La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LAPAOEFE 06/06/2013
El grupo parlamentario de CHA ha registrado una solicitud de comparecencia para que la consejera de Educación, Dolores Serrat, explique qué va a pasar a partir de este próximo curso con la asignaturas de aragonés y catalán, una vez aprobada la Ley de lenguas.
El diputado de esta formación Gregorio Briz se ha reunido esta semana con el presidente de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), Josep Maria Baró, y varios miembros de su junta, dentro de una ronda de entrevistas con las asociaciones que trabajan en todo Aragón por la defensa, reconocimiento y promoción de las lenguas propias, aragonés y catalán.
En este sentido, Briz ha indicado que pudo constatar el malestar de este colectivo por una reforma que elimina la denominación de catalán para la lengua materna que hablan miles de personas en las comarcas orientales aragonesas”, según ha informado CHA en un comunicado.
Además, ha resaltado el malestar de la asociación por cuestiones que se derivarán de la nueva ley, como el futuro de la asignatura de catalán que se imparte desde hace casi 30 años en los centros públicos de la zona.
CHA ha presentado también varias preguntas para conocer la situación actual y futura del profesorado de estas asignaturas.
Convergència i Unió estendrà per tota l’administració local una moció de rebuig a la denominació de LAPAO que ha rebut el català que es parla a la Franja de Ponent després de l’aprovació fa unes setmanes de la reforma de la Llei de llengües d’Aragó. La moció demana al govern aragonès que es respecti i protegeixi el català com a patrimoni de la zona. De fet la rebolta a la franja es considerable. El passat dissabte representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao. Avui volem parlar de les diferents iniciatives que es volen tirar endavant , per fer marxa enrere en aquest llei de llengues que alguns consideren que nomes te un objectiu , eliminar tot allo que fa olor a catala o catalunya. Per aquest motiu hem convidat a la Marta Canales. Ella es la Secretaria genetral de CDC a la Franja.
L’atur registrat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya de Lleida va baixar al maig en 1.987 persones, el major descens percentual de tot Catalunya (-5,98%) i un dels més destacats de tot l’Estat espanyol, només superat per les Illes Balears, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Amb aquest descens, el nombre total d’aturats a les comarques lleidatanes se situa en 31.235 al maig.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, l’atur va disminuir al maig en 14.829 persones fins a les 642.166, un 2,26% menys que el mes anterior. En el balanç anual, la desocupació suma al maig 11.234 aturats més que fa un any . Aquesta és la segona caiguda més intensa de l’atur en un mes de maig que s’ha vist a Catalunya des del començament de la crisi el 2008, només superada pel maig del 2010 quan el descens va ser de 18.920 persones en relació amb el mes anterior.
En el conjunt de l’estat espanyol l’atur registrat va baixar el maig per tercer mes consecutiu, amb 98.265 aturats menys, amb el que el total de desocupats es va situar en 4.890.928 (l’1,97 % menys), segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri. Des del maig de 2012, l’atur a Espanya s’ha incrementat en 176.806 persones, el 3,75 %.
La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO
juny 6La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO.
Nova iniciativa a favor del català a la Franja de Ponent. La Diputació d’Osca aprovarà aquest dijous una moció que defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO, com diu la nova llei de llengües aragonesa. La moció, que també demana la derogació d’aquesta norma, l’ha presentada el grup socialista, que hi té majoria absoluta.
L’objectiu de la proposta és mostrar el rebuig a la denominació de LAPAO, que qualifica de “ridícul històric”. A la moció socialista també es destaca la preocupació pels problemes que pot causar aquesta llei als habitants de la Franja a l’hora de convalidar els seus estudis de català. Miquel Gràcia, vicepresident de la Diputació d’Osca i alcalde d’Areny de Noguera, a la Ribagorça, critica la decisió de les Corts d’Aragó: “Això comporta uns perjudicis directes, com poden ser els acords que teníem a Catalunya de la convalidació del tema del català en determinats nivells quan aquests estudiants aragonesos van a la Universitat de Lleida, a Barcelona, o a treballar a la part catalana“.
