Twitter / jmbecana: Admitido a trámite el recurso ….
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón del #lapao y del #lapapyp. Viva el sentido común.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LAPAOEl PP-PAR que niega la realidad trilingüe mientras impulsa programas de bilingüismo de catalán
set. 26El PP-PAR que niega la realidad trilingüe mientras impulsa programas de bilingüismo de catalán
Alberto Celma considera que “al final el aragonés se queda condenado al olvido”. Dentro del Programa para el desarrollo en comunicación lingüística hay un apartado que busca “el aprendizaje de la lengua y cultura catalana como materia integrante del currículo”.
CHA denuncia, dentro del Día Europeo de las Lenguas, la doble cara del Gobierno PP-PAR respecto a la realidad trilingüe de Aragón. Alberto Celma, responsable de cultura e identidad de CHA, señala el fracaso “de plantear una Ley de Lenguas que ataca directamente al patrimonio lingüístico aragonés, hacerlo con la excusa del falso anticatalanismo para después, con dinero público, apoyar el bilingüismo catalán pero dejar como algo anecdótico la enseñanza del aragonés”.
La política educativa del Gobierno de Aragón incluye, dentro del programa para favorecer el éxito escolar, un apartado sobre desarrollo en comunicación lingüística en el que el aragonés se queda como una actividad a desarrollar en los centros mientras que el bilingüismo en catalán se incluye en el currículo.
Alberto Celma considera que “este Gobierno juega con varias barajas y eso es insultante para las personas que se expresan en catalán o en aragonés”. Por un lado aprueban una Ley de Lenguas ridícula que condena al olvido al aragonés. Después niegan que en Aragón se hable catalán pero, a la vez, invierten recursos en fomentar el bilingüismo y la cultura catalana”- explica Alberto Celma quien lamenta “que no se tomen el mismo interés en fomentar el aragonés y la cultura aragonesa”.
Pag 37 y 38 http://www.educaragon.org/
2. Programa para favorecer el éxito escolar
2.1. Programa para el desarrollo en comunicación lingüística
PROGRAMA DE DIFUSIÓN DE LAS MODALIDADES LINGÜÍSTICAS DE ARAGÓN
ÓRGANO GESTOR
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente.
DESCRIPCIÓN
Asesoramiento y recursos materiales para el desarrollo de actividades en las distintas modalidades lingüísticas de Aragón en los centros escolares. Los contenidos están adaptados a todas las áreas curriculares y etapas educativas.
DESTINATARIOS
Centros sostenidos con fondos públicos de la Comunidad Autónoma de Aragón
que deseen realizar actividades con éstas modalidades lingüísticas como lengua vehicular.
SOLICITUD
A través de los centros mediante convocatoria publicada en el B.O.A. de 26 de julio
2013.
FECHAS
Durante el curso escolar.
FINANCIACIÓN
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente.
MáS INFORMACIÓN Convocatoria BOA
2. Programa para favorecer el éxito escolar
2.1. Programa para el desarrollo en comunicación lingüística
BILINGÜISMO CATALÁN
ÓRGANO GESTOR
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente. Dirección
General de Ordenación Académica.
DESCRIPCIÓN
El programa tiene por finalidad fomentar en el alumnado del centro el aprendizaje de la lengua y cultura catalana como materia integrante del currículo. Los alumnos que hayan obtenido el Título de Graduado en Educación Secundaria, habiendo cursado y aprobado, asimismo, la asignatura de lengua catalana durante la totalidad de la Educación Secundaria Obligatoria y, como mínimo, cuatro cursos de la Educación primaria en centros de Aragón, obtendrán el certificado acreditativo de reunir las condiciones de equivalencia de los estudios cursados con el nivel intermedio de catalán.
DESTINATARIOS
Centros autorizados oficialmente de educación infantil y primaria, así como de
educación secundaria obligatoria.
SOLICITUD
A través de los servicios provinciales de educación, previa aprobación por el
Claustro de profesores y el consejo escolar. El Servicio provincial informará la solicitud y remitirá el expediente a la Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente para su autorización.
