Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO | Xarxes socials i llengües.

Ahir la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar amb el vot de CiU, PSC, ERC, ICV i CUP una proposta de resolució en què, segons la premsa, defensa la unitat de la llengua i rebutja la Llei de llengües d’Aragó (2013), que va fer famós arreu al Govern d’Aragó pel LAPAO. Com a dada interessant, i sobre el suposat pancatalanisme que regna més enllà del Cinca, amb unes ànsies extremes per invadir la Franja i que té atemorides a totes les criatures d’Aragó, la proposta insta el Govern d’Aragó per a que considero el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris de llengua catalana. Atenció a la dada per a futurs comunicats que ja estan eixint des d’Aragó. Los catalans són tan pancatalanistes que demanen al Govern d’Aragó que considero que el català és llengua pròpia d’Aragó </ironic>. De fet, recordeu les paraules de Ramon Sistac fa pocs dies: ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”.

Com és evident, la premsa aragonesa ha reaccionat a la declaració: l’Heraldo de Aragón ha fet una editorial intitulada “Una nueva injerencia“, on fa un remember d’”ingerències” dels dimonis catalans a Aragó. Ingerències que, cal dir, mai han tingut resultat sobre les polítiques aragoneses (com és evident), i que per tant, no deixen de ser pensaments i idees (la major part d’elles fictícies, tal com demostra el suposat pancatalanisme universal mencionat més amunt). Cal contextualitzar esta editorial en lo fet que el dia 9 de maig de 2013 l’Heraldo no va fer menció en cap editorial que la Llei de llengües va esborrar el català i l’aragonès d’Aragó. És a dir, el que pensen o deixen de pensar els catalans mereix tota una editorial de l’Heraldo d’Aragón, i el que fa  o deixa de fer el Govern d’Aragó, a pesar que provoque un riure generalitzat, no es mereix ni una línia editorial. La reacció aragonesa deu pensar que si els catalans no existiren, se’ls haurie d’inventar.

A tot això, cal tenir molt present la qüestió del dia situada en dos condicionants:

1. PP i PAR esborren català i aragonès de la Llei de llengües, a pesar que l’any 1999 estaven a favor del català (Llei de Patrimoni Cultural, encara vigent)
2. Multitud d’actors s’han posicionat contra l’aberració filològica del Govern d’Aragó: des de la Universitat de Saragossa fins el ministre Wert (PP). És limitat aïllar la polèmica a només fixar-se què en pensa el Parlament català.

En definitiva, totes estes polèmiques són només una teatralització. És un conflicte que al Govern d’Aragó li encanta, i si el pot teatralitzar ara, millor que millor. Aprofita per refer-se del moment de soledat que va viure el mes de maig. Però si realment es volen fer passes favorables al català de la Franja, més val abandonar l’espai teatral i centrar-se en les polítiques que realment tenen efecte, com el conveni de reciprocitat entre AragónTV i TV3, o proves de nivell C a Fraga fetes pel CPNL. Això és el que Aragó i Catalunya continuen acordant, a pesar de la teatralització.

Resolució de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya sobre el LAPAO | Lo Finestró.

La Comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO), ha informat CiU en un comunicat.

Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó. (Europa Press, 30 de gener)

Reacció de l’Heraldo (sense comentari)  La Franja

El Parlament rebutja el Lapao i reconeix la unitat de la llengua catalana.

BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) –

   La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), ha informat CiU en un comunicat.

Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.

La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó.

Segre.com: Dia de Reg.

Finalment comença a fer calor. Una bona notícia per a hostalers i comerciants, sobretot del sector tèxtil. No sé si també gaire per a les economies familiars, però que arran de l’anunci d’un estiu més fresquet esperen estalviar en refrigeració domèstica. La tònica d’aquesta canícula pròxima: menys aire condicionat i més ventalls. Això sí, l’oportunitat de reviure alguns plaers estivals: l’ombra, la migdiada, els sopars al descobert, els banys de mar o piscina i els gelats. Ja els enyorava, els gelats, encara que no deixo de consumir-ne tot l’any, si bé ara vindran més de gust. Confesso la meva debilitat per les taronges tropicals de Glas que compro al Plus i pels vasets de Chelats Sarrate, d’Alcampell. Una gran varietat de sabors, no sé si també de préssec, que a Fraga denominen mullarero.

