Skip to content

Archive

Category: Anticatalanisme

El PP i l’anticatalanisme aragonès convoquen una manifestació a Saragossa per Sant Jordi

Origen: PP y PAR convocan una rueda de prensa con grupos radicalizados |

PP y PAR convocan una rueda de prensa con grupos radicalizados

25 02 2016

El Partido Aragonés convoca una rueda de prensa conjunta de PP, PAR y la Plataforma No Hablamos Catalán el 26/2/2016 en Monzón. Por el Partido Aragonés participará el diputado Jesús Guerrero y por el Partido Popular la diputada María José Ferrando. La esencia de la Plataforma No Hablamos Catalán es el grupo secesionista FACAO, involucrado en acciones radicales antidemocráticas, entre ellas, promover la violencia públicamente contra asociaciones, manifestarse con partidos de extremaderecha, y ser sorprendidos en una campaña de contaminación mediante pegatinas con el lema “Fraga Catalana”. Los partidos democráticos deberán explicar sus relaciones con grupúsculos de extremaderecha.

Rueda de Prensa en Monzón (Huesca) 26 de febrero

El Partido Aragonés comunica a los MM.CC. que este viernes 26 de febrero de 2016 ofrecerá una Rueda de Prensa en Monzón (Huesca).

Será una Rueda de Prensa conjunta de Partido Aragonés; Partido Popular; Unión, Progreso y Democracia; Federación de Independientes de Aragón; Bloque Aragonés; Compromiso con Aragón y La Voz Independiente de Aragón como formaciones políticas. También participará la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán como representante de 55 asociaciones agrupadas en ella.

Fecha: Viernes 26 de febrero

Lugar: Monzón. Hotel Vianetto (C/ Lérida, 25, de Monzón -Huesca-)

Hora: 12:00

Intervendrán:

  1. Partido Aragonés

Jesús Guerrero (Concejal Monzón y Diputado en Cortes)

  1. Partido Popular

María José Ferrando (Diputada en Cortes)

  1. Federación de Independientes de Aragón

Chusé María Abad (Coordinador general)

  1. Bloque Aragonés

Javier Vecilla (Secretario general)

  1. UPyD

Manuel López (Coordinador)

  1. Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán

Luis Miguel López (Pte).

La temperatura en la qual la llengua s’inflama [Quim Gibert]

La temperatura en la qual la llengua s’inflama
 
«La gent que les llegeix (novel·les) queda descontenta de la seva pròpia vida, i alberguen desitjos de viure d’una altra manera, cosa que mai no podrà ésser en la realitat (…) Tots hem d’ésser iguals. Només s’arriba a la felicitat si tothom està al mateix nivell. Per això hem de cremar els llibres, Guy Montag. Tots els llibres». Amb aquest to parla el cap de bombers a un oficial de l’escamot, a Farenheit 451 (1996), un excel·lent film de François Truffaut, ambientat en una societat futurista.
La majoria dels capitosts de la política espanyola han decidit que la seva democràcia consisteix, en els millors dels casos, a ajudar a ben morir el català, l’èuscar, aragonès, l’asturià, l’occità… Tots els idiomes constitucionalment inferioritzats, que ben mirat també alberguen desitjos de viure d’una altra manera. I així, quedar igualats en castellà, que és una forma de controlar el que aprèn el poble. En definitiva, que els catalanoparlants de la Franja siguin analfabets en la seva llengua és el nivell de la felicitat. El contrari, és la infelicitat.
  • Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març, amb la presència de la contista Nadia Ghulam i dels pedagogs Joan Soler i Amigó, Jaume Cela i Juli Palou.

En aquesta línia, és possible que molts polítics de la Franja de Ponent estiguin convençuts que el català no serà mai una llengua d’ús habitual a les institucions de govern de la Franja. Ni llengua vehicular de l’escola a Saidí, Lo Campell o Nonasp. Ni res de res. El darrer cas és el d’un alt càrrec del PSOE, que fou convidat el passat gener en una escola de primària de Fraga, que es presenta com a trilingüe. Malgrat ser fragatí de socarel, durant la seva intervenció es va adreçar als alumnes de 6è., que són alhora els seus convilatans, en castellà. És veritat que quan es va obrir un col·loqui, també va fer servir el català. Una vegada més, la part formal, la conferència, allò suposadament important, fou en castellà. El sobrant… en català. Així ningú podrà dir que l’esmentat polític, que sembla una llagasta de tan arrapat a l’escó, ha ignorat la llengua. Un bon exemple de diglòssia per als estudiosos de la substitució lingüística i el despotisme il·lustrat.