FECHAS
Durante el curso escolar.
FINANCIACIÓN
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente.
Per a l’indocumentat regidor del PP d’Albelda que vol fer anticatalanisme a les costelles de Joaquín Carrera, ací poso un etnotext del volum I de “Bllat colrat!” (Artur Quintana, 1997, pàg 302). Qui parla és un home d’Albelda (no sé què m’hi jugaria que és el propi Joaquín Carrera, “Joac de Carr” en els seus poemes):
_________________________________
ARA PARLARÉ!
Parlem de diferenta forma, però de tal manera que mos entenguem tots. Tant lo que parla català, tot ho entenguem. Igual mos entenguem el de Mallorca, que el de Girona, que el de València, que el d’Albelda. Tots mos entenguem. Jo en la guerra teniva, hi havia un de Mallorca que no sabia parlar ni una paraula de castellà, ni una, no sabia re de re, aquell home. I estava avorrit. No podia parlar mai amb ningú. I estava a la meua divisió, però a vegades tardàvem dos mesos a trobar-mos junts, perquè unes unidats anaven per allí, altres per allà, i quan me trobava a jo, me se penjava al coll:
—Ara sí que parllaré, ara sí que parllaré!
N’hi havia paraules que els hi havia de fer repetir, que no els hi enteniva, que els mallorquins parlen, hi ha paraules franceses, no són tan catalans. Però aquell home l’alegria que li donava jo quan me vie:
—Ara sí que parllaré!
Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.
» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera
set. 2» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera.
(Imatge: reflexionsencatala.blogspot.com)
El feixisme franquista va fer pintar aquestes imatges a moltes façanes de les llars de la nació catalana. La llengua totalment perseguida. ‘Polacos’, ‘habla cristiano’… Els mestres, exiliats, condemnats, castigats.
El fracàs de l’Estat espanyol -Espanya és una nació de nacions, amb Estats no reconeguts ni acceptats-, arriba a proporcions mai vistes amb el govern del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut. El període de gairebé 35 anys de democràcia -molt mal tractada- , roman al dessota dels 40 de dictadura militar franquista i de les altres anteriors dictadures tant freqüents, imposades per els corruptes menyspreadors de la llibertat, la democràcia i l’enteniment entre les persones humanes.
Aquest fracàs es veu en les diferents figures d’uns cavallets que van donant voltes i més voltes…, unes imatges que no transmeten riures, sinó, llàgrimes i descoratjament. Vegem-les. Parlem-ne sense embuts ni privilegis. És propi de governs d’arrels autoritàries i amb poder absolut. Fets vergonyants com el d’eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó. No ho fan pas amb el gallec i el basc. Ja ho crec que no!
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
Ho remarcava recentment el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant el Constitucional: “L’aragonès i el català són dues llengües mil.lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”. Segons que explica el rotatiu “El Punt Avui’, Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel.la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.
Tot aquest embolic ocasionat pel govern de dretes, radical i conservador del ‘Partido Popular’ -la dreta conservadora i radical, mai ha sabut governar Espanya-, prové de la denominació ‘Lapao’ i ‘Lapapip’ que donaria argument per una pel.lícula de comèdia francesa i que, actualment, emplenen de gom a gom els cinemes de Perpinyà, de la Catalunya Nord. Els ho explicarem. <<La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es va inventar el PP i el PAR per al català dins de la llengua d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip>>.
Defensors de la democràcia, l’educació, la cultura i de les llengües de les nacions que formen Espanya. Un total de 63 diputats del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC han presentat davant el Tribunal Constitucional, un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües de la comunitat aragonesa que elimina el nom del català i també de l’aragonés, dues llengües mil.lenàries. Quina vergonya per Espanya, nació de nacions, aquesta fòbia i menyspreu per les llengües que la formen! Quina manca de democràcia, cultura i educació! (Imatge: www.diarioprogressista.es).
