques fa l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —Les tasques de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua són determinades per la llei de llengües del 2013, que actualment és vigent. Són vetllar per les dues llengües minoritàries que tenim a l’Aragó, l’aragonès i el català. Vetllar per l’ús en diversos àmbits de la societat, per la difusió en l’ensenyament i per normativitzar-les, és a dir, determinar quin és l’estàndard. En definitiva, el que fa qualsevol acadèmia, com la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia de la Lengua.
—Les últimes dades de l’enquesta d’usos lingüístics indiquen que el català es va perdent entre els joves de la Franja. Un 68% dels més grans de seixanta-cinc anys el tenen com a llengua inicial, mentre que entre el jovent (15-29 anys) només és un 34%. Per què passa això? —La principal raó és l’arribada de gent no catalanoparlant a la Franja. És un fenomen que afecta tots els territoris de parla catalana. Els nouvinguts no parlen català, no l’aprenen i fan que la gent autòctona acabi parlant-hi en castellà. D’altra banda, es talla la transmissió intergeneracional de la llengua. És a dir, veiem pares catalanoparlants que ja no l’utilitzen amb els fills. Això afecta també l’ús habitual de la llengua per part dels joves. És comú que molts joves catalanoparlants no el facin servir per a comunicar-se amb els amics.
—Malgrat això, la Franja continua essent el territori de parla catalana amb un percentatge més alt de parlants. —No sé si actualment encara ho és. Diria que les coses han canviat. Cal tenir en compte que a la Franja el català s’ensenya com una assignatura optativa. En alguns llocs, fins i tot fora de l’horari lectiu. No tenim la situació de Catalunya, el País Valencià o les Illes, on hi ha un ensenyament com a llengua instrumental i en molts més àmbits. Aquí només tenim a Fraga un institut on es practica un ensenyament bilingüe. Això fa que a la resta de zones de parla catalana hi hagi un coneixement i una capacitat d’ús de la llengua més alts.
—Creu que hi ha el perill que aquesta estructura d’ensenyament desaparegui aquests mesos vinents? —L’experiència ens demostra que tant amb governs socialistes com populars l’ensenyament de la llengua catalana s’ha mantingut. Tinc la confiança que així serà, perquè la gent de la Franja té interès a aprendre-la. No tan sols perquè estan convençuts que és la llengua pròpia, sinó perquè és un instrument que els ajuda a trobar feina a Catalunya o al País Valencià.
—Tant en els governs anteriors del PP com en l’actual, hi ha hagut un esforç manifest per esborrar la paraula “català” de la vida pública. Aleshores, es va fer emprant mots com “chapurreau” o el LAPAO, i ara es parla de fragatí o maellà. D’on creieu que sorgeix això? —És evident que el terme “català” sempre ha fet nosa. És un nom que a l’Aragó no agrada, malgrat que en alguns moments semblava que aquest problema se superava. Persones pròximes al govern o al PP reconeixen que, si el nom fos un altre, no hi hauria cap problema amb la llengua. Si eliminem el concepte català, hem de denominar d’alguna manera aquestes llengües que es parlen. El que desprenen les paraules d’Azcón que mencionàveu abans és la idea que a l’Aragó tenim unes llengües i unes modalitats lingüístiques i que s’han de defensar. Quines llengües? No ho sabem. Si anem a les modalitats, citen el fragatí, el maellà i lliterà… Efectivament, això són modalitats. Però modalitats d’una llengua. I aquí no volen dir que és català, però no hi poden posar cap més nom. Hi ha molta gent que està convençuda que si parla fragatí també parla català. Aquest és el camí que hauria de seguir el govern. Volem defensar les modalitats? Sí. Però dins el marc d’una llengua reconeguda i històrica, que és el català. Com l’andalús ho és dins del castellà.
