La Franja

Cadena humana contra la LAPAO a la Franja – VilaWeb.

Aquest vespre una cadena humana pretén unir, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Aquesta cadena duu per lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’ i pretén mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO).

Els actes començaran a les 17.00, amb una reunió de la territorial de l’ANC a Calaceit, i és previst que la cadena es faci a les 20.00. Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena.

La nova llei de llengües es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

Les Terres de l’Ebre també faran una cadena humana, a l’Ampolla. Serà avui al vespre, a partir de les 20.00, a la plaça de Catalunya del port pesquer. L’associació cultural de l’Ampolla organitza una cantada d’havaneres, seguida de diferents parlaments i de l’actuació musical de ‘Los Sirgadors’.

A poques setmanes de l’Onze de setembre, diferents punts del terriotori se sumen a la Via Catalana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana al Principat. Dissabte passat Prada de Conflent es va converir en el primer municipi de la Catalunya Nord que l’assajava, coincidint amb la jornada inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

L’Alguer la farà l’11 de setembre mateix a les 18.30, a la plaça del Portal.

A Palma una cadena humana acabarà formant un mapa dels Països Catalans. L’acció es farà el 10 de setembre a les vuit del vespre a la plaça Major i l’estan preparant la branca mallorquina de l’ANC i l’Obra Cultural Balear.

El compositor Carles Santos i la família de Guillem Agulló enllaçarn simbòlicament el Principat amb el ramal de la Via Catalana que baixarà pel País Valencià l’11 de setembre. 

Amb el títol Córrer per Catalunya, la branca nord-catalana de l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una cursa que anirà paral·lela al ramal de la cadena humana a la Catalunya Nord que unirà el Pertús i el Voló, l’Onze de Setembre.s’ha organitzat cap al País Valencià.

Nonacionalistes vs. «aldeanos» | L’ esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 16 d’agost de 2013
Què és un nonacionalista? L’etimologia no enganya: algú que no se sent adscrit sentimentalment a cap nació o que no té l’impuls de defensar-la. Vist així, un nonacionalista autèntic seria una mena de camaleó, un Zèlig woodyallenesc que s’adaptaria a les identitats que va trobant-se en el seu periple vital. Com molts emigrants europeus als Estats Units, que fins i tot es canviaven el nom i renunciaven al seu idioma a per a semblar més americans. Tanmateix, a les nostres Espanyes, el mot canvia de significat radicalment. El nonacionalista espanyol (generalment monolingüe castellà per naixement o vocació) no se li posa gaire bé la puixança i prestigi que algunes llengües no castellanes han adquirit a Espanya des que hi ha democràcia. Per a resoldre aquest dilema moral, titlla d’«aldeano» aquell que s’entossudeix a emprar el propi idioma en tots els àmbits de la vida (oficial, acadèmic, etc.). La paradoxa més gran ve del fet que aquests menystinguts «aldeanos», a diferència de molts nonacionalistes, dominen perfectament les dues llengües, la pròpia i la castellana. Els amics de l’altra banda de l’Algars que estiuegen entre nosaltres, es queden parats de veure el tracte que rep la nostra llengua per part del govern autonòmic aragonès. «Que no pagueu els mateixos impostos, vosaltres?» ens interroguen. De fet, n’hi ha uns quants que comencen a qüestionar-se la conveniència de seguir sufragant un estat que, diuen, només posa pals a les rodes al desenvolupament de la seua cultura, entre altres coses. En les tertúlies que, inevitablement, sorgeixen sobre aquest tema, els aragonesos ens anem quedant sense arguments per a convèncer-los del contrari. I més ara que diuen que parlem LAPAO i ens costa de fer-nos entendre. Sempre queda el recurs de xerrar de futbol o de si enguany trobarem bolets perquè ha plogut quan calia.

Recurriendo la Ley del #LAPAO y #LAPAPYP ante el Tribunal Constitucional | El blog de Chesús Yuste.

63 diputados presentan un recurso al Constitucional contra el LAPAO.

Twitter / aragonpsoe: LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN ….

El recurs contra la llei del lapao arriba al Constitucional.

Recorren al TC la llei de llengües aragonesa que qualifica el català de LAPAO i l’aragonès de LAPAPI ! directe!cat.

Photo by carlesbarrull.

“Capao con #LAPAO” al got i a la bossa de la Festa Major de Pont de Montanyana q comença avui

L’oposició de les Corts d’Aragó presenta el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei que denomina LAPAO el català.

Twitter / jmbecana: A la salida del Teibunal ….

PSOE, IU-ICV-CHA, CiU y ERC recurren en el TC la ley aragonesa que rebautiza al catalán como Lapao.

Presentamos, junto con PSOE y CHA, un recurso ante el Tribunal Constitucional contra la nueva Ley de Lenguas | IU Aragón | Aragón.

L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó recorre al TC la llei de llengües aragonesa, que anomena LAPAO el català.

Imatge d’arxiu de l’edifici del Tribunal Constitucional

L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó juntament amb els diputats de CiU, Iniciativa i ERC i el PSOE al Congrés presentarà aquest dimarts davant del Tribunal Constitucional un recurs contra la llei de llengües aragonesa, que canvia la denominació del català que es parla a la Franja de Ponent per LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. La iniciativa té  el suport d’un total de 63 diputats de les Corts espanyoles, 13 més dels que calen per presentar una iniciativa d’aquesta naturalesa al Constitucional.

El Parlament d’Aragó va aprovar el passat 9 de maig la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja s’anomena LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, i que l’aragonès és la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, és a dir, LAPAPYP. El text va tirar endavant amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi van votar en contra perquè ho trobaven un insult a la intel·ligència.

Des que es va aprovar la reforma, les mostres de rebuig han estat reiterades des de diversos àmbits, fins i tot pel PP i pel ministre José Ignacio Wert.

Al Constitucional una llei que inventa llengües | Lo finestró del Gràcia.

La Llei de llengües d’Aragó del PP i del PAR, producte de l’anticatalanisme, del desig d’arramblar el vot de la ignorància, de la irracionalitat i de la mala llet, entrarà avui al Tribunal Constitucional.

 (Segons Europa Press)

Un total de 63 diputats representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU, i ERC presentaran avui dimarts un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llengües aragonesa aprovada el maig passat i coneguda principalment perquè rebateja el català que es parla a la zona de la Franja com LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental.
El recurs serà presentat davant el Tribunal Constitucional per diversos dels seus promotors, entre ells, el diputat de la Chunta Chesús Yuste i el senador del PSOE José María Becana, així com pel coordinador general d’IU d’Aragó Adolfo Barrena i el president de la CHA, José Luis Soro.

La Chunta ha sumat a la iniciativa diputats de tot el país, entre ells, 49 del PSOE procedents de totes les comunitats autònomes, entre els quals es troben els quatre diputats aragonesos i altres com el portaveu a la Comissió Constitucional del Congrés, Ramón Jáuregui.

Els socialistes confirmen així el seu rebuig a una llei autonòmica que consideren contrària al respecte, a la pluralitat i a la diversitat a què obliga la Constitució, han explicat a Europa Press fonts socialistes.

A més, la formació aragonesista ha recollit la signatura de dos diputats de CiU, en representació tant de Convergència (Pere Macias) com d’Unió (Josep Antoni Duran), així com d’un representant d’ERC. En total, 63 diputats, per sobre dels 50 que exigeix la llei per poder acudir al Tribunal Constitucional.