Día de la Educación Aragonesa 2014 « Aragon investiga.

Manuel Castán Espot, por su trabajo como docente y filólogo entregado a la recuperación y la divulgación de la lengua aragonesa histórica con respeto a las variedades que continúan vivas, habiendo presidido la Academia de l’Aragonés.
Antonio Armero Arnedo, por su larga trayectoria profesional, desarrollada con excelencia, en el desempeño de sus funciones administrativas, especialmente con todo lo relacionado con la implantación y la dignificación de la Formación Profesional en Aragón.

On són els professors de LAPAO? | Lo Finestró.

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adona l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerà el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

El Gobierno de Aragón seguirá costeando las clases de catalán en colegios de la «Franja» – ABC.es.

vicens giménez

Clase de catalán en un colegio público

Un choven denuncia la discriminación lingüistica d’a DGT de Uesca | Arredol.

No consideroron as alegacions a una pinyora de trafico en estar escritas en catalán

Marçal Girbau, un choven filologo y occitanista, ha denunciau, seguntes publica o diyario ARA, a discriminación lingüistica que ha sufriu de man d’a DGT de Uesca. O motivo ye que no se consideroron as alegacions que fació en luenga catalana a la pinyora que le metió a policía de trafico.

Os feitos pasoron quan a policía l’aturó lo pasau mes d’aviento en a parte aragonesa d’a carretera que va de Vielha ta Leida. Seguntes reconta Girbau, “yera niervudo y barrachaba parolas en castellano y occitano, a luenga que charro por un regular”. Os policías le tractoron de traza farute decindo-le que “no sabeba charrar espanyol” u que “aprendese a escribir bien” en viyer a suya documentación en catalán. Tamién charroron de l’apegallo con as letras CAT que portiaba en a matricla. A denuncia oficial ye por un adelanto sin visibilidat y por portiar muita nueit sobre l’auto, totz dos feitos que Girbau niega.

Girbau presentó alegacions a la pinyora escritas en catalán, bells diyas dimpués. Habendo pasau quasi tres meses, a delegación d’a DGT de Uesca le demandó una traducción a lo castellano. Encara que apeló a lo dreito a no estar discriminau por razón de luenga, replegau en l’articlo 7.3 de l’Estatuto de Autonomía d’Aragón y en l’articlo 3.2 de l’actual lei de luengas, o 5 de mayo recibió a pinyora sin haber-se considerau as debantditas alegacions.

“L’estau espanyol incumple deliberadament a Lei de luengas d’Aragón, a suya propia lechislación y, lo que ye pior, a Carta Europea d’as Luengas”, ha declarau Girbau, qui remera que ista lechislación europea estableix que os estaus que la sinyan se comprometen a “no refusar actos churidicos por estar redactaus en una luenga rechional u minoritaria”.

No ye a primer vegada que bell ciudadano considera haber estau discriminau por razons politicas u lingüisticas. O pasau verano, Joaquín Palacín, diputau de CHA, recibió una denuncia d’a Guardia Civil por portiar un pegallo con as letras ARA a o canto d’a matricla.

Un jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO

AURI GARCIA MORERA Barcelona | Actualitzada el 22/05/2014 18:22

mitjançantUn jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO.

Sale a información publica o Curriclo d’Aragonés en Educación Primaria. | Arredol.

O Departamento d’Educación, Universidat, Cultura y Esportes publicó o viernes 9 de mayo, en suya web, o Curriclo Escolar d’Educación Primaria correspondient a l’Aragonés (adintro de l’Aria de Luengas Propias d’Aragón, creyada en o bloque de libre configuración autonomica), de cara a la suya implantación en o curso venient (2014-2015). A publicación se produz de conchunta con a resta de curriclos, correspondients a Sciencias d’a Naturaleza, Sciencias Socials (que dende l’anyo venient substituirán a l’asignatura Conoixencia d’o Medio), Luenga Castellana y Literatura, Matematicas, l’aria de Primera Luenga Extranchera (incluindoAnglés, Francés y Alemán), Educación Fisica, Valuras Socials y Civicas y Educación Artistica.

En o documento s’esgranan os criterios d’evaluación y estandards d’aprendizache evaluables correspondients a os 6 cursos que conforman a Educación Primaria, asinas como a suya relación con as ditas Competencias Clau. Pa iste menister, o documento estableix quatre bloques de conteniu, que responden a las destrezas basicas que ha de maniar un alumno pa ixamplar a suya capacidat de comprensión y expresión oral y escrita. Istos bloques son: Comunicación oral: ascuitar y charrar; Comunicación escrita: leyer; Comunicación escrita: escribir y Conoixencia d’a Luenga.