—En declaracions a Heraldo de Aragón, l’executiu PP-Vox ha atacat l’institut assegurant que hi ha el risc que a l’Aragó s’hi acabi parlant el “català de Barcelona” en lloc de la varietat lingüística pròpia de la zona. És un altre parany? —Podríem pensar que hi ha un gran desconeixement del govern, però al darrere d’aquestes declaracions hi ha una voluntat clara, que és evitar com sigui que s’identifiqui la llengua de la Franja amb el català i amb l’estàndard del català. Si una llengua s’ensenya a l’escola, se n’ha d’ensenyar la normativa, no les modalitats. La idea que tenen és que el català estàndard és el de Barcelona. L’Institut d’Estudis Catalans ha fet molta feina per crear un estàndard inclusiu i incloure-hi les varietats dialectals. En l’estàndard hi ha un munt d’elements fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que són propis del català occidental, que és on se situa el català de la Franja.
—Creieu que el català és en una situació d’emergència lingüística a la Franja? —Tenim uns polítics que volen esborrar-ne totalment la realitat lingüística. Ara hi ha un missatge negacionista i la gent se’l creu. Qui diu que parla català s’alia amb la política que es fa a Catalunya, és pancatalanista i defensa Puigdemont. S’embolica tot, perquè interessa embolicar-ho. Abans parlava del PP, però ara tenim Vox. Això sí que és una emergència, perquè insistiran constantment en el fet que cal eliminar tot el que faci olor de català. I el problema és que el PP necessita Vox i segurament li farà cas. Però no podran eliminar la llengua.
—Anar contra el català dóna vots en determinades zones de l’Aragó? —És claríssim. És un discurs molt interessat, però no tan sols del PP o Vox. El PSOE tampoc no s’ha caracteritzat per defensar obertament el català. L’ex-president Marcelino Iglesias, catalanoparlant de Bonansa (Ribagorça), va aprovar la llei de llengües d’aquella manera a final de legislatura, quan ja era clar que perdria les eleccions. Al president Javier Lambán no l’he sentit mai dir que a l’Aragó també tenim l’aragonès i el català. De fet, no es va dignar a rebre l’acadèmia en cap moment, malgrat que havia estat el seu govern que l’havia impulsada. Ningú no vol que l’identifiquin amb el que succeeix a l’altra banda de la frontera administrativa. Aquí a Saragossa és molt difícil d’entendre que a l’Aragó s’hi parla català.
—Ara fa quaranta anys de la Declaració de Mequinensa. Creieu que pot ser el moment d’impulsar-ne una altra? —Sé que han programat una reunió d’ajuntaments i associacions de defensa del català. És possible que hi hagi una tercera declaració, sobretot si el govern manté la idea d’eliminar el nom de “català”. Si s’impulsa, estarà molt bé, però ja sabem que servirà de ben poc, perquè la del 2013 tampoc no va servir de gran cosa. Malgrat això, és positiu que els ajuntaments, que són els implicats directament a la zona catalanoparlant, es manifestin i expliquin la realitat lingüística de la zona. Però si finalment l’Ajuntament de Mequinensa la promou, em fa la sensació que el suport serà ben mínim. Si mirem el color dels ajuntaments a la Franja, ara mateix, és ben blau. En alguns casos, fins i tot en col·laboració amb Vox.
—I en l’àmbit de l’acadèmia, quines accions teniu previstes per a respondre els atacs del govern a la llengua? —De moment, no n’hem pensat cap. Estem una mica a l’aguait de les decisions definitives que prengui el govern. Només sabem, per algunes converses, que volen mantenir una mena de relació d’assessorament. Però si la volen, l’han de respectar i assumir. Estem a l’expectativa.
