Skip to content

Archive

Category: LAPAO

Origen: Juan Moneva i Puyol va admetre que a la Franja es parla català | Lo Finestró

moneva

Al bloc de José Bada, PeNsadillas ciudadanas, es pot trobar un interessant comentari sobre un text, extret de les memòries de Juan Moneva, jurista, escriptor i fervorós amant d’Aragó (1871-1951). A l’esmentat text Juan Moneva reconeix com a català la llegua de Nonasp i Favara, i per deducció la resta de la Franja. Moneva es penedeix de la injustícia d’haver practicat l’anticatalanisme en la seua joventut, i per sobre de tot el de la seua avia.

Veieu la traducció al català del text del blog de José Bada:

“El text reproduït és de Juan Moneva i Puyol [el de la imatge de capcelera]. Està tret de les seues MEMÒRIES, obra pòstuma de l’autor, prologada per J. Valenzuela La Rosa i impresa als tallers d’”El Noticiero” sota la direcció d’Eduardo Berdejo Casañal. Ha arribat a les meues mans de la biblioteca personal de qui va ser alcalde de Saragossa i amic seu —de Juan Moneva— doctor en Dret i novel·lista, Rafael Pamplona Escudero, a través del seu nét —el de Rafael— i amic meu Pepe Artero a qui vaig conèixer fa anys en el Seminari d’Investigació per a la Pau. Quan ho vam fundar i en el qual seguim, jubilats tots dos, de les armes un i de la militància al CSLA l’altre després del LAPAO.
La meua última “guerra civil” aragonesa ha estat la defensa de la meua llengua, que és la catalana, i que és una de les nostres d’Aragó. Abans, mal informat, considerava enemic a Moneva. Avui m’assabento, en llegir el C. XXXIII de les seues MEMÒRIES, que la que era “rabiosament anticatalanista” era la seua àvia materna Catalina de l’Era —així sense H, és clar— que era d’Alcolea de Cinca —que no del Çinca— i que el seu —l’anticatalanisme de Joan Moneva— va ser un pecat de joventut del que es fa perdonar. Ho celebro. Que la pau segueix amb vosaltres!”

Foto de Juan Moneva                                               Juan Moneva

Echenique garantiza el habla de las lenguas propias en Aragón – Aragón – El Periódico de Aragón

 

El candidato de Podemos al Gobierno de Aragón, Pablo Echenique, ha asegurado hoy que su partido garantizará el derecho de todas las personas a “que hablen la lengua que quiera cada uno, cuando quiera y donde quiera”.

Así lo ha señalado a los medios preguntado por si mantienen su intención de implantar de forma obligatoria el catalán en la franja aragonesa, a lo que ha respondido que es una propuesta que se planteó en la “Plaza Podemos”, que no está aprobada por la Dirección ni incluida en el programa porque todavía no está elaborado.

Según Echenique, las lenguas propias son patrimonio de cada una de las Comunidades autónomas y en el caso de Aragón ocupa un “vergonzoso último puesto”, a “años luz” de Asturias, que ocupa el penúltimo puesto, dado que invierte “80 veces más”, 1,52 euros frente a los 2 céntimos de Aragón.

“La política del Gobierno de Aragón ha sido abandonar a los hablantes de las lenguas propias” ha denunciado Echenique quien ha asegurado que eso no lo van a hacer ellos pero “tampoco utilizarlo para generar animadversión” entre la ciudadanía.

El candidato de Podemos cree que “no tendría sentido” implantar la oficialidad del aragonés en todo el territorio porque el porcentaje de hablantes no es homogéneo, ya que hay zonas donde es elevado y en otras donde no se habla.

Echenique ha comparecido ante los medios para criticar las últimas adjudicaciones de contratos y decisiones del Gobierno que preside Luisa Fernanda Rudi, a quien ha acusado de mantener un comportamiento “irresponsable”.

Según el líder de Podemos en Aragón, Rudi “está firmando contratos millonarios con empresas amigas del PP” que además “hipotecan” la actuación del futuro Ejecutivo.