Mentrestant, més de 8.000 persones han signat un manifest a internet contra la denominació de LAPAO. El promouen lectors de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Entre els firmants hi ha escriptors com Jaume Cabré i Pep Coll, polítics i també actrius com Montserrat Carulla.
Una trentena d’alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants van reclamar aquest dissabte a Mequinensa que es derogui la llei de llengües de l’Aragó i que continuï l’ensenyament en català.
Reunió d’ASCUMA amb la Chunta Aragonesista | Lo finestró del Gràcia.
El passat 3 de juny, invitats pel Grup Parlamentari de la Chunta Aragonesista, van mantenir una reunió a l’Aljaferia —oficines del Grup— el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró, i el membres de la Junta, José Miguel Gràcia i Hipòlit Solé, amb els membres de la CHA, Gregorio Jesús Briz, diputat i secretari d’Educació, Miguel Martínez Tomey, responsable d’Asumptes Europeus, Ignacio Belanche —regidor de Vall-de-roures— secretari de Formació
i Antonio Garcia, coordinador del Grup Parlamentari. L’objectiu principal de la reunió va ser l’anàlisi de la situació lingüística de la Franja després de la recent aprovació de la Llei de Llengües per la majoria del PP i del PAR. Ambdues parts van coincidir en els perills que la nova Llei ha introduït en el terreny de l’ensenyament del català i de l’aragonès. En quant a un possible recurs d’inconstitucionalitat d’aquesta Llei, Chunta Aragonesista té la voluntat de portar-lo a terme en el moment que s’aconsegueixi el nombre de diputats suficients. 
L’Associació Cultural del Matarranya manifestà que fins a la data de la reunió, la Chunta Aragonesista és l’únic partit d’Aragó que els ha contactat amb relació a la nova Llei. Chunta Aragonesista es va oferir a portar a les Corts d’Aragó les reivindicacions que ASCUMA els pugui fer arribar en el futur envers la cultura i les llengües pròpies d’Aragó.
Companys: no fa gaire, en el curs de les meues investigacions sobre la literatura popular lapao a la Codonyera he arreplegat un text altament interessant, i de molta actualitat. Per això us el faig a mans i us prego de tot cor que en feu la més gran difusió. Com podreu veure no és pas un text satíric, una temàtica excessivament abundosa en la literatura popular. Ben al contrari és un text de lluita i esperança, èpic, que ve com l’anell al dit en aquests temps bèl·lics que vivim. Ací el teniu:
Himne de Lapaònia
Ara és hora, lapaons,
de lluitar com a lleons,
perquè el PAR, nostre senyor,
declarada ens té la guerra.
Bon cop de lap!
Bon cop de lap,
lapaons de la terra !
Bon cop de lap !
Visca Lapaònia !
Us n’estalvio la música. És la mateixa d’un altre cant èpic popular conegudíssim.
Avant!, Artur Quintana i Font
CENTRO PIGNATELLI (Paseo de la Constitución, 6)
Presentación del libro de José Bada (Coed. Aqua y Gara)
Sin la cabecica atada
Llamar a las cosas por su nombre: catalán o aragonés oriental | Zaragoza Lingüística.
Seguimos con la entrega de las charlas grabadas en los últimos meses en ZL. En esta ocasión se trata de la conferencia que dio nuestro compañero, el Dr. Javier Giralt, a propósito del nombre de la lengua hablada en la zona más oriental de Aragón. De rabiosa actualidad, espero que disfrutéis con este vídeo tanto como nosotros disfrutamos de la charla en vivo.
Lectors de Jesús Moncada promouen un manifest contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb
juny 5Lectors de Jesús Moncada promouen un manifest contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.
Alerten de l’estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que uneix els territoris de parla catalana
‘Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a LAPAO‘. Amb aquest títol un grup de lectors de l’escriptor de Mequinensa ha promogut un manifest de defensa de la llengua i contra la llei de llengües aragonesa. Ja han arreplegat més de vuit mil signatures, entre les quals es destaquen les de Jaume Cabré, Pep Coll, Marcel Fité, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, diputats, batlles i professors universitaris, i gent de tot el país.