—Per a la resta de territoris que parlen català, la Franja de Ponent és una gran desconeguda. Això és un problema també? —Crec que sí que hi ha consciència que a la Franja s’hi parla català. A Catalunya es coneix perfectament la Franja. Des del punt de vista del País Valencià, crec que el coneixement es limita més a la zona del Matarranya, per les relacions històriques que hi ha hagut. Això no vol dir que estiguem protegits, però sí que tenim aquest suport. El que no ens ajuda és que a Catalunya es digui com ha de ser la política lingüística a l’Aragó o es facin manifestacions sobre quina n’és la realitat lingüística. Això aquí no s’entén. Jo ho entenc, perquè si un territori catalanoparlant és atacat, qui l’ha de defensar? La resta de territoris on també es parla. També hi ha hagut polítics que han defensat que la Franja hauria de formar part de Catalunya per motius històrics. Això encara ajuda menys. Al contrari, desperta el discurs anticatalanista.
—Malgrat el context, aquests últims anys han sortit iniciatives positives per a la llengua com A escampar la boira, primer programa en aragonès i català d’Aragón TV, la televisió pública. Com s’explica? —Aquest programa es feia perquè hi ha hagut una voluntat política al darrere. És evident que hi havia sintonia entre la Direcció General de Política Lingüística i la televisió autonòmica. El presentador parlava aragonès i algun dels col·laboradors català. Així es posava de manifest la realitat lingüística existent. El programa funcionava sense cap problema i això era el més important: demostrar que no hi ha cap problema perquè cadascú parli la seva llengua i que hi ha una entesa perfecta.
—Ara mateix, en quina situació es troba l’aragonès? —Per desgràcia, la llengua aragonesa és en una situació molt complicada. No sabem quants parlants té, però sabem que van disminuint. La transmissió intergeneracional es va tallar fa molts anys. En aquest sentit, crec que és pràcticament irrecuperable.
—S’han pres mesures per a revertir-ho? —Els darrers anys, la Direcció General de Política Lingüística va fomentar una mica més l’ensenyament de l’aragonès. Per exemple, la Universitat de Saragossa va incorporar en el grau de magisteri una menció en aragonès, amb l’objectiu d’ampliar el nombre de mestres ben formats en la llengua. Això pot ajudar a fer que les classes d’aragonès continuïn i que els nens el puguin conèixer, entendre, llegir i parlar. Ara, recuperar-ne l’ús en tots els àmbits socials és molt difícil, per la impossibilitat de fer-lo servir fora de l’àmbit familiar o local. Això complica que pugui tenir una vida llarga. Tot i això, si s’ha mantingut des de l’edat mitjana, qui sap quants anys encara li poden quedar. Per una altra banda, el fet que no tingui un estàndard definit també en dificulta l’ensenyament.
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000
Representantes de las cuatro asociaciones, entre ellas Associació Cultural del Matarranya, durante la presentación del informe./L.C.
Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, las cuatro asociaciones más veteranas en al ámbito de la promoción y defensa del aragonés y el catalán de Aragón- lenguas propias de la Comunidad según la legislación vigente con casi 50 años de historia-, han presentado al lugarteniente del Justicia de Aragón, Javier Hernández, sendos informes elaborados por expertos de la Universidad de Zaragoza sobre la adscripción de las distintas variedades dialectales al aragonés o al catalán de Aragón, así como las zonas en que se hablan.
Asimismo, han presentado una queja sobre la «desprotección legal» en que quedarán estas lenguas si se suprimen sus nombres de la Ley de Patrimonio Cultural. Consideran que en tal supuesto se infringe la normativa estatal e internacional, especialmente la Carta Europea de las lenguas que obliga a todas las administraciones públicas, siendo la cuarta competencia exclusiva de la Comunidad Autónoma según el Estatuto de Autonomía.
Por otro lado, subrayan en su queja «la omisión de las competencias concretas» en materia de lenguas en el decreto que regula las otorgadas a la de la Dirección General de Patrimonio, donde aparece como una «cuestión colateral».
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000.
En la reunión agradecieron al Lugarteniente la sensibilidad de la institución de El Justicia para con la pluralidad lingüística, desde el año 1993 en que el entonces Justicia, Emilio Gastón, elaboró un informe especial sobre la cuestión en el que sentaba sin ningún género de dudas la adscripción de nuestras «modalidades» lingüísticas al aragonés y al catalán, exigiendo su protección y una actuación decidida de la Administración aragonesa.
