Skip to content

Archive

Category: LAPAO

Origen: El uso del catalán y la fabla tensa el debate político en Aragón | Diario Público

El PP anuncia una queja contra la presidenta de una comisión de las Cortes por permitir a un diputado utilizar esas dos lenguas, que suman 80.000 hablantes en la comunidad, al intervenir en una comparecencia de tres grupos culturales anticatalanistas que provocó un tenso debate parlamentario.

La comparecencia de tres representantes de asociaciones de la zona oriental de Aragón provocó en las Cortes autonómicas un tenso debate sobre el uso del catalán y el aragonés en la comunidad. Foto Cortes de Aragón

La comparecencia de tres representantes de asociaciones de la zona oriental de Aragón provocó en las Cortes autonómicas un tenso debate sobre el uso del catalán y el aragonés en la comunidad. Foto Cortes de Aragón

ZARAGOZA .- El uso de las lenguas minoritarias de Aragón, el catalán y el aragonés, tensan de nuevo el debate parlamentario en la comunidad. Más por la primera que por la segunda, y más por su denominación y vínculos que por su obvia presencia, unos prejuicios enquistados en la política aragonesa, históricamente incapaz de tratar con normalidad dos realidades lingüísticas que utilizan para comunicarse entre 80.000 y 145.000 personas.

La chispa saltó con la intervención, este martes, del diputado de Podemos Alfonso Clavería en la Comisión de Comparecencias de las Cortes, en la que participaban tres representantes de la plataforma No Hablamos Catalán, a los que dirigió, en ambas lenguas, estas palabras: “Les agradezco su presencia. Hay cosas que solo se pueden decir en una lengua, y no en la de al lado. Hagamos, entonces, un pacto por el sostenimiento de la vida y de los territorios de Aragón, dando voz a lo que la gente piensa y que lo diga en su propio idioma”.

El diputado del PP Fernando Galve interrumpió el debate para expresar a la presidenta de la comisión, Itxaso Cabrera (Podemos), “mi más enérgica protesta porque usted ha permitido hablar en otras lenguas que no son el español”. “Como no hay reglamento (que regule su uso), creo que tenemos que hablar en castellano, en español”, dijo, al tiempo que anunciaba una queja formal a la Presidencia de la cámara. Cabrera le respondió que la Constitución “recoge que la pluralidad se dará en las cortes por parte de todos los grupos”.

La protesta de los populares -Galve insistió al calificar de “acto maleducado” y “desagradable” hablar “en aragonés y en catalán o en no sé qué idioma”- fue selectiva: no se extendió a las intervenciones de Gregorio Briz, de Cha, que había saludado a los comparecientes en catalán, ni a la de Joaquín Samsó, de C’s, originario de la zona oriental de Aragón y que había utilizado, de manera espontánea, algunas palabras en ese idioma.

Más del 10% de la población habla o entiende esas dos lenguas

El episodio ilustra la tensión que genera el debate lingüístico en la esfera política de unacomunidad trilingüe como Aragón. Una tirantez que no se da en la calle: 80.000 habitantes del Pirineo y de las comarcas orientales de la comunidad utilizan esas dos lenguas, según los datos de la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno autonómico, que también recogen que 3.400 escolares de primaria y de secundaria estudian como optativo el catalán y 580 los distintos dialectos del aragonés.

El INE (Instituto Nacional de Estadística) eleva la presencia de esas lenguas en su último Censo de Población y Viviendas: 55.387 aragoneses hablan el aragonés o lo conocen, mientras que 87.575 utilizan el catalán y otros 2.604 citan el chapurriau, nombre coloquial para referirse a las variedades locales de esta última. Suman 145.566 aragoneses, más del 10% de la población.

Sin embargo, el meollo del debate no está en las lenguas, sino en sus nombres. Los tres comparecientes, Ángel Hernández, de Amics de Fraga; Luis Gascón, de Facao, y el filólogoJesús Vázquez, coincidieron en reclamar un referéndum en las comarcas orientales para decidir cómo debe llamarse esa lengua y, entre referencias al “pancatalanismo”, al “proyecto imperialista” del nacionalismo catalán y al uso del idioma como instrumento de unas supuestas ansias anexionistas, anunciaron un acto reivindicativo “por la identidad, la lengua y la cultura aragonesas” para el próximo 5 de junio en Zaragoza.

