Prohibit ensenyar català | Núvol.

Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures ha rebut aquest dilluns la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut.

Segons el diari comarquesnord.cat, ha estat la professora de francès de l’escola qui s’ha posat en contacte amb la direcció provincial d’Educació i ha denunciat la situació, perquè considera que el català no pot ser ofert com una alternativa a la llengua francesa en els cursos de primer i segon d’ESO, en què els alumnes escullen si volen fer l’assignatura Taller de lengua o bé Segunda lengua extranjera – francés. L’associació de pares Clarió, una entitat de defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles, s’ha mostrat consternada davant de la notícia i té por que la situació amb què quedi la matèria sigui desfavorable per a la llengua, i per això alguns alumnes de l’institut i pares s’han mobilitzat a favor de l’assignatura i de continuar mantenint les coses tal com estan fins ara. Segons informacions de la mateixa associació, els alumnes que han estat presents a la reunió i que han rebut el suport del professor de català i dels seus pares han llegit a l’inspector una carta que ells mateixos han escrit tot reivindicant els seus drets i la seva voluntat de continuar aprenent català tal com fins ara. A més a més, l’entitat considera que, si l’assignatura de llengua catalana desaparegués del pla docent, el govern estaria incomplint la Llei de Llengües, en la qual es garanteix l’ús, la protecció i la promoció de les llengües del territori. No obstant això, l’inspector s’ha limitat a comunicar-los que la decisió final depèn exclusivament de la directora provincial Carmen Calvo Villar.

Algunes personalitats del món polític i sociocultural ja han denunciat l’eradicació del català com a assignatura de les escoles de la Franja. Alguns apunten que la substitució del terme català per l’acrònim LAPAO és una excusa que serveix per esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la zona. Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). No obstant això, tota aquesta situació ha contribuït a la creació d’associacions a favor de la defensa del català a l’escola, com és el cas de l’Associació de pares Clarió, els quals han iniciat diverses campanyes amb la intenció de reforçar l’ensenyament del català en les escoles de la zona.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic | Xarxes socials i llengües.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic

Prohibir l’ús de llengües, i sobretot si es tracta de l’aragonès a Aragó, queda mal. I per això, a pesar que l’objectiu de la Llei de llengües de 2013 és eradicar qualsevol opció de reconeixement i normalització del català a la Franja i de l’aragonès, no queda bé dir-ho. D’aquí que la Dolores Serrat, Consellera d’Educació d’Aragó, deia que “la Ley de Lenguas de Aragón habla de la protección y defensa de las lenguas y modalidades lingüísticas que se hablan en el Aragón septentrional y en el oriental”. Com protegixen eixe patrimoni? Quan el que es fa és simplement usar l’aragonès d’una manera simbòlica i protocol·lària a l’Ajuntament d’Osca (territori històric de l’aragonès), es despleguen tots els mecanismes de control de la legislació aragonesa per a que no torne a passar.

La part més interessant és que en la guerra anticatalanista del LAPAO, l’Heraldo diu per enèsima vegada que que a la Franja es parlen “variantes locales del catalán”. Pancatalanistes!

Caldria preguntar-se què n’opina Bueñuel de tot això. Dona per a un guió? ¡Cómo esperas que te quiera si esto no da más de sí! Les intervencions dels alcaldes també són dignes d’anàlisi de les actituds diglòssiques. Però, malauradament, en els temps obscurs que corren, lo tema principal  no és eixe!

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO | Xarxes socials i llengües.

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 setembre 16UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: ascens social, català, catalunya, ensenyament, Franja, lapao, modernització
trackback , edit post

Novetats:

• Article a El Punt Avui que amplia la informació
• Article al Blog de la Revista Llengua i Dret que ho cita
• Article a El Finestró de Gràcia

En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.

La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.

No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè  es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals.  Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.

La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien.  Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?

Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»

PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO.  En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).

L’assignatura de català, en risc de desaparèixer de l’IES Matarranya | Comarques Nord.