Como profesores, profesoras, e investigadores e investigadoras de la Universidad de Zaragoza “nos vemos obligados a posicionarnos ante la afirmación del presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón”, manifestando que en Aragón “no se habla catalán”. Según estas declaraciones “la gente que vive en Fraga habla fragatino”, ya que las “modalidades lingüísticas propias” van “desde el cheso hasta el fragatino”.
Además, recuerdan que informaciones anteriores expresan la intención del Gobierno de Aragón “de intervenir en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua, creada por la Ley 3/2013 como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, y en cuya conformación participaron el Gobierno de Aragón, las Cortes de Aragón y la Universidad de Zaragoza.
En un manifiesto, abierto a la firma de más docentes, señalan que el catalán en Aragón recibe reconocimiento e interés por parte de la romanística internacional desde hace muchas décadas. Es materia docente en la Universidad de Zaragoza, está presente en los grados en Filología Hispánica, Estudios Clásicos y Estudios Ingleses, y mantiene un área propia en el Departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas. Respecto a la lengua aragonesa, para los Grados de Magisterio en Educación Infantil y en Educación Primaria se oferta una mención en lengua aragonesa y esta Universidad pública ofrece el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa y una asignatura de Iniciación a la lengua aragonesa.
Recalcan que “además, diferentes investigadores de la Universidad de Zaragoza participan en diversos proyectos financiados a nivel estatal, que tienen entre su objeto de estudio tanto el catalán como el aragonés en Aragón, ya sea desde su perspectiva lingüística, histórica como social, y los resultados son motivo de publicación de monografías y artículos académicos en revistas de alto impacto internacional”.
“El aragonés y el catalán son parte de la vida cotidiana de la Universidad de Zaragoza, como lenguas de la plataforma virtual de gestión de la docencia (Moodle), motivo de cursos de verano, publicaciones de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza, etc”, detallan.
Por todo ello, y como docentes e investigadoras, consideran “que las afirmaciones de representantes públicos anteriormente mencionadas vulneran la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada por el Estado español, ya que su Comité de Expertos ha explicitado en diferentes ocasiones, la última este mismo año, la necesidad de supervisar y velar por el cumplimiento de las obligaciones adquiridas por las autoridades españolas, mediante el reconocimiento y la protección del catalán y el aragonés en Aragón”.
Finalmente, exigen “el reconocimiento de la investigación desarrollada en Aragón sobre la diversidad lingüística propia, que se tenga en cuenta a la Universidad de Zaragoza en el desarrollo de políticas públicas que atañen a esta realidad, y a la Academia Aragonesa de la Lengua en el ámbito de su competencia, respetando su autonomía como institución y la independencia académica de sus miembros”.
Aquest matí ha tingut lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.
Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.
Els esmentats representants van lliurar al delegat del Justícia un breu escrit on manifestaven «la seua profunda preocupació, davant les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació i havent escoltat les declaracions del president del govern aragonès envers la desaparició de la protecció de l’Aragonès i el Català parlat a l’Aragó, llengües —continua l’escrit— avui minoritàries i parlades en el nostre territori des de la seua constitució com a regne independent».
Junt amb aquesta mena de sol·licitud d’empara, els membres assistents a la reunió van fer entrega al representant del Justícia d’un informe de la Universitat de Saragossa, coordinat pels professors titulars de Filologia Catalana i Filologia Espanyola respectivament, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, on es delimita territorialment les zones d’aquesta comunitat on es parlen aquestes dues llengües.
La carta al Justícia conclou amb un paràgraf on es fa palès que «el Justícia d’ Aragó és la Institució que té com a missió, la protecció i la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives reconegudes a l’Estatut, la tutela de l’ordenament jurídic aragonès, vetllant per la seua defensa y aplicació, y la defensa de l’Estatut».
