Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Mas de Bringuè.

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques

El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXV é aniversari de la seua mort.
El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.
El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.
Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.
Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.

Pena-roja celebra la 24ena Trobada Cultural del Matarranya | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila

En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77 masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys – Racó Català.

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys

Coincidint amb el festival de música, també se celebra la 24a Trobada Cultural del Matarranya

Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord.

Lombartianes | Viles i Gents.

Lombartianes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de juny del 2014)

Lombarte és el més gran poeta en català a l’Aragó, com tothom sap, i el primer que ha cantat en llengua d’Aragó, en català, serenament, emocionadament, amb tot l’alè, el seu país, tan oblidat. Venia de dues escoles de literatura: la de la vida masovera a Pena-roja i la dels Pares Escolapis d’Alcanyís, que ensenyant-li llatí, el protocatalà que havia aplegat a l’Aragó a finals del segle III aJC, aconseguiren que hi redescobrís i reinventés la pròpia llengua catalana i que, agraït, declarés: Benditos sean el padre Pedro y su latín, que me hicieron intuir la validez y dignidad de mi lengua materna. Imagino que els padres no eren conscients del bé que li feien, com tampoc no n’eren uns cent anys abans amb el català Joan Cortada, com sabeu. Conscients o no, l’important és que ho fessen. Als Escolapis conegué la literatura de llibre, de lletra dels grans autors llatins i castellans, abans només coneixia l’oralitat matarranyenca catalana. Les dues es van saber complementar. Als Escolapis rebé també les primeres lliçons d’aragonesisme, impartides per l’advocat Don Leandro Palomar, que ensenyava una història on tenien més paper els gran fets dels almogàvers, de Pere el Gran, de las conquistas del Batallador, tanto como las de Jaime I, que no pas les dels Pelayos, Fruelas, Cids i Mauregatos, diferenciant-se així Don Leandro profundament, i Lombarte de retruc, d’uns nostres mestres actuals que veuen en l’Alt Rei en Jaume una mena de sinistre catalanista avant la lettre –i de retruc també els seus alumnes. Les ciències i la religió no li interessaren tant, de l’esport només el trinquet, encara viu per aquells anys al Matarranya, i, sorprenentment, ben poc el dibuix on més endavant destacaria. I amb tot això, passat pel tamís dels anys barcelonins, que li permetrien de saber que també hi ha literatura lletrada en la seua llengua, i en el gallec de Rosalía, es va llançar més de vint anys després a la creació poètica, dramàtica, narrativa, assagística que li coneixem, tallada en sec en plena maduresa per la de la Dalla, enguany fa vint-i-cinc anys.

Artur Quintana

Les coses de la Susanna Barquín: Efemèrides.

Efemèrides

L’any Vinyoli avança discret, com correspon a la commemoració del centenari del naixement d’un poeta. D’alguna manera silenciós també, si el comparem amb l’any Espriu, com correspon a un poeta que va descobrir la veu del silenci en un viatge profund, íntim, mentre cercava un so propi. Sé que el Govern de la Generalitat dedica efemèrides als múltiples de 50, un criteri com un altre, però un criteri clar, cal reconèixer-ho. Per això, a més de l’Any Vinyoli, també es commemoren els centenaris de Cirici i Pellicer, Joaquim Muntanyola i Martí de Riquer, mort fa uns mesos. Enguany també fa cent anys de la mort de Frederic Mistral, i de la inauguració de la Biblioteca de Catalunya, i s’organitzen activitats per celebrar aquests esdeveniments, algunes més lluïdes que d’altres. Ah, i també fa cinquanta anys de la publicació de l’obra Els altres catalans, de Paco Candel. Déu n’hi do. A l’Aragó se celebra el bimil·lenari (no sé ni com s’escriu) de la mort de Cèsar August, l’emperador romà que va posar nom a la capital. La vigència de l’obra de Cèsar August es podria concretar en el fet que va ser l’emperador que més temps va ser al poder. L’any Lombarte, per contra, camina callat, sense aixopluc institucional, amb l’única força de la veu dels seus veïns del Matarranya, que han aconseguit portar els versos del poeta de Pena-roja de Tastavins fins al Festival BarnaSants, amb Túrnez i Sesé com a intèrprets de luxe. Trist joc de comprar i vendre: Vestits, sabates, llibres, mobles, cotxes i motos. Alcohol i detergent, discs, peres i aspirines, acer inoxidable, carn picada. Camises, bacallà, calces, pasta de dents i fulles d’afaitar. Desodorant i mitges, diaris i revistes. Tot es ven, tot es compre. Es ven la intimitat, i es ven la llibertat, i es compre l’amistat. I es compren il·lusions i es tenen decepcions. I es compre una hora al llit, i un bes i un plor i un crit. Qui compre poesia? Jo en venc a tant el vers. Tinc trossos d’intimisme, retalls de pols d’estiu, estocs passats de moda de flors de primavera i blanca neu d’hivern i….diables de l’infern. Venc romanços i versos, barata llibertat. Venc paraules al vent a canvi d’amistat. Desideri Lombarte escrivia coses com aquestes, res comparat, ho he de reconèixer, amb el llegat de l’emperador que es va enfrontar a Marco Antonio i Cleòpatra, i que va permetre, si més no, grans produccions de Hollywood. L’obra de Cèsar August, en l’àmbit de les lletres, es va centrar en els favors a poetes i artistes de manera que, durant el seu mandat, les lletres llatines van viure una època daurada. Això sí, els artistes havien d’acatar les seves normes. Així era la pax romana, i, d’alguna manera, així és la pax cultural aragonesa. Qui sap, potser, com Vinyoli, hem naufragat en una mar profunda.