Que els fragatins diguin mullarero al préssec -de fet, els arbequins en diem préssic– no significa que parlin una llengua diferent. Aquí ens referim a la sorra com arena, a les vambes com a keds o als pits de les dones com a popes, i no per això se’ns acudeix (bé, a alguns sí que se’ls ha passat pel cap algun cop, en temps del leridanismo franquista) de creure que no ens expressem en català, un català tan vàlid com el d’Olot, Tortosa, Benavarri, Pollença o Alcoi. Per cert, m’adhereixo a la campanya de la web popes.cat, en favor de preservar aquest dialectalisme tan eufònic i rotund, i la seva generalització arreu del domini lingüístic.

D’una cosa de llepar a una altra, torno als gelats Sarrate. A propòsit, per què escriuen chelats? En tot cas, txelats. L’anècdota no ve més que a confirmar la sospita que aquest nou idioma de la Franja inventat per les autoritats aragoneses -amb l’aquiescència d’uns quants col·laboracionistes locals, còmplices actius o passius de l’intent de genocidi cultural- no és més que un català amb faltes d’ortografia.

Alcampell, precisament, ha estat el primer municipi a rebel·lar-se contra aquest absurd filològic, obrint la senda a una trentena de consistoris més. Es nota que té un alcalde lletraferit, l’escriptor Josep Antoni Chauvell. Un altre Josep Antoni és fill il·lustre de la vila. I algun, diria que cada vegada més, començant per bastants companys de la seva pròpia federació, a tenor de les últimes enquestes, pensem que faria un gran servei a la causa si -en català, castellà o lapao– s’abstingués de parlar tant.

Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra | Lo Finestró.

“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit

Per escoltar l’entrevista entreu aqui

La dificultat de ser una frontissa

>> L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya.

Descarregueu l’entrevista a través d’aquest enllaç:
http://www.andorradifusio.ad/media/entrevista-any-desideri-lombarte#.UtVwAoZ9wJ4.twitter

facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

“Si abans teníem dificultats, ara pot ser que en tinguem una mica més”. Així valora José Miguel Gràcia, l’afectació del debat de la sobirania de Catalunya sobre l’activitat cultural en català a la Franja de Ponent, un territori que fa de frontissa. Gràcia, bloguer de referència del territori, ho viu de prop com a portaveu de l’Associació Cultural del Matarranya. Això sí, constata dos fets empírics. El primer: “A tots els actes que hem fet sobre la llengua on han assistit autoritats o algun representant de Catalunya, tots, actes culturals i de la llengua, no hi ha assistit cap representant del Govern d’Aragó”. El segon, sobre les subvencions: “Ens les han negat totes; les poques que teníem estan a zero”. Això sí, immediatament afegeix: “Això no vol dir que nosaltres no lluitem igual o més”.

Tot això, pel que fa al Govern d’Aragó. Perquè Gràcia de seguida recorda que la Diputació de Terol subvenciona l’edició anual d’un llibre de l’entitat en català i que hi ha molt bona relació amb la Comarca del Matarranya i amb “molts alcaldes”, sense obviar que la majoria són del Partit Aragonès (PAR) o del Partit Popular (PP), les dues formacions que van impulsar la Llei de llengües de l’Aragó que anomena LAPAO el català. Però a la comarca no tot són flors i violes pel que fa al català. El portaveu de l’ASCUMA s’ha referit a l’aparició de diverses pintades a Vall-de-roures amb el lema “Yo parlo chapurriau”, que és com molts franjolins anomenen el català que parlen. Unes pintades, ja sigui per treure ferro al debat del LAPAO, per desmarcar-se’n o per crear més polèmica. La seva resposta és que “aquest esperit contra el català, de rebuig contra el nom, hi ha estat sempre i ara una miqueta més”. I que no s’hi ha de donar gaire importància.