Valga’m Déu! Com es pot embolicar la troca d’aquesta manera. No veuen que aquesta normativa no respecta la carta magna i que retalla drets! Ja ho va dir el senador del PSOE per Aragó, José Maria Becana: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”.
Es comença eliminant el nom del català i l’aragonès -dues llengües mil.lenàries- i s’acaba en una dictadura. El diputat al Congrés per ERC, Alfred Bosch, senyala cap a l’Europa democràtica i progressista quan fa rerpresent que “el Constitucional és el primer pas per, després, recórrer a Europa”. Per la seva part el diputat de la Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Yuste, va denunciar que el govern espanyol “no s’atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims -Lapao i Lapapip- han estat una constant des que l’executiu d’Aragó va revelar la nova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d’entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. Segons que informa ‘El Punt Avui’ a més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d’Aragó, José Maria Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d’IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.
Tot plegat, una evidència entre altres, de la fòbia del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, en contra de la llengua catalana. Pel que fa al govern aragonès, origen de tot l’enrenou, valdria més la seva dedicació a un Pla Autonòmic de Progrés i d’Expansió Econòmica mitjançant el qual, aquella ‘región’, -el ‘Partido Popular’ és més regionalista que autonomista- deixés de formar part de les 12 Comunitats Autònomes que reben més del que aporten. Només 5 aporten més del que reben i això no pot continuar de cap manera. Però, és clar, si cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions -un 8,5% del PIB català- que no tenen retorn per part del govern central, i se’n van cap a les 12 Comunitats que reben més del que aporten, per què cal fer cap esforç de progrés econòmic per part d’aquestes ‘regiones’? Si la nació catalana ja paga, per què esforçar-se? I a sobre, a l’Aragó, eliminen el nom de català de la llengua catalana, i a Extremadura baixen els imposts. I a sobre, van construint aeroports sense avions; línies de tren i autopistes duplicades deficitàries; més obres a les ambaixades; despesa funcionarial faraònica; ministeris amb competències duplicades; el poder financer i empresarial fa el que li dóna la gana; casos de corrupció a dojo…
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/kGAEUfK25so – http://youtu.be/xeZoHvWIV0Q
Font: Facebook
Més de 400 persones participen a la cadena humana per la unitat de la llengua | Comarques Nord
ag. 27Més de 400 persones participen a la cadena humana per la unitat de la llengua | Comarques Nord.
‘Moltes parles i una sola llengua’. Amb este lema, la frontera administrativa entre Aragó i Catalunya entre els termes municipals de Calaceit i Caseres va simbolitzar dissabte 24 d’agost a la tarde la unitat de la llengua catalana. Més de 400 persones arribades d’un costat i altre de territori van reivindicar el català de la Franja d’Aragó i van denunciar “l’agressió lingüística” que estan patint les regions aragoneses de parla no castellana. La iniciativa, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les Terres de l’Ebre, va tindre molt bona resposta i va superar les previsions. S’esperaven unes 200 persones per a cobrir el tram del pont de la N-420 que travesse el riu Algars, a les que van arribar de sobres.
La cadena humana va superar tot el tram de pont, i durant l’acte reivindicatiu també es va llegir un manifest en defensa de la unitat de la llengua catalana i de l’agressió de la llengua que s’està vivint a tots els territoris, tant a la Franja, al País Valencià, a Ses Illes com a Catalunya. Paulí Fontoba va recalcar que “ens estan agredint. Estan anul·lant la nostra cultura”. Per això, “hem de mantindre l’atenció constantment del Govern d’Aragó perquè retiri esta Llei de Llengües i reconegui el català de la Franja”. Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va recordar que “ha participat molta gent de Calaceit i molta gent de Caseres, 
que estaven molt il·lusionats. Alguns d’ells inclús han vingut en manifestació des del poble”.
