La Franja

Twitter / mabarcos_: @natxosorolla imatg

e d’El ….

Ha llegado el lapao al servicio contestador de correos.

Algunos usuarios se muestran sorprendidos por el lenguaje utilizado por la grabación de la empresa que utiliza palabras como “horariu”, “veranu” o “exceptu”

Vida | 31/07/2013 – 00:04h | Última actualización: 31/07/2013 – 09:16h

Redacción. (Barcelona).- “El horariu de veranu de esta oficina és de lunes a viernes de 8:30 a 14:30”. Cuando Felip llamó a Correos para solicitar una información que tenía que ver con su trabajo y le saltó el contestador, no podía creer lo que estaba oyendo. Su intención era averiguar los horarios de una determinada oficina, aunque se encontró con una sorpresa con la que no contaba: “una nueva lengua, se parece más al lapao que al catalán, aunque no es ni una cosa ni la otra”. Perplejo ante el mensaje que estaba escuchando llamó otra vez para constatar que no había sido ningún error y le volvió a salir esta grabación que ahora reproducimos y que también podéis escuchar en el video que acompaña a esta noticia.

Transcribimos el mensaje tal y como lo reproduce el contestador fonéticamente: “El horariu de veranu de esta oficina és de lunes a viernes de 8:30 a 14:30 y de sábadus de 9:30 a 13:00 exceptu fiestas nacionalas”. Desde Correos se han mostrado sorprendidos por la existencia de esta grabación de la que aseguran “no tener constancia”, aunque han querido dejar claro que “una vez se constate el error miraremos de subsanarlo lo antes posible”. Desde la empresa, también afirman que no han recibido ninguna queja formal por la existencia de este contestador, y animan a que si los usuarios detectan este tipo de errores se tramite la pertinente denuncia para poder solucionarlos lo antes posible. Casualidad o no, en las últimas horas la compañía ha decidido retirar los contestadores del servicio de atención al cliente en detrimento de operadores “que agilizan mejor las numerosas peticiones que estamos recibiendo estos días”.

La torre del Palau: Ni Lapao ni subterfugis valencians, català.

El Consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí ha
expressat el seu posicionament unànime a favor de la unitat del català. El consell ha
celebrat recentment una reunió ordinària en que s’ha tractat aquest tema, arran
alguns fets recents que qüestionen aquesta unitat per part de determinades
institucions.

El regidor de Cultura i president del consell, Amadeu Aguado, s’ha mostrat “rotundament en contra de proposicions merament polítiques i al marge de qualsevol rigor lingüístic que s’han proposat recentment des de diverses comunitats del domini lingüístic català, com ara la confusa designació de la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent o les sorprenents propostes anticientífiques sobre la naturalesa de la variant lingüística valenciana”.

Aguado ha afegit que “aquests gestos són maniobres polítiques sense cap argumentació vàlida, que no tenen més objectiu que atacar la nostra llengua i la nostra cultura i que no podem tolerar”.

El Consell de Centre del CNL de Terrassa i Rubí està format per representants dels
ajuntaments de Terrassa i de Rubí i dels departaments d’Educació i de Cultura de la
Generalitat, per personal tècnic del Centre i per representants d’entitats ciutadanes
relacionades amb el foment i l’ús de la llengua catalana. El de Terrassa i Rubí és un
dels 22 centres territorials del Consorci per a la Normalització Lingüística desplegats a tot Catalunya. El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació de la política lingüística del Govern català, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

PSOE, CHA y IU recurren a Lei de no luengas en o Tribunal Constitucional | Arredol.

O recurso tendrá o refirme de diputaus de PSOE, CHA y IU en o Congreso espanyol. CiU, PNV, ERC y BNG tamién amostrarán o suyo refirme

Cortes d’Aragón (Foto: Archivo d’as Cortes)

Os partius que forman parti d’a oposición a o Gubierno d’Aragón (PSOE, CHA y IU) han anunciau que presentarán debant d’o Tribunal Constitucional espanyol un recurso d’inconstitucionalidat contra a Lei d’Uso, Protección y Promoción d’as Luengas y Modalidatz Lingüisticas propias d’Aragón – Lei de no luengas -. Iste recurso se presentaría d’agosto, en primeras antis d’o diya 15.

