2016 ESCOLA NOSTRA_programa (pdf)
ESCOLA NOSTRA 2016
L’Escola d’Estiu de Clarió– Estimem la nostra llengua i el patrimoni
PROGRAMA
Dimarts 2 d’agost. La Portellada, Centro Cultural. 18,30 h Taller infantil de fang: L’arquitectura tradicional de la Portellada. A càrrec de l’escultor José Manuel Aragonès
Divendres 5 d’agost. Queretes, trobada a la bàscula. 18,30 h Excursió en família: Els túmuls del Matarranya. Visita guiada amb l’historiador local Joan Lluís Camps. Desplaçament amb vehicles propis.
Dissabte 20 d’agost. Mont-roig, a les piscines. 18 h Taller de balls tradicionals del Mediterrani. Per a grans i menuts. A càrrec de Miquel Flores del grup Espai de So.
Dissabte 20 d’agost. La Freixneda, a la llonja de l’Ajuntament. 22 h Taller de balls tradicionals del Matarranya. Per a grans i menuts. A càrrec de Miquel Flores del grup Espai de So.
Dissabte 27 d’agost. Pena-roja, a l’Ajuntament. 17 h Gimcana infantil: Los Calatravos
Notes: Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics. Totes les activitats són gratuïtes. No cal inscripció prèvia. Més info: tel. 676308021 / clariomatarranya@gmail.com.
Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya
Col·laboren: Associació Cultural del Matarranya, Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig) i Associació Cultural de Pena-roja.
NOTA DE PREMSA: III ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015
Contacte: clariomatarranya(arrova)gmail.com
El proper diumenge tindrà lloc a Aiguaviva la III Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua materna catalana entre els menuts. Aquest any tindrà un marcat aire de condol donat que el passat dissabte 26 de setembre va morir de manera sobtada Teresa Maria Ballester, membre fundadora de l’associació i promotora de l’Alifara. Per això, la jornada començarà amb un recordatori dedicat a aquesta mare, professora i dinamitzadora cultural. A continuació, la Junta de l’associació ha decidit que continuarà amb els actes previstos donat que seria la millor manera de retre-li homenatge.
Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Després del Recordatori, el matí continuarà amb una xerrada per anar a buscar bolets, o “pebrazos” com en diuen a Aiguaviva, i a continuació s’organitzarà una gimcana de jocs tradicionals. Al migdia hi haurà un dinar de picnic i la tarda estarà dedicada a un taller artístic de construcció de bolets i se’n farà un de gegant entre tots que es regalarà al final de la jornada a l’ajuntament.
Aquest any l’Alifara té lloc coincidint amb la 25ª Trobada de l’Associació Cultural del Matarranya per tal de fixar l’atenció en la importància de la conservació de la llengua entre els infants. S’ha escollit la població d’Aiguaviva perquè és un dels pobles de la zona catalanoparlant d’Aragó on més en recessió es troba la llengua, fins i tot en l’ús oral: mentre que el català és la llengua habitual dels iaios del poble, els sagals ja no l’usen i la majoria ni tan sols l’entenen. L’actual alcalde i regidor de cultura s’han proposat començar per recuperar la llengua per ells mateixos i intenten usar la llengua dels seus avantpassats per a parlar-se entre ells.
Totes les activitats són gratuïtes. En l’organització de la jornada també han participat l’Ajuntament d’Aiguaviva i l’Associación Cultural del Matarranya. A més, ha col·laborat la Diputación de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 4 anys de la mà de diverses famílies de la comarca del Matarranya després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a assignatura optativa i voluntaria, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015
– 11:00 h BENVINGUDA
A continuació: PARAULES BONIQUES: RECORDATORI A LA TERESA MARIA
– 11:30 h XERRADA sobre bolets: “Anem a buscar pebrazos”, amb Agustí Amela de Morella
– 12: 30 h GIMCANA de jocs tradicionals
– 13: 30 h Cant de jotes populars, amb Laura Satué de Nonasp
– 14:00 h Dinar de convivència per als socis i simpatizants
– 16:30 h Taller de construcció d’un bolet gegant
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de contes i llibres, a la Plaça. A més, recollirem “paraules boniques” i en farem un gran mural.
Totes les activitats són gratuïtes.
Us hi esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col·laboren: Ajuntament d’Aiguaviva, Associació Cultural del Matarranya i Diputación de Teruel
Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: ESCOLA NOSTRA 2015_ L’Escola d’Estiu de Clarió al Matarranya
Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de LLaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.