L’assignatura de català està en risc de desaparèixer de l’IES Matarranya. Un problema legal està al darrere d’una realitat que pot afectar el futur formatiu de la llengua pròpia en el centre de secundària. Fins fa res, l’assignatura de català s’oferia com alternativa al francès, cosa que ha estat denunciada per la directora del Departament de Francès, qui considera que “el francès no pot ser optatiu”. Des de Terol, Inspecció li ha donat la raó. Esta mateixa tarde hi ha una reunió prevista a l’IES Matarranya presidida per l’inspector en cap i l’inspector de zona, on s’exposarà la problemàtica i les possibles opcions perquè la formació en català no desaparega del centre. Una de les alternatives seria tornar a les classes de català per la tarde. Alguns cursos s’ha fet així. Esta opció, però, precisa d’una aportació econòmica important per tornar els alumnes del centre als seus corresponents pobles. Faltaria saber si Educació està disposat a sufragar-ho. Si els pares hagueren de pagar el transport com s’ha especulat, l’assignatura de català podria desaparèixer del tot.

Pendents del contingut d’esta reunió, el perill de que desaparega l’assignatura de català ha aixecat molta preocupació entre el col·lectiu de mares i pares sensibles a la formació en la llengua pròpia. Pepa Nogués, de l’Associació Clarió, va detallar que “estem molt alarmats perquè la poca cosa que hem anat aconseguint entre professors, pares, societat, polítics i tots, avui perilla. Avui arriba l’inspector en cap d’Educació amb el de zona per suprimir les classes de català de l’institut. No sabem si només als alumnes de primer o a tots els alumnes”. Nogués va afegir que “sabem que s’oferirà la possibilitat de donar-la per la tarde. Però considerem que ha de ser en horari lectiu i ha de tindre la mateixa dignitat que la resta d’assignatures”. Des de Clarió van recordar que “es va trobar una solució aprovada per Claustre i Inspecció. Els alumnes que no requereixen fer taller de reforç de mates o de llengua, poden escollir entre francès i català”. Però això pot caure avui mateix.

Nogués va anar més enllà. “Exposem que és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això es vol tapar amb una il·legalitat”, com seria que no es pot donar català en optativa de francès. Però evidentment això pot cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Pel que fa a la resposta dels pares, des de Clarió van recordar que “tot això ha passat molt ràpid. En només dos dies. No ha donat temps a que els pares puguen reaccionar i avui tindran esta primera reunió. Ens preocupa que es faci tot tan ràpidament”. La nova Llei de Llengües, que ha esborrat el català com a llengua parlada a l’Aragó, està ofegant la formació de la llengua pròpia a les aules. “No s’entén com el Govern d’Aragó incompleix la seua pròpia Llei de Llengües”, va dir Nogués, qui va considerar que “com a pares hem de defensar el que hem aconseguit” en matèria de llengua “i anar més enllà perquè aquí al Matarranya no tenim garantit que els nostres xiquets siguen competents amb la seua llengua”.

Kiosko y Más.

• 6 sep. 2014
• Heraldo de Aragón
• J. ALONSO

El TSJA suspende la inclusión del aragonés en el currículo de Primaria

ALDI DEMANA PERDÓ PER ETIQUETAR EN CATALA. : Noticies de la terreta.

Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català.

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.

Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. Heraldo

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC) denuncia, en nombre de varios ciudadanos barbastrenses, que el establecimiento ALDI en Barbastro comercializa varios productos que están etiquetados exclusivamente en catalán.La plataforma ha recibido diversas quejas de vecinos de Barbastro que, ante su sorpresa, se han encontrado con productos alimenticios en los que la información de los ingredientes, caducidad, etc. aparecen exclusivamente en catalán, “lo cual es ilegal pues el catalán no es lengua propia de Aragón y la Ley exige que los productos puestos a la venta tienen que estar, como mínimo, etiquetados en la lengua oficial del lugar, en este caso, en español”, afirma la plataforma en una nota. “Si aparte de estar en catalán estuviera en aragonés, a los vecinos que les han hecho llegar sus quejas ya les parecería bien”, añaden.En concreto, Chorche F. y Ana D. denuncian que, tras adquirir un paquete de butifarra envasada al vacío en la sección frigorífica y, tras llegar a su casa, se encontraron con la sorpresa de que el etiquetado estaba solo en catalán. En palabras de Chorche G., “esto es una vergüenza. Estamos pensando en recoger firmas entre los clientes de ALDI y entregarlas en el supermercado para exigir una rectificación o cambiaremos de comercio”.