Javier Hernández, al centre, amb els representants de les associacions. / El Justicia de Aragón
Les entitats signants, finalment, demanen que aquesta institució «sigui especialment vigilant amb les actuacions del Govern d’Aragó en aquesta matèria perquè no deixi sense efecte legal la protecció a la qual aquestes llengües tenen dret en el nostre ordenament jurídic actual, tal com disposa la Constitució Espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès».
El Lloctinent Javier Hernández, rebé els representants saludant-los en català i mostrant-los la seua cordialitat i empatia. Hernández manifestà que tot i que el govern d’Aragó pot emprendre mesures administratives i polítiques de manera sobirana, els ciutadans i les entitats que els representen poden emprendre mesures legals per a salvaguardar els seus drets, en aquest cas els lingüístics, i assenyalà la conveniència que siguen els professionals de la matèria els que diguen quines llengües es parlen a l’Aragó i com es poden preservar, potenciar i protegir millor.
Finalment es va acordar que les mateixes associacions signants de l’escrit eleven una queixa formal pel fet que en el Departament de Presidència i Cultura, al qual pertany la Direcció General de Patrimoni, no apareix la competència en les Llengües Pròpies d’Aragó. Tan sol es fa una genèrica al·lusió a les llengües però no hi ha cap referència a les competències o tasques que ha de desenvolupar aquesta Direcció General en l’àmbit lingüístic.
Els membres de les associacions, durant la reunió. / Màrio Sasot
EL GOBIERNO de Aragón PP-VOX tiene intención, antes del verano, de eliminar el reconocimiento expreso del aragonés y el catalán recogido en la Ley de Patrimonio Cultural. Esta Ley, en su artículo 4 determina que el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variantes dialectales, son lenguas y modalidades lingüísticas propias. Como se recordará esta redacción fue introducida en 2016 mediante una enmienda de CHA a la Ley de acompañamiento a los presupuestos.
Canción repetida, siempre la misma canción. Ya cansa. Esto supondrá volver al modelo que impulsó el Gobierno PP-PAR en 2013. Fue la época en la que se popularizaron los acrónimos LAPAO Y LAPAPIP, para no reconocer el catalán y el aragonés. Insisto, ya cansa esta canción.
Fui el primer alcalde de lo que conocemos como La Franja en manifestarme en contra de esta aberración de LAPAO, asimismo la Corporación Municipal que presidía y la población de Alcampell, del cual he sido 20 años alcalde, aprobaron una resolución que declaraba la lengua catalana como propia de la localidad, y así sigue en la actualidad, en la que es empleada tanto a nivel oral como escrito: rotulación de calles, señalizaciones, voz pública, carteles de festejos y, por supuesto, la lengua habitual en los plenos municipales.
Cabe recordar también que hubo un tiempo en que los miembros del PAR literano apostaban por la cooficialidad del catalán en la Comarca de La Llitera, concretamente presentaron una moción en la extinta Mancomunidad de La Llitera en este sentido. Era primeros de abril de 1996, lo recuerdo bien. Esa moción salió adelante por 21 votos a favor de 25 miembros que éramos del pleno. O sea, que según esa moción que no ha sido derogada, hoy por hoy el catalán sigue siendo cooficial en la Comarca de La Litera-La Llitera.
No nos viene de nuevo este ataque a nuestra lengua, este menoscabo, este desprecio. Las derechas de Aragón nunca han destacado por su apoyo a la cultura en general y, en particular tienen una profunda aversión a la lengua catalana y por extensión a todo lo que lleve el calificativo de catalán. Es una inquina atávica que busca culpar de todos los males habidos y por haber a Catalunya y los catalanes. Solo faltaba ya, que en la conocida coma Franja, se hablara la lengua de tan pérfidos vecinos, eso nunca, antes preferirían denominarla “ostrogodo”.