Alguns dels assistents a la concentració també van portar símbols independentistes com banderes, encara que l’objectiu de la cadena humana era la defensa del català i la unitat de la llengua. La cadena humana per la llengua entre el Matarranya i la Terra Alta va coincidir precisament en una segona que es va fer sobre el riu Sénia, a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, i on es llegia el lema ‘Lo Sénia no és frontera’. A més, i segons informe avui ‘Vilaweb’, a la cadena humana de l’Algars va haver problemes amb la Guàrdia Civil. El portal destacava que “els agents han intentat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana del Principat pogueren passar a la part que era al territori de la Franja. També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT”.
. ‘No renunciarem a les nostres arrels’
Manel Alves, de l’Assemblea Nacional – Terres de l’Ebre, va ser l’encarregat de llegir el manifest, i va concretar que “ha estat una jornada molt especial i llegir el manifest és un orgull i un reconeixement molt especial”. Pel que fa al rerefons de l’acte, l’actual Llei de Llengües d’Aragó que anul·le el 
català, Alves va apuntar que “no crec que la deroguen. Seguiran fent les seues polítiques, i més en contra del català i tot allò que està relacionat amb Catalunya. L’acte no servirà per a derogar-la, però sí per a dir que estem aquí, no ens deixarem doblegar i que facin el que facin no renunciarem a les nostres arrels i la nostra identitat”. Pel que fa a l’assistència, Manel Alves va reconèixer que “no esperava que hi hagués tanta gent. El pont s’ha fet de sobres”.
Pel que fa al context lingüístic actual, Manel Alves va parlar de l’escola en català i de la realitat a la Franja. A més, ara “estan atacant la immersió lingüística de Catalunya. Ho van fer al País Valencià, i ara també a Balears. Ho fan a tots els territoris de parla catalana perquè el signe més identitari d’un poble i un territori és la llengua. Un símbol identitari que ens uneix a tots com a poble”. A la Franja, el català “és la llengua d’ús comú i diària”, va afegir Alves, però “això hauria de significar que es pogués aprendre la llengua a l’escola”. A Aragó això no passa ni amb el català ni amb l’aragonès. “Volen esquarterar el territori, el poble que parle català”, va tancar Manel Alves. Es preveuen més accions pel català al Matarranya.
Combatent el “lingüicidi” des de la base social, un any de lluita
El curs polític començaria allà per setembre, tal com va acabar, amb mobilitzacions a favor d’un ensenyament públic i en contra de les retallades. Amb una amenaçadora reforma de la llei orgànica d’educació impulsada pel ministre Wert (PP), amb l’única finalitat de desmantellar l’educació pública i adoctrinar els joves en l’espanyolisme més intransigent. Tot i les retallades Heraldo d’Aragó confirmava que més de 550 mil euros estaven sent destinats per la Universitat de Saragossa per assimilar la llengua aragonesa i catalana en el “Diccionari diferencial de l’Espanyol d’Aragó“.
Tal com van denunciar sectors polítics com Puyalón, aquestes subvencions no són novetat en la UZ i anteriors governs de diferent signe, avui indignats amb la via lingüística PP-PAR, no han tingut cap problema en subvencionar investigacions universitàries de molt dubtosa objectivitat, així com el nomenament de professors de la mateixa tendència.
Una tasca adoctrinadora que rebia, per altra banda, la inversió i suport d’Aragó Tv de mà de “Bien dicho“. Un dels fenòmens televisius de l’última dècada a Aragó, aconseguint records d’audiència, i deixant en evidència el tòpic de “el tema de les llengües no importa a Aragó”. La posada en escena d’una de les didàctiques més inversemblants de la història de la ciència, malgrat els intents del “Estudi de Filologia Aragonesa” per afegir serietat i veracitat. Amb l’únic objectiu de normalitzar la inexistència de l’aragonès i català, i no obstant això afermar l’ús de termes com “xapurriau”, “fragatí”, … per al català, i “parlar de Bielsa”, “dialecte de Gistaín”, o ” agüerano “per a l’aragonès.
