VilaWeb.cat

Els tres primers dirigents del PP i presidents de govern que han caigut després dels resultats electorals del 24 de maig són precisaments els tres que han estat més bel·ligerants amb la llengua: José Ramón Bauzá a les Illes, Alberto Fabra al País Valencià i Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó. Cap d’ells continuarà governant ni encapçalant el partit. Avui ens volem fixar en la Franja de Ponent i en com els resultats de les eleccions als municipis i al parlament aragonès poden ser una porta al canvi de model lingüístic, dos anys després de la polèmica llei que nega el nom a les llengües catalana i aragonesa.

Els resultats a l’Aragó fan pensar en un previsible nou govern tripartit, conformat per PSOE (18) Podem (14) i Chunta Aragonesista (2). Junts sumen els 34 escons en què se situa la majoria absoluta i als quals no arriba la suma de PP, Ciutadans i PAR. Què faran PSOE, Podem i CHA per la llengua?

Què diuen els partits sobre el català?

La CHA són els únics que defensen l’oficialitat del català i de l’aragonès, però amb dos escons el seu pes serà força limitat al nou govern. Segons que portaven al programa electoral, els nacionalistes aragonesos tenen intenció de suspendre la llei de llengües del 2013 i aprovar-ne una de nova que porti cap a la cooficialitat i la normalització de l’ús de l’aragonès i el català. A més, també volen que es constitueixin les Acadèmies de l’aragonès i del català i que s’apliquin mecanismes de promoció de l’ús social de les llengües pròpies de l’Aragó.

El PSOE és el més ambigu. En el seu programa no diu res de la llei que converteix el català en LAPAO i l’aragonès en LAPAPIP i es limita a dir que els centres educatius situats en zones d0ús predominant de les llengües pròpies oferiran l’ensenyament en aquestes llengües.

Al costat del PSOE, i amb tan sols quatre escons menys, Podem entraria al govern defensant una ‘quasioficialitat’ de les llengües pròpies i apostant per la derogació de la llei de llengües. D’acord amb el programa electoral dels de Pablo Echenique, volen anar cap a la plena normalització a partir d’un acord social i polític i redactar una nova llei de llengües en què es reconeguin la denominació i la unitat lingüística de les llengües pròpies. També volen obrir un procés ciutadà per a establir la cooficialitat de les llengües en les seves zones d’ús.

De fet, el partit més clar sobre la situació de la llengua és Esquerra Unida, que ha aconseguit tan sols un diputat i que no queda clar si entrarà al govern o no. Són els qui defensen que les llengües pròpies gaudeixin del rang de cooficials i tinguin garantida la presència en els mitjans de comunicació públics.

Més enllà de la llei, què?

Vista aquesta radiografia, sembla força probable que el nou govern aragonès acabi derogant la polèmica llei de llengües. És això suficient? El sociòleg del Matarranya Natxo Sorolla diu a VilaWeb que tombar la llei i tornar a obrir un debat parlamentari propiciarà que es continuï confictivitzant la qüestió de la llengua: ‘Moltes de les coses que calen són de base, no necessiten cap llei ni oficialitat sinó actuacions concretes i de mínims, algunes tan senzilles com facilitar la incorporació del català a l’institut. Canviant la llei o posant un supletori allà on diu ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’ no n’hi haurà prou. Allà on cal treballar és en una altra banda, és en l’ensenyament i la incorporació de la llengua com a part important del currículum educatiu.’

Justament aquesta setmana una trentena de pares i mares de l’IES Matarranya de Vall-de-roures han sortit al carrer per exigir que es garanteixi l’ensenyament del català als alumnes d’ESO. Molts governs municipals de la Franja de Ponent també han canviat de color i passaran a ser governats per l’esquerra. Això pot propiciar una atenció més especial per la llengua, si bé Sorolla diu que a nivell municipal el català està més normalitzat i els partits no n’han fet cap bandera. Per això considera: ‘El més important és que es prenguin decisions sobre ensenyament, perquè els resultats sociolingüístics apunten a canvis greus en la població més jove; els canvis han de vindre del govern aragonès.’

Més enllà de la derogació de la llei de llengües de Luisa Fernanda Rudi, sembla clar que caldrà que el nou govern aragonès tingui la voluntat de fer valer, promoure i protegir les llengües pròpies. ‘Més que lleis, calen polítiques efectives. Per moltes lleis que es desenvolupen, si això després no té una conseqüència a nivell educatiu ens quedem com sempre. Això no resoldrà el gran problema que tenim sobre l’inici de la substitució lingüística. Per tant, serà a partir de la voluntat política que s’aconseguirà’.