El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.
Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516- clariomatarranya@gmail.com)
ESCOLA NOSTRA 2015
L’Escola d’Estiu de Clarió- Estimem la nostra llengua i el patrimoni
PROGRAMA
divendres 31 de juliol –JORNADA FOLK a càrrec d’Espai de So
Mont-roig, al Salon Cultural
17 a 19 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat) i mostra de construcció d’instruments musicals
La Portellada, placeta de les piscines
20 a 21 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat)
22 h Bureo Folk. Ball de participació oberta amenitzat per diferents músics de les Terres de l’Ebre i el País Valencià.
dissabte 1 d’agost
Queretes, trobada al parc infantil
10-13 h Excursió: Som arqueòlegs.
Visita guiada i taller a càrrec de Joan Lluís Camps de l’associació Medievo. Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Magda Aragonès: 637306366
dimecres 5 d’agost
La Freixneda, a la Llonja de l’Ajuntament
22 h Nit de contalles de bandolers: Lo Floro
A càrrec del poeta José Miguel Gràcia i l’artista José Manuel Aragonés
Dimecres 12 d’agost
18 h Valljunquera, trobada a la plaça del Sitjar
Mas de Llaurador: Contalles d’un despoblat
Visita guiada, taller i música a càrrec de l’historiador local Carles Sancho Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Pepa Nogués: 676308021 o AMPA de Valljunquera
Notes:
Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics
Totes les activitats són gratuïtes.
No cal inscripció prèvia excepte en aquelles activitats en què s’especifica.
Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya
Col·laboren: Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig), Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), Associació Medievo (Queretes), AMPA San Juan (Queretes), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda i AMPA de Valljunquera
Clarió se manifiesta en el IES Matarraña en defensa del catalán
La Asociación de Padres del Matarraña en Defensa del Catalán (CLARIÓ) se manifestó ayer al mediodía en una “concentración simpática” a las puertas del IES Matarrañana de Valderrobres. Piden que el centro incluya el catalán en el horario lectivo, es decir, por la mañana y durante tres horas semanales. Una veintena de manifestantes que comprendían a padres, profesores y algún alumno, exigieron que la materia tenga la misma consideración que el aragonés.
Los asistentes entregaron un saco con palabras del catalán del Matarraña que han caído en desuso después de un acto reivindicativo y festivo en el que dieron a conocer sus reivindicaciones. “No podemos tener más alumnos analfabetos en la lengua que hablan”, afirmó Pepa Nogués, miembro de Clarió.
Por su parte, desde la dirección del centro explican que han hecho todo lo que tenían en su mano para poder ofertar esta asignatura y que la actual legislación no les permitía hacer otra cosa sin que ello fuera a costa de eliminar horas de otras asignaturas obligatorias. Además, han obtenido el compromiso de la DGA de que el año que viene y, con la entrada en vigor de la LOMCE, el catalán podrá darse en horario lectivo. No sin antes, en palabras del director del IES Matarraña, Ángel Aranda “haber interpuesto las alegaciones y haber conseguido que el catalán pueda darse como asignatura optativa, en horario lectivo y no por la tarde” al no aparecer en un primer momento en el borrador de la ley como optativa si no como una disposición adicional.
Fuentes de la DGA confirman que el curso que viene los alumnos podrán elegir como asignatura optativa y en horario lectivo la asignatura de catalán.
Cabe destacar que además de los medios de la zona, también cubrieron la concentración dos equipos de TV3 y Catalunya Ràdio.
comarquesnord.cat . Vall-de-roures . dimarts, 2 de juny de 2015 .
L’associació de mares i pares pel català Clarió ha convocat per al pròxim dimecres una concentració simpàtica pel futur de l’ensenyament de l’assignatura de català al IES Matarranya. Així ho ha anunciat l’associació, integrada per diferents mares i pares dels municipis del Matarranya, que ha cridat als diferents veïns del territori amb sensibilitat per la seua llengua a participar-hi. Clarió ha convocat esta mobilització per a reclamar una solució digna per l’ensenyament del català al centre, i durant l’acte entregarà un sac de paraules boniques a l’equip directiu de l’institut. Serà a les 13.30 hores, quan es fa l’última hora de classe.