Su comparecencia tenía como objeto reclamar el desarrollo de la actual Ley de Lenguas, con la que el Gobierno PP-Par sustituyó en 2013 las denominaciones del catalán y el aragonés por los acrónimos Lapao y Lapapyp y les quitó el carácter de “propias” que les reconoció la norma de 2009, y reclamar la puesta en marcha de la Academia de la Lengua Aragonesa. El segundo asunto no fue debatido, mientras el primero daba lugar a un tenso debate nominalista.

“Quieren imponer que nuestras lenguas maternas son fabla y son catalán”, señaló Hernández, que llegó a pedir la prohibición del término “franja” para referirse a las comarcas orientales y para quien “nunca se ha ofendido tanto a la zona oriental de Aragón, que se siente aragonesa”. “El catalán no es lengua propia de Aragón”, apuntó Vázquez, mientras Gascón se refería al chapurriau como “riqueza cultural” y anotaba que “implantar el idioma catalán en Aragón no es inofensivo”. “Amamos a Catalunya, pero que no toquen nuestro territorio”, añadió.

“Habrá que llegar a un consenso”

Las intervenciones de los portavoces giraron en torno a la denominación del catalán. Darío Villagrasa (PSOE), que consideró “fundamental la no imposición y garantizar los derechos de los ciudadanos”, sostuvo que “no debemos decidirla en el parlamento” por tratarse de algo que “corresponde a la comunidad académica” y que entraña el riesgo de “rozar el ridículo que ya hicimos” con el Lapao y el Lapapyp.

Coincidió con Briz, partidario de una norma basada en criterios científicos que “evite hacer el ridículo en toda Europa”, y con Amparo Bella (Podemos), que consideró “necesario superar el conflicto y facilitar los derechos de los hablantes” con una nueva ley y que recordó que “el aragonés y el denominado catalán de Aragón sufren hoy una situación complicada”. “Huimos del uso político y rechazamos los debates que solo buscan dividir”, anotó, para añadir que “habrá que llegar a un consenso” sobre la denominación.

Briz se mostró conciliador con los comparecientes pese a los duros ataques que dirigieron a Cha. “Podría decirles que ustedes son pancastellanistas o españolistas, pero ¿qué añadiría eso al debate?”, les indicó, tras afearles que “el negacionismo que ustedes hacen ha favorecido la dependencia de Catalunya en algunos ámbitos”. “Hablo inglés y castellano, pero no me siento inglés ni castellano, ni seguramente español”, añadió el nacionalista.

Galve y Lucía Guillén (Par) se mostraron tajantes. “En Aragón no hablamos catalán”, dijo el primero, que se pronunció “en contra de reformar la Ley de Lenguas y de que el catalán sea oficial en Aragón”. “No se puede llamar catalán lo que no es catalán. No existía Catalunya cuando ya se hablaba esa lengua en Aragón”, señaló la segunda, que acusó al presidente Javier Lambán de “dar razones a Catalunya para que avance en su anhelo independentista”.

“Llamar catalán a una de nuestras lenguas no es sino darle más alpiste al canario”, añadió, mientras Samsó, que se refirió a la situación de las lenguas minoritarias en Aragón como “laberinto”, sostenía que “esto ocurre por mezclar lengua, política y sentimientos”.

Catalán y aragonés volverán a impartirse en Primaria y Secundaria

Mientras tanto, el nuevo Gobierno PSOE-Cha, tras devolver a ambas lenguas mediante la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos el carácter de “propias” que les reconoce el Estatuto de autonomía, trabaja en un nuevo “marco normativo” –explicaron fuentes de la Consejería de Cultura- antes de impulsar la nueva ley que anunció Lambán.

El próximo curso, las asignaturas de aragonés y de catalán que las escuelas e institutos aragoneses ofrecen desde 1986 como optativas entrarán por vez primera a formar parte del currículo, cuyo contenido se encuentra en fase de alegaciones. Y, paralelamente, el Consejo de Gobierno creó este martes los premios Chuana Coscujuela y Desideri Lombarte, que cada dos años galardonarán a personas con una trayectoria destacada en la difusión de cada una de las lenguas.

