Skip to content

Archive

Category: Desideri Lombarte

2014 és ‘Any Desideri Lombarte’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

2014 és ‘Any Desideri Lombarte’

Quan no quedarà res,
quan morts els rius blanquejaran les gleres,
eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.

Quedarà la paraula. Quedarà. Quedarà l’estima per la terra. Quedarà l’amor per la llengua. Per les paraules de casa. Aquelles que s’arreceren a la vora del foc.

2014 és ‘Any Desideri Lombarte‘. El pròxim 3 d’octubre de 2014 es commemoraran 25 anys de la desaparició d’en Desideri Lombarte, l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja. 2014 és ‘Any Desideri Lombarte’. I el Matarranya ha volgut retre homenatge a una de les seues figures culturals més rellevants.

Del 7 de febrer al 3 d’octubre de 2014, Pena-roja acollirà diverses propostes culturals i d’oci que giraran al voltant de la figura d’en Desideri. Un Any Desideri Lombarte organitzat per l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori.

Estigues al corrent d’este bloc. La proposta s’ho val. La cultura s’ho mereix.

Any Desideri Lombarte.

Presentació autors Any 2014

Any Desideri Lombarte

Informació facilitada per l’Associació Cultural del Matarranya.

L’Associació Cultural del Matarranya enviael primer llibre de la nova col·lecció d’història i art, L’Aladre, que és: QUERETES. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), resultat de la investigació d’Encarnita i Renato Simoní sobre aquest període històric, i que aplega la incorporació de documentació inèdita recollida pels autors. A més a més i gràcies a l’esforç de destacats membres de la nostra associació, l’Instituto de Estudios Turolenses, ha editat la novel·la de Desideri Lombarte, Les aventures del sastre Roc d’Arça, que ASCUMA es farà arribar justament enguany, en el 25è. aniversari de la seva mort.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

                                                                          

Preparan un homenaje al poeta Desideri Lombarte en el 25 aniversario de su muerte – Diario de Teruel.

 

Desideri Lombarte, en una imagen de archivo.

 

El ‘Año Lombarte’ tendrá exposiciones, reedición de obras literarias y conciertos

 

La Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) celebrará en 2014 el “Año Desideri Lombarte 1989-2014”, al cumplirse 25 años de la muerte del poeta de lengua catalana nacido en Peñarroya de Tastavins.

 

 

M.S.T.

25/01/2014

 


 

Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
0 votos

La Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) celebrará en 2014 el “Año Desideri Lombarte 1989-2014″, al cumplirse 25 años de la muerte del poeta de lengua catalana nacido en Peñarroya de Tastavins. La organización ha preparado distintos actos culturales en Aragón en homenaje al poeta, entre otras, la presentación de novelas, un encuentro cultural, presentaciones en escuelas de las tierras aragonesas de habla catalana y también actuaciones musicales.

 

La revista Temps de Franja, editada por Iniciativa Cultural de la Franja, le dedicará los dos suplementos literarios Styli locus que sacará a la luz este año. También se presentará la novela Les aventures del sastre Roc d”Arça (Las aventuras del sastre Roc d”Arça”).

 

El alcalde de Peñarroya de Tastavins, Francisco Esteve, también presidente de la Comarca del Matarraña, explicó que el Ayuntamiento tiene previsto sumarse al homenaje al poeta, al que el consistorio ya le dedicó los premios de pintura municipales que llevan su nombre y que se entregaron el lunes de esta semana. El alcalde valoró la figura del poeta nacido en Peñarroya, del que dijo es “un referente para nuestro pueblo, ya que fue el impulsor de muchas actividades y una personas que fomentó que los pueblos tuvieran interés por recuperar su historia y muchos aspectos culturales y patrimoniales.

 

Por otra parte, Ascuma informó de otro de los proyectos previstos para el Año Lombarte: “si conseguimos aportaciones económicas suficientes”, esta asociación podría plantearse la reedición del libro Ataüllar el món des del Molinar (Divisar el mundo desde el Molinar, agotado hace años y que también incorpora una exposición que Ascuma se compromete a renovar.

 

Un autor que generó poesía narrativa e investigación

 

Desideri Lombarte nació en febrero de 1937, estudió Bachillerato en los Escolapios de Alcañiz. Se formó como delineante y trabajó en el despacho de arquitectura Enrique Rovira de Barcelona. A finales de los años 70 dejó de trabajar por motivos de salud, lo que le otorgó mucho más tiempo libre para poder dedicarse a su actividad literaria.

 

Prácticamente toda su obra se centra en Peñarroya de Tastavins y en la Comarca del Matarraña y está escrita en catalán, su lengua materna. Es autor de diversas obras de poesía y de una obra de teatro, además de dos obras de narrativa. Asimismo, realizó diversas investigaciones relacionadas con su localidad y con la toponimia local de Peñarroya de Tastavins, un trabajo que dio sus frutos con dos obras más editadas en 1990 y en 1999, ambas póstumas.