Ana D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.

Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.

ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.

Respuesta escrita a la Pregunta núm. 651/14, relativa a la constitución de la Academia de la Lengua Aragonesa.

Boletín Oficial de las Cortes de Aragón n°:246 (VIII Legislatura)

L’Heraldo tan anticatanalista com sempre | Lo Finestró.

L’Heraldo d’ahir publicava una gran i estranya notícia —segons aquest diari, és clar— sota el següent titular: “Un filólogo de la UZ defiende que las lenguas del Aragón Oriental son catalàn”. També deien: “El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en el Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos”.

Senyors de l’Heraldo, per què són vostès tan poc objectius i tan tergiversadors? Un filòleg només ho defensa? Quants filòlegs coneixen vostès que demostrin que allò que es parla a la Franja no és català? Qui els ha prohibit d’utilitzar la denominació la Franja? L’Aragó Oriental no és més que una gran inconcreció, perquè a una part d’aquest no es parlà català com tothom sap. El que passa és que els produeix urticària la paraula Franja i més encara la paraula català. El seu anticatanalisme és permanent i irracional en tractar de nodrir la ignorància o la catalanofòbia seculars envers la veina Catalunya i els seus habitants.

No han estat els filòlegs, ni els científics, ni els escriptors, ni la raó, ni el sentit comú, els que han suscitat la polèmica. Aquests, que vostès denominen “algunos sectores” jo els diré qui són: són vostès, el govern, el PP, el PAR —tal vegada encara més que el PP—, els anticatanalistes aragonesos i una gran massa d’ignorància, si més no de “cazurrismo” disfressat de nacionalisme aragonès. No vull oblidar-me de les persones de bona fe que creuen tenir raó, perquè sempre ha estat així, diuen. Tot i que el “sempre” d’ells és de volada curta. Esperem que el temps que camina inexorablement vagi canviant polítics i idees. Ara per ara tinc el sentiment de donar-me cops contra una gran roca. L’esperança: fins i tot les roques mes dures es fan pols atacades pels vents, sol i pluges. La meua temença en forma de pregunta: quan trigaran tants i tants aragonesos en canviar d’idees i comportament amb relació a les llengües pròpies?

Per acabar, fixi-s’hi el lector en la diferència amb els titulars d’El Períódico de Aragón d’avui: “El filólogo Giralt confirma por qué se habla catalán en Aragón. El profesor universitario explica el uso de este idioma en la Franja aragonesa. Considera que la supervivencia de esta lengua propia está garantizada”

El filólogo Javier Giralt defiende que las lenguas de la Franja son catalán – Sociedad – El Periódico de Aragón.

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón.

Universidad de Zaragoza

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón

Se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”.

La Universidad de Zaragoza organiza esta semana dos conferencias, abiertas al público, sobre la diversidad lingüística de Aragón, a iniciativa del Departamento de Psicología y Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo.

Estas conferencias se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón” y se impartirán en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza.

La primera de las conferencias la impartirá este miércoles, 9 de julio, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien desde las 9.00 horas disertará sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Esta conferencia será de acceso libre a todo el público interesado al igual que la programada para el viernes, 11 de julio, a las 18.00 horas, en la que el profesor en la Universidad de Zaragoza y director del curso, Chabier Gimeno, hablará sobre “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

En esta primera edición colaboran profesores de diversas universidades (Zaragoza, Toulouse, Lleida y Barcelona), así como profesionales de reconocido valor, han indicado desde la organización.

