Skip to content

Archive

Category: LAPAO

Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans

L’any 2013, les Corts d’Aragó van modificar la Llei de Llengües aprovada quatre anys abans per tal de negar l’existència del català a les comarques orientals del seu territori. Fruit de l’acord entre el Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), l’idioma que s’utilitza en aquesta àrea va passar a denominar-se LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental).

Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.

El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.

No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.

Aquesta vegada l’excusa ha sigut la falsa informació difosa per la plataforma ‘No hablamos catalán’, segons la qual l’Executiu aragonès finança Temps de Franja, una revista que distribueix a 40 centres escolars de la Franja el suplement Temps d’Escola i a qui qualifica de “pancatalanista” i “antiaragonesa”.

La denúncia de ‘No hablamos catalán’ ha sigut reproduïda fil per randa pel Diario del Alto Aragón, que en el seu titular etiqueta d’independentista la publicació editada per l’Associació Cultural del Matarranya, de la qual destaca també que conté entrevistes a polítics favorables a la “integració de les comarques orientals de l’Aragó dins de la nació dels Països Catalans” –en al·lusió a les entrevistes que ha publicat a l’exdiputat de la CUP, Quin Arrufat, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No només això: també li retreu que, en cap de les pàgines, es posicioni a favor del retorn de l’art sacre al monestir de Sixena.
En cap moment, Diario del Alto Aragón no contrasta la informació amb els responsables de Temps de Franja ni tampoc busca l’opinió del Govern de la comunitat, presidit per Javier Lambán, obviant que l’administració no atorga cap subvenció a la revista. Temps de Franja només rep un pagament pel nombre d’exemplars subscrits, igual que el reben la resta de revistes que es distribueixen a les diferents demarcacions de l’Aragó.

També el diari El Mundo dóna veracitat al comunicat de ‘No hablamos catalán’, fins al punt que, el passat dia 3 de juliol, va obrir les pàgines de societat amb el titular “Aragón promou el secessionisme a les escoles”. En els mateixos termes que Diario del Alto Aragón, acusa Lambán de finançar Temps de Franja, que l’anterior govern del PP havia suspès, permetent així la supervivència d’“una revista de caràcter independentista”.

Per reblar-ho, El Mundo extreu un paràgraf suposadament aparegut en una de les seves entregues: “La Gran Catalunya, la nacionalitat catalana, no es redueix a la Catalunya estricta, sinó que comprèn també, com tothom sap, València, Illes Balears, Rosselló, Andorra, Alguer i les terres atribuïdes injustament a les províncies aragoneses”.

A través de ‘No hablamos catalán’, doncs, aquests mitjans tornen a utilitzar la mentida per atiar la seva fòbia contra el català i, de retruc, desgastar el govern socialista de la comunitat.

Origen: Omella, el cardenal de las periferias | Sociedad Home | EL MUNDO

Origen: El Matarraña solicita declarar al catalán como ‘Lengua Histórica’ | La Comarca

La institución comarcal instará a DGA al cumplimiento del Estatuto de Autonomía de Aragón que recoge el reconocimiento a las tres lenguas propias de la comunidad

La Comarca del Matarraña solicitará a DGA declarar el territorio como zona de utilización histórica predominante de lengua catalana. Así se puso de manifiesto en pleno celebradoel martes por la tarde en la sede comarcal de Valderrobres en el que se aprobó la moción presentada por el grupo socialista en el que se instaba a Gobierno de Aragón a que el Matarraña obtuviese dicho reconocimiento.

