YouTube – Mallacan Japan tour 2010.
La poesia de Desideri Lombarte a Japó, en música de Mallacan (minut 28)
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Desideri LombarteXeic!: Sirga
Després de tot un any de dur treball, per fi us podem presentar el que serà el nostre tercer treball discogràfic i que porta per nom Sirga. Sirga es resumeix en cinc paraules: sentiment, il·lusió, resistència, gresca i amor per una cultura i una manera de viure pròpia de la gent de l’Ebre. Xeic! vol plasmar la singularitat d’aquestes terres en un espectacle únic, intens i polifacètic, on es barregen diferents arts per aconseguir el contrast d’emocions.
La música s’erigeix en un riu d’històries i sensacions que s’harmonitzen i es complementen amb la profunditat de la literatura, el vigor del ball popular, l’esteticisme de la pintura i l’humor de pinzellades teatrals. El resultat és un directe innovador i entretingut per a que els espectadors de tota mena gaudeixin durant tota la posada en escena.
A Sirga hi trobareu 11 cançons amb textos d’autors del Sud de Catalunya i de la Franja de Ponent, que tenen en comú estar al voltant del riu Ebre. Els poemes seleccionats són d’autors diversos: Artur Bladé i Desumvila, Andreu Carranza, Imma Pena, Hèctor Moret, Desideri Lombarte, M Cinta Curto i Gerard Vergés. Les lletres giren al voltant de la guerra, l’exili, la vida al camp, l’agricultura… En general, de tot allò que passa a l’entorn de la vida a les nostres terres.
A que espereu per degustar-lo? El podeu descarregar gratuïtament des de la nostra pàgina web o comprar-lo a la nostra botiga on-line.
- Amics treballadors
- Miles Gloriosus
- Joc de paraules
- De casa Prat
- D’enyor i esperança
- La meua pàtria menuda
- La cara de la reina
- Quatre estacions amb taronja a les terres de l’Ebre
- Breu vocabulari patxet
- La mort té mil formes
- Jota de Rasquera
mitjançantXeic!: Sirga – RXI, música compromesa.
Lectura de “Memòries d’una desmemoriada mula vella” de Desideri Lombarte
Taller lectura en catalán ‘Desideri Lombarte’
Taller de iniciación a la lectura en catalán:
Desideri Lombarte.
De octubre a diciembre. A partir de la lectura conjunta de
la novela Memòries d’una desmemoriada mula vella de Desideri
Lombarte, el alumno podrá atender las nociones básicas
para leer en catalán sin problemas.
En conmemoración del XX aniversario de la muerte de este
escritor.
Duración: 10 horas.
Lugar: Centro de Adultos de Valderrobres (Instituto).
Precio: Actividad gratuita.
Más información e inscripciones: Centro de Adultos de
Valderrobres, en horario del curso. Tfno. 978 89 08 99.
Organiza: Associació Cultural del Matarranya.
Entre páginas: Lectura de “Memòries d’una desmemoriada mula vella” de Desideri Lombarte.
Diumenge 25 d’octubre a les 20:00h. al SALÓ CULTURAL “R e c i t a l d e JAIME CROS” i lectura teatral de l’obra “LO POBRE LLOP” de DESIDERI LOMBARTE pel Grup “LA QUIQUERETA”, organitzat pel AJUNTAMENT DE PENA-ROJA
3. Notícies divendres, 23 de octubre de 2009 | Comentaris
AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA
REGIDORIES DE
CULTURA I FESTES
DIUMENGE, 25 D’OCTUBRE DE 2009
20.00 hores
SALÓ CULTURAL
ORGANITZA COL.LABORA
R e c i t a l d e
JAIME CROS
i
lectura teatral de l’obra
“LO POBRE LLOP”
de
DESIDERI LOMBARTE
pel Grup
LA QUIQUERETA
Obertura de l’acte “recordança-homenatge” a Desideri
Posted on 19 Octubre, 2009 by graciaz
(Com he vist que el meu post sobre l’obertura de l’acte de commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa ha estat força visitat, he decit penjar també la meua intevenció en l’acte “recordaça-homenatge a Desideri Lombarte, vespre del dia 10 d’octubre)
“El dia 3 d’octubre de 1989 moria a Barcelona en Desideri, ara fa vint anys i una setmana. L’Associació Cultural del Matarranya li dedica la 19a Trobada Cultural en la seua vila de Pena-roja, amb aquests actes de “recordança i homenatge”
Gràcies a tots per assistir a aquests actes, els quals lliurarem com a present a la Rosalia i a la resta de la família del Desideri, especialment a les seues filles, totes tres aquí presentes. No em toca a mi dir gaires coses de la personalitat i obra del Desideri, per això tenim a Artur Quintana i Carles Sancho que ho faran molt millor que jo, perquè el van conèixer personalment, dominen la seua obra i els vesa la capacitat per fer-ho bé. Només vull dir que ha estat el millor poeta en llengua catalana d’Aragó, sense dubte, fins avui i segurament per molts any més. No cal dir que ha estat també el referent per a tots els que, des d’aquestes terres, gosem escriure allò que es diu poesia. El Desideri poeta i escriptor en general, ha deixat pas al personatge matarranyenc i aragonès, conegut i reconegut en altres àmbits socials. I es parla d’ell i se’l cita com a un gran home. I des d’aquesta categoria torna a entrar a la literatura, però com a personatge dins de la novel·la o de la història. Tenim un exemple força recent: el cap de setmana passat es va presentar a la Fira SinMUGA a Vall-d’algorfa la novel·la de Javier Aguirre, present entre nosaltres, La dama del Matarraña —que es traduirà al català en breu—, on el Desideri protagonitza el paper d’home de seny i bon coneixedor de les terres del Matarranya.
