Source: Temps de Franja
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Temps de FranjaSource: Les notícies de Temps de Franja 40
Temps de FranjaRevista aragonesa en català d’actualitat i reflexió30 de gener de 2019 |
 |
Tres joves artistes nonaspins orgullosos del seu artEntrevista a Estela Rius, Santiago Ráfales i Marc Borràs // Merche Llop Estela, Santiago i Marc són tres joves artistes fills i filla de Nonasp que el dia 22 d’agost ens van mostrar alguns dels seus projectes de creació, interessants i originals, al centre cultural del poble, amb un èxit total d’assistència. El cinema i el dibuix van omplir d’art la pantalla de projecció al Centre Cultural de Nonasp l’estiu passat. |
|
|
Priorat mig matarranyenc// Roberto Albiac Isco de casa a primera hora, sols se sinten moixons i el “bon dia” en l’agüeleta que agrane lo pedrís de ca seua i en lo jubilat que va camí de l’hort en la galleta. Passo entre les diferents parades del mercat que van prenent forma mentres lo pregó anuncie d’on han vingut i què mos oferiran. Avanço pel Carrer Major, respiro eixa oloreta de pastisseria de forn de llenya i la carnissera de la cantonada va emparellant lo seu repertori d’embotits. |
|
|
Les Festes de Sant Blas i Santa Águeda de Mequinensa es presenten a FITUR com a Festa d’Interès Turístic d’Aragó// Rosa Arqué Les activitats de les Festes de Sant Blas i Santa Àgueda van ser declarades Festa d’Interès Turístic d’Aragó i la seva presentació s’ha aprofitat per a donar a conèixer un atractiu turístic de la localitat, una tradició de més de 300 anys d’història. |
|
|
Saidí fa memòria// Redacció El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual. |
|
|
Un Sant Antoni participatiu i musical// Màrio Sasot Les festes de Sant Antoni a Saidí van començar lo passat dimecres amb l’encesa de xera per part de la directora i els alumnes de l’escola del poble, el CEIP “San Juan Bautista” i a la nit amb una foguera al Poliesportiu, on la comissió de festes i los mossos i les mosses d’enguany repartiren entre els assistents nombrosos entrepans de llonganissa i sardines. A les dotze de la nit començà a l’interior de recinte esportiu un recital de tres grups de música rock entre els que se trobaven el conjunt local ”Andrajos”. |
|
|
Calendari musical aragonès 2019// Carles Sancho La web Lenguas de Aragón, de la Direcció General de Políti_ca Lingüística del Govern d’Aragó, ha publicat un calendari trilingüe i musical per a l’any que iniciem. A cada mes de l’any li ha dedicat dos cançons: una en català i una altra en aragonès. Sobre les interpretades en la nostra llengua tenim temes ben diversos. Algunes fan referència i homenatgen els llegendaris cantautors franjolins que van iniciar la seua lluita contra la dictadura durant el franquisme. |
|
|
El “provocador” llibre de José Bada‘Recuerdos para la Paz’, presentat al Centro Pignatelli de Zaragoza // Ramón Mur Recuerdos para la paz, l’últim llibre de José Bada (Favara del Matarranya, 1929), fou presentat el passat 16 de gener al Centre Pignatelli de Saragossa, seu de la Fundación Seminario de Investigación para la paz (SIP). De les paraules de José Alemany, president d’honor de la Fundació, del filòsof Andrés Ortiz Osés i del alcalde de Favara, Francisco Doménech en l’acte de presentació, podem deduir que Bada ha escrit un llibre “provocador”, que pretén provocar la pau. |
|
|
Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira// Glòria Francino Aquestes festes nadalenques la canalla i joves de Sopeira van representar la Llegenda del Cossant, en l’acte de la benvinguda als Reis d’Orient. La celebració va començar amb una xocolatada, acompanyada de coca, i després es va passar a escenificar la llegenda. Els més xics van cantar una cançó nadalenca, i també, entre tota la colla van fer una cançó per a celebrar la victòria de Sopeira en el concursMenudo es mi pueblo. |
|
|
Pokemon Go// Patrici Barquin Ja sé que fa dies que ha passat de moda lo joc “Pokemon Go” i que ja no jugue ni Ash, l’entrenador més famós de l’univers “pokemon”, però es que heu de tenir en compte que ja sóc una persona madura (per edat física, que lo del cap encara no ho tenim apamat) |
Source: Debut canareu » Temps de Franja
Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja
PROGRAMA:
Al Teatre de la Germandat
10 a 10:15 h
Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit, i presentació de la Trobada per Joaquim Monclús, president de l’ASCUMA.
10:15 a 11:30 h
Taula redona amb motiu de l’Any Fabra. Tenim llengua per a anys? Moderador: Carles Sancho Meix (vicepresident 2n d’ASCUMA). Intervenen: Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i professor de la URV; Joan Maluquer, editor i gerent de la UCE; Isidor Marí, filòleg i membre de l’IEC; Alex Susanna, poeta i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural; Ramon Sistac, professor de la UdL i secretari de la Secció Filològica de l’IEC; i Natxo Sorolla, professor de la URV i doctor en Sociologia.
Pausa/cafè
12:15 a 13:45 h
Taula redona: La Franja avui, entre el mite i la realitat. Moderadora: María Dolores Gimeno Puyol (vicepresidenta 1a d’ASCUMA). Intervenen: Anna Arqué, periodista i delegada de relacions internacionals de la UCE; Pietro Cucalón, mestre i ex tècnic del Departament de Cultura del Govern d’Aragó;Empar Moliner, periodista; Josep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV; i Josep Antoni Chauvell, president del Consell Comarcal de la Llitera; i Vicent Sanchís, director de TV3.