En declaracions a Ràdio Matarranya, Pepa Nogués va concretar que “volem fer visible l’aprenentatge de la llengua del territori i que no acabem el curs sense tindre una solució bona per als estudiants”. Iniciativa oberta a tota la comarca. “Serà una concentració on volem que hi haja representació de pares, associacions culturals, polítics i sobretot dels estudiants. Al director del IES Matarranya li entregarem un sac de paraules boniques que hem anat recopilant per tots els pobles, simbolitzant que eixa és la nostra llengua, el nostre patrimoni, la nostra cultura. Que ens ho cuiden i que l’ensenyament de la llengua es segueixo difonent dins de les aules”.
Pel que fa a la formació de català dins de les aules, Nogués va recordar que el dimarts previ a Comicis Municipals van tindre una trobada amb l’inspector de zona, qui els va garantir que hi havia 3 solucions possibles per al català al centre. “La primera solució és fer català per la tarde, en detriment de l’alumnat, i no ho podem fer. La segona solució és fer una setena hora de matí que és molt complicat per motius geogràfics. La tercera solució es fer-ho dins del nou currículum”. Després de parlar amb professors i pares, inspecció donaria autorització per impartir l’assignatura “en la franja horària de lenguas propias de Aragón”. Fins aquí, tot bé.
Tot pareixia resolt. Però no. A la setmana següent, “inspecció va dir que firmaria, però que abans ho ha de demanar direcció. Parlem en direcció i ens va dir que firmarà, però prèviament els ha de donar autorització inspecció. Ha passat la setmana. Tots ens diuen que tenen bona voluntat, que el problema es resoldrà. Però ens fa por que acabe el curs sense cap solució”. Nogués va recordar que “enguany tenim els xiquets de 1er de ESO que no han pogut fer l’assignatura de català com s’havien matriculat perquè amb el curs començat els van obligar a canviar, fent una hora de català i una hora de francès”. Una solució “salomònica que volia acontentar tots, però que ha perjudicat els alumnes”.
D’aquí esta concentració simpàtica, amb la qual “volem desencallar el tema i que entre tots el puguem solucionar”. Pel que fa a l’ensenyament de català a secundària amb la LOMCE, només el IES Matarranya no ho té resolt. Nogués va apuntar que “cada u ha buscat la millor solució. Cadascú impartirà l’assignatura de forma diferent”. Però el IES Matarranya no té desenvolupat projecte lingüístic, que “no entenem perquè aquí no ha estat possible”. En este context, Nogués va recalcar que “això no és un problema que té el Govern d’Aragó amb el català, sinó que a Vall-de-roures no hem trobat una solució”. Però no s’ha pogut o no s’ha volgut? Des de Clarió diuen que “no ho sabem”
Institut d’Estudis del BaixCinca
L’objectiu de l’estudi no és solament tractar la figura de la reina Maria de Lluna, sinó que també presenta tots els documents que ha localitzat l’autor en aquest últims anys referents a la relació de la reina amb la localitat de Fraga, període en la qual la vila s’integra al regne d’Aragó. Salleras confessa que el seu mestre en la investigació havia estat don José Salarrullana de Dios, però aquell historiador fragatí, en el seu temps, no va oferir més de mitja dotzena de documents sobre aquesta noble reina.
Maria de Lluna seria la darrera reina de la Corona d’Aragó, abans de passar tots els seus territoris i els del seu marit, Martí l’Humà, a mans del reis castellans de la casa de Trastàmara. El seu interès per Fraga s’entreveu al llibre, ja que les llargues absències del seu marit, el rei Martí, la van obligar a dirigir-se directament als seus súbdits i, especialment, als dels seus senyorius
.
Després de presentar-nos una semblança personal de Maria de Lluna, com a dona, mare i regent, ens unirà els lligams dels ascendents i hereus amb la casa del Lluna de Sogorb (València), que fins ara es mostrava desconeguda. Després, l’autor fa una descripció del senyoriu de Fraga a finals del segle XIV i els impostos que les tres comunitats religioses de Fraga -cristians, moros i jueus- pagaven a la Corona. Potser encara són més interessants, per la novetat, el successos que van esdevenir a Fraga durant aquest anys de canvi de segle, on l’aportació de l’autor encara és més inèdita. A més, la història està contada de la forma més senzilla possible, encara que immersa en el pensament i llenguatge medieval. Al final del llibre, Joaquim Salleras ens facilita una llista de conceptes propis de l’època i un llarg llistat de pobladors citats en la documentació coetània.