Encara que o titol d’o documento se refiere a l’Aria de Luengas Propias d’Aragón, nomás s’i ha publicau os contenius correspondients a l’aragonés. En a Orden d’a Consellería se fa mención a que o curriclo d’a luenga “propia de l’aria oriental” (ye decir, o catalán) se determinará en o desenrollamiento normativo esdevenidero.  O nuevo curriclo tamién deixa ubierta a posibilidat d’os centros de presentar un prochecto linguistico que faga servir as luengas propias como vehiculars pa l’amostranza d’atras arias, en os mesmos termes que ya indicaba a Orden de 9 de mayo de 2007, correspondient a o curriclo vichent dica ista anyada academica.

L’anuncio en o Boletín Oficial d’Aragón tamién determina un terme d’un mes dende a suya publicación pa que se puedan fer plegar observacions u alegacions a la Dirección Cheneral d’Ordenación Academica.

Twitter / La_clica: Ayer en la entrega del premio ….

Temps de Franja de Maig 2014 | Lo Finestró.

Temps de Franja de Maig 2014

Ja ha sortit la revista Temps de Franja de maig. Tot seguit podeu llegir l’editorial sobre la inutilitat de la Llei de Llengues:

Una llei volgudament inútil

“Queda derogada la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que és previst a la present llei.” Aquesta és la disposició derogatòria de la Llei de Llengües del PP-PAR del 9 de maig de l’any passat. Una llei, aquesta última, que com hem dit més d’una vegada, tenia com a únic objectiu la derogació de la que van aprovar el PSOE i la CHA el 22 de desembre del 2009, altrament dit, que només amb la disposició derogatòria esmentada n’hagués hagut prou.

Tot l’articulat de la Llei actual és un despropòsit, volgudament inútil i impossible de portar a terme. Fixi’s-hi bé el lector només en el títol de la llei, que a diferència de la derogada, parla de “les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó” Quina forma tan barroera de sembrar confusionisme i d’hissar la bandera del populisme més acientífic! Quantes llengües pròpies por haver-hi a l’Aragó? Quatre, deu, vint…? I modalitats lingüístiques de cadascuna de les llengües? Tantes com pobles, o barris. o carrers, o, si més no, com famílies? Des de la publicació de la Llei l’hem criticada amb massa seny i molt de bona fe quan hem parlat de la “lapao” i de la “lapapyp”, sense adonar-nos que l’aplicació real de la Llei podria donar origen a moltes i moltes “lapaos i “lapapyps”. Tot amb tot una veritable disbauxa pseudolingüística.

Aquest mes de maig es complirà un any d’ençà la publicació d’aquesta Llei de Llengües del PP-PAR. Algú ens pot dir en quins drets dels ciutadans, aspectes o matèries s’ha notat l’aplicació de la nova Llei? On són les mesures per a conservar, recuperar, promocionar, difondre i dignificar les “lapaos” i les “lapapyps”? Coneixeu alguna mesura per augmentar les publicacions en aquestes llengües o incrementar el seu ús en els mitjans de comunicació? Què se n’ha fet envers els topònims de les comarques, pobles, monuments, carreres, etc., que haurien de ser bilingües segons la Llei? Si una cosa deixa ben clara i explícita la Llei és que “el castellà és la llengua oficial i utilitzada a l’Aragó. Tots els aragonesos tenen el dret i el deure de conèixer-la i utilitzar-la”. En quant a les “lapaos” i “lapapyps” serà la voluntarietat la norma reguladora.

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, aquesta institució multilingüe que preveu la Llei, formada per savis coneixedors del multilingüisme i de totes les seues varietats dialectals des dels Pirineus fins al Matarranya, ni tant sols té aprovats els seus estatuts per part del govern, i menys encara han estat nomenats els seus membres. Des de Temps de Franja estem expectants i a la vegada encuriosits i inquiets per conèixer els noms de tan il·lustres i cultes prohoms que acceptaran la responsabilitat d’uns càrrecs de tan alta qualificació.

 I ara per acabar va de debò: tant de bo no facin res per desenvolupar aquesta Llei, volgudament i afortunadament inútil; seria pitjor. Només un exemple: quan la Llei diu que s’han d’ajudar econòmicament les associacions que defensen la cultura i les llengües, i s’han de fomentar de noves, el govern PP-PAR ha interpretat que la millor forma era treure-les-hi qualsevol subvenció o ajut.

pdf TdFD15

Más de 450 niños estudian aragonés en colegios y un instituto de Huesca.