14 h
Dinar de germanor a la Fonda Alcalá.
(Els interessats han de trucar al 978 85 10 28 abans del 12 de novembre.)
Al Teatre de la Germandat
18 h
Actuació del grup de pop rock Yababé en el seu format poètic-acústic.
// J.A. Carrégalo
Un dia de matí, a punta de sol,
van dir els més vells del nostre territori:
«amunt i crits»,
i en la punta dels dits
d’ungles ben esmolades,
senyalaven les costes i les moles
als jóvens que escoltaven.
«Amunt i crits», fills nostres.
[…]
Va ser un matí de la primavera de 1987 quan, per un d’aquells capritxos del destí, va arribar a les meues mans el número zero (1986) de la revista Desperta Ferro!, editada pels Consells Locals de la Franja. No n’havia tingut notícia, de la publicació. Ni tampoc del col·lectiu editor. I que algú, en aquella època, s’haguere atrevit a publicar una revista en català a l’Aragó, ere una novetat sense precedents. Mogut per la curiositat, i una mica escèptic, aquella mateixa vesprada em vaig posar a fullejar-la. No sabria dir el motiu però la vaig obrir per la radera pàgina. I al girar la primera plana em va xocar trobar el poema “A la conquesta de la Roca”, d’un desconegut Desideri “Lombarde” Arrufat de “Pena-Roja (Matarranya)”. Sorprès pel descobriment, en vaig fer una lectura ràpida. Ara bé, tal com anava avançant, allò… Mare meua! Allò ere increïble! Ho vaig tornar a llegir, ara detingudament, però… ¿Com podie ser que algú, amb aquell “chapurreau” nostre d’anar per casa, amb un llenguatge tan pròxim i familiar com el que emprave, haguere pogut compondre una cosa tan bella i suggeridora?
Continuar llegint… A la conquesta de la Roca* » Temps de Franja
// Carles Sancho Meix
Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Que això passés a Terol, un territori de parla castellana, significava per a nosaltres una agradable novetat respecte a la nostra llengua. En un altre curs de primer de magisteri, en l’especialitat de Llengües, també hi havia un estudiant valencià que tocava la guitarra i interpretava cançons de Lluís Llac, Serrat i Raimon i, que les lletres dels temes, els matarranyencs enteníem. No sé si mai vam arribar a associar que el valencià dels companys, les cançons catalanes interpretades i la nostra llengua formaven part d’un mateix idioma. En aquells anys que coincidien en la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques alguns de nosaltres, ideològicament, ens identificàvem amb els partits polítics aragonesistes i progressistes. A la revista Andalán apareixien, de tant en tant, articles en aragonès que llegia i on hi veia algunes similituds amb la nostra llengua materna que, en aquells moments, pocs s’atrevien a escriure a la premsa aragonesa. En aquella època a l’Aragó hi havia un cert sentiment d’anticatalanisme a conseqüència del conflicte produït pel projecte del transvasament de l’Ebre a Catalunya durant la dècada dels setanta. La lletra de les jotes de la Bullonera enregistrades el 1976 es fan ressò del problema territorial: “A estos yermos de Aragón / sólo el olvido los riega / mientras el agua del Ebro / a otra tierra se la llevan” i “La Virgen del Pilar dice / dice que no dice nada / dice que por más que diga / que se nos llevan el agua. Continuar llegint… Històries de la mili* » Temps de Franja
/ Roberto Albiac
Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel de Saragossa: passejava pel “Recorrido de los Alimentos” del jardí botànic quan un xiquet i la seua mare se van aturar davant d’un cartell, en veu de lector inicial vaig escoltar “TO-MA-TE-RA… ¡mamá, eso de ahí es una tomatera!”. “Poques competicions de caragols haurà fet este pobre crio”, vaig pensar.
Continuar llegint… Source: A l’hort, un home mort » Temps de Franja
Source: Jo no parlo chapurriau » Temps de Franja
// Ana Soriano Barberán
Vaig nàixer a Vall-de-roures el 1955 i vaig anar al col.legi de les monges fins els 12 anys, que vaig anar interna a Alcanyís. En aquella època, estave mal vist parlar la nostra llengua; sovint, si mos sentien, aquelles santes dones saltaven: “¡Hablad cristiano!”. Jo, innocent, pensava que els que parlaven castellà eren més cultes, més educats, més distingits, més rics…
Una vegada, a mitjans dels 60, no recordo com ni perquè, vaig copsar que una de les monges mos entenie quan les xiquetes parlàvem entre natres en el que anomenàvem “chapurriau”, i a més no mos renegave. La sorpresa va poder més que la timidesa: “vostè mos entén!”, li vaig dir un dia, i ella, rient: “És clar!, sóc catalana”. Així que allò que parlàvem no ere ‘chapurriau’, ni ‘balbuciau’, ni ‘susurrau’… ere català!
Aquella monja, que es deie Gertrudis Castells i ere de Vilassar de Mar, mai més va voler parlar català en mi; ni Déu la lliurave de tindre por. Però en va haver prou, perquè vaig comprendre que aquell parlar nostre no ere el que mos volien fer creure, un costum estrany de gent inculta, i mai més em vaig avergonyir de la meua llengua materna. Més tard, a Barcelona, la vaig estudiar i vaig saber que és extensa i variada. I ara, si viatjo a qualsevol lloc on es parle català, no puc evitar escoltar les converses de la gent gran, només fixant-me en les paraules; en trobo de noves, de conegudes que deien los meus iaios i feie temps que no sentia, algunes que no volen dir lo que pareix i em fan buscar al diccionari… I és que estimar és conèixer, no?
Source: Lletania del bon barbut » Temps de Franja
// Patrici Barquín