El Constitucional rechazó hace unas semanas el recurso que más de medio centenar IC-V, CiU y el Grupo Mixto presentaron contra la vigente Ley de Lenguas de Aragón por no incluir las denominaciones de “catalán” y de “aragonés”. Sin embargo, la decisión del tribunal no supuso en este caso una convalidación de la norma sino una certificación de su carencia de contenido tras haber recuperado ambas la consideración legal de “propias” con la Ley de Acompañamiento.

9649422f-9e3d-4b7f-a5d5-c47e41508939

Origen: El Constitucional valida la ley de lenguas de Aragón a pesar de no nombrar al catalán | Noticias de Aragón en Heraldo.es

TRIBUNALES
El Constitucional valida la ley de lenguas de Aragón a pesar de no nombrar al catalán
Desestima el recurso interpuesto contra la ley de 2013.

El pleno del Tribunal Constitucional ha desestimado el recurso interpuesto contra la ley de 2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades propias de Aragón a pesar de no incluir referencia alguna al catalán como modalidad propia de la Comunidad.

Seis de los artículos de la referida ley autonómica fueron recurridos en la anterior legislatura por más de cincuenta diputados al Congreso de los grupos del PSOE, ICV-EUIA, Izquierda Plural, Convergencia y Unió y Mixto al no incluir, entre otras cuestiones, la referencia al catalán como lengua propia de Aragón.

La ley impugnada diferencia entre las lenguas aragonesas “propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y “propia del área oriental”, sin hacer referencia en este último caso al catalán, hecho que suscitó las críticas en Aragón del PSOE, IU y CHA.

Entendían los recurrentes que al no incorporar la denominación “catalán” despoja a los hablantes de esta zona de su “identidad” y de la “reconocibilidad” de sus características propias e históricas.

El pleno del Constitucional razona en relación a este punto que la impugnación “pierde objeto” a la luz de la ley de medidas fiscales y administrativas de Aragón de enero de 2016, que valida la denominación al aragonés y el catalán como lenguas propias.

Los magistrados, sin entrar en más razonamientos concluyen que “habiendo desaparecido el elemento causal que constituye el presupuesto del motivo en el que los recurrentes fundamentan la inconstitucionalidad de estos preceptos, no procede entrar a analizar esta concreta impugnación”.

También rechazan, por otra parte, la impugnación hecha por los recurrentes para considerar inconstitucional el hecho de que el gobierno autónomo y los propios ayuntamientos afectados puedan determinar su inclusión o no en las zonas de uso predominante establecidas.

El recurso de inconstitucionalidad alegaba que el dejar en manos de la administración autonómica y de los ayuntamientos esta opción podría provocar inseguridad jurídica ya que con los cambios de gobiernos sucesivos abriría la posibilidad a continuas modificaciones.

El Constitucional admite esta posibilidad pero no la considera razón para invalidar los artículos que los plantean ya que, razonan, se podría producir en caso contrario una “petrificación” del ordenamiento jurídico.

Tampoco ve “discriminación” en el artículo que garantiza a todos los ciudadanos el derecho a expresarse de forma oral y escrita, además de en castellano, en las lenguas y modalidades propias de Aragón de acuerdo con las zonas de uso predominante establecidas, pero sin precisar las obligaciones concretas derivadas de esta situación para las administraciones local y autonómica.

Según el Constitucional, la ley impugnada, al limitarse a reconocer el “derecho a expresarse” en lenguas propias no genera un trato desigual con respecto a las oficiales, ni tampoco se aleja de los principios incluidos en la Carta Europea de Lenguas Regionales Minoritaria en cuanto a los principios constitucionales impugnados.

Origen: El Ayuntamiento de Zaragoza incorpora el catalán como «lengua propia»

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Franja Ponent

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Els bandos se seguiran donant sol en castellà | Comarques Nord

Els bandos se seguiran donant sol en castellà

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 4 de març de 2016 .

Els bandos que es donen regularment per megafonia i que es poden llegir a la televisió de Vall-de-roures seguiran sent sol en castellà. La moció que va defensar Chunta en l’últim ple municipal, a través de la qual va proposar la presència de la llengua materna en els bandos i informacions que es donen des de l’ajuntament, no va prosperar. Els tres regidors de CHA es van quedar sols a la moció. Van ser els únics que van votar a favor de la presència de les dos llengües als bandos del poble. Per la seua part, el regidor del PAR es va abstindre, mentre que els regidors delPP, equip de govern, van votar en contra. El regidor del PSOE no va estar present a l’últim ple municipal. La moció s’ha presentat coincidint amb elDia de la Llengua Materna que s’està celebrant a l’Aragó. Com a curiositat, un castellanoparlant va ser l’encarregat de defensar esta moció.