ANY DESIDERI LOMBARTE

Totes aquestes reflexions han sorgit a propòsit de parlar de l’assemblea extraordinària que l’associació matarranyenca ha fet el 29 de desembre a Calaceit. L’objectiu, fer balanç de l’any 2013 però sobretot, projectar l’acció del 2014. El president va remarcar la voluntat d’estar presents, més que mai, a tots els actes relacionats amb la llengua catalana que es facin arreu dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, els esforços se centraran en homenatjar l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.

José Miguel Gràcia explica que és una figura molt coneguda a la comarca i “més conegut en terres de parla catalana catalanes que a l’Aragó de parla castellana”, per bé que l’Institut d’Estudis Terolencs ha finançat la publicació d’algun llibre seu a través de l’ASCUMA. Malgrat que Lombarte va estudiar a Alcanyís (Terol) i als dinou anys es va instal·lar a Barcelona, la seva obra mostra un punt de vista molt matarranyenc. De fet, tota la producció literària la concentra en nou anys, a partir de la dècada dels setanta, quan per motius de salut deixa de treballar i comença una vida molt a cavall de la ciutat comtal i el mas Molinar de Pena-Roja. “Lo més important de tot jo crec que és l’obra poètica”, destaca Gràcia. Però també va fer teatre, narrativa i investigació.

Per recordar Desideri Lombarte, l’ASCUMA li dedicarà els dos suplements anuals, Styli locus, de la revista Temps de Franja, “amb col·laboracions inèdites d’autors del Matarranya”; es presentarà a diferents pobles l’última novel·la que va publicar, Les aventures del sastre Roc d’Arça; se li dedicarà la Trobada Cultural del Matarranya del 2014 i es farà a la seva població natal; hi haurà actuacions musicals, lectures d’obres seves en col·laboració amb artistes de la comarca; etc. I la cirereta del pastís seria obtenir els fons suficients per reeditar l’obra, “exhaurida des de fa molt temps”, Ataüllar el  món des del Molinar. I aquí és on l’ASCUMA troba a faltar la complicitat que dèiem al principi, segons José Miguel Gràcia: “El més dolent és que el Govern d’Aragó està tancat a tot i no obtindrem cap solució”. Però no es donen per rendits i picaran tantes portes com calgui: la de l’Institut Ramon Muntaner, la de la Comarca del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs…

Iguals o uniformes | L’ esmolet.

Iguals o uniformes

A Espanya, potser a causa de l’herència deixada pel Decret de Nova Planta, costa d’entendre la diferència entre ser iguals i ser uniformes. En nom d’una pretesa “igualtat” no s’assumeixen amb l’entusiasme que correspondria les singularitats dels seus territoris. Sóc el primer defensor d’aquesta igualtat, ja que, si som iguals, és que tots tenim els mateixos drets. La meua família, per exemple, som aragonesos de parla catalana. Per què no podem tenir els mateixos drets que els aragonesos castellanoparlants? Està clar que el fet de tindre una llengua comuna és un gran avantatge. Les peripècies històriques han fet que a Espanya sigue el castellà: cap problema, sempre que els meus compatriotes de llengua castellana sàpiguen, assumisquen que el nostre idioma té els mateixos drets que el seu. És a dir, que les meues filles haurien de poder estudiar EN la llengua de casa (que també és la d’una part del territori) i usar-la amb la mateixa naturalitat amb la que ells fan servir el castellà. Si el que volen el meus benvolguts paisans és que xarrem com ells i prou, on és la igualtat? Jo només hi veig uniformitat. Fa més de 30 anys que tenim democràcia i Estat de les autonomies, però per algun motiu, en l’imaginari dels monolingües i els assimilats (sovint més radicals que els propis monolingües, ja que consideren que el seu idioma és un xapurrejat), els que tenim una cultura no castellana no tenim els mateixos drets. Molts dels que ens governen (i per extensió molts dels seus governats) consideren que tot el que no és castellà no és prou espanyol. I només s’ocupen de defensar una de les llengües que es parlen a l’Estat: la més forta. Penso que en aquesta incomprensió gairebé orgànica rau l’origen dels desitjos d’alguns de separar-se.