El próximo curso pasará a ser una asignatura optativa (ahora es extraescolar) y la DGA busca más profesores.

Una clase de aragonés en el CRA Alto Ara.. La lengua aragonesa va ganando espacio en las aulas. Este curso, 456 niños estudian la asignatura extraescolar de aragonés en una veintena de localidades de Huesca (colegios, centros rurales agrupados y un instituto), según datos del Programa de Aragónes del Departamento de Educación.

Las clases de lengua aragonesa en colegios empezaron en 1997 en Benasque, Jaca, Biescas y Aínsa. Poco a poco se han ido sumando más centros y han ido ganando alumnos. Como novedad, este curso 2013-14 se han incorporado el instituto de Aínsa y los colegios de Ansó (con la variedad de ansotano) y Hecho (cheso).

Este curso hay 7 profesores contratados por el Gobierno de Aragón, que imparten clases en el Centro Rural Agrupado (CRA) Alto Aragón (Ansó y Hecho), CRA Alto Gállego (Biescas, Panticosa, Sallent de Gállego y Tramacastilla), CRA Cinca-Cinqueta (Laspuña, Bielsa, Saravillo, Plan, San Juan de Plan, Gistaín), CRA Alta Ribagorza (Benasque, Castejón de Sos, Cerler, Laspaúles y Sahún), dos colegios de Jaca, el colegio Asunción Pañart de Aínsa y el instituto Sobrarbe de Aínsa.

“Hay un interés creciente por el aragonés, cada vez más niños se apuntan a esta clase. Es una lengua viva, que se habla en la calle, en las casas. Empecé en 1997 con muy pocos niños y ahora la mitad de los alumnos del CRA estudian aragonés”, cuenta Carmen Castán, profesora de aragonés en el CRA Alta Ribagorza. Ahora imparte las clases a mediodía o por la tarde a una decena de grupos de distintas edades y niveles de Benasque, Cerler, Sahún, Castejón de Sos y Laspaúles.

Paso de extraescolar a optativa

Se espera que el número de alumnos de aragonés aumente más el próximo curso, con el cambio de asignatura extraescolar a optativa. Hasta ahora las clases se imparten en horario extraescolar, pero a partir del próximo curso, con los cambios introducidos por la LOMCE, el aragonés se impartirá en el horario lectivo.

“Se iniciarán las clases en horario escolar y el aragonés pasará a ser materia curricular en los cursos de 1º, 3º y 5º de Primaria, en los que comienza la LOMCE, y también en Infantil, pero sólo en las zonas donde la lengua se mantiene viva o en centros de recepción de alumnos de esas zonas. El aragonés pasará a ser una asignatura de libre configuración autonómica, novedad que aporta la LOMCE. Es esperable que aumente el número de alumnos”, explica Manuel Castán, coordinador del Programa de Aragonés de la DGA.

“Su introducción en el horario escolar va a ser un paso muy importante para la dignificación y la normalización de la lengua”, opina Fernando Romanos, coordinador del programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón para la promoción del aragonés en las escuelas.

Se buscan profesores de aragonés

Para atender esta demanda creciente, el Gobierno de Aragón acaba de convocar un proceso para seleccionar nuevos profesores de aragonés. Con esta convocatoria se busca crear una lista de interinos. El número de profesores contratados dependerá del número de centros y niños que se apunten a la clase de aragonés para el próximo curso. Además de los centros de Huesca que ya imparten esta clase, podrían hacerlo colegios de otros lugares de Aragón.

El Gobierno de Aragón busca maestros con perfil de lengua aragonesa y también ofrece puestos de las distintas variedades lingüísticas del aragonés: ansotano, cheso, bajorribagorzano y aragonés del Sobrarbe. Los requisitos son tener la titulación de maestro y acreditar conocimiento oral y escrito de aragonés (o sus variantes). El plazo de presentación de solicitudes finaliza el próximo 5 de mayo.

“Para el aragonés no hay una acreditación oficial del conocimiento de la lengua. Hay un título de especialización de la Universidad de Zaragoza, que se imparte en el campus de Huesca, pero no es un curso oficial de aragonés. Hay escuelas privadas de aragonés y muchas personas han aprendido por su cuenta. De momento no se ha planteado que esté en las escuelas oficiales de idiomas”, explica Fernando Romanos, miembro de la Academia del Aragonés.

Va ocórrer la setmana passada a la Fira de l’Oli de Calaceit

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

Photo by martagomezcat.

Llibreries actualitzades. #mataró #llibreviu#llibres#stjordimataro#lapao

Moviment Franjolí per la Llengua: Manel Riu: “La Franja som una unitat de destí en la desgràcia”.