S’obvia l’ensenyament del LAPAO | Núvol.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important ampliació de l’ensenyament d’aragonès (article 19). En l’articulat no se li diu “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix amb l’eufemisme “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. Esta ocultació de l’aragonès no és tant un intent d’ocultar la llengua privativa d’Aragó com una forma de negar l’existència del català a la Franja. Cal que el català aparega de manera ben clara amb la seua filiació aragonesa, també cal que es destaque la seua diversitat en “modalitats”, i sobretot, cal que el català no es diga català. Així que per a evitar la seua relació amb els endimoniats, denominen la Franja com “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir la paraula “català”. Crea perplexitat que alguns encara no entenguen l’èxit de les sigles LAPAO i LAPAPYP, més que no pas el “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Però temem que la intenció no és de potenciar l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics enquistats en batalles internes. El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, amb la intenció previsible que això realce el sector menys institucionalizats de l’aragonès, i a la vegada, incremente l’escletxa. Esta intencionalitat era corroborada per Miguel Navarro, diputat del PP nascut a Alcanyís, quan afirmava en el debat sobre la II Llei de Llengües (12/6/2014) que “ese estándard ortográfico viene a suponer un torpedo en la línea de flotación de la política utilizada por CHA de mimar al Consello d’a Fabla Aragonesa”. És previsible que el PP abandone este sector en un temps, amb la intenció que cresca la divisió interna. Amb tot, l’aragonès podrà evitar intel·ligentment esta intenció, i a la vegada a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP per a consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur.

Tot i l’avenç brindat a al LAPAPYP, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum: “en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental”. Veurem en que queda este desplegament, i quina normativa acadèmica es pren com a referent.

Amb tot, multitud de pistes confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa li importa poc. En l’interior del Departament es parla del “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maleïda. Si això no és prou clar, en el mateix debat de Corts María Herrero (PAR) corregia a Dolores Serrat (PP) quan s’havia referit al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès. I en esta nova batalla secessionista del PAR no hi ha res més no-aragonès que el català. En la (presumpta) defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa, si cal, per tal que ningú dubte que si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat és perquè està contraposada a la catalanitat. I aquí resideix la paradoxa d’esta (pressumpta) aragonesitat cavernària: si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. I així ho explicava Ramon Sistac fa poc en un article a La Vanguàrdia: “Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”. Herències de la Corona d’Aragó.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera, i fins i tot el PAR, tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua. En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu que el català no és català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Un país surrealista del qui ni el propi Buñuel estaria orgullós.

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Enzetando l’acotolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín.

 A nueba lai de 2013 priba a l’aragonés de o suyo nombre y a os ziudadans de os suyos dreitos lingüisticos

En a zaguera lechislatura (2007-2011) estió aprebata a Ley 10/2009 de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, cualo desembolique se concretó cuasi unicamén en a costituzión de o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) y as empentas que de o suyo triballo (boluntario) se deriboron, rematando a lechislatura.

O nuebo gubierno, entegrato por PP-PAR, costituyito dimpués de as eslizions de mayo de 2011, presentó un proyeuto de lai en as Cortes, con o informe esfaborable de o CSLA y o Consejo Escolar de Aragón,aprebando-se solo que con os botos de os suyos grupos parlamentarios como Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que niega o nombre de as dos luengas minoritarias (aragonés y catalán) que reconoxe a zenzia romanistica internazional y os organismos internazionals como o Consello de Europa u a UNESCO, nombrando-las con perifrasis estrampitas.

As autuazions a que nos emos referito son fendo y ban a fer un perchudizio irrebersible a ras dos luengas minoritarias d’Aragón, espezialmén a ra más esprotechita y feble: l’aragonés.

A CE de 1978 otó por o modelo territorial en materia lingüistica y replega en o suyo Preámbulo como uno de os prenzipios alazetals de l’ordinamiento costituzional a proteuzión de toz os españols y pueblos d’España “en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones”.

Ye d’espezial importanzia albertir que a nuestra Costituzión en l’articlo 3 se refiere a especial respeto y protección o que debe meter-se en relazión con l’art. 9.2 CE seguntes o cual “corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas [y] remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud”. Y o cabo 3 de l’art. 3 CE compromete a os poders publicos en una autibidá de creyazión de condizions que faigan posible a bida de o que se proteche, a consonante con o que disposa l’art. 9.2.