O recurso tien o refirme d’a lo menos 61 diputaus en o Congreso (en fería falta 50), venindo os refirmes de CHA, IU, y os diputaus aragoneses y d’atros puntos de l’Estau d’o PSOE. Tamién en venients diyas, CiU, PNV, ERC y BNG se i sumarán encara que de traza simbolica, seguntes ha anunciau Chesús Yuste, diputau de CHA en o Congreso d’os Diputaus.

Ángel Garcés, profesor de dreito administrativo en a Universidat de Zaragoza ye a cabeza visible en a elaboración d’iste recurso en que participa mas profesors universitaires y que se basa en textos churidicos, en a Constitución espanyola y en informes de reconoixius filologos. Garcés ha sinyalau que s’ha vulnerau l’Estauto d’Autonomía d’Aragón, amás de textos internacionals d’a UNESCO y d’o Consello d’Europa.

Manimenos, Dolores Serrat, consellera aragonesa d’Educación, Universidat, Cultura y Esporte considera que a lei aprebada fa bell mes s’adapta a l’Estatuto d’Autonomía d’Aragón y que “no bi ha cosa que faiga pensar que a lei ye inconstitucional”, declarando que a lei defiende o patrimonio lingüistico aragonés. A consellera ha amostrau “maximo respecto” a iste recurso.

La Llei de Llengües al Constitucional | Lo finestró del Gràcia.

Tota l’oposició del govern d’Aragó –CHA, IU i PSOE– signaran el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües. Sembla que també ho faran el grup del PSOE i IU al Congrés de Madrid. A més el recurs será avalat també per CIU, ERC i PNV. Possiblement es presenti el 15 d’agost.

Amb crítiques i riotes
la LAPAO i LAPAPYP
són matèria de recurs
i van camí de Madrid.

Com de vergonya no en tenen,
el PAR, el PP i molts més,
se’ls en fot la circumstància
perquè no han pensat fer res.

Qui no fa cas de la ciència
i nega la realitat,
addicte de la ignorància,
tindrà por del Tribunal?

Twitter / jmbecana: Rueda de prensa en ….

Rueda de prensa en @cortes_aragon, presentando recurso inconstitucionalidad contra Ley Lenguas #lapao #lapapyp pic.twitter.com/otv6NKJlEB

Recurso de inconstitucionalidad contra la Ley del #LAPAO y #LAPAPYP | CHA en la Aljafería.

El Tribunal Constitucional recibirá en el próximo mes un recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas de Aragón aprobada el pasado 9 de mayo por PP y PAR en las Cortes, más conocida, tristemente, como la ley que renombra al aragonés como LAPAPYP y al catalán como LAPAO.

CHA ha impulsado este recurso a través de su diputado en el Congreso por la Izquierda Plural, Chesús Yuste, y cuenta con el respaldo de todos los diputados aragoneses del PSOE y de diputados socialistas de cada una de las Comunidades Autónomas; de IU e ICV-Verds, que conforman con CHA la Izquierda Plural, y otros partidos que, simbólicamente, aportarán su firma, como CDC, UDC, PNV y probablemente BNG.

El número de firmas de diputados que se necesita es de 50 como mínimo y ya hay más de 60, como ha explicado Chesús Yuste.  

Hoy se han presentado a los medios de comunicación los aspectos básicos del recurso, en una multitudinaria rueda de prensa en la que, además de Chesús Yuste, ha estado, por representación de CHA, su presidente y diputado en Cortes, José Luis Soro; por el PSOE el senador José Mª Becana y por IU el portavoz del grupo parlamentario en Cortes y coordinador general de IU-Aragón, Adolfo Barrena. También ha comparecido el profesor de derecho administrativo de la Universidad de Zaragoza, Ángel Garcés, coordinador del equipo de juristas de esta Universidad que ha elaborado el documento.

Soro, Garcés, Yuste, Becana y Barrena

José Luis Soro ha expresado su convencimiento de que el recurso será admitido a trámite por el Tribunal Constitucional y el compromiso de Chunta Aragonesista con los derechos lingüísticos de los hablantes de aragonés y catalán.

Garcés también considera que el recurso será admitido, porque, ha explicado “tiene una base jurídica muy sólida, no hay opiniones” y ha explicado brevemente algunos de los argumentos en él recogidos. Así, ha señalado que será la primera vez que el Tribunal Constitucional tenga que dirimir un caso de ”emersión lingüística”, pues hasta ahora siempre se ha pronunciado sobre procesos de inmersión lingüística.