El manifests rebutja ‘la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua’ i avisa que la LAPAO ‘no és només un insult per als parlants de la llengua catalana’ sinó també ‘una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna’. Alerta del genocidi cultural, que ‘atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú’, i recorda que Jesús Moncada ‘ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar’.
Notícies relacionades
- La Franja es rebel·la contra el LAPAO (02.06.2013)
- Els socis del PP a l’Aragó emeten el primer comunicat en LAPAO (01.06.2013)
- El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO (19.05.2013)
- ‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’ (10.05.2013)
- La fi del català a la Franja? (09.05.2013)
- ‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’ (09.05.2013)
“El anticatalanismo sigue dando muchos votos en Aragón” – Público.es.
Asociaciones y sectores educativos aragoneses esperan que la nueva ley autonómica de lenguas, fruto de los pactos entre el PP y el PAR, “no se llegue a aplicar nunca”
El Parlamento aragonés, con los votos de PP y de PAR, derogó hace un mes la ley autonómica de lenguas de 2009.
El catalán y el aragonés (la fabla) han desaparecido de Aragón. Al menos de forma legal. Las Cortes de Aragón derogaron el pasado 9 de mayo la ley autonómica de lenguas de 2009, ley que reconocía el castellano, el catalán y el aragonés como lenguas propias de la comunidad, y aprobaron una nueva norma, con los votos a favor de PP y PAR, mientras la oposición en bloque (PSOE, CHA e IU) votaba en contra. La lengua oficial de Aragón es el castellano.
Aragonés y catalán pierden su nombre y se convierten en simples definiciones geográficas en el Boletín Oficial de Aragón. Así, la fabla es ahora Lapapyp (acrónimo de “Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”), mientras que el catalán de la Franja pasa a ser Lapao (acrónimo de “Lengua aragonesa propia del área oriental”). En Aragón, con una población de 1,2 millones de habitantes, hay más de 60.000 catalano-parlantes y unos 20.000 de fabla, aunque sólo unos 6.000 lo usan de forma habitual.
El propósito de la ley, iniciativa del Ejecutivo Autonómico de Luisa Fernanda Rudi (PP), es “reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar a los aragoneses el uso de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado”. Una intención que no se comparte desde la mayoría de entidades sociales y culturales de la Franja, el Matarranya o la Ribagorza que entienden que la ley aprobada es “sólo una maniobra para contentar a parte del electorado tradicional del PP y del PAR”, explica Pep Labat, vicepresidente del Institut d’Estudis del Baix Cinca, entidad dependiente del Instituto de Estudios Altoaragoneses, que pone el acento en que la nueva designación de las lenguas tiene más que ver con las prioridades de los partidos políticos, en este caso populares y regionalistas, que con las preocupaciones de la ciudadanía. Una visión similar mantiene la profesora de catalán del IES Baix Cinca y miembro del Grup d’Acció per la Llengua, Mariví Basallo, que la juzga como “el resultado final de una promesa electoral a determinados grupos, ya que desgraciadamente el anticatalanismo sigue dando muchos votos en Aragón“.
La promesa electoral, que forma parte de los acuerdos de gobierno con el PAR, fue ratificada por la presidenta de la comunidad, Luisa Fernanda Rudi, en su discurso de investidura de julio de 2011 cuando avanzó la sustitución de la ley de 2009 que “dividía a los aragoneses” y que “imponía la denominada normalización del catalán y el aragonés “. La ley de 2009 fue aprobada casi en el último minuto del gobierno autonómico de Marcelino Iglesias, él mismo catalano-parlante, pero la presión del PAR, asociado a los socialistas en esos momentos, impidió el desarrollo legislativo.