A l’eixida del ple municipal, María Moral, regidora de CHA, va dir que “a través de la moció vam explicar que una cosa tan quotidiana com són les notícies, les informacions que done l’ajuntament a la ciutadania, ara mateix només es donen en castellà. I vam plantejar que es feren tambéamb la llengua d’aquí. La moció és simplement això”, va concretar Moral. La regidora de CHA va afegir que “tal i com hem presentat la moció, en cap moment fem menció al nom de la llengua. De fet, volem evitar entrar en este enfrontament, perquè si no, ens bloquejarem. Entenem que cadascú es pot sentir més còmode en una denominació o en una altra. De fet, l’objectiu no és aclarir-nos en el nom de la llengua, sinó avançar i que la llengua estigue present” en les informacions i bandos que es donen des del consistori.

El vot en contra de l’equip de govern no va convèncer a María Moral, que va entendre que “ja ens imaginàvem que el problema que ens donarien seria per qüestions pràctiques. Com tots entenem el castellà, es fan els bandos en castellà”, va reflexionar Moral. “També ens han parlat de problemes tècnics. És el seu raonament, encara que sone més a excusa fàcil per no entrar en un debat de fons”. La regidora de CHA va remarcar que “entenem que és un tema delicat, que hi ha sensibilitats sobre la llengua, però tard o d’hora haurem d’entrar en eixe debat”. Des de la formació aragonesista d’esquerres creuen que quan els bandos es donen en castellà “estem oblidant a molta gent que els agradaria escoltar la seua llengua per megafonia. Hem de valorar si val la pena donar-li la importància que mereix a la nostra llengua”, va tancar María Moral.

. El punt de vista de l’equip de govern

L’equip de govern va votar en contra de la moció plantejada per CHA. Al seu entendre, segons va defensar l’alcalde del municipi, Carlos Boné, “entenem que els bandos, a la televisió i per megafonia, són merament informatius. Busquem que arriben a tota la població. I l’idioma que es pressupose que coneix el 100 per cent de la població és el castellà. Sent conscients que la megafonia d’este poble està deteriorada, és obsoleta i té difícil reparació, pensem que la millor forma d’informar és en l’idioma que entén tot el món”. Boné també va entendre els problemes tècniques que pot suposar fer els bandos en els dos idiomes. “A este poble, i en la majoria dels pobles d’esta comarca, hi ha una carència important. Pot ser ara, a través de l’optativa de català a les escoles, hi ha més persones i gent que sap escriure-la. Però la gran majoria no la sabem escriure”, va dir.

L’alcalde també va fer menció a la qüestió de la llengua dins de les institucions. Carlos Boné va considerar que “quan parlem de la normalització lingüística a través de les administracions, no crec que la realitat sigue que no hi ha respecte. Aquí s’atén a tots sense cap problema, parlen la llengua que parlen”. Durant el ple, des del PAR es va proposar una presència progressiva de la llengua materna en aquells actes populars o de caràcter institucional, com arael Pregó de Festes, la Presentació de Reines o la seua Coronació. En este sentit, i segons va entendre Carlos Boné, cadascú parle amb la llengua que se sent més còmode, i va recordar que en cap moment l’ajuntament ha dit a ningú en quina llengua s’ha d’expressar. De fet, va posar exemples com el pregó que va fer ara fa uns anys Valderrobres Patrimonial, i que va utilitzar els dos idiomes.

El PP i l’anticatalanisme aragonès convoquen una manifestació a Saragossa per Sant Jordi

Origen: PP y PAR convocan una rueda de prensa con grupos radicalizados |

PP y PAR convocan una rueda de prensa con grupos radicalizados

25 02 2016

El Partido Aragonés convoca una rueda de prensa conjunta de PP, PAR y la Plataforma No Hablamos Catalán el 26/2/2016 en Monzón. Por el Partido Aragonés participará el diputado Jesús Guerrero y por el Partido Popular la diputada María José Ferrando. La esencia de la Plataforma No Hablamos Catalán es el grupo secesionista FACAO, involucrado en acciones radicales antidemocráticas, entre ellas, promover la violencia públicamente contra asociaciones, manifestarse con partidos de extremaderecha, y ser sorprendidos en una campaña de contaminación mediante pegatinas con el lema “Fraga Catalana”. Los partidos democráticos deberán explicar sus relaciones con grupúsculos de extremaderecha.