 

Desideri Lombarte fue cofundador de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma). Falleció el 3 de octubre de 1989 en Barcelona. De él se han publicado diversos trabajos y CDs que han quedado recogidos en algunas de las colecciones editadas por Ascuma.

La dificultat de ser una frontissa

>> L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya.

Descarregueu l’entrevista a través d’aquest enllaç:
http://www.andorradifusio.ad/media/entrevista-any-desideri-lombarte#.UtVwAoZ9wJ4.twitter

facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

“Si abans teníem dificultats, ara pot ser que en tinguem una mica més”. Així valora José Miguel Gràcia, l’afectació del debat de la sobirania de Catalunya sobre l’activitat cultural en català a la Franja de Ponent, un territori que fa de frontissa. Gràcia, bloguer de referència del territori, ho viu de prop com a portaveu de l’Associació Cultural del Matarranya. Això sí, constata dos fets empírics. El primer: “A tots els actes que hem fet sobre la llengua on han assistit autoritats o algun representant de Catalunya, tots, actes culturals i de la llengua, no hi ha assistit cap representant del Govern d’Aragó”. El segon, sobre les subvencions: “Ens les han negat totes; les poques que teníem estan a zero”. Això sí, immediatament afegeix: “Això no vol dir que nosaltres no lluitem igual o més”.

Tot això, pel que fa al Govern d’Aragó. Perquè Gràcia de seguida recorda que la Diputació de Terol subvenciona l’edició anual d’un llibre de l’entitat en català i que hi ha molt bona relació amb la Comarca del Matarranya i amb “molts alcaldes”, sense obviar que la majoria són del Partit Aragonès (PAR) o del Partit Popular (PP), les dues formacions que van impulsar la Llei de llengües de l’Aragó que anomena LAPAO el català. Però a la comarca no tot són flors i violes pel que fa al català. El portaveu de l’ASCUMA s’ha referit a l’aparició de diverses pintades a Vall-de-roures amb el lema “Yo parlo chapurriau”, que és com molts franjolins anomenen el català que parlen. Unes pintades, ja sigui per treure ferro al debat del LAPAO, per desmarcar-se’n o per crear més polèmica. La seva resposta és que “aquest esperit contra el català, de rebuig contra el nom, hi ha estat sempre i ara una miqueta més”. I que no s’hi ha de donar gaire importància.

ANY DESIDERI LOMBARTE

Totes aquestes reflexions han sorgit a propòsit de parlar de l’assemblea extraordinària que l’associació matarranyenca ha fet el 29 de desembre a Calaceit. L’objectiu, fer balanç de l’any 2013 però sobretot, projectar l’acció del 2014. El president va remarcar la voluntat d’estar presents, més que mai, a tots els actes relacionats amb la llengua catalana que es facin arreu dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, els esforços se centraran en homenatjar l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.

José Miguel Gràcia explica que és una figura molt coneguda a la comarca i “més conegut en terres de parla catalana catalanes que a l’Aragó de parla castellana”, per bé que l’Institut d’Estudis Terolencs ha finançat la publicació d’algun llibre seu a través de l’ASCUMA. Malgrat que Lombarte va estudiar a Alcanyís (Terol) i als dinou anys es va instal·lar a Barcelona, la seva obra mostra un punt de vista molt matarranyenc. De fet, tota la producció literària la concentra en nou anys, a partir de la dècada dels setanta, quan per motius de salut deixa de treballar i comença una vida molt a cavall de la ciutat comtal i el mas Molinar de Pena-Roja. “Lo més important de tot jo crec que és l’obra poètica”, destaca Gràcia. Però també va fer teatre, narrativa i investigació.

Per recordar Desideri Lombarte, l’ASCUMA li dedicarà els dos suplements anuals, Styli locus, de la revista Temps de Franja, “amb col·laboracions inèdites d’autors del Matarranya”; es presentarà a diferents pobles l’última novel·la que va publicar, Les aventures del sastre Roc d’Arça; se li dedicarà la Trobada Cultural del Matarranya del 2014 i es farà a la seva població natal; hi haurà actuacions musicals, lectures d’obres seves en col·laboració amb artistes de la comarca; etc. I la cirereta del pastís seria obtenir els fons suficients per reeditar l’obra, “exhaurida des de fa molt temps”, Ataüllar el  món des del Molinar. I aquí és on l’ASCUMA troba a faltar la complicitat que dèiem al principi, segons José Miguel Gràcia: “El més dolent és que el Govern d’Aragó està tancat a tot i no obtindrem cap solució”. Però no es donen per rendits i picaran tantes portes com calgui: la de l’Institut Ramon Muntaner, la de la Comarca del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs…

Presentació de l’any Desideri Lombarte | Lo finestró del Gràcia.