Agora bien, semos cosziens de que a reconoxedura ofizial d’una luenga en un Estatuto autonomico no comporta nezesariamen a cofizialidá stricto sensu, ya que bi ha una escala de a “ofizialidá”, que corresponde establir a o lechislador autonomico en funzión d’as diferens reyalidaz sobre as que esté operando, o que embolica a esistenzia d’un “suelo” y empacha l’aprebazión de regulazions que escluigan cualsiquier manifestazión d’ofizialidá y que declaren dreitos chenericos que no aigan correspondenzia con obligazions d’os poders publicos.

Si bien o dreito a ro emplego d’as luengas no fegura espresamén replegato entre os dreitos d’o Tetulo I CE, no por ixo queda difuera d’ellos ya que, d’un costato, o Preámbulo contiene un prenzipio entrepitatibo alazetal que desiche “proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones” y, d’atro, dito dreito se concretareba en o conchunto de dreitos umanos lingüisticos u, si se quiere, en o conchunto d’esprisions lingüisticas que conleban os dreitos umanos u dreitos fundamentals.

A tal efeuto, cal remerar que l’art. 10.2 establexe que “las normas relativas a los derechos fundamentales […] se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”. En o nuestro causo ye antimás d’aplicazión l’art. 6 de o Estatuto de Autonomía d’Aragón que estatueze que “los derechos y deberes fundamentales de los aragoneses son los establecidos en la Constitución, los incluidos en la Declaración Universal de Derechos Humanos y en los demás instrumentos internacionales de protección de los mismos suscritos o ratificados por España, así como los establecidos en el ámbito de la Comunidad Autónoma por el presente Estatuto” y que “…ninguna de sus disposiciones puede ser desarrollada, aplicada o interpretada de forma que reduzca o limite los derechos fundamentales reconocidos por la Constitución y por los tratados y convenios internacionales ratificados por España.”

Por ixo, debemos fer menzión a o feito de que o Congreso de los Diputados aprebó con solo dos astenzions, a ratificazión de a Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, que estió publicata en o BOE o 15 de setiembre de 2001, con o que pasó a fer parti de o dreito interno. A dita Carta Europeya s’adibió a Declaración que fa España, que quedó redautata de a siguien traza.

“España declara que, a los efectos previstos en los citados artículos se entienden por lenguas regionales o minoritarias, las lenguas reconocidas como oficiales en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades Autónomas del País Vasco, Cataluña, Illes Balears, Galicia, Valenciana y Navarra.

Asimismo, España declara, a los mismos efectos, que también se entienden por lenguas regionales o minoritarias las que los Estatutos de Autonomía protegen y amparan en los territorios donde tradicionalmente se hablan.”

Cal remerar, antimás, que dita Carta ye tamién un parametro de costitucionalidá pues en tal sendito s’ha prenunziato reiteratamén o Tribunal Constitucional en relazión a ra Carta Europea de la Autonomía Local.

D’atro costato bi ye una obligazión espresa de tirar cualsiquier descriminazión negatiba y l’autorizazión ta implementar midas de descriminazión positiba (art. 7.2), promober a toleranzia como ochetibo de a educación y a suya estimulazión en os meyos de comunicazión sozial (art. 7.3), asinas como a parar cuenta de as nezesidaz de os grupos que empleguen istas luengas y a creyazión d’organos asesors (art. 7.4).

Por si bi ese bella duda, y a espensas d’o que dezisen os respeutibos Estatutos y as lais que os desembolicaran, a Declarazión d’España establexe que a ras luengas no ofizials se les aplicarán todas as desposizions de a Parti III de a Carta que puedan razonablemén aplicar-sen a o consonante con os ochetibos y prenzipios de l’articlo 7 a que emos feito referenzia.

A iste respeuto bi ha que fer menzión de que en o zaguer informe de o Comité d’espiertos de o Consello d’Europa (aprebato con calendata 12 de setiembre de 2012) en o suyo paragrafo 118 diz: “En virtud de la información recibida sobre la existencia de un proyecto para modificar la Ley de Lenguas en Aragón, el Comité de Expertos compele a las autoridades a, al menos, mantener el nivel actual legal de protección para el aragonés y el catalán.”