El drama del senador socialista és que els alumnes, a mesura que madurin, no tardaran adonar-se’n, en tant que ciutadans, que els seus drets lingüístics són trepitjats. I faran bé a reclamar justícia. El saber continua fent nosa.
 
Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març, amb la presència de la contista Nadia Ghulam i dels pedagogs Joan Soler i Amigó, Jaume Cela i Juli Palou.
Montag, el protagonista de Farenheit 451, passa de ser un bomber que executa cegament les ordres del govern, consistents a cremar llibres, a ser una persona curiosa. Els dubtes l’assalten. Sobretot, a propòsit de la suposada felicitat.
«Creuant voreres, pujant al tren/ sents el que esperes, quan parla la gent/ És màgic, és meravellós/ Que ens menteixin així/ Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç», fa així una tonada de Màgic, cançó de Joan Colomo.
 
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Referèndum per si parlem català? – Reacció a la proposta de la Plataforma No Hablamos Catalán

Foto: Crónica de Aragón

Ara pareix que als secessionistes lingüístics volen fer un referèndum a tot Aragó per a que se decidís si els ciutadans aragonesos de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya parlem català o aragonès oriental. Es a dir que lo que parlem naltres ho te que decidir tot Aragó? Clar, així tamé podem arreglar si el Segre es afluent del Cinca o viceversa, clar, el dret a decidir-ho tot.
Si els partits i organitzacions de la dreta castellana tenen que venir a la nostra casa a dir-nos que lo que parlem es lo que ells diuen, això se’n diu imposició (i no la campanya del PP en contra del català a la Franja).

Volen saber la voluntat dels aragonesos de si parlem català a la Franja? Pos fem-ho, així podrem sabre què han votat a cada municipi de la Franja de Ponent i avere si coincidís en lo que diuen en Osca, Binèfar, Graus, Alcanyís o Saragossa. I, de pas, tamé podríem votar sobre si la terra es rodona? o si existeixen els coloms? Però això no els interessa a la gent de PNHC o de FACAO; ells volen tenir el resultat total per a que decideixi la ciutat de Saragossa, degut al seu major pes poblacional, la “llunyana capital” des d’on poca informació se té de la Franja, més enllà del conflicte aquell “que hi ha uns quadres a Lleida que pertanyien a les parròquies franjolines i que les han de posar al museu de Barbastre”.

Ara el Govern aragonès tornarà la llei de llengües de 2009 i, potser dintre de quatre anys, a la de 2013 i aixi seguirem fins que  ja no parli ningú català (que es lo que volen) o que arribi el dia de que ja no permetem que ens tractin com a objectiu polític de les baralles entre el govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya. Naltres hem esperat 30 anys a que ens reconeguin la nostra llengua, i als dos dies ens van treure el reconeixement.

Aragó té el gran problema de que no reconeix la pluralitat lingüística i la seva riquesa patrimonial, de fet es neguen a creure en ella, correm el perill de que la nostra llengua es perdi, el PNHC te molt clar que fora de la Franja té un gran suport institucional i popular (sí, a una part gens menyspreable dels aragonesos els hi fa trempar l’anticatalanisme). De naltres depèn solament de mantenir la nostra llengua, el nostre dret a l’hospitalització a l’Arnau de Vilanova de Lleida, i de naltres nomes depèn que quedem condemnats a seguir en aquest estira i arronsa que han fet durant 40 anys Aragó i Catalunya.

PD: Que es això del “Català d’Aragó”? Per si les mosques pensem que és de Conca? La política aragonesa sempre ens ha de deixar amb perles com el LAPAO o l’aragonès oriental, ara a la llei de Patrimoni de l’Aragó diu que parlem “Català d’Aragó”, sincerament prefereixo això que el LAPAO, però jo em pregunto, no poden dir que parlem català i ens deixem de ximpleries? Què passa, si li dieu català sense el matís “d’Aragó” potser els catalanoparlants de l’Aragó ens convertim en independentistes catalans? Seriositat, si us plau…

José R. Noguero de Llano (Moviment Franjolí per la Llengua)

Origen: El Temps

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»
Violeta Tena 02/02/2016
Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és sociòleg especialitzat en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili, acaba de llegir la seua tesi ‘Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’. «Els qui ara tenen 20 anys són la primera generació a la Franja que no són majoritàriament catalanoparlants», adverteix

H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.

-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.

-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.

-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.

-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.

-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei  de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.

Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.

-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.

-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.

Origen: R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ | Mas de Bringuè

Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra

El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.