El encargado de explicar a los consejeros la propuesta fue el consejero y portavoz del PSOE, Alberto Moragrega. «No se trata de confrontar ni en entrar en cómo llamamos al idioma, se trata de reconocer a los hablantes», explicó Moragrega durante la exposición de la propuesta.
Finalmente la moción salió adelante gracias a los votos a favor de 17 de los 19 consejeros comarcales. «Estamos muy satisfechos porque 17 de 19 consejeros hayan votado afirmativamente. La gente en el Matarraña está muy concienciada de que tenemos una lengua histórica que hay que defender», manifestó Rafael Martí, presidente de la comarca del Matarraña. El PP y el PAR dieron libertad de voto a sus consejeros, de este modo un consejero popular votó en contra y uno del par se abstuvo. El resto votaron afirmativamente. «Hemos dado libertad de voto porque sabemos que es un tema muy sensible en toda la comarca y entendemos que hay que respetar la opinión de cada uno», explicó Juan Enrique Celma, portavoz del PP en el Matarraña. En la misma linea se manifestó el portavoz del PAR, Francisco Esteve, quien recordó que es el «propio» Estatuto de Aragón el que reconoce al catalán como lengua propia del territorio. «Llevo muchos años defendiendo nuestra lengua materna y hay que trabajar para la normalidad. Pero hemos dado libertad porque es un tema en el que hay distintas sensibilidades», explicó Esteve.
La propuesta contó con el voto afirmativo del consejero de CHA, Iñaki Belanche. «Uno de nuestros lemas es Aragón ye trilingüe, así que es una propuesta que encaja perfectamente con nuestro planeamiento», añadió Belanche.
Durante el pleno se aprobaron además las ayudas a las asociaciones musicales por importe de 11.000 euros y se propuso buscar alternativas a la iluminación de los túneles de la Vía Verde de la Val de Zafán ante los robos de material y placas solares ocurridos en los últimos meses y se propuso solicitar un plan de ayudas económicas al Matarraña teniendo en cuenta el grave problema de despoblación que padecen sus 18 municipios, puntos todos ellos aprobados por unanimidad.
Asimismo, durante el pleno se dio a conocer la reunión que, previsiblemente, mantendrá la institución comarcal con representantes del Gobierno de Aragón y de Endesa para dar a conocer la situación delas líneas de alta tensión y los planes de actuación. El encuentro tendrá lugar en Valderrobres a finales de abril. territorio.

Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana

Origen: Conferencia “Las lenguas propias de Aragon”, por Hector Castro, el 20 de enero – PAR ZARAGOZA. COMITE MUNICIPAL

Conferencia “Las lenguas propias de Aragon”, por Hector Castro, el 20 de enero, a las 20,30, en la sede del PAR. Entrada libre hasta completar aforo.

 


https://youtu.be/94q-FGoTDdc

Més informació

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: Diuen diuen | Ajuntaments de la Franja declaren el català llengua d’ús predominant – Ràdio Terra

15-11 CATALA

Diversos ajuntaments de la Franja han declarat que el català és la seva llengua d’ús predominant. Per això avui hem volgut parlar amb l’alcalde d’un d’ells, per saber que volen aconseguir amb això i que es pot fer a partir del mapa lingüístic que vol fer el govern d’Aragó.

Origen: La Comisión de Educación de las Cortes evalúa esta mañana la política de innovación educativa del Gobierno de Aragón: Cortes de Aragón – Parlamento

(…) Una vez terminado este punto, dará comienzo el debate de una moción del Grupo Parlamentario Popular, que solicitará que se declare “como ‘zona de uso histórico y predominante del aragonés’ únicamente aquellos municipios o comarcas en los que los estudios realizados por la Facultad de Filosofía y Letras acrediten suficientemente la pervivencia de una modalidad lingüística propia de ese municipio o comarca”, tal y como plantean en su documento. (…)
amb enllaç a la pàgina que descriu el currículum de 2007, document caducat, amb diverses modificacions, entre elles, del propi PP.

Clases de Chino, traducciones y servicio de interprete en Zaragoza

Origen: Aragón Oriental – Clases de Chino en Zaragoza – ¿Quiénes somos?

Moció del PP a les Corts d’Aragó

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308016765300737

 

 

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308512989216768

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796309427531972609

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796310874835353601

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796311931640545282

Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Franja fa 12 anys, el novembre de 2004, iniciant el camí del que posteriorment seria lafranja.net. Un camí que en esta última etapa de 7 anys (des del 2009) porta 9.386 notícies publicades, amb una mitjana de 30.000 visites anuals (100 visites diàries!). El moment de major activitat va ser amb l’aprovació de la llei del LAPAO, el maig de 2013. Si vols rebre un resum setmanal, dóna’t d’alta a aquesta llista.

 

 

 

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “A la Franja es veu la llengua com a matèria de conflicte” [entrevista Natxo Sorolla_eldiario.es]

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.