I per acabar permeteu-me que llegeixi uns versets en honor del Desideri, tal com ho vaig fer a l’agost del 2002, amb l’ocasió de presentar a Beseit l’Epistolari de Desideri Lombarte, a cura d’Artur Quintana. Com veureu els versets són més el producte de l’emoció, bona voluntat i plagi de la seua obra, que de la inspiració poètica:
Tastavineja l’Ebre i més el Matarranya
entre els cabals de sentiments i versos d’un poeta.
Borrimeja a l’ocàs per les viles i pobles
un plugim de soledats i versos d’un poeta.
Masmutegen les serres, tossals, cingles i roques
conquerint-hi el buit, de terra a cel, els versos d’un poeta.
Pena-rogegen setembres i els raïms
libant-hi dels sarments els versos d’un poeta.
Pena-roja és la vila,
Desideri el poeta.
És més roja la roella
en boca teua
i més groga la flor de l’argilaga.
Són més blanques les flors dels timonets
i les mans i els pits de l’esvelta molinera,
més verds
els aufalsos i el fenàs,
més dolç els brescam
de la mel,
més dolça la paraula,
els vers, tota la llengua
en boca teua.
El passat revolt amb el paisatge,
els sentiments dels arbres,
la música dels vents sonant per la Moleta,
el cor dels estris d’una mula roja,
els miracles i sentències,
els camins del temps i llur cadències,
són tot present
amb noms i precisió,
carícies i tendresa
d’una llengua
en boca teua.
Si jo fos esclau o senyor de les creències
ens podríem veure al cel.
Com sóc de la terra
i penso quedar-me, sempre, viu o mort,
per sobre d’ella… .
Serà que hauré creixcut en gosadia?
Serà el desig tant gran
d’escriure-li un poema al Desideri?
Seran els anys?
Serà l’instant?”
Obertura de l’acte “recordança-homenatge” a Desideri « Lo finestró del Gràcia.
L’Associació Cultural del Matarranya homenatja a Desideri Lombarte en la Trobada Cultural
________________________
comarquesnord.cat, pena-roja
dissabte, 10 d’octubre de 2009
Pena-roja ha estat el marc, durant aquest cap de setmana del pont del Pilar, de la Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya en la que es commemora el 25é aniversari de la Declaració de Mequinensa i es fa un homenatge a Desideri Lombarte, mort fa vint anys.
En l’acte d’obertura han pres la paraula el viceconseller de Educació , Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Juan José Vázquez, el exconseller del Cultura, José Bada, l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve i el president de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), José Miguel Gràcia. En l’acte s’han retrobat alguns dels que en el seu moment fa signar la declaració i un nodrit grup de gent preocupada per la llengua.
L’exconseller José Bada critica la denominació “chapurriau”
L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, donava la benvinguda a tots els assistents i agraïa a l’Associació Cultural del Matarranya per haver escollit Pena-roja per tal de celebrar aquesta trobada. Tot seguit, prenia la paraula José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA que ha llegit la declaració signada en 1 de febrer de 1984 a Mequinensa. En la declaració feta fa 25 anys estaven presents el Conseller de Cultura, José Bada, i diversos alcaldes aragonesos de les diferents zones de parla catalana. Entre els destaca l’alcalde de Bonansa per aquella època i actual president de Govern d’Aragó, Marceli Iglesias. Per la seva banda, Juan José Vázquez, viceconseller d’Educació, ha destacat la tasca realitzada durant 25 anys en favor de la llengua tant de les associacions com dels alcaldes i regidors. José Bada, conseller de Cultura en 1984, quant va ser firmada la declaració, ha parlat de la situació heretada qualificant d’infàmia que es denominés “chapurriau” a la llengua parlada en les zones orientals d’Aragó. El exconseller, ha afirmat que el PSOE va ser el primer partit en parlar de pluralisme lingüístic a Aragó i que al 6é Congrés del PSA-PSOE, celebrat a Terol en 1983, ja es parlava de mesures per la normalització de les llengües a Aragó. Parlant d’educació afirmava que l’alfabetització en la llengua materna és més important que qualsevol altre aprenentatge. Bada ha criticat a la dreta aragonesa, PP i PAR, per ficar pals a la roda per tal de parar l’avanç de la llengua, llengua que segons José Bada, per a la dreta no té nom o no es pot dir el seu nom. L’ex-conseller acabava la seva intervenció recordant la important llavor de Desideri Lombarte i dedicant un poema d’esperança als presents.