Así, se ha referido a los 33 millones del contrato con la Televisión Pública o los 40 para extender la banda ancha por el territorio, dos servicios que considera necesarios pero que se aprueban sin contar con el Gobierno que salga elegido tras las próximas elecciones.

También ha criticado el “rescate” a la Feria de Muestras con once millones de euros “cuando hay millones de euros de facturas sin pagar” o la autorización de impartir Magisterio en la universidad privada “socavando las posibilidades de la pública”.

“Mientras hay 100.000 parados y 80.000 familias en riesgo de pobreza y exclusión, la única Comunidad que va a recortar en Sanidad y Educación no ve problemas en desembolsar 80 millones para satisfacer intereses de los amigos del poder”, ha denunciado Echenique.

Decisiones que, a su juicio, están motivadas porque Rudi “sabe que se acaba un ciclo político” y está aprovechando los últimos momentos para “pagar favores” y “garantizarse una jubilación dorada en algún Consejo de Administración”.

“Si no es corrupción se parece mucho” porque “no es de recibo utilizar las instituciones como si fuera un cortijo privado” ha concluido.

Podemos garantizará el habla de las lenguas propias “a quien y como quiera”

Agencias. Zaragoza | Actualizada 25/04/2015 a las 21:26     47 Comentarios

“La política del Gobierno de Aragón ha sido abandonar a los hablantes de las lenguas propias”, ha denunciado Echenique.

Pablo EcheniquePablo Echenique José Miguel Marco

    El candidato de Podemos al Gobierno de Aragón, Pablo Echenique, ha asegurado este sábado que su partido garantizará el derecho de todas las personas a “que hablen la lengua que quiera cada uno, cuando quiera y donde quiera”.

    Así lo ha señalado a los medios preguntado por si mantienen su intención de implantar de forma obligatoria el catalán en el Aragón oriental, a lo que ha respondido que es una propuesta que se planteó en la ‘Plaza Podemos’, que no está aprobada por la Dirección ni incluida en el programa porque todavía no está elaborado.

    Según Echenique, las lenguas propias son patrimonio de cada una de las Comunidades autónomas y en el caso de Aragón ocupa un “vergonzoso último puesto”, a “años luz” de Asturias, que ocupa el penúltimo puesto, dado que invierte “80 veces más”, 1,52 euros frente a los 2 céntimos de Aragón.

    “La política del Gobierno de Aragón ha sido abandonar a los hablantes de las lenguas propias”, ha denunciado Echenique quien ha asegurado que eso no lo van a hacer ellos pero “tampoco utilizarlo para generar animadversión” entre la ciudadanía.

    El candidato de Podemos cree que “no tendría sentido” implantar la oficialidad del aragonés en todo el territorio porque el porcentaje de hablantes no es homogéneo, ya que hay zonas donde es elevado y en otras donde no se habla.

    Lo LAPAO va ser aprovat pels vots de PP i PAR, però qui va reforçar la línia secessionista possiblement va ser el PAR. Tenie i té bons llaços en l’extremisme de la FACAO i busque diferenciar-se del PP en un discurs regional-involucionista. A finals dels anys 90 s’hi va diferenciar defensant lo català i l’aragonès. Lo canvi de discurs és curiós, però encara ho és més veure com a pesar de la seua obcecació anticalanista actual, quan aterren al Matarranya despleguen discursos filocatalanista. Ja vaig explicar el cas de María Herrero, que a pesar de defensar públicament que al Matarranya no es parle català, en les campanyes fa ganyotes dient que mos entén perquè va estudiar a Lleida (!). Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau!

    Ara és el torn del  senador i cap de llista del PAR a Alcanyís el 2011, José María Fuster, qui es presenta de cunero en segona posició a la candidatura de Vall-de-roures. Us enganxo la literalitat de la notícia a La Comarca:

    El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán».

    Què representa si “entens català” quan fa 2 anys lo teu partit ha aprovat una Llei amb l’objectiu de negar que a la Franja es parle català? En lo seu imaginari, és tant coherent com dir “no tindré problemes lingüístics al Matarranya perquè entenc lo swahili”.