La personalitat de Maria de Lluna havia interessat a tots els historiadors medievalistes. Malgrat que s’havien escrit alguns treballs molt interessants sobre aquesta dama, és la primera vegada que es presenta un estudi de Maria de Lluna i la seua relació amb Fraga.
Us esperem a tots a la presentació del dimecres!
Clarió, l’empenta jove des de la Franja contra el LAPAO | Núvol.
La Plataforma per la Llengua ha tornat a convocar enguany la segona edició del Premi Martí Gasull. Des de Núvol presentem de nou els candidats que hi opten: en aquest cas, l’Associació de Pares Clarió, que lluita cada dia a favor del reconeixement del català a la Franja.
Demano el vot per Clarió, l’associació de pares del Matarranya per l’escola en català. Perquè és un dels puntals més recents de l’activisme per la llengua nascuts a la Franja, que ha situat la seua veu més alt que mai i ha reforçat tota l’activitat que es fa des de la Franja. Des d’un país que mai ha garantit l’alfabetització en català de la seua població, on hi ha qui ha estat capaç d’engendrar el LAPAO, i on es comencen a ataüllar els primers símptomes sòlids de substitució lingüística, Clarió ha nascut per a quedar-se. Ha treballant colze a colze amb tots els actors que participen al món educatiu, i el seu treball ha estat present dia a dia més enllà de les paraules. Ha fet arribar guies de benvinguda al professorat nouvingut al Matarranya, ha estat actor principal en la lluita per mantenir l’assignatura optativa de català a l’IES Matarranya, contra les propostes de l’administració aragonesa, i ha organitzat diverses jornades de pares i professorat sobre les llengües en els models educatius, per a fer una passa més enllà. És per tot això que Clarió es mereix el nostre reconeixement.
Clarió: associació de pares | Viles i Gents.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 6 de setembre del 2014)
Recentment un grup de pares i mares de fills en edat escolar s’ha constituït en associació en lo significatiu nom de “Clarió”: la peça de ges que utilitzen los mestres per escriure a la pissarra. Lo passat 21 d’agost van celebrar a Beseit la II Alifara “Estimem la nostra llengua” amb una sèrie d’activitats al carrer per fer conèixer lo patrimoni natural i cultural als xiquets del Matarranya. Per què resulta necessària esta associació quan les escoles ja tenen AMPAS? La seua presidenta Pepa Nogués, resident a la Portellada, ho explica molt bé en un article del 25 d’agost “¿De qué tienes miedo, Aragón?”, que es pot consultar al bloc www.lafranja.net. Nogués, que és antropòloga, alerta dels principals problemes en la supervivència de la llengua autòctona: 1) los xiquets comencen a no utilitzar-la en àmbits informals i per comunicar-se entre ells; 2) parlen un català ple de castellanismes. Segons reflexiona, la llengua de la zona des de l’Edat Mitjana hi ha perviscut durant 850 anys sense problemes dins d’una societat tradicional seguint la transmissió oral familiar. Este model resulta insuficient en una societat moderna, plena d’estímuls tecnològics i mitjans de comunicació en llengües més poderoses. Això ho agreuja l’arribada d’una immigració que s’integra només en lo castellà oficial i el descens de població rural.
Com a solució hauria de millorar l’estatus escolar del català al Matarranya: una hora setmanal, voluntari i exclòs del currículum. També falten materials didàctics adequats, la formació dels professors no sempre és específica —sovint procedents d’altres especialitats ho impartixen com a transitori modus vivendi— i a voltes l’acceptació de l’assignatura és problemàtica. Com a resultat los alumnes acaben l’educació analfabets en la seua llengua i, lo que és més greu, se produís la substitució lingüística.
També hauria de separar-se la llengua (bé cultural) de la identitat (qüestió personal), que s’emboliquen quan se volen fer coincidir les fronteres lingüístiques i les administratives. L’absurd genera mecanismes de defensa que neguen a la llengua la seua denominació filològica, pensant que així s’evita adquirir la nacionalitat autonòmica veïna. Aragó té por dels franjolins, una gent tan pacífica?