La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de gener de 2014

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia | Xarxes socials i llengües.

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

• Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (Aragonés / Castellano / Catalá)

Marc Nadal personifica les «mentides del pancatalanisme», segons els defensors del LAPAO :: Polí­tica :: Balears :: dBalears.cat.

Nou revolt de la història de l’escriptor tarragoní que guanyà certàmens literaris en ‘baléà’ i la varietat lingüística oriental de l’Aragó fora ‘saber-ne’

Twitter / SpeakLAPAO: FACAO: aquells q concedeixen ….

FACAO: aquells q concedeixen premis a panques, els retenen enganxant estelades i quan denuncien paguen per no presentar-se testimonis #LAPAO

Facebook

1. Fragment d’una nota de premsa de la FACAO, desembre de 2013. (La FACAO és una associació que diu que a la Franja no s’hi parla català, sinó LAPAO)

Finalmente, el tercer galardonado de este año ha sido el tarraconense Marc Nadal, por su trabajo “¡Que dingú mos faigue callá!”. Nadal es de Tarragona pero parte de su familia es oriunda de Tamarite de Litera, por lo que el tarraconense ha querido homenajearla, sobre todo a su abuela, que siempre conservó el literano.

2. Declaracions de Marc Nadal, gener de 2014

Presentar-se a premis literaris convocats per entitats contràries a la unitat de la llengua i formar part del pòdium dels guanyadors, aquesta és la manera que ha triat el tarragoní Marc Nadal per desemmascarar els atacs a la unitat de la llengua. «Als Països Catalans, el principal que compartim és la llengua», assenyala Nadal a Nació Digital, tot explicant que va decidir presentar-se als certàmens convocats per la FACAO (Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental) i S’Acadèmi de sa Llengo Baléà, com a «forma elegant de boicotejar-los».

3. Fragment del conte escrit, amb ironia burleta, per Marc Nadal i premiat, amb poca capacitat per a les ironies, per la FACAO

En sentí tot això, Juan no ba podé aguantá més. Abíe bist la película “El club de los poetas muertos” uns díes antes, ba repetí l’escena posantse de peu damunt la taula. Lo profesó li ba dí:

—Joan, si us plau, fes el favor de baixar de la taula.

Pero Juan no li ba fe cas. En aquell moment, li ba bindre la inspiració i ba recitá les siguients paraules:

“Oh profesó, disculpa que et replique
sempre hem sigut de lo Regne d’Aragó.
Per als catalans, bolem lo milló:
pero no bolem que ningú mos domine.

Los meus bons yayos sempre ban charrá
la llengua que es parla en la Llitera
en respecte la bolem conserbá:
un bon futur encara li espera.

Perque lo nostro bolem mantindre:
españols i aragonesos que som,
que en cuentos chinos no mos binguen:
No em bull amagá, yo sic d’Aragó!”

Un tarraconense gana un d’os premios en LAPAO convocaus por asociacions catalanofobas | Arredol.

El ‘Movimiento’ | L’ esmolet.

El ‘Movimiento’