Sé que no serviría de nada remitirles a que revisaran la historia, a que consultaran a los filólogos y lingüistas de probada solvencia, estas derechas decimonónicas se bastan y se sobran para determinar y sentenciar qué es lo que se habla en nuestras tierras. Pero les recuerdo que su lengua castellana también procede de otra tierra que no es Aragón y nadie cuestiona ni su validez, ni su nombre.
Les puedo asegurar que, aunque se inventen nombres para denominar nuestro catalán, aunque nos ignoren y desprecien, no nos callarán y seguiremos haciendo honor a nuestros ancestros que nos dejaron este legado tan preciado, lo transmitiremos a nuestros descendientes porque son nuestras raíces y nadie debe nunca renunciar a ellas.
Hace más de 900 años que nuestros repobladores nos trajeron su lengua, igual que a los aragoneses que hablan castellano les dejaron la suya los recién llegados de Castilla y nadie cuestiona ni su nombre, ni su legitimidad.
Tienen todavía la oportunidad de dejar las cosas como están, no les recomiendo el nuevo ridículo que protagonizarían si vuelven al LAPAO-LAPAPIP, que supuso una mofa nacional e internacional.
Por cierto, no necesitamos hablar como en Barcelona, con nuestra variante dialectal tenemos más que suficiente para comunicarnos con quienes compartimos una lengua común.
Josep Anton Chauvell es ex alcalde de Alcampell, expresidente de la Comarca de La LLitera y escritor en lengua catalana
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE
El titular de la cartera de Cultura defiende en el Congreso la pluralidad lingüística del país y carga contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox.
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, en la comisión del área celebrada en el Congreso de los Diputados
Europa Press
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, ha apostado este lunes en el Congreso por la “urgente” necesidad de “proteger” dos “lenguas minoritarias” como son el aragonés y el asturiano. En su primera comparecencia en comisión, el dirigente de Sumar ha reivindicado la diversidad lingüística del país y ha anunciado una “estrategia conjunta” para trabajar con las comunidades en la defensa de este patrimonio. Además, ha cargado contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox en casos como la cancelación del festival oscense de Periferias y ha desvelado que está en conversaciones con otros municipios para mantener vivo el certamen.
“El catalán, el gallego, el euskera y el castellano son la pluralidad lingüística en España, uno de los grandes patrimonios compartidos, y esa diversidad debe ser objeto de atención prioritaria”, ha subrayado Urtasun, que ha advertido de que “jamás se debe percibir como algo irrelevante y mucho menos como una amenaza”. En ese contexto, el ministro ha abogado por impulsar el aragonés y el asturiano, “dos lenguas cooficiales que están reconocidas por sus estatutos de autonomía y que deben ser protegidas”.
En este sentido, el ministro ha apostado por “mantener una relación fluida” con ambas academias de la lengua y por “trabajar para acordar con las autoridades autonómicas una estrategia conjunta de soporte y difusión y proyección de la diversidad cultural y lingüística de España, reconociendo aquellas instituciones que de manera especial velan por el mantenimiento de esta expresión de riqueza.
Respecto al festival Periferias, cancelado por el PP en el Ayuntamiento de Huesca por exigencia de Vox, el ministro ha manifestado que dicha decisión es una “vergüenza”, y ha acusado a ambos partidos conservadores de “censura”. Además, y a pregunta del portavoz de Sumar en la comisión de Cultura, el aragonés Jorge Pueyo, Urtasun ha desvelado que está “en diálogo” con varios ayuntamientos que quieren “mantener vivo” el certamen, elegido por el Observatorio Cultural de la Fundación Contemporánea como la mejor propuesta del año en la Comunidad.
“En la medida que podamos, el Ministerio colaborará para mantenerlo, estamos en ello”, ha apuntado.
No contents amb l’eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, VOX ha esmenat els Pressupostos 2024 del PP, que han gaudit del suport de PAR i Teruel Existe, per eliminar la Càtedra Johan Fernández d’Heredia, i sobretot el reduït pressupost que el PP concediria a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (20.000 €).