Un proceso que se podría repetir, coinciden Labat y Basallo, tanto por “falta de apoyo académico” como por las dificultades de implementación en el sistema educativo aragonés. Labat señala que las dos legislaciones son enormemente parecidas: “hay pasajes enteros copiados. La única diferencia es la terminología. Le han querido cambiar los nombres por una cuestión política. Pero esperamos que, como la anterior ley de 2009, no se llegué a aplicar nunca”. Pep Labat indica un matiz que podría dejar a catalán y aragonés al nivel educativo de una lengua extranjera, ” en la ley anterior se decía que la enseñanza del catalán sería ‘de la lengua y en la lengua’, ahora sólo se mantiene ‘de la lengua’, con lo que se eliminarían las secciones bilingues en el sistema educativo. Aunque ahora mismo se esta renovando el profesorado de catalán, con lo que parece que, de momento, todo seguirá como estaba hasta ahora”.
La nueva legislación es percibida por la sociedad, dice Basallo, “como un brindis al sol. No atiende a ningún criterio lingüístico ni filólogico, y encima no cuenta con ningún precedente. La ley ataca a la libertad de expresión de un buen número de aragoneses, a los que se les ningunea su lengua materna”. Las nuevas denominaciones linguísticas “no cuentan con ningún apoyo social en la Franja y la Ribagorza. Tenemos el apoyo de los padres para movilizarnos en la escuela en defensa de nuestra lengua”. Basallo, pese a todo, se muestra optimista sobre el futuro de una legislación que no cree que se llegue a aplicar, pero advierte que entre muchos sectores de la zona, la nueva normativa es interpretada como otro intento del PP de “romper la unidad científica de la lengua, como se ha venido haciendo en Valencia y Baleares”.
Algo que se niega desde el Partido Popular que insiste en que, tras las definiciones de Lapao y Lapapyp, se encuentran “criterios filológicos”, como señaló la diputada popular, María José Ferrando, filóloga ella misma, al señalar en el debate sobre esta ley en las Cortes de Aragón “que no pueden entroncarse todas en lo mismo porque desaparecerían”.
Para sus socios del PAR, los criterios filológicos, validados incluso por la Real Academia Española, no parecen servir. Se impone un criterio histórico-social, como explicaba la diputada regionalista María Herrero, lo que se habla en las comunidades del antiguo Reino de Aragón “debe llamarse aragonés, porque ese es el origen”. Para el vicepresidente del Institut d’Estudis del Baix Cinca, “es una cuestón visceral, identitaria. No aprecian la riqueza cultural y buscan una sociedad monolítica” y reprende al PAR su uso del anticatalanismo que “causa graves daños colaterales al aragonés”, lengua claramente minorizada, y que con la anterior norma consiguió el estatus de cooficialidad y el derecho a ser usada libremente. Un derecho que, tanto PP y PAR, habían defendido al menos hasta los últimos años, y que ahora queda sumido en una Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias que dice, por ejemplo, “que busca dignificar las lenguas y modalidades lingüísticas propias” y que establecerá las zonas linguísticas una vez “oídos los ayuntamientos afectados”.
Ayuntamientos que buscan repetir el efecto de la Declaración de Mequinenza de 1984, en defensa de la lengua catalana en la Franja, y que cuenta con el apoyo de, paradojas de la política local, de alcaldes y concejales del Partido Popular. Una iniciativa que, a juicio, de Labat “es una respuesta tardía del PSOE, pero que puede servir para que el PAR dé la cara de una vez y que se reflexione desde la Franja sobre una problemática impuesta desde Zaragoza”. Una lejanía sentida en este caso como “una batalla perdida”.
Chapurriautot on Vimeo on Vimeo
mitjançantChapurriautot on Vimeo.
El Punt Avui publica un article del lingüista Hugo Sorolla sobre la denominació Lapao aplicada al català de la Franja.
Llegiu: 29DCAT_020_CO_2_20130528225528 – 94.
De la Nova Planta al LAPAO- Sapiens.cat.
