La Franja

(Publicat a La Comarca el 21 de juny del 2024)

En molts pobles petits estan traient els bars, i això representa una pèrdua enorme per a les comunitats locals. El bar no és només un lloc on prendre una cervesa o un cafè; és un centre de reunions, de trobada, un lloc on es comparteixen notícies, alegries i tristeses.Continuar llegint… Sense bar | Viles i Gents

Publicat a La Comarcal el 5 de juny del 2024)

No patiu, no m’he passat (encara) al catalanglish. Senzillament he fet una fusió de les paraules ‘ànima’ i ‘animal’, ambdues amb el mateix origen: animam, terme llatí que denominava tant l’ànima (substància espiritual distinta del cos físic) com l’alè o respiració que ens distingeix dels vegetals.

La nostra tradició monoteista afirma que el creador només va creure oportú de dotar d’ànima els homo sapiens. Per contra, moltes religions —més antigues que la nostra— atorgaven a les bèsties qualitats espirituals. És possible que si haguéssim conservat aquesta visió de la vida, no se’ns passaria pel cap que la tortura d’un animal fos un espectacle.Continuar llegint…Ànimals | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de juny del 2024)

En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context –i que ens afecta de manera directa– és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua “encallada”. La falta d’avanços concrets demostra una vegada més que les promeses en períodes electorals sovint es queden en l’aire sense materialitzar-se. Paral·lelament i segons els diversos baròmetres electorals, observem un augment preocupant de l’extrema dreta a Europa, una tendència que sens dubte pot afectar negativament la diversitat cultural i lingüística del continent.Continuar llegint…Juny incert a Estrasburg –i arreu | Viles i Gents

Publicat a La Comarca el 30 de maig del 2024)

L’altre dia estava present en una conversa en la qual participaven persones del poble d’una certa edat i alguns altres més pròxims a la meua. Los més grans es referien en tota naturalitat a determinades partides del terme municipal pel seu nom (Los Vilars, lo Pinyeral, la Serena, Vernola…), mentre que alguns dels més joves se’ls quedaven mirant incrèduls per no poder ubicar aquelles parts del terme municipal del seu poble a les que els altres feen referència. Algun inclús va confessar en veu baixa que mai havie sentit aquells noms.Continuar llegint…Topònims | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de maig del 2024)

Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar. L’any 1997 es va introduir l’ensenyament de l’aragonès a les escoles i ben aviat  la de les Paüls demanà l’ensenyament, no pas del català com corresponia, la llengua pròpia i històrica de les Paüls, sinó de l’aragonès que no n’és ni pròpia ni històrica. Les escoles d’Isàvena i Lasquarri, seguint l’exemple de la de les Paüls, també demanaren més endavant l’ensenyament de l’aragonès. La Conselleria d’Educació va estar d’acord amb aquests nyaps, sense fer cabal de les denúncies d’aquesta situació del tot contrària als dictàmens dels romanistes especialitzats en aragonès i en català, i que van des de Saroïhandy, Alcover, Griera, Krüger, Moll, Alvar, Coromines, Haensch, Veny, Sistac, Nagore, Moret H. i MT., Francino, Latas, …Continuar llegint… Ensenyar català com a aragonès | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de maig del 2024)

Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van pontenciar sobre tot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià. Malgrat que molts jueus no n’estaven d’acord (ni ho estan) per raons diverses, un cop expulsats els habitants indígenes, es van quedar els nous vinguts. Els invasors no van obligar als palestins a fugir, ja que es podien quedar en el territori del nou estat, clar que sotmesos a la nova autoritat, com ciutadans de segona i amb els drets molt retallats. La propaganda del nou estat va ser que els palestins van marxar motu proprio per por a patir una guerra. En resum: 700.000 palestins van haver de marxar, sobre tot dels territoris de Jerusalem i Tel Aviv. Aquest fet és anomenat pels palestins Nakba (desastre, catàstrofe en àrab). Nosaltres tenim dos termes molt concrets: 1ª fase, invasió; 2ª, neteja ètnica. Aquest és l’origen del conflicte actual. Continuar llegint… Nakba | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 17 de maig del 2024)