Amb l’anunci d’eliminació de l’anterior llei de llengües de PSOE-CHA, començarien els moviments. Una “Coordinadera Aragó trilingüe” que havia quedat en “stand-by” després de l’aprovació de l’anterior llei, seria represa entre “agulles”, amb uns interessos polítics molt concrets, que acabarien portant a la desesperació i posterior baixa dels seus components no aliats amb CHA. Els mateixos aliats que feia 3 anys s’havien desentès del bon fer i tasca d’una plataforma conjunta de lluita. Puyalón anunciaria per Nadal la seva marxa i mesos més tard faria el mateix Nogará.
La reforma de la llei de llengües, se seguia coent en els departaments del “Pignatelli” al mes de març. Per a això PP-PAR havien triat com a directora de la “Ponència de Llei de Llengües” a M ª José Ferrando, diputada del PP per Osca i llicenciada en filologia. El més clar exemple de persona formada a la Universitat de Saragossa, amb certa deficiència auditiva com per no sentir el que en el seu territori es parla (declarant que el “belsetán” s’ha perdut) i emprar la seva esbiaixada formació per explicar que el català no es parla a Aragó i l’aragonès no existeix. El condicionant econòmic com a justificació per l’incompliment d’un dret humà, és de naturalesa injusta. Però utilitzar, l’ocupació de “pinganillos” (eina de supervivència de qualsevol membre del PP a Europa) i els 40 irreals milions d’euros, per desentendre del compliment dels drets lingüístics d’un país van ser la gota que súmmum el got. Tots els components d’aquesta taula de debat acabarien abandonant i demanant la dimissió de M. José (PP), qui es quedaria amb l’únic suport del PAR, i la plataforma extremista “No hablamos catalán“.
I arribaria la trista data del 26 d’abril, en què el fanatisme “lingüicida” de PP-PAR canviaria oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental” (LAPAO) per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. De facto, va provocar la immediata eliminació del “Consell Superior de les Llengües d’Aragó”, democràticament elegit per l’anterior parlament de les Corts d’Aragó. Òrgan aquest “Corts”, en què el dia 9 de maig seria aprovada aquesta llei, amb una guerra de fets i xifres de dubtosa veracitat de per mig. Xifres econòmiques aquestes, que PP sí acceptaria com a vàlides en posteriors plens de les Corts (18/06/13), en pro de la defensa de les curses de braus com a “Bien de interés cultural”.
El fenomen va gaudir d’àmplia repercussió mediàtica al país, però també en el nostre voltant. Impressionats pel despropòsit cultural, però també en veure les “orelles al llop” en una amenaçador “Llei Orgànica d’Educació” del ministre Wert (PP) amb les mateixes finalitats, la qual de no frenar desencadenaria els mateixos fets ara narrats en directe a Aragó. Per una vegada vam ser centre de la solidaritat cultural internacional: mitjans digitals, premsa, TV, ràdio, revistes especialitzades,… es van fer ressò de la trista notícia, i els que seguim l’actualitat d’aquest micro món ens sentim per uns dies “melics” del món davant l’allau de consultes.
No sense esforços, el moviment associatiu i defensa de la llengua sembla aguantar. Fet aquest no molt prolífic últimament, amb part del teixit associatiu format emigrat per qüestions econòmiques. En el cas de l’aragonès, la segona edició de “Estrela a estrela” a Ràdio Topo amb més de 12 hores en aragonès, XX terme d’anyo d’as Chornadas d’as Luengas de Nogará, plataformes com “Esfendemos es luengas” amb un clar caràcter reivindicatiu i de denúncia, acords com el de “Almudevar” signat al mes de maig per totes les associacions de defensa de l’aragonès en contra de la nova Llei de llengües, o el recent document “Mapa de la enseñanaza l’aragonès” recopilat per Ligallo de Fablans són un bon reflex de la vitalitat i força de l’ensenyament per a adults. Tot i les nul · les ajudes econòmiques.