Pressupost ridícul, en comparació dels d’altres Acadèmies del nostre voltant;
-Euskaltzaindia gaudeix de 7,7 M€ de govern basc i diputacions fins a ’24, més aportacions de Navarra 200 K€, o Ministeri d’Educació 333K€ a PG’23.
-IEC (Institut d’Estudis Catalans) sol comptar amb uns 10M€ anuals de pressupost, dels quals 6,4M€ aporta la Generalitat, i en els darrers PG’23 també 333K€.
-Quantitat està igual a l’aportada a la Reial Acadèmia Galega als PG’23, o els 50K € per a l’Acadèmia de la Llingua Asturiana.
A hores d’ara encara desconeixem la raó per la qual el govern PSOE-UP es va negar a aportar subvenció a l’Acadèmia aragonesa en aquests mateixos PG’23.
Quantitats necessàries per al català a Aragó, però més que més per a una llengua com l’aragonès, declarada per la UNESCO en greu perill de desaparició, i amb cap altre ajut per estudiar-lo.
Però tot aquest greuge no seria tant si no sabéssim que l’Institut Cervantes va comptar amb 174 M€ de pressupost a ’21, més el pressupost de la RAE (ampliat en els últims anys, i després del rescat del Govern Sánchez el 2019 amb més de 5M €), a més de les subvencions d’Ajuntaments i Governs com l’aragonès a aquesta Institució, amb què Javier Lambán ens va enlluernar en l’escenificació amb el rei d’Espanya del 2021. (donació de lèxic aragonès a l’espanyol inclosa).
No fa tant de temps, 9 anys, que els organismes internacionals i europeus alertaven sobre la situació de desemparament en què es trobaven llengües com l’aragonès, en greu perill de desaparició i amb una inversió discriminatòria de només 2 cèntims per habitant en llengües pròpies de Aragó (aragonès i català), 24.700 € cada any. (2014- Rudi).
La situació inversora continua estant lluny de les seves llengües minoritzades veïnes, 1’5 Mill € que sol pressupostar el govern Asturià, 7 Mill. del govern Gallego, els 2 Mill. Navarro o 4,7 Mill. valencians, que a més compten amb les ajudes dels 111 Mill. € d’Euskadi o 93,5 Mill. € de Catalunya per a les mateixes llengües.
És per això que encara ens sorprèn més les declaracions de la formació d’ultradreta: en afirmar que aquestes partides seran substituïdes per altres de destinades a “la defensa de la unitat d’Espanya, …”.
Anuncien “accions de promoció i desenvolupament d’estudis i recerques sobre la història d’Espanya i Aragó, la llengua espanyola i la realitat de la Nació Espanyola. Impuls del seu coneixement i reivindicació de la Nació Espanyola”, així com “suport les entitats que el divulguin i fomentin”. Com si tot això encara no es fes, amb grans pressupostos des de l’Estat Espanyol, i les ja empobrides arques aragoneses.
A més de les citades quantitats en publicitat, el nou quadripartit aragonès transferirà aquests pressupostos esmenats a un nou subconcepte per valor de 57 K€ per a la planificació del projecte “Aragón Reino de la Luz”, que molt ens temem serà un déjà vu de l’exposició “Fernando II de Aragón. El rey que imagino España y la abrió a Europa” de la legislatura de Luisa Fernanda Rudi.
La trajectòria anticultural tomatada és la mateixa que la començada a l’Ajuntament d’Osca amb l’eliminació del Festival Perifèries, oa Saragossa amb l’eliminació de l’Oficina de l’aragonès ja fa 4 anys, quan VOX va entrar amb PP a l’Ajuntament. Vox està intentant eliminar qualsevol manifestació cultural pròpia d’Aragó, i substitueix partides com aquestes, o fins i tot redueix partides de la Direcció General de Patrimoni, amb l’únic objectiu de dirigir el «Plan para la defensa de España».