María Dolores Gimeno
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de setembre del 2014)
Fa tres anys, davant la discriminació del català a l’escola, han sorgit, venturosament, patriotes aragonesos, pares de família amb infants menuts, que han creat “CLARIÓ. Associació de Pares del Matarranya en defensa del català”, perquè aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana es continue transmetent de pares a fills. Enfront de la desídia i inoperància del Govern, quan no agressió oberta, declaren que volem fomentar l`ús de la llengua materna entre els sagals dins i fora de l’àmbit escolar’. CLARIÓ fa trobades lúdico-culturals –les ALIFARES CLARIÓ ja van per la tercera-, xerrades i tallers de formació per a pares i mestres, ofereixen materials didàctics i de difusió de la llengua …. Tot allò que els nostres governants haurien de fer, i no fan o desfan. Ja sabeu com és de difícil de tirar endavant una faena com la de CLARIÓ, sovint amb la indiferència, quan no animadversió de tants, i per això, i per tot el que fa, CLARIÓ mereix l’ajut de tots els aragonesos que no volem la destrucció del nostre patrimoni. Com tothom sap els nostres governs, tant el comunitari com el central, de sempre treballen per a destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana que parlem a la Franja Oriental. No serveix de res que tinguem una Constitució i un Estatut que estableixen que el català de l’Aragó és un ric patrimoni que cal protegir, fomentar, estudiar … . El Govern actua com si en relació al català de l’Aragó no valguessen les prescripcions constitucionals i estatutàries i persegueix i discrimina la pròpia llengua catalana amb empenta i eficàcia. Els resultats no es fan esperar: l’ús del català de l’Aragó va retrocedint, especialment entre els infants, i en bastants de pobles de manera alarmant. L’escola, una de les més bones institucions per al foment de la llengua pròpia, és també una de les millors per a destruir-la, si es dedica a perseguir-la –com així fa. Encara hi ha mestres d’escola, i no pas pocs malauradament, que entenen que la seva missió es fer desaparèixer tant l’aragonès com el català d’Aragó. Calen més CLARIONS.
Artur Quintana
Moviment Franjolí per la Llengua: “Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya).
¿De qué tienes miedo Aragón?
El pasado jueves desde Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català organizamos la 2ª Alifara Clarió en Beceite. Fue una jornada festiva infantil y familiar que bajo el lema “Amamos nuestra lengua” contó con diversas actividades populares para conocer el patrimonio natural y cultural, actuación de magia incluída, y que finalizó con un gran mural mosaico dedicado a la lengua.
Clarió somos un grupo de familias de la comarca del Matarranya preocupadas por la supervivencia de nuestra lengua. Nos hemos dado cuenta que nuestros hijos empiezan a no utilizar su lengua materna a nivel informal, para hablar entre ellos. Aún más, cuando hablan en catalán incorporan muchas palabras frecuentes en castellano (como los días de la semana, los colores o los números) y todas las palabras nuevas si no son anglicismos las dicen en castellano (todas las del entorno de las TIC e informática, por ejemplo). Las cosas han cambiado de cuando éramos pequeños. Nosotros vivíamos una situación de clara diglosia, teníamos una lengua formal que era el castellano y otra informal que era el catalán, pero aunque dentro del cole hablábamos en castellano, en el patio y fuera utilizábamos nuestra lengua materna. Y así, a pesar de utilizar muchos castellanismos, hemos mantenido la lengua materna.
Pero esta transmisión ya no está garantizada para las futuras generaciones porque ese modelo basado en la familia y en la oralidad se ha quedado insuficiente. La escolarización más temprana (primero a los 3 y ahora a los 0 años) y el aumento de servicios para la infancia en el mundo rural (estraescolares, escuelas de verano…) siendo que tienen por costumbre utilizar el castellano como lengua habitual han ido estrechando las posibilidades de contacto de los pequeños con su lengua materna y augmentando el tiempo de relación con su grupo de pares en castellano. Además, el hecho de que el lenguaje escrito fuera antes sólo en castellano no tenía mayor trascendencia dado que su uso era ocasional en la sociedad tradicional, pero ahora es una constante en nuestras relaciones, incluso entre amigos con el whatsapp. Son alarmas que denotan un claro peligro de substitución lingüística.
En Aragón se habla catalán como lengua materna desde hace más de 850 años en 50 poblaciones situadas en la zona oriental, unas 45.0000 personas. Del árabe pasamos al catalán porque era la lengua de nuestros repobladores cristianos. En 1707 nos prohibieron escribirlo y durante el período de la dictadura incluso hablarlo. Con la restauración de la democracia y la Constitución Española de 1978 cada comunidad autónoma tiene la obligación de velar por las otras lenguas utilizadas en su territorio además del castellano y garantizar su conservación. Así se recoge en el Estatuto de Autonomía de Aragón de 1982. En el ámbito internacional, existen al menos 4 tratados que también obligan a los gobiernos a proteger las lenguas minoritarias: El Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos, (1966); La Convención sobre los Derechos del Niño (1989); La Convención relativa a las Discriminaciones en la Esfera de la Enseñanza(1960) (estos tres de Naciones Unidas); y La Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias (1992), del Consejo de Europa.