Això del Facebook, fa que a voltes t’emboliquis en debats sense eixida. Ho intento tenir més o menys controlat: algun “m’agrada” i anotacions amables. Tanmateix, a voltes em toquen la fibra i caic en el parany. La darrera ha estat en comentar les presentacions del “Movimiento ciudadano” (la franquícia de ‘Ciutadans’ fora de Catalunya) per les Espanyes. No vaig poder evitar d’escriure-hi “Quan arribeu a Aragó ens acabareu d’esclafar o ens ajudareu?”. La cosa venia a tomb perquè l’abril del 2010, quan Ciutadans es va posicionar en contra de la descafeïnada Llei de llengües de l’anterior executiu, vaig mantenir un intercanvi de missatges amb el Subsecretari d’Acció Política de C’s, Koldo Blanco, per tal que m’expliqués quin mal hi havia en reconèixer per llei que a Aragó es parla aragonès i català i concedir uns pocs drets als seus parlants —drets que no incloïen ni la cooficialitat. No va haver-hi manera: només em parlava dels patiments del castellà a Catalunya, ni una paraula d’Aragó. Això va corroborar les meues sospites, o sigui, que l’objectiu real d’aquest partit no són els drets lingüístics de l’individu (l’individu: un altre dels seus conceptes-força), sinó la supremacia del castellà. I això és el que m’indigna. Preferiria que fessin com altres formacions, que ho reconeixen obertament i sense vergonya. Tots tenim dret a pensar com vulguem, sempre ho defensaré. Per això prefereixo un partit que em sigui franc, que no s’emboliqui en giragonses de “llibertats individuals” o “peculiaridades linguísticas” per assolir, “sin que se note el cuidado”, la dissolució dels nostres idiomes. En realitat exerceixen una mena de supremacisme lingüístic que vol confinar les llengües no castellanes d’Espanya a l’àmbit domèstic i residual. És a dir, condemnar-les a la desaparició. Quan ho reconeguin, tot i no compartir-ne l’ideari, els respectaré.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 120, gener 2014

Masa Somarda (AragonSomarda) a Twitter

EFE 07/01/2014

Un error de etiquetado en el proceso de envasado de las bandejas de ternasco de Aragón ha atribuido a Irlanda la procedencia de este producto aragonés con Indicación Geográfica Protegida (IGP).

La Unión de Consumidores de Aragón (UCA) ha tenido conocimiento del hecho a través de las redes sociales en las que se alertaba de que, a pesar de que la carne envasada llevaba los logotipos y marchamos de calidad del Ternasco de Aragón, en el recuadro donde se informa de la trazabilidad se decía que el animal era nacido, engordado, sacrificado y despedazado en Irlanda.

Una vez avisado el Consejo Regulador de la IGP, que ya se había enterado del caso, representantes de la entidad se personaron en el establecimiento Alcampo y comprobaron que era un error en el etiquetado, pero que el producto era Ternasco de Aragón y que el precio se correspondía con el del mercado, informa la UCA en una nota de prensa.

Por ello la organización de consumidores considera que no existe fraude para el consumidor, ni en el precio ni en la calidad.

La UCA ha remitido la información a la Dirección General de Consumo del Gobierno de Aragón a los efectos oportunos.

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h

POR SI NO TENEBANOS PROU CON OS CATALANS Y OS BIENS D’A FRANCHA, AGORA OS IRLANDESES QUIEREN FURTAR-NOS O TERNASCO

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h

DEMANDAMOS A O GUBIERNO D’ARAGON QUE INVESTIGUE OS LIBROS DE TEXTO IRLANDESES POR SI S’APROPIASEN D’O TERNASCO D’ARAGON

Taverner ‏@TavernerV 14h

@AragonSomarda podeu anar i ficar bombes a pubs irlandesos. Que tasten la seua medecina!

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

NI CORONA CATALANOARAGONESA NI TERNASCO IRLANDES pic.twitter.com/GqZLw3NDA0

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h
NI UNA NOTA DE PRENSA D’A PLATAFORMA NO MINCHAMOS TERNASCO IRLANDES U A FEDERACION D’ASOCIACIONS CULTURALS DE L’ARAGON IRLANDES?

Masa Somarda ‏@AragonSomarda TRAIDOR pic.twitter.com/6vw86b8pW7

Masa Somarda ‏@AragonSomarda NUSATRAS TE QUEREBANOS, POR QUE NOS FAS ISTO? #TERNASCOARAGONES pic.twitter.com/QC6sZyJPty

Masa Somarda ‏@AragonSomarda TERNASCO IRLANDES NO pic.twitter.com/liQOB82Ojl

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13 h
MAL DIA T’ARAGON: UNA CONSPIRACION CATALANO-IRLANDESA MIRA DE FURTAR-NOS O TERNASCO Y HA TROLEAU OS CONTENIUS D’A WEB #EMBAJADORDEARAGON