    Per sort, en lo panorama de polítiques lingüística favorables al català i l’aragonès se sumen, a les ja habituals, la de Podemos.

    Origen: En eleccions, lo PAR entén català i s’oblide del LAPAO | Xarxes socials i llengües

    Los partidos presentan cuneros para arañar votos en localidades pequeñas

    • Escrito por  L. CASTEL / B. SEVERINO / M. QUÍLEZ

    La llegada de las elecciones municipales también supone una «lucha» interna de los partidos para lograr el máximo número posible de candidaturas locales y, por ende, conseguir sumar votos para comarcas y diputaciones.

    Es entonces cuando surgen los llamados cuneros, personas que encabezan o forman parte de candidaturas de localidades que no son las suyas para así que su partido tenga representación. Los partidos emplean para ello a diputados, militantes históricos, simpatizantes e incluso a familiares.
    En el PP, la diputada en Cortes y ex concejal alcañizana Yolanda Vallés cambia el puesto número 1 a la alcaldía de Aguaviva que ostentó la pasada legislatura por el de La Portellada, donde va sola en la lista. «En los pueblos pequeños con listas abiertas en que no logramos candidato ofrecemos a los vecinos la posibilidad de votar al partido», afirma. Su compañero en las Cortes y también ex edil de Alcañiz Miguel Navarro, continúa en la lista por Valdeltormo. En 2011 pocos votos le separaron de la alcaldía y ahora se presenta en tercer lugar porque «se lo pidieron». En La Ginebrosa destaca la presencia del alcañizano Miguel Nassif como único candidato del PP al igual que Mª Dolores Serrano en Ráfales.
    En el PSOE, el vicepresidente de la Comarca del Bajo Aragón y portavoz socialista en el Ayuntamiento de Alcañiz, presenta como cabezas de lista a su mujer y a su hijo, al igual que ya hizo en la legislatura pasada. José Manuel Ponz Alfranca es el único candidato del partido en Los Olmos al igual que Mª Pilar Alfranca Vallés en Seno. «Es una práctica habitual en todos los partidos para poder presentar listas en municipios en los que no se conforma candidatura», explica Ponz.
    El PAR también cuenta con cuneros. El senador y cabeza de lista del PAR en Alcañiz en los comicios de 2011, José María Fuster, es el segundo en la candidatura de su partido en Valderrobres. El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán». «Tras la renovación de la lista en Alcañiz decidí ayudar a los compañeros de Valderrobres reforzando su candidatura con mi experiencia». Respecto al resto de localidades, destaca la presencia de Andrés Abad, actual edil del PAR en Alcañiz que se presenta como único candidato de este partido a la alcaldía de Belmonte de San José. En Torrecilla de Alcañiz el único nombre en el PAR es el del alcañizano José Ollés.
    En CHA también destaca por ejemplo el jefe de prensa del Ayuntamiento de Alcañiz, José Puché, que aunque vive en Beceite es el tercero en la lista de Valjunquera como independiente. Fuentes del partido reconocen que en algunos casos se coloca a personas de fuera para «completar». El cabeza de lista, Jesús Alberto Puchol, reside en Valderrobres aunque su padre es de Valjunquera.
    Asimismo, en Gargallo (listas abiertas) las candidaturas de PP y PSOE están representadas por personas sin vínculos con la localidad a la espera de poder completar las candidaturas.

    Font: Los partidos presentan cuneros para arañar votos en localidades pequeñas

    El govern d’Aragó exclou el català del currículum escolar a secundària i batxillerat – VilaWeb.

    Matarranya perdrien l’opció d’aprendre la llengua materna del territori

    Men?ame

    El govern d’Aragó ha deixat fora la llengua catalana del currículum escolar per als ensenyaments de secundària i batxillerat. En l’esborrany del document no apareix ni el currículum referent al català ni a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’ (lapao), malgrat que hi consta la ‘llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca’, tal com denominen l’aragonès. Tampoc deixa clar com s’han d’organitzar els instituts de secundària per incloure les dues sessions setmanals de ‘llengua pròpia’ que preveu el text. L’associació Clarió denuncia que, davant la impossibilitat d’oferir l’assignatura en horari de matí, tots els alumnes de l’IES Matarranya perdrien l’opció d’aprendre la llengua materna del territori.