A l’Alt Aragó es comença a veure despertar una mínima consciència entre la població, probablement després de les últimes aparicions mediàtiques, o de l’esforç sobrehumà de part dels 5 professors interins amb què compta el Govern d’Aragó per a impartir classes “extraescolars” en aragonès . Particularment en el cas del CRA “Cinca Cinqueta” i el CRA “Alta Ribagorça” ens estan regalant una sèrie de vídeos, obres de teatre i activitats amb els nens que han portat a guanyar el premi de “Passeig Project Mini’13″ per “es borches de la Clica” del CRA Cinca-Cinqueta, a més d’altres accèssits a premis.
En el cas del català, es veurà de nou incomplert el propòsit de pujar un esglaó més. Per arribar a fer servir el “català”, i no el “xapurriau”, com a llengua vehicular a les classes de la franja oriental d’Aragó, on el català també és impartit com a matèria “extraescolar”.
El programa “Nieus Luzia Dueso” d’animació sociocultural del Govern aragonès, de promoció de la llengua aragonesa en els centres educatius, està gaudint d’uns bons moments de l’entrada de nous membres i un gir en els seus plantejaments. Als ja esmentats cursos a CRA “Cinca Cinqueta” o CRA “Alta Ribagorça” … se li afegiran aviat els de Echo, Ansó, Graus o L’Ainsa. L’ensenyament en les varietats locals, a través d’una grafia comuna, serà la clau per a l’inici de la conscienciació i alfabetització rural en aragonès.
L’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre s’ha pronunciat contra el LAPAO.
L’Ebre, a Tortosa. (Foto: ACN)
L’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre s’ha pronunciat contra el LAPAO i se solidaritza amb la gent de la Franja en la defensa de la unitat del català.
En un manifest reclama al govern de l’Aragó que retiri la llei de llengües, que considera un element d’enfrontament i tensió amb els pobles de la Franja.
Hi ha el compromís de defensa del català com a eina d’identitat amb la Franja. Per visualitzar-ho, l’Assemblea està preparant per dissabte que ve una cadena que ha d’unir el Matarranya amb la Terra Alta. Es farà entre les poblacions de Calaceit i Caseres.
Un dels regidors de l’Ajuntament de Calaceit, Paulí Fontova, ha explicat que “més que pel fet de la independència i tot això, el que volem simbolitzar és la unitat de la llengua catalana.”
Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena, que es farà al pont sobre el riu Algars.
Aquest acte s’afegeix a la campanya que l’Assemblea està fent aquest estiu sobre els ponts de l’Ebre. Ahir se’n va fer una a Flix i aquest dimarts a la tarda se’n farà una altra a Móra d’Ebre.
Foto: Francesc Mar | VilaWeb
Segons informa el diari digital VilaWeb, han intentat impedir el pas entre Catalunya i Aragó, identificat persones i multat cotxes que portaven el CAT.
La cadena humana que ha unit, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Catalunya | Terra Alta) i Calaceit (Aragó | Matarranya) ha topat amb problemes amb la Guàrdia Civil. Els uniformats han intenat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana de Catalunya poguessin passar a la part que era en territori de l’Aragó i a l’inrevés.
També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT i han demanat la identificació de diversos participants. En total més de cinc centes persones s’han concentrat a les dues bandes de la delimitació administrativa.
Aquesta cadena portava per lema “cadena per la unitat de la llengua” i volia mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la “Llei de llengües” de l’Aragó, que denomina el català com a “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental” -LAPAO-.
La nova “Llei de llengües” es va aprovar a les Corts d’Aragó el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el PAR, tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.
Problemes amb la Guàrdia Civil en la cadena humana de la Franja – VilaWeb.
Problemes amb la Guàrdia Civil en la cadena humana de la Franja
Han intentat impedir el pas entre el Principat i la Franja, han identificat persones i han multat cotxes que portaven l’adhesiu CAT
La cadena humana que ha unit, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya), ha topat amb problemes amb la Guàrdia Civil espanyola. Els agents han intenat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana del Principat poguessin passar a la part que era en territori de la Franja i a l’inrevés. També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT i han demanat la identificació d’alguns participants. Tot i això, més de cinc-centes persones s’han concentrat a totes dues bandes de la delimitació administrativa.