La llei de llengües d’Aragó, present en tots els parlaments
La Proposició de Llei d’ús, protecció i promoció de llengües pròpies d’Aragó presentada per Grup Parlamentari Socialista a la sessió plenària de les Corts d’Aragó del passat dijous 8 d’octubre, i que va ser aprovada per 35 vots a favor (PSOE, IU, CHA), 23 en contra (PP) i 8 abstencions (PAR), ha estat present en tots els parlaments i reflexions que s’han fet en l’acte. L’opinió majoritària és que la llei es que curta però és un punt de partida i reconeix el català com a llengua pròpia. El públic que ha tancat el acte exposant les seves reflexions, ha recalcat les possibles pressions polítiques per que al final desaparega el terme català al referir-se a la llengua parlada en un extens territori d’Aragó.
Els actes de la Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya continuaven el diumenge amb una excursió pels espais i paisatges de Desideri que començavaa les 9 del matí a la plaça Major de Pena-roja. A més a més, durant els dos dies que dura la trobada de l’Associació Cultural del Matarranya s’han pogut visitar dues exposicions: “Desideri Lombarte: Ataülar el món des del Molinar” i “Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”.
L’Associació Cultural del Matarranya es troba aquest cap de setmana a Pena-roja
________________________
comarquesnord.cat, pena-roja
divendres, 9 d’octubre de 2009
Aquest dissabte, 10 d’octubre, l’Associació Cultural del Marratanya es reuneix a Pena-roja amb un ampli programa d’actes que s’enceta a les 11 del matí amb un acte de commemoració del 25é aniversari de la Declaració de Mequinensa, a la que està prevista l’assistència dels signants del manifest. Aquest acte, que tindrà lloc al Centre Polivalent, inclourà la lectura del manifest de 1984, i les intervencions de l’Alcalde de Pena-roja, del president d’ASCUMA, de l’exconseller de Cultura José Bada i on els assistens podran prendre la paraula per tal de debatir de la situació de la nostra llengua. Després de l’actuació del grup Temps al Temps tindrà lloc el dinar de germanor i a continuació es recordarà la figura de Desideri 
Lombarte amb un acte de recordança-homenatge quan es produeixen 20 anys de la seua desaparació. A més, es presentaran també tres audiovisuals, “Les roques del Masmut”, “Lo riu Tastavins” i “Sobre la mort” del realitzador Sigrid Schmidt. El dissabte s’acabarà amb una visita al Museu Etnològic “Lo Masmut” i amb un recital del grup Recapte.
El diumenge es reprenen les activitats amb una excursió pels espais i paisatges de Desideri que començarà a les 9 del matí a la plaça Major de Pena-roja. A més a més, durant els dos dies que dura la trobada de l’Associació Cultural del Matarranya es podran visitar dues exposicions: “Desideri Lombarte: Ataülar el món des del Molinar” i “Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”.
Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, diumenge 2 d’agost a Fondespala
7. Trobada d’autors dijous, 30 de juliol de 2009 | Comentaris
Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, en directe dins de la 4ª TROBADA D’AUTORS AL MATARRANYA: FONDESPALA 2/8/09–
Ponents, lletraferits, pasejants, curiosos, amics tots: Les terres del Matarranya irradien l’esplendor de una bellesa natural que transmuta la pedra en esperit, l’aigua en poesia, les mules velles en paraules, els boscos en contes, els cels en cançons, els solcs en memoria i els rius en històries que fecundan l’Ebre amb una mateixa llengua fa 800 anys. El Matarranya i les terres ebrencas destilen vida autèntica, expresada en els personatges que han modelat i en els literats que han inspirat. Veniu a conèixer uns i altres a la 4ª Trobada d’Autors Ebrencs, encimbellats a la ermita de Sant Miquel de Fondespala, a la Alta Ilercavònia dels nostros agüelos íbers, abraçats pels propiciatoris cels, aigües i terra del Matarranya.
Ponents, lletraferits, pasejants, curiosos, amics tots: Les terres del Matarranya irradien l’esplendor de una bellesa natural que transmuta la pedra en esperit, l’aigua en poesia, les mules velles en paraules, els boscos en contes, els cels en cançons, els solcs en memoria i els rius en històries que fecundan l’Ebre amb una mateixa llengua fa 800 anys. El Matarranya i les terres ebrencas destilen vida autèntica, expresada en els personatges que han modelat i en els literats que han inspirat. Veniu a conèixer uns i altres a la 4ª Trobada d’Autors Ebrencs, encimbellats a la ermita de Sant Miquel de Fondespala, a la Alta Ilercavònia dels nostros agüelos íbers, abraçats pels propiciatoris cels, aigües i terra del Matarranya.
Mos vorem allà (amb pernil de Pena-roja i vi de Queretes, confio…)!
Victor