Origen: La Llitera | La fi del Lapao

Les Corts de l’Aragó van aprovar el passat dijous les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengues pròpies d’Aragó a la llei de patrimoni cultural. La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida. Ni rastre del LAPAO, tal com es va comprometre el president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE).

La crònica és de Marcel Pena, des de la Llitera.

Origen: Dues llengües han traspassat | Lo Finestró

RIP

LAPAPYP adéu
adéu LAPAO,
descanseu en pau
malgrat la FACAO.

Recordo quan
rèiem tant
del PP-PAR ,
dels disbarats.

Encara manca la llei,
compte govern actual!
Català i aragonès
tots dos han d’esser oficials.

Ho diu el Consell d’Europa,
escriptors, professionals,
ho diu el sentit comú:
la plena normalitat.

El Gobierno regional devuelve la presencia legal al catalán y el aragonés

Origen: El Gobierno aragonés liquida el Lapao

Ista semana las Cortz d’Aragón han aprebau los Presupuestos de l’anyo 2016. Amás d’os contos publicos d’iste exercicio, que destinan por primer vegada un presupuesto especifico pa la politica lingüistica, s’ha aprebau la Lei dita de Mesuras Fiscals y Administrativas d’a Comunidat Autonoma d’Aragón, que se gosa conoixer como Lei d’Acompanyamiento d’os Presupuestos. En a tramitación d’ista Lei, s’ha aprebau una enmienda presentada por la Chunta Aragonesista, que reformaba un articlo d’a Lei de Patrimonio Cultural referiu a las luengas propias d’Aragón, lo mesmo articlo en o qual los grupos d’o PP y d’o PAR heban borrau, en la tramitación d’os presupuesto anteriors, lo zaguer bayo d’as denominacions aragonés y catalán. En o nuevo articlo 4, apartau 1, d’a Lei de Patrimonio, se puede leyer:  1. L’aragonés y lo catalán d’Aragón, en os quals son incluyidas las suyas variedatz dialectals, son las luengas y modalidatz lingüisticas propias a las quals se […]

Origen: Las Cortz d’Aragón tornan a declarar l’aragonés y lo “catalán d’Aragón” como las luengas propias d’Aragón | Arredol

Origen: Base de dades de premsa. Llengua catalaan. GenCat.

 

Base de dades de premsa

Resultats de la cerca
Data  Títol  Diari
28/01/2016  El català i l’aragonès tornen a ser oficialment llengües pròpies de l’Aragó  Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
28/01/2016  Les Corts d’Aragó retiren el “lapao? i tornen a incloure el català a la llei de llengües  Altres diaris
28/01/2016  L’Aragó es desfà del LAPAO i recupera de nou el català  Veu del País Valencià, La
28/01/2016  L’Aragó es desfà del Lapao i recupera de nou el català  Ràdio Catalunya
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Altres diaris
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Altres diaris
28/01/2016  Menos polémica y más lengua  Altres diaris
28/01/2016  L’Aragó es desfà del LAPAO i recupera de nou el català  Racó Català
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Altres diaris
28/01/2016  Aragó elimina el LAPAO i torna a reconèixer el català  Món, El

Data  Títol  Diari
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Vilaweb
28/01/2016  Menos polémica y más lengua  Altres diaris
25/01/2016  Primer pas cap a l’oficialitat: el català ja és ‘llengua pròpia’ de l’Aragó  Racó Català
22/01/2016  Aragó recupera l’aragonès’ i el ‘català’ en la seua llei de Patrimoni. El Consell d’Europa aconsella a Espanya millorar el tracte al català  Segre
22/01/2016  Aragó recupera l”aragonès’ i el ‘català’ en la seua llei de Patrimoni  Altres diaris
22/01/2016  Una organització anticatalanista no vol que el català sigui oficial a l’Aragó i amenaça amb una manifestació  Racó Català
21/01/2016  Manifestación en Zaragoza contra el “catalán de Aragón?  Confidencial, El

Origen: Visto bueno a la introducción del término «catalán de Aragón»

  • Escrito por  La Comarca

Los términos «catalán» y «aragonés» dieron ayer un nuevo paso para recuperar el reconocimiento legal que perdieron en la anterior legislatura en favor de las «lengua aragonesa propia del área oriental» y «lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica», respectivamente. O lo que es lo mismo, los polémicos «lapao» y «lapapyp».