L’agricultura de sembradura és avorrida. No dic que no done faena, dic que done faenes poc variades, repetitives i concentrades en determinades èpoques de l’any. Llaurar, sembrar i recol·lecció. I així any rere any. La producció de gra és quasi un monocultiu a la major part de la província de Terol, que, degut al clima dur derivat de l’altitud, no pot cultivar pràcticament cap altra collita. Ara creix la truficulturaContinuar llegint…Agricultura avorrida | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de maig del 2024)

D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble. Vaig sempre que puc, tots els caps de setmana possibles i, encara així, hi ha alguna cosa que s’ha trencat, un fil prim que, en algunes ocasions, he sentit que es trencave i me deslligave de les meues arrels, d’allò que sempre he considerat casa meua i que tantes voltes m’ha ressonat al cap que senzillament soc d’ací, per molts anys que porta vivint fora, vivint lluny.Continuar llegint…Forasteres a casa | Viles i Gents

Continuar llegint… Les guerres que ens envolten | Viles i Gents

Fa 35 anys se va complir el que Desideri Lombarte havie escrit: «No faré anar la falç pel groc dels blats / ni esperaré si mou la garbinada, / ni aniré a pasturar més bous al prat». Mos va dixar. No tinc un sol record d’haver coincidit en ell. Per més que segur vam compartir temps i espai. Però la primera imatge que tinc d’ell és d’una commemoració de la seua mort a Pena-roja l’any 1990. En los meus 10 anys, estava a primer fila. Però ni per prodigi infantil ni per res paregut: encara no tenia prou vergonya per a amagar-me. Suposo que la meua ment infantil no devie aguantar les pallisses que s’hi devien repartir :-)

Però (re)descobrir Desideri Lombarte en l’adolescència va fer una marca profunda de per vida. Mai consumixco poesia, i Desideri explicave el meu món. Localisme, costumisme, ruralisme, i en llengua minoritzada. Tots aquells -ismes perseguits per l’homogeneïtzador globalisme, diana clara per al cosmopaletisme i el ciutadàdelmón®. Però Desideri, a més, és un escriptor universal. Té unes raïls que s’alimenten de l’economia de la subsistència dels Masos del Molinar, s’empelten a la Barcelona del desarrollisme, i acaben parlant-mos dels grans temes de la humanitat i la literatura: l’amistat, l’amor, la identitat, lo vincle de l’humà en la terra… i la mort. Mooolta mort!

Continuar llegint… Quan Desideri ja no fa anar la falç pel groc dels blats | Xarxes socials i llengües

En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen altres coneixements per opinar sobre el comportament dels jutges, d’alguns jutges vull dir, sobre el tema de la Llei d’Amnistia per als implicats en el procés català. On s’ha vist que abans d’aprovar una llei pel Parlament, gran part dels magistrats que conformen el Consell del Poder Judicial, altres magistratures, associacions o a títol individual, s’oposin a la futura llei? Un Consell caducat fa cinc anys, que repugna per inconstitucional i per la seua unilateral politització, s’aixeca com a garant de la Constitució, marcant les línies d’actuació del poder legislatiu. Continuar llegint.. Terrorisme a la carta | Viles i Gents

Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en pràctica polítiques regressives pel que fa al català i enfortir la presència del castellà, que creuen amenaçat o, simplement, superior. Actuen en llicència per anular qualsevol diferència, seguint un modus operandi que es concreta en la supressió de subvencions a les associacions que treballen per la llengua i cultura autòctones, en l’acció restrictiva a l’ensenyament i en eliminar distincions o activitats culturals en català. Continuar llegint… La nosa o la por | Viles i Gents