Aquesta cadena portava per lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’ i volia mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO).
La nova llei de llengües es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.
La Guardia Civil multa a los separatistas de la cadena de Matarraña | Política | DiálogoLibre
ag. 26La Guardia Civil multa a los separatistas de la cadena de Matarraña | Política | DiálogoLibre.
Cadena separatista de Matarraña entre Caseras y Calaceite
REDACCIÓN
La Guardia Civil es la única institución que ha mostrado firmeza ante las cadenas separatistas que se están formando en Cataluña en los últimos meses, a modo de entrenamiento y preparación de la que debe organizarse el próximo 11 de septiembre.
Entre las desarrolladas este sábado en diversos puntos –Gerona, Pica d’Estats, Mataró (con una cadena submarina)–, la que se formó entre los municipios de Caseras (Tarragona) y Calaceite (Teruel), en la comarca aragonesa de Matarraña, se encontró con algunas dificultades, ya que los agentes de la Benemérita multaron a los propietarios de los vehículos que lucían la pegatina ‘CAT’, una irregularidad no permitida por la ley y objeto de sanción, aunque en Cataluña se haga la vista gorda.
En esta cadena, formada en el puente sobre el río Algars, que separa las regiones de Cataluña y Aragón, se aprovechó para reivindicar la unidad de la lengua catalana y se rechazó la denominación de LAPAO, acrónimo de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’, que los nacionalistas catalanes utilizan habitualmente para mofarse del nombre aprobado por las Cortes aragonesas el pasado 9 de mayo.
La llengua no entén de fronteres. I els veïns d’un costat i altre de l’Algars comparteixen molt més que història. La frontera política -que no lingüística- que separe Catalunya de l’Aragó pel Matarranya viurà demà dissabte un acte simbòlic en defensa de la llengua catalana. L’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre ha organitzat per demà una cadena humana al pont de la N-420 sobre l’Algars entre Calaceit i Caseres on estan convidats tots els veïns del Matarranya i de la comarca veïna de la Terra Alta. L’acte ha estat impulsat per la ANC davant l’agressió que ha patit la llengua amb l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó que no la defineix ni pel seu nom el català de la Franja.
Paulí Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va concretar que “dissabte tindrem un acte a la frontera política, perquè no ho és lingüística. Una acció que ha arribat a través de l’Assemblea Nacional Catalana, que està fent una sèrie de cadenes humanes. I esta s’ha fet pensada per la unitat de la llengua catalana, una llengua que ens uneix i que està sent agredida a tots els territoris dels Països Catalans i que, curiosament, està sent agredida pel partit del govern”. Fontoba va explicar que hi ha prevista la concentració a partir de les 19.30 hores al pont de la N-420, a la frontera, i que faran falta unes 200 persones per omplir este tram de carretera.
El regidor d’Entesa per Calaceit va defensar l’acció, va denunciar l’agressió política que pateix la llengua catalana a l’Aragó amb el LAPAO i va recalcar que “el més important és salvar la llengua del territori”. Fontoba va reconèixer que “les dates són una mica complicades. Són festes a molts municipis i és dissabte, dia que molta gent vol anar a la platja. Però la llengua bé s’ho mereix”. Primer hi ha prevista una reunió de l’Assemblea Nacional a Calaceit, a partir de les cinc de la tarde, i la concentració al tram previst serà a partir de les set i mitja de la tarde. A la mateixa N-420 es farà la cadena humana i es llegiran uns manifestos en defensa de la unitat del català.
Aneu apuntant dia: el 3 de setembre hi haurà… – Aragó Pel Català.
Aragó Pel Català Aneu apuntant dia: el 3 de setembre hi haurà xerrada a Tamarit. En breus us confirmarem ponents, lloc i hora.