    Davant aquest fet, l’associació de pares Clarió ha elaborat nou al·legacions al text. Per una banda, exigeix que es clarifiqui com s’ha d’organitzar l’optativitat dins els centres, i per altra, per reclamar que en el currículum de les Llengües Pròpies d’Aragó es tractin amb igualtat de condicions les dues llengües, català i aragonès, i que els professors de català tinguin finalment una programació a la qual es puguin remetre.

    L’entitat assegura que si s’aprova el currículum tal com preveu l’esborrany del document, ‘l’IES Matarranya no veu la manera de poder oferir l’assignatura en horari de matí i tots els alumnes de la comarca perdrien l’opció d’aprendre la llengua materna del territori’.

    Ni Lapao ni català, el govern d’Aragó deixa fora de joc la llengua catalana a la Franja – Racó Català.

    El govern d’Aragó no l’ha inclòs al currículum d’ESO i batxillerat per al pròxim curs

    El govern d’Aragó ha presentat el currículum d’ensenyaments secundaris i batxillerat i no hi inclou el català. No és que l’anomeni Lapao o Llengua oriental, sinó que directament l’ha suprimit.

    El currículum d’ESO inclou, al bloc de llengües, l’assignatura de Llengües pròpies d’Aragó, que s’imparteix des de primer fins a quart de l’ensenyament obligatori. En aquesta assignatura, però, el govern d’Aragó només es parla de l’Aragonès, anomenant-lo Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca (LAPAYP), però no es fa esment del català o, tal com l’anomenen, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). Pel que fa al currículum de Batxillerat, al bloc de llengües no hi inclou cap assignatura amb llengües pròpies sinó que tot són assignatures de llengua castellana i llengües estrangeres.
    L’Associació de mares i pares del Matarranya en defensa del català, Clarió, ha elaborat nou al·legacions al text en dues direccions. Per una banda perquè “es clarifique com s’ha d’organitzar l’optativitat dins el centres” i per l’altra, per tal que al currículum de les Llengües Pròpies d’Aragó “es tracten amb igualdat de condicions les dues llengües i els professors de català tinguen finalment una programació a la qual es puguen remetre”.
    Des de Clarió alerten que si s’aprova el currículum tal i com l’ha presentat el govern d’Aragó, l’IES Matarranya no podrà ofertar l’assignatura en horari de matí i “tots els alumnes de la comarca perdrien l’opció d’aprendre la llengua materna del territori”.

    ​CHA acusa a PP y PAR de dejar morir de inanición a las lenguas de Aragón.

    El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró.

    El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar

    El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.

    La llei aragonesa contra les llengües pròpies (p. 36)
    El 2012 es va tramitar una iniciativa legislativa especialment lesiva per a l’estatus jurídic de la llengua catalana a la franja catalanoparlant d’Aragó, que suscitarà intensos conflictes polítics i socials: el Projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Aquest projecte legislatiu impulsat pel nou govern autonòmic del Partit Popular presidit per Luisa Fernanda Rudi i que acabarà aprovant el maig de 2013 no conté ni una sola referència explícita a la llengua catalana i li canvia la denominació per l’expressió eufemística i acientífica “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma” (LAPAO), amb què articula una involució radical en el reconeixement i la defensa de la comunitat lingüística catalana d’aquest territori. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va efectuar una declaració institucional de rebuig a la iniciativa i en defensa del reconeixement dels catalanoparlants d’Aragó. En el debat de política general del Parlament de Catalunya de setembre de 2013 també es va aprovar una resolució per la qual s’insta el Govern català a “demanar al Govern d’Aragó que empri criteris científics a l’hora de reglamentar la política lingüística i que, per tant, respecti i utilitzi la denominació científica internacional de la llengua parlada a la Franja, el català, com a riquesa patrimonial cultural que cal protegir i fomentar compartida amb Catalunya, València, Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer, el Carxe i Andorra”.
    Paràgraf 2.
    Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades respecte a la utilització d’una llengua regional o minoritària l’objectiu de les quals sigui descoratjar-ne o posar-ne en perill el manteniment o el desenvolupament. L’adopció de mesures especials a favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants de les llengües esmentades i la resta de la població i orientades a tenir en compte llurs situacions peculiars, no es considerarà un acte de discriminació amb els parlants de les llengües més esteses.