Tornando ta zaga a bista, beyemos que en cumplimiento de o disposato en l’articlo 7 de a Ley Orgánica 5/2007, de 20 de abril, de reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón (EAA), s’aprebó a “Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón”, que lebaba a cabo una regulazión nobedosa respeuto a o resto d’as lais relatibas a ras luengas españolas diferens d’o castellano. Asinas no reconoxeba una radita oficialidá de l’aragonés y o catalán, pero reconoxeba ofizialmén y formal as dos luengas.

Esenos estato, por ixo, debán d’una situgazión de cofizialidá parzial (reconoximiento ofizial pero no cofizialidá stricto sensu). Dito d’atra traza, a denominazión de l’aragonés y d’o catalán como “lenguas propias originales e históricas” suposarba una cofizialidá sui generis en os territorios u redoladas d’emplego predominán que se determinen.

A Lai regulaba o emplego, proteuzión y promozión de as luenguas propias d’Aragón. En cuanto a “l’emplego” ye platero, ha d’estar ixe que relazione a o fablán difuera de a demba pribata, ye dizir, en a demba publica, en a soziedá en o sendito más amplo y en as suyas relazions con l’alministrazión espezialmén.

O termino “proteuzión” aparixe en l’artíclo 3.3 CE. Ebidenmén, se traduze en un deber de os poders publicos que ba dillá de as simples midas culturals, que desixe una pulitica lingüistica autiba. De todas trazas, a proteuzión ye bellacosa más que a simpla conserbazión, que puede comportar una esclerotizazión de as luengas.

Asinas ye, os conzeutos de proteuzión y promozión aparixen tamién en o Preámbulo de a Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias.

En dito Preámbulo se diz:

“… la protección y la promoción de las lenguas regionales o minoritarias en los diferentes países y regiones de Europa representan una contribución importante a la construcción de una Europa basada en los principios de la democracia y de la diversidad cultural, en el marco de la soberanía nacional y la integridad territorial.”

A promozión debe suposar o fomento de o suyo emplego en as más dibersas dembas, pero l’articlo 7 de o EAA ba mesmo dillá. En o suyo alpartato 2 establexe que la lai promoberá a recuperazión, ye dizir que as autibidaz de proteuzión y promozión deben aber como ochetibo, entre atros, o de recuperar l’aragonés y o catalán en as sus respeutibas redoladas.

Pero a Lai 10/2009 apenas estió desembolicata y se zircunduzió por a de 2013 que ye una mala copia de aquella en a que se han retallato beluns de os dreitos y guaranzias que a mesma establexeba y que ha incluyito o termino “modalidades lingüísticas”, benise u no pas a o causo.

En cheneral se puede dizir que o que han feito os partitos que sustienen a o gubierno ye empachar a denominazión de catalán ta ra luenga charrata en a zona oriental d’Aragón, fendo un estricallo a l’atra lengua, l’aragonés, que se troba en una situgazión encara más precaria que íste.

Por ixo, nos bastará con fer un repaso sobre bellas d’as prenzipals esferenzias que trobamos entre ambas lais ta fer-nos una ideya de a esferra churidico-lingüistica perpetrata:

• 1. Se tira cualsiquier referenzia a l’aragonés y a o catalán soztituyindo-se por “lenguas y sus modalidades lingüísticas“.
• 2. Se soztituye “se garantizará” por “se favorecerá” u “se promoverá“.
• 3. Desaparixe o dreito a o suyo emplego por as alministrazions publicas.
• 4. Desaparixe o reconoximiento de o dreito a la tutela alministratiba e chudizial.
• 5. Desaparixen as redoladas de uso misto y de transizión rezeuzión.
• 6. Desaparixe o CSLA.
• 7. Desaparixen as dos academias e se establixe una sola ta tot.
• 8. Desaparixe l’aduya a o desembolique de as industrias audiobisuals.
• 9. Desaparixe a prebisión de dotar-se de presonal ta organizar u amparar autibidaz culturals.
• 10. Desaparixe a promozión y finanziazión de serbizios de traduzión e de rechira terminolochica ta mantener e desembolicar en cada luenga propia una terminolochía teunica apropiata.
• 11. Desaparixe a promozión de o suyo conoximiento difuera de as redoladas d’emplego tradizional.
• 12. Desaparixe a pribazión de prauticas que empachen emplegar-las en autibidaz economicas u sozials.
• 13. Desaparixe a prescrizión de que a suya amostranza se faga como materia entegradera de o curriculo.
• 14. Desaparixe l’amostranza de a istoria y a cultura de que son esprisión istas luenguas.
• 15. Desaparixe o fomento de o suyo conoximiento en a Unibersidá, a espezializazión de o profesorato y a incorporazión efeutiba de as especialidaz de Filolochía aragonesa y catalana.
• 16. Se tiran as prebisions sobre os prozedimientos, meyos y comunicazions con os alministratos en as suyas luenguas, y a obligazión de contestar en a propia luenga que teneban as Cortes de Aragón y El Justicia de Aragón, y de autuar en as mesmas as entidaz locals.
• 17. Se tira a retulazión unica en luengua propia y se camia por “podrá ser, además de la castellana, la tradicionalmente usada en el territorio“.
• 18. Se prebeye una ordinazión espezifica ta denominar cada luenga y bariedá que incluyirá partezipazión ziudadana y de as entidaz locals.
• 19. Se tira a menzión “suficientes” en a prebisión de que o gubierno i meterá partitas presupuestarias ta meter en marcha a Lai.
• 20. Se tira a partezipazión de a Unibersidá de Zaragoza en o desembolique de a Lai.
• 21. Disparixen toz os plazos ta aplicar as midas que establexe a Lai, salbo os referitos a l’Academia.
• 22. En zagueras, igual como en l’anterior Lai, ista no ha memoria economica, una cosa muito creticata por o PP-PAR cuan se metioron en contra de a Lai 10/2009.

Finalmén nos referiremos a ra escuentradizión que bi ha entre l’art. 7.2.a) que alude en plural a ras normas referitas a ro emplego correuto de as luengas y modalidaz lingüisticas propias e o 8, cuan se refiere a os causos en que as istituzions publicas empleguen as luengas e modalidaz lingüisticas propias deberán seguir a norma lingüistica establita por a Academia Aragonesa de la Lengua, o faiga en singular. ¿Pensaba o lechislador unificar as luengas (d’astí dar-lis o mesmo nombre de “lengua aragonesa”) y tamién as grafías? De feito una de as primeras azions de o gubierno estió fusionar en uno solo os dos premios literarios más prestichiosos (uno ta l’aragonés – Arnal Cavero– y atro ta o catalán –Guillem Nicolau–), con o resultato de que en as dos edizions de iste formato se’n ye declarato desierto.

O desembolique (escaso) d’ista lai,que ye estata recurrita en inconstitucionalidá, ye afeutando espezialmen a l’aragonés, ya que o catalán contina con o mesmo ran que teneba en o sistema educatibo. Sin dembargo ta l’aragonés se’n ye diseñando un prozeso perberso (atendendo a ra boluntariedá) en o que, en no implantar-se en l’amostranza infantil (en do los alunnos o trafegan en benefizio de o castellano), aparixe por primera begada en a primaria como asinatura otatiba y ebaluable, ye dizir, en competenzia con atras luengas (franzés, anglés, alemán…) pero sin l’orizón (que sí han as atras) d’estar útil ta ra bida sozial, o cualo puede lebar a que, si no ye eslechita por un lumero sufizién d’alunos, finalmén siga tirada de o sistema educativo (Boletín Oficial de Aragón núm. 119, de 20/06/2014). Con ixo l’alministrazión podrá argumentar que ha cumplito os suyos debers y l’ochetibo de l’acotolamiento se abrá conseguito. A ixo bi ha que adibir o trestallamiento que se ye produzindo mesmo en a selezión de o profesorato, que refuerza o sendito localista fren a l’unidá de a luengua, y a ozión por “pribatizar” l’Academia en fabor d’una asoziazión de rezién creyazión (2006) que ye fidel a os postulatos de o gubierno, enfrontinata a ras asoziazions más antigas (naxitas en os años 70 d’o pasato sieglo).

 

José Ignacio López Susín

Lizenziato en dreito, presidén de a Fundazión Gaspar Torrente