Presentació de l’any Desideri Lombarte

 

 

Any Desideri 1 R

 

Any Desideri 3

 

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

 

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

 

 a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

 

b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

 

c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

 

d) Hi ha previstes també actuacions musicals.

 

e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça  i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

 

f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

 

g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

 

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

 

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.                                                                             

 

Any Desideri 4                                                                              Associació Cultural del Matarranya

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

 

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

 

Any Desideri 2El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

 

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica  i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

 

 Obra poètica

 

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

 

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

 

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

 

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

 

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

 

 Teatre

 

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 

 Narrativa

 

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

 

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

 

Investigació

 

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

 

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

 

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

 

                                                                 

 

▶ Amics treballadors a l’Escola de Ginestar – YouTube.

Lipdub preparat pels xiquets i xiquetes de l’escola de Ginestar. La cançó és una adaptació musical del poema «Amics Treballadors» de Desideri Lombarte i Arrufat arranjada i interpretada per Xeic, un grup originari de les terres de l’Ebre.

Desde la oficina de turismo de Peñarroya de Tastavins les informamos que durante todo el mes de Diciembre estarán expuestos al público los cuadros que concursan en el X Certamen de Pintura Desideri Lombarte 2013, en horario de apertura del punto de información turístico:

DÍAS 27/12/13 Y 30/12/13: DE 11:30 A 13:30
                                           DE 14:00 A 16:00
SÁBADOS:                          DE 11:30 A 13:30
                                            DE 14:00 A 16:00
DOMINGOS:                        DE 11:30 A 13:30

Santuario Virgen de la Fuente, s/n
44586 Peñarroya de Tastavins
Télf: 978 89 66 67
Twitter: @turispenaroja
Faceebook: Turisme Pena-Roja de Tastavins

Twitter / natxosorolla: Avui fa 24 anys que va morir ….

 

Avui fa 24 anys que va morir Desideri Lombarte. La mort: “Ara vindrà un bon temps dolç i suau” (3/10/1989)

 

 

El m’ha fet recordar paraules de Desideri Lombarte sobre l’estimada terra del

 

 

Gran, gran. Per la seva carrera autodidacta, un altre Miguel Hernández que vam tenir als PPCC.

Avui fa 76 anys del naixement de Desideri Lombarte « Xarxes socials i llengües.
Lo mes de febrer de 1937, en plena Guerra Civil, va nàixer Desideri Lombarte, estudiós i escriptor polivalent de Pena-roja.

Cada vegada que reviso les novetats de Desideri a Internet, em sorprenen més coses! S’ha editat el seu llibre Les aventures del sastre Roc d’Arça (2012), s’ha anunciat que el 13 de juliol de 2013 es tornarà a representar la seua recreació d’una visita dels senyors de Calatrava a Pena-roja, el maig de 2012 els vallibonencs van tornar a visitar Pena-roja i es va tornar a representar la seua obra de teatre, Montse Castellà versiona la lletra de Vull un trosset de terra de D. Lombarte musicada per Túrnez i Sesé,

i Glòria Arrufat teatralitza La Creu del Llop.

i se segueix editant el seu article a la Wikipedia amb novetats. Una autor prolífic, amb amples ressons.

Altres apunts relacionats:

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

23 anys de la mort de Desideri Lombarte « Xarxes socials i llengües.

Avui, 3 d’octubre, fan 23 anys de la mort de Desideri Lombarte. Com ja és costum, crec que escoltar “Ara vindrà” en la seua lletra i cantada per Túrnez i Sesé és un dels millors recordato

Biblioteca del IES Bajo Cinca: Programa ARCE: rutes literàrias de Jesús Moncada i de Desideri Lombarte.

 

Del 25 al 27d’abril vam rebre la visita dels institut Joan Oliver, de Sabadell; salvador Gadea, d’Aldaia i Pau Casesnoves, d’Inca, que junt amb l’IES Bajo Cinca estan portant a terme un del programes ARCE del Ministeri d’Educació per als cursos 2011-2012 i 2012-2013, sobre el tema Viure la literatura a y través de les TIC amb l’objectiu de preparar rutes literàries sobre autors de les quatre Comunitats. 


Durant la visita es va viatjar a Pena-roja, al Matarranya, i a Mequinensa per tal de fer les rutes literàries de Desideri Lombarte i de Jesús Moncada, en la preparació i edició de les quals ha col•laborat la Biblioteca.


Desideri Lombarte traduït al japonès (via Túrnez i Sesé) « L’esmolet.

 

Ara vindrà en japonès.

 

Desideri Lombarte traduït al japonès gràcies a la magnífica musica d’en Túrnez i Sesé. Potser el primer matarranyenc que ho aconsegueix? A veure si ho veu la nostra consellera de “cultura”. Aragonès oriental? No Arigatô.

 

http://blog.daum.net/yueun46/3546

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.