     

    Pàgina 43

    Data 1-11-2012
    Lloc: durant un acte de campanya electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit dels Socialistes de Catalunya), a Lleida
    Autor: Marcelino Iglesias, expresident de la Comunitat d’Aragó, catalanoparlant (va néixer a la Franja)
    Descripció: va dir, en relació amb la proposta del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas sobre el dret a decidir de Catalunya, que, l'”enfrontament entre Alemanya i França el segle XX a causa de l”hipernacionalismo’ ha provocat més de cent milions de morts”. Iglesias també va al·ludir a les quatre “guerres civils” que ha sofert Catalunya: les tres guerres carlistes i la guerra civil de 1936.

     

    Pàgina 44

    Data desembre 2009
    Autor: César Vidal, periodista que ha treballat en programes de tertúlia a Telecinco i Antena 3 o en diaris com La Razón
    Descripció: Va comparar el nacionalisme català amb el règim nazi, quan va dir: “Així com el nacionalsocialisme de Hitler aspirava a annexionar-se territoris en el III Reich, el nacionalisme català pretén incloure regions com Aragó”.

    Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

    franja1 franja10 franja11 franja3 franja4 franja5 franja6 franja7 franja8 franja9

    El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, de Joaquim Montclús, editat per l’Institut d’Estudis Catalans.
    L’acte comptarà amb la presència de Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i hi intervindran Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC, i Joaquim Montclús, autor del llibre.
    Dimarts 24 de març, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

    Mas tradueix el monòleg al LAPAO.

    Per evitar problemes, el president Mas (Bruno Oro) decideix traudir el seu monòleg del català al LAPAO, amb l’ajuda de Duran i Lleida (Xavi Serrano).

    La impulsora del LAPAO es reivindica «catalana, aragonesa i espanyola» | ElRipollès.info.

    La ripollesa María Dolores Serrat va ser la responsable de desprotegir el català a la Franja

    J.Palmer/EP | Actualitzat el 03/03/2015 a les 10:20h
    La consellera aragonesa Dolores Serrat, en companyia de María de los Llanos de Luna Foto: Europa Press

    La consellera aragonesa de Cultura, la ripollesa Dolores Serrat, impulsora de la Llei de llengües que va convertir el català en la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, més coneguda per l’acrònim LAPAO, va voler reivindicar la seva catalanitat aquest dilluns a Barcelona, en el marc de l’acte de presentació del projecte cultural Corona de Aragón. Historia y Arte.

    Acompanyada de la delegada espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, Serrat va visitar el palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó per donar a conèixer aquesta iniciativa de “diàleg entre territoris”, tot recordant que va néixer a Ripoll, fet pel que se sent “orgullosa de ser catalana, aragonesa i espanyola”, tot assegurant que “no és incompatible” mantenir aquesta triple identitat, fins i tot malgrat ser responsable d’una llei pensada per fer desaparèixer tot rastre legal del català a Aragó.

    Serrat, que va disculpar l’absència de la presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, “a causa de les dificultats que viu Aragó per les inundacions” provocades pel creixement del riu Ebre, va defensat que el projecte Corona de Aragón. Historia y Arte neix amb una “voluntat integradora per sobre de partidismes, personalismes i àmbits territorials” i va assegurar sentir-se emocionada per presentar el projecte cultural a la seva terra natal.

    La invenció del LAPAO li va valdre, a banda de crítiques d’estaments polítics i acadèmics, el rebuig per part de ple de l’Ajuntament de Ripoll.

    El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.

    La Lapao va néixer a Ripoll

    Per sort encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius

    No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.

    Social Widgets powered by AB-WebLog.com.