Garcés, denuncia la regresión de derechos lingüísticos – YouTube.

ORDEN de 3 de julio de 2013, de la Consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, por la que se convoca el Programa “Luzia Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón en el durante el curso 2013-2014. – BRSCGI.

26/07/2013 Se convoca el Programa “Luzia Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón en el durante el curso 2013-2014.

saber más…

La Litera Información – Comunicat de la Plataforma Aragó pel Català.

La Plataforma Aragó pel Català és un moviment cívic, desvinculat dels partits polítics, que respon a la Llei de llengües aprovada recentment pel Govern d’Aragó. Defensem la nostra llengua, d’acord amb els criteris acadèmics, ratificats per la Universitat de Saragossa.

Parlar català vivint en una regió que administrativa i políticament pertany a Aragó ha estat des de sempre un fet poc entès tant pels àmbits de govern d’Aragó, com de Catalunya. Com a conseqüència d’això, els habitants de la Franja hem vist com en diverses ocasions hem sigut objecte d’un debat que no ha fet més que perjudicar-nos.

L’últim capítol de la llarga tragicomèdia el tenim en la recent aprovació per part del govern d’Aragó de la nova llei de llengües que suprimeix la denominació de català a la llengua parlada per gran part dels habitants de les comarques aragoneses limítrofes amb Catalunya.

Des d’aquell moment són multitudinàries les notícies que han transcendit en els mitjans de comunicació, així com moltes declaracions polítiques fetes a un costat i l’altre d’una fictícia frontera, sense que als habitants de la Franja se’ns hagi permès dir massa sobre un assumpte que afecta de ple lo nostre ensenyament, la nostra relació amb les institucions, la nostra vida quotidiana i tantes altres coses que històricament ens han portat a una relació de veïnat on la llengua ha sigut sempre un instrument de comunicació i no un obstacle per la relació entre les gents.

Vista l’actitud autoritària del govern d’Aragó amb l’aprovació d’aquesta llei de llengües i la negativa ni tan sols a dialogar respecte a la seua modificació, diverses associacions culturals, així com moltes persones a títol individual hem decidit reunir-nos i formar una plataforma que visualitzi la realitat sociolingüística dels diversos habitants i pobles de la Franja, que reclami que s’escolti al món científic i acadèmic i que se’ns reconegui, com a ciutadans aragonesos que som, el nostre dret a aprendre, expressar-nos i relacionar-nos en la nostra llengua materna, el català, una llengua viva i en constant evolució.

Perquè la llengua no pot ser motiu de disputes interregionals ni motiu de diferenciació amb el veí, sinó un instrument per a comunicar-nos amb tots aquells que tenim a la vora. Cal diferenciar llengua i sentiment. Podem ser d’Aragó i parlar català.

Els pobles de la Franja, que tant bones relacions tenim amb els pobles veïns tant de Catalunya com d’Aragó, ens veiem en la necessitat de no consentir que res ens separi i buscar allò que ens atansa i agermana, sent en aquest cas, la llengua catalana i la castellana.

CHA, IU i PSOE recorreran contra la llei de llengües de l’Aragó al Tribunal Constitucional espanyol – VilaWeb.

Després de l’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó amb el vot favorable del PP i el PAR, el president de la Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, va encomanar al seu diputat al congrés espanyol Chesús Yuste la cerca de suports per a presentar-hi un recurs al Tribunal Constitucional (TC). Com avançava el diari Heraldo de Aragón, avui la CHA, IU i PSOE anunciaran l’acord a què han arribat per a recórrer al tribunal contra la nova llei, abans del 15 d’agost.

Yuste ha aconseguit que el grup del PSOE al congrés espanyol hagi acceptat la proposta del seu partit i d’IU per a avalar el recurs d’inconstitucionalitat de la nova llei, que deixa desprotegits el català i l’aragonès i els canvia el nom per ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’, respectivament.

Per a presentar el recurs al TC, el suport socialista era necessari perquè el grup de l’Esquerra Plural (on s’inscriuen CHA i IU) té onze diputats i se n’han de menester cinquanta pel cap baix. El recurs també serà avalat, en aquest cas simbòlicament, amb la signatura de parlamentaris de CiU, ERC i el PNB.