Las Cortes dieron ayer el visto bueno en la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de Aragón una enmienda de adición de CHA para modificar la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés. La principal novedad es que la formación de izquierdas introduce el término «catalán de Aragón» junto al de aragonés al hablar de las «lenguas y modalidades lingüísticas propias a las que se refiere el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas Propias de Aragón. La enmienda contó con los votos a favor de PSOE, Podemos e IU. Por su parte, PP, PAR y Ciudadanos votaron en contra criticando que en el texto se hiciera referencia al Estatuto, consensuado por todos los partidos en 2007.

Críticas de FACAO
Esta modificación ya ha suscitado las primeras reacciones más allá del Pignatelli. La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) ya solicitó el martes a los partidos mediante un comunicado que votaran en contra de la enmienda «catalanista». Para FACAO, CHA pretende realizar una «trampa antiestatutaria» y «manipular el Estatuto de Aragón», un texto en el que en «ningún momento refleja que en Aragón se hable catalán y que ahora, con esta propuesta de CHA, se pretende partir el gran consenso que hubo para poder reformar el Estatuto de Aragón».
Por ello, la asociación insta a la oposición a recurrir jurídicamente esta enmienda de CHA y recuerda que el partido «firmó en septiembre en Barcelona un manifiesto independentista junto con la CUP y Esquerra Republicana, partidos, estos dos últimos, que exigen la anexión a Cataluña del Aragón oriental». Asimismo, recuerda a Podemos que durante las campañas electorales siempre han defendido los referéndums para consultar con el pueblo así que espera que ahora, «por coherencia y para no incurrir en mentiras», pida en las Cortes que se lleve a cabo una consulta popular a los hablantes de las modalidades aragonesas para aprobar una u otra medida. Además, también exigen «responsabilidad» a PSOE y a IU para «no caer en la trampa catalanista de Chunta». Por último, solicita a Partido Popular, Partido Aragonés y Ciudadanos que no «reblen ante las medidas impositivas y radicalizadas de CHA y que hagan valer sus votos negativos para demostrar que el 50% de las Cortes aragonesas defienden el aragonés y sus modalidades frente a la imposición del catalán y de la neofabla».

Estudio sobre el catalán en la Franja
Por otro lado, esta semana se ha dado a conocer que el Departamento de Cultura de la Cataluña y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6% de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.
Según ha señalado el Departamento de Cultura en un comunicado, el estudio tendrá como materia prima los resultados de la encuesta sociolingüística realizada en 2014 en este ámbito territorial por la Dirección general de Política Lingüística.
Según el departamento, los primeros análisis ya han permitido determinar que un 80,2 % de la población adulta sabe hablar catalán; un 94,1% lo entiende, y el 74,7% declara que lo sabe leer. La competencia de escritura es mucho más baja, como revela el hecho de que sólo la mitad de los que saben hablar en catalán declara que sabe escribir en esta lengua. Asimismo, los primeros resultados de la encuesta, que aporta los datos para llevar a cabo el estudio, reflejan que la media de uso del catalán (49,9%) es similar a la del castellano (46,5%).En cuanto a la lengua de identificación, un 49,6% de la población de esta zona aragonesa considera que su lengua es el catalán y el 40,6%, el castellano.
El estudio sociolingüístico sobre la Franja será dirigido técnicamente por la Dirección general de Política Lingüística con el asesoramiento de la Universidad de Zaragoza. Entre otros, participará el sociólogo de Peñarroya de Tastavins Natxo Sorolla, profesor de la Universitat Rovira i Virgili. Precisamente, el peñarojino ha obtenido recientemente un ‘cum laude’ en su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona titulada ‘Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva de las redes sociales. El texto investiga sobre el proceso de sustitución de la lengua materna mediante la transmisión oral entre padres e hilos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera.

Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau

/ 3.09.2015

Finalment, les Corts d’Aragó, amb el suport de PSOE, Podem, Chunta i IU presenten aquest dijous una esmena a la llei de patrimoni cultural per incoporar-hi un article que diu que el català i l’aragonès són les llengües pròpies de l’Aragó, en comptes del LAPAO i el LAPAPYP, tal com els anomenava la Llei de Llengües (03/2013) promoguda pel PAR i el PP fa tres anys. Aquest és el primer pas cap a la derogació d’una llei polèmica que volia evitar precisament els termes catalàaragonès. El setembre del 2015, Javier Lambán va anunciar que “tan ràpid com sigui possible”, el Govern d’Aragó presentaria una iniciativa per derogar aquesta legislació.

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau

Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellàcatalà aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El Heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”. Un anuncia que es va fer públic mentre el dirigent socialista català, Miquel Iceta, va reunir-se amb el socialista Lambán.

D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Situació lingüística a Aragó

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ha ocupat de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb un clima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura similar, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.

Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català a la Franja és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.