Lluís XIV
En els darrers tres-cents anys de la nostra història, els atacs contra la llengua catalana han estat constants. Des del 1700, amb la prohibició per part de Lluís XIV de l’ús del català als consells municipals i als tribunals dels comtats de Rosselló i Cerdanya, fins avui, no hi ha hagut cap generació de catalans que no hagi patit persecucions, prohibicions, repressions o ridiculitzacions de la seva pròpia llengua. Francesc Ferrer i Gironès, en La persecució política de la llengua catalana, va tenir l’encert de recopilar els diferents intents de governs de tot tipus, a través de reials decrets o d’instruccions secretes, de fer-la desaparèixer.
Si en les primeres dècades del segle XVIII l’administració borbònica va prohibir el català a les institucions i a l’àmbit judicial, en la segona meitat de segle es prohibiria el català a les escoles, es deixaria “a pa i aigua” els capellans que fessin sermons en català, s’ordenaria als comerciants de dur la comptabilitat en castellà i es prohibiria l’edició de llibres i l’estrena d’obres de teatre en català. Al llarg del segle XIX, l’estat liberal no es va diferenciar gaire de l’absolutista, almenys en termes de repressió lingüística, i va arribar a imposar mesures que ratllaven l’absurditat, com la de prohibir converses telefòniques en català o la de no tolerar el català ni en els epitafis dels cementiris.
En el segle XX, amb Primo de Rivera, primer, i Franco, després, es perseguirien els funcionaris i se sancionarien els mestres que parlessin en català, es prohibiria el català en els rètols de la botigues i, fins i tot, s’imposaria el castellà en els centres penitenciaris. I és que ja ho va dir ben clar el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, el 1952: “¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”. Que la Constitució del 1978 no hagi vetllat pel català tot i tenir-ne l’obligació o que la sentència del Tribunal Constitucional hagi establert que el català no és llengua vehicular del sistema educatiu ha satisfet aquells que, com l’actor i polític d’UPyD Toni Cantó, consideren la immersió lingüística com un acte de feixisme.
Però els atacs no solament vénen de la resta de l’Estat, sinó també d’arreu del nostre territori. Mentre al País Valencià el setge contra la llengua no s’atura, i a les Illes José Ramon Bauzá ha eliminat la immersió lingüística, a les Corts aragoneses s’ha aprovat que la llengua que parlen els habitants de la Franja no és el català sinó el LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental). Resulta que la principal responsable de la demencial mesura és l’actual consellera d’Educació del Govern popular, Dolors Serrat, resident a l’Aragó però nascuda, ni més ni menys, que a Ripoll, la pàtria de Guifré.
Afortunadament, tot i els atacs a la llengua que vénen de fora i els quintacolumnistes que tenim a dins, la caravana segueix el seu camí.
Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 130 (juny 2013) de SÀPIENS.
Miquel Strubell: Carta al Consell Comarcal del Baix Aragó.
Bon dia!
En primer lloc, una salutació molt cordial a una comarca que la meva dona i jo hem visitat moltes vegades! Encara ens ressonen a les orelles els tambors de Calanda (entre altres llocs).
He llegit a “El Heraldo de Aragón” que “La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán”.
En primer lloc tinc la curiositat de saber com en una comarca amb 20 municipis hi ha hagut 27 vots. Potser ha estat un error del periodista!
I segon, el que motiva aquest escrit: m’agradaria saber en quin sentit han votat els representants dels municipis afectats (que segons la viquipèdia són Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, La Ginebrosa, La Torre de Vilella) i perquè -només si es pot saber- hi han votat els municipis no afectats ni molt ni poc per la nova llei.
Gràcies per endavant.
(enviat el 4 de juny de 2013)
Consell Comarcal del Baix Aragó: http://www.bajoaragon.es
Altres entrades sobre el català a l’Aragó / Other posts on Catalan in Aragon:
- Catalan in Aragon. http://estudiscatalans.blogspot.com/2012/06/catalan-in-aragon.html
- How to erase Catalan from Aragon, http://estudiscatalans.blogspot.com/2013/05/how-to-erase-catalan-from-aragon.html
- Les lleis de llengües de l’Aragó de 2009 i 2013, comparades http://estudiscatalans.blogspot.com/2013/05/les-lleis-de-llengues-de-larago-de-2009.html