Anunci a Saragossa

Representants del PSOE, CHA i IU anunciaran avui el recurs en un acte a Saragossa, on exposaran els arguments jurídics amb què es basen per a mirar d’anul·lar la llei. El text que presentaran abans del 15 d’agost al TC ha estat elaborat per Ángel Garcés, professor de dret administratiu de la Universitat de Saragossa, amb l’acord dels tres partits que impulsen la iniciativa.

Twitter / CHACortes: Bon dia! ¡Buen diya! Hoy, ….

Bon dia! ¡Buen diya! Hoy, presentación del recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas PP-PAR y el #LAPAO y #LAPAPYP

Aragó Pel Català.

Aragó Pel Català

Alguns membres de la plataforma ‪#‎AragóPelCatalà‬ fent la presentació a Alcampell. Ara de Tertúlia en lo Javier Giralt i lo Miquel Àngel Pradilla: ‘Quan parlem…parlem com parlem’

Els ponents de la primera tertúlia ja són a punt | Tertúlies a la fresca.

Esto divendres 26 de juliol, si les tronades mos ho permeten, podrem assistir a la primera tertúlia del cicle estiuenc d’enguany. Per a començar comptarem amb la presència de dos dels principals experts en lo tema lingüístic (no un, dos! No mos estem de res!).

Per un costat, dissertarà el filòleg de Sant Esteve de Llitera Javier Giralt Latorre, professor del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza (del que actualment n’és el Director) i un dels màxims estudiosos del català d’Aragó. Es va doctorar en Filologia Hispànica l’any 1997 amb una tesi titulada “Contribución al estudio de las hablas de La Litera (Huesca)”, i des d’aleshores ha publicat nombroses obres relacionades amb les varietats lingüístiques de l’Aragó oriental. És membre del Grupo de Investigación sobre el Catalán en Aragón (GRICAR) de la Universitat de Saragossa.

Javier Giralt és l’autor de l’imprescindible Lèxic de La Llitera (Editorial Milenio, 2005), un llibre que haurie d’estar a totes les cases de la Llitera (probablement ja hi és). (Si algú no el té, el pot aconseguir ací).

Un dels seus raders llibres és l’interessantíssim La llengua catalana en documentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca) (Ajuntament d’Albelda & Centre d’Estudis Lliterans, 2012), una esplèndida contribució a l’estudi d’uns textos antics no literaris redactats en català entre els anys 1544 i 1582 i conservats a l’Arxiu d’Albelda. L’autor fa un estudi exahustiu del vocabulari, l’onomàstica (topònims i antropònims) i altres continguts dels diferents tipus de documents (contractes, testaments, herències, capítols matrimonials, requeriments, denúncies, etc.).

Per un altre costat, comptarem amb la presència de Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana amb la tesi “Variació i canvi lingüístic en el català de transició nord-occidental/valencià” (1993), i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (del qual actualment n’és el Director). Va ser impulsor i primer Director del Laboratori de Fonètica Experimental de la URV, i ha realitzat numeroses investigacions de sociolingüística de la variació i sociologia del llenguatge, en particular en tres àmbits principals: 1) estudi de les dinàmiques disgregadores de la comunitat sociolingüística catalanòfona, amb una atenció especial al cas valencià (el seu llibre ‘El laberint valencià‘ n’és una bona mostra);  2) l’estudi de la vitalitat i ús de la llengua a diferents parts del territori (per exemple, va ser coordinador del llibre”La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística” (Empúries 1999); i 3) la planificació del corpus lingüístic (variació versus estandardització), on ha estudiat principalment les variacions en làmbit de les comarques de l’àrea de Tortosa, una zona transfronterera interessantíssima pel que fa als aspectes lingüístics (i la seva distància amb el català estàndard). És molt recomanable llegir un dels seus raders llibres: “De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català” (Onada, 2011).

A més, Miquel Àngel Pradilla és coordinador de la Xarxa CRUSCAT (una xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució de la llengua arreu del domini lingüístic català), i director editorial de ONADA Edicions, una editorial en català radicada a Benicarló i especialitzada en temes lingüístics, històrics i culturals, on també ha coordinat o escrit diversos llibres.

De ben segur que Giralt i Pradilla són les persones idònies per a il·lustrar-nos sobre l’estat del català a l’Aragó i les seues circumstàncies històriques, filològiques, etc., així que no hi falteu.

Divendres 26 de juliol, a les 22:30h, a la Plaça major. Si hi ha tronada, mos reunirem a la ‘Casa de la Cultura’.

Twitter / SergiAtienza_: Escolteu @RTVV, això és ….