A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte | Lo Finestró.

A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte

La Universitat Rovira i Virgili i Omnium Cultural de Tortosa van homenatjar a Desideri Lombarte el passat 15 de Maig, mitjançant l’acte “Homentge a Desideri Lombarte, una veu del Matarrananya”. Va obrir l’acte Mònica Sales, com a representant Antena Cultura Tortosa de la URV i moderadora de la taula amb unes paraules de benvinguda. Emigdi Subirats, com a representant d’Omnium Cultural explicà la idea de l’homenatge i el justificà lloant la figura del poeta pena-rogí. Tot seguit, Artur Quintana va desenvolupà una detallada biografia de Desideri, des dels primers anys de vida al Mas de Molinar, l’entorn familiar, les primeres lletres, els estudis als Escolapis d’Alcanyís, el treball a Barcelona, la seua dolença esdevinguda massa d’hora, i per sobre de tot, destacà, Artur Quintana, la gran tasca literària de l’escriptor i activista cultural, en un període tan curt, només 8 anys. Cal posar de relleu de la intervenció d’Artur Quintana, l’encert d’haver-hi seleccionat de l’Epistolari de Desideri Lombarte, alguns escrits de Desideri força clarificadors del pensament del poeta i de l`home preocupat per l’esdevenir del català a l’Aragó. Després Monica Sales va donar la paraula a Josep Miquel Gràcia, el qual parlà de l’Any Desideri Lombarte i esmentà el reguitzell d’actes que l’Associació Cultural del Matarranya i altres institucions han portat i portaran a terme. La segona part de la intervenció de Gràcia consistí en la lectura de quatre poemes que el codonyerà ha escrit en el transcurs dels anys en honor de Desideri. Mònica Sales tancà l’acte donant entrada al sentit i ben triat recitatiu de poemes de Desideri per part d’Emigdi Subirats, acompanyat al violoncel per Ferran Benaiges. Totes les intervencions van estar molt aplaudides pels lombartians assistents.

                                                                                                              Lluís Roig

L’esperit de Desideri habità el Teatre del Mercat de Saragossa | Mas de Bringuè.

Facebook.

Desideri Lombarte una veu del Matarranya | Lo Finestró.

A la Sala Graus del Campus de Terres de l’Ebre (Tortosa) de la URV, a les 19 el dijous 15 de maig, intervindran Artur Quintana, Josep Miquel Gràcia i Emigdi Subirats acompanyat al violoncel per Ferran Banaiges, en l’acte “Desideri Lombarte una veu del Matarranya”

El Dúo Recapte rescata algunos poemas de Desideri Lombarte – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Hola amigos: Os recordamos que el próximo miércoles 7 en el Teatro del Mercado a las 20,30, el Dúo Recapte (Mario Sasot y Antoni Bengochea) presentan el homenaje a Desideri Lombarte (el poeta del Matarraña). El recital dura 75 min. aprox. Las entradas en CAI Tickets a 4 euros, en las taquillas por anticipado 3, y el día del recital 5. Más información en la web del teatro.

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa | Fundación Gaspar Torrente.

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa.

Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a la capital aragonesa, dins dels actes commemoratius del XXV é aniversari de la mort del poeta de Pena-roja de Tastavins (1937-1989).

El concert tindrà lloc lo dia 7 de maig al Teatre del Mercat de Saragossa.

Continguts del recital

L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., i darrerament a dues poblacions dedl baix cinca, consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol·licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”. Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”. Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”. La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.     

Desideri Lombarte, sempre en la memòria

Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.

També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.

Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.