Rueda de Prensa en Monzón (Huesca) 26 de febrero

El Partido Aragonés comunica a los MM.CC. que este viernes 26 de febrero de 2016 ofrecerá una Rueda de Prensa en Monzón (Huesca).

Será una Rueda de Prensa conjunta de Partido Aragonés; Partido Popular; Unión, Progreso y Democracia; Federación de Independientes de Aragón; Bloque Aragonés; Compromiso con Aragón y La Voz Independiente de Aragón como formaciones políticas. También participará la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán como representante de 55 asociaciones agrupadas en ella.

Fecha: Viernes 26 de febrero

Lugar: Monzón. Hotel Vianetto (C/ Lérida, 25, de Monzón -Huesca-)

Hora: 12:00

Intervendrán:

  1. Partido Aragonés

Jesús Guerrero (Concejal Monzón y Diputado en Cortes)

  1. Partido Popular

María José Ferrando (Diputada en Cortes)

  1. Federación de Independientes de Aragón

Chusé María Abad (Coordinador general)

  1. Bloque Aragonés

Javier Vecilla (Secretario general)

  1. UPyD

Manuel López (Coordinador)

  1. Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán

Luis Miguel López (Pte).

La temperatura en la qual la llengua s’inflama [Quim Gibert]

La temperatura en la qual la llengua s’inflama
 
«La gent que les llegeix (novel·les) queda descontenta de la seva pròpia vida, i alberguen desitjos de viure d’una altra manera, cosa que mai no podrà ésser en la realitat (…) Tots hem d’ésser iguals. Només s’arriba a la felicitat si tothom està al mateix nivell. Per això hem de cremar els llibres, Guy Montag. Tots els llibres». Amb aquest to parla el cap de bombers a un oficial de l’escamot, a Farenheit 451 (1996), un excel·lent film de François Truffaut, ambientat en una societat futurista.
La majoria dels capitosts de la política espanyola han decidit que la seva democràcia consisteix, en els millors dels casos, a ajudar a ben morir el català, l’èuscar, aragonès, l’asturià, l’occità… Tots els idiomes constitucionalment inferioritzats, que ben mirat també alberguen desitjos de viure d’una altra manera. I així, quedar igualats en castellà, que és una forma de controlar el que aprèn el poble. En definitiva, que els catalanoparlants de la Franja siguin analfabets en la seva llengua és el nivell de la felicitat. El contrari, és la infelicitat.
  • Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març, amb la presència de la contista Nadia Ghulam i dels pedagogs Joan Soler i Amigó, Jaume Cela i Juli Palou.

En aquesta línia, és possible que molts polítics de la Franja de Ponent estiguin convençuts que el català no serà mai una llengua d’ús habitual a les institucions de govern de la Franja. Ni llengua vehicular de l’escola a Saidí, Lo Campell o Nonasp. Ni res de res. El darrer cas és el d’un alt càrrec del PSOE, que fou convidat el passat gener en una escola de primària de Fraga, que es presenta com a trilingüe. Malgrat ser fragatí de socarel, durant la seva intervenció es va adreçar als alumnes de 6è., que són alhora els seus convilatans, en castellà. És veritat que quan es va obrir un col·loqui, també va fer servir el català. Una vegada més, la part formal, la conferència, allò suposadament important, fou en castellà. El sobrant… en català. Així ningú podrà dir que l’esmentat polític, que sembla una llagasta de tan arrapat a l’escó, ha ignorat la llengua. Un bon exemple de diglòssia per als estudiosos de la substitució lingüística i el despotisme il·lustrat.

El drama del senador socialista és que els alumnes, a mesura que madurin, no tardaran adonar-se’n, en tant que ciutadans, que els seus drets lingüístics són trepitjats. I faran bé a reclamar justícia. El saber continua fent nosa.
 
Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març, amb la presència de la contista Nadia Ghulam i dels pedagogs Joan Soler i Amigó, Jaume Cela i Juli Palou.
Montag, el protagonista de Farenheit 451, passa de ser un bomber que executa cegament les ordres del govern, consistents a cremar llibres, a ser una persona curiosa. Els dubtes l’assalten. Sobretot, a propòsit de la suposada felicitat.
«Creuant voreres, pujant al tren/ sents el que esperes, quan parla la gent/ És màgic, és meravellós/ Que ens menteixin així/ Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç», fa així una tonada de Màgic, cançó de Joan Colomo.
 
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Referèndum per si parlem català? – Reacció a la proposta de la Plataforma No Hablamos Catalán

Foto: Crónica de Aragón

Ara pareix que als secessionistes lingüístics volen fer un referèndum a tot Aragó per a que se decidís si els ciutadans aragonesos de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya parlem català o aragonès oriental. Es a dir que lo que parlem naltres ho te que decidir tot Aragó? Clar, així tamé podem arreglar si el Segre es afluent del Cinca o viceversa, clar, el dret a decidir-ho tot.
Si els partits i organitzacions de la dreta castellana tenen que venir a la nostra casa a dir-nos que lo que parlem es lo que ells diuen, això se’n diu imposició (i no la campanya del PP en contra del català a la Franja).

Volen saber la voluntat dels aragonesos de si parlem català a la Franja? Pos fem-ho, així podrem sabre què han votat a cada municipi de la Franja de Ponent i avere si coincidís en lo que diuen en Osca, Binèfar, Graus, Alcanyís o Saragossa. I, de pas, tamé podríem votar sobre si la terra es rodona? o si existeixen els coloms? Però això no els interessa a la gent de PNHC o de FACAO; ells volen tenir el resultat total per a que decideixi la ciutat de Saragossa, degut al seu major pes poblacional, la “llunyana capital” des d’on poca informació se té de la Franja, més enllà del conflicte aquell “que hi ha uns quadres a Lleida que pertanyien a les parròquies franjolines i que les han de posar al museu de Barbastre”.

Ara el Govern aragonès tornarà la llei de llengües de 2009 i, potser dintre de quatre anys, a la de 2013 i aixi seguirem fins que  ja no parli ningú català (que es lo que volen) o que arribi el dia de que ja no permetem que ens tractin com a objectiu polític de les baralles entre el govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya. Naltres hem esperat 30 anys a que ens reconeguin la nostra llengua, i als dos dies ens van treure el reconeixement.

Aragó té el gran problema de que no reconeix la pluralitat lingüística i la seva riquesa patrimonial, de fet es neguen a creure en ella, correm el perill de que la nostra llengua es perdi, el PNHC te molt clar que fora de la Franja té un gran suport institucional i popular (sí, a una part gens menyspreable dels aragonesos els hi fa trempar l’anticatalanisme). De naltres depèn solament de mantenir la nostra llengua, el nostre dret a l’hospitalització a l’Arnau de Vilanova de Lleida, i de naltres nomes depèn que quedem condemnats a seguir en aquest estira i arronsa que han fet durant 40 anys Aragó i Catalunya.

PD: Que es això del “Català d’Aragó”? Per si les mosques pensem que és de Conca? La política aragonesa sempre ens ha de deixar amb perles com el LAPAO o l’aragonès oriental, ara a la llei de Patrimoni de l’Aragó diu que parlem “Català d’Aragó”, sincerament prefereixo això que el LAPAO, però jo em pregunto, no poden dir que parlem català i ens deixem de ximpleries? Què passa, si li dieu català sense el matís “d’Aragó” potser els catalanoparlants de l’Aragó ens convertim en independentistes catalans? Seriositat, si us plau…

José R. Noguero de Llano (Moviment Franjolí per la Llengua)

Origen: El Temps

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»
Violeta Tena 02/02/2016
Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és sociòleg especialitzat en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili, acaba de llegir la seua tesi ‘Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’. «Els qui ara tenen 20 anys són la primera generació a la Franja que no són majoritàriament catalanoparlants», adverteix

H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.

-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.

-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.

-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.

-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.

-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei  de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.

Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.

-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.

-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.

Origen: R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ | Mas de Bringuè

Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra

El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.

Origen: La Llitera | La fi del Lapao

Les Corts de l’Aragó van aprovar el passat dijous les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengues pròpies d’Aragó a la llei de patrimoni cultural. La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida. Ni rastre del LAPAO, tal com es va comprometre el president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE).

La crònica és de Marcel Pena, des de la Llitera.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.