Pero a pesar de la obligación, después de más de 3 décadas el gobierno de Aragón sigue sin tener los instrumentos y acciones necesarios y la mayoría de nuestros estudiantes acaban su educación secundaria obligatoria analfabetos en su propia lengua. En cambio, el resto de comunidades del estado que hablan catalán sí han normalizado su situación lingüística: en Cataluña, Baleares y Valencia. También otras comunidades con lengua propia lo han hecho, como Galicia y el País Vasco.
En Aragón, la lengua materna catalana en el sistema educativo sigue igual que cuando se implantó en 1984: Una hora a la semana en las escuelas del Matarranya de primaria como asignatura optativa es insuficiente para garantizar sus competencias lingüísticas en la lengua materna y, con ello, la continuidad de la lengua. Cuando mi hija empezó a hablar a los 2 años y lo hizo en castellano me lloró el alma. No porque no me gustara el castellano, no se trata de eso, sino porque sé que ello es consecuencia del no desarrollo de la democracia y puede tener las graves consecuencias de la desaparición de una lengua y con ella de una cultura.
No negaré la complejidad de tratar las lenguas y las identidades, pero si el resto de comunidades lo han conseguido por qué Aragón no. Es una comunidad pionera en muchos aspectos de cultura, ecología y educación. No es un problema de incapacidad. Tampoco de consenso social, entre el 75 y el 100% de los padres del Matarranya inscriben a sus hijos en la asignatura de catalán en primaria, aún siendo no obligatoria. Entonces, ¿por qué después de más de 3 décadas los gobernantes de Aragón han sido incapaces de solucionar el tema? Los demás lo han hecho.
Llegados a este punto puede que alguién aún se pregunte por qué en el 2014 se hace necesaria una asociación de padres dedicada a velar por la supervivencia de una lengua. Yo también me lo pregunto. ¿De qué tienes miedo Aragón?
Pepa Nogués
Antropóloga y madre. Miembro de Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
La Portellada, 25 de agosto de 2014
Fotos de l’Alifara Clarió que va tenir lloc el passat 21 d’agost a Beseit organitzada per Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català.
Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola | Comarques Nord.
(AVANÇ)
L’Associació de Pares i Mares del Matarranya en defensa del català ha celebrat avui la segona Alifara Clarió. Sota el lema Estimem la nostra llengua, Beseit ha albergat un munt d’activitats pensades per a pares i fills d’allò més entretingudes. Una festa per la dignificació de la llengua que -entre altres- ha acollit una excursió pel riu Matarranya per a conèixer la fauna i la flora de casa. També s’ha fet una manualitat, on els xiquets han creat un cranc autòcton, en perill d’extinció. També s’ha fet un dinar tocant l’aigua del riu i un espectacle infantil davant l’església que ha tingut una gran acollida. Una jornada educativa, lúdica i reivindicativa que pretén donar a conèixer l’associació, així com els objectius de la mateixa.
José Manuel Aragonés, president de Clarió i pare de La Freixneda, va remarcar que l’associació “som una colla de pares preocupats per la pervivència de la nostra llengua. Els nostres fills segueixen el ritme de l’escola”, sent cada vegada menys present la llengua de casa. Hi ha municipis que està substitució lingüística “es nota molt. I creiem que això ha de canviar. Si no li posem remei, pot ser això sigui el principi del final” de la nostra llengua. Per això “hem decidit passar a l’acció”. Per fer front a esta situació, des de Clarió creuen que ampliar les hores lectives de català a l’escola és clau. Ara “només tenen una hora a la setmana. Una cosa ridícula. Vivim al segle XXI”, i el fet de que la llengua autòctona no s’aprenga a l’escola “no crec que passo a cap lloc del món”.
A altres comarques de la Franja, l’ensenyament de català a l’escola és de dos i fins i tot de tres hores a la setmana. Al Matarranya, ara mateix, és només d’una.
II Alifara Clarió, Beseit dijous 21 d’agost
NOTA DE PREMSA: II ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
Contacte:
Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516
Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com
El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.
Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).
– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