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya | Comarques Nord

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya

L’associació de mares i pares pel català Clarió ha convocat per al pròxim dimecres una concentració simpàtica pel futur de l’ensenyament de l’assignatura de català al IES Matarranya. Així ho ha anunciat l’associació, integrada per diferents mares i pares dels municipis del Matarranya, que ha cridat als diferents veïns del territori amb sensibilitat per la seua llengua a participar-hi. Clarió ha convocat esta mobilització per a reclamar una solució digna per l’ensenyament del català al centre, i durant l’acte entregarà un sac de paraules boniques a l’equip directiu de l’institut. Serà a les 13.30 hores, quan es fa l’última hora de classe.

En declaracions a Ràdio Matarranya, Pepa Nogués va concretar que “volem fer visible l’aprenentatge de la llengua del territori i que no acabem el curs sense tindre una solució bona per als estudiants”. Iniciativa oberta a tota la comarca. “Serà una concentració on volem que hi haja representació de pares, associacions culturals, polítics i sobretot dels estudiants. Al director del IES Matarranya li entregarem un sac de paraules boniques que hem anat recopilant per tots els pobles, simbolitzant que eixa és la nostra llengua, el nostre patrimoni, la nostra cultura. Que ens ho cuiden i que l’ensenyament de la llengua es segueixo difonent dins de les aules”.

Pel que fa a la formació de català dins de les aules, Nogués va recordar que el dimarts previ a Comicis Municipals van tindre una trobada amb l’inspector de zona, qui els va garantir que hi havia 3 solucions possibles per al català al centre. “La primera solució és fer català per la tarde, en detriment de l’alumnat, i no ho podem fer. La segona solució és fer una setena hora de matí que és molt complicat per motius geogràfics. La tercera solució es fer-ho dins del nou currículum”. Després de parlar amb professors i pares, inspecció donaria autorització per impartir l’assignatura “en la franja horària de lenguas propias de Aragón”. Fins aquí, tot bé.

. Una solució abans de final de curs

Tot pareixia resolt. Però no. A la setmana següent, “inspecció va dir que firmaria, però que abans ho ha de demanar direcció. Parlem en direcció i ens va dir que firmarà, però prèviament els ha de donar autorització inspecció. Ha passat la setmana. Tots ens diuen que tenen bona voluntat, que el problema es resoldrà. Però ens fa por que acabe el curs sense cap solució”. Nogués va recordar que “enguany tenim els xiquets de 1er de ESO que no han pogut fer l’assignatura de català com s’havien matriculat perquè amb el curs començat els van obligar a canviar, fent una hora de català i una hora de francès”. Una solució “salomònica que volia acontentar tots, però que ha perjudicat els alumnes”.

D’aquí esta concentració simpàtica, amb la qual “volem desencallar el tema i que entre tots el puguem solucionar”. Pel que fa a l’ensenyament de català a secundària amb la LOMCE, només el IES Matarranya no ho té resolt. Nogués va apuntar que “cada u ha buscat la millor solució. Cadascú impartirà l’assignatura de forma diferent”. Però el IES Matarranya no té desenvolupat projecte lingüístic, que “no entenem perquè aquí no ha estat possible”. En este context, Nogués va recalcar que “això no és un problema que té el Govern d’Aragó amb el català, sinó que a Vall-de-roures no hem trobat una solució”. Però no s’ha pogut o no s’ha volgut? Des de Clarió diuen que “no ho sabem”

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz | Noticias de educación en Heraldo.es

Idiomas

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz

La alta demanda para estudiar en Cataluña ha conseguido que se den clases de un nivel superior.

Escuela Oficial de Idiomas J. Blasco

El departamento de Educación, Cultura y Deporte comenzó hace dos años a ofertar enseñanzas para conseguir el título de C1 (siguiente paso después del B2) en las Escuelas Oficiales de Idiomas (EOI) de Aragón. Esta experiencia, que se inició en el curso 2013-2014 como “prueba” en cinco escuelas, se ha implantado con fuerza en casi todos los centros aragoneses. Ejemplo de ello es que ya no solo se imparten clases de este nivel de inglés, francés y alemán -lenguas con mayor demanda-, sino que este año han decidido ofertar el título de C1 de catalán.

Desde este curso académico el nivel de C1 de catalán se impartirá en la EOI de de Alcañíz. De este modo, según señalan desde la DGA, se pretende cubrir las necesidades de los estudiantes aragoneses que cada año deciden matricularse en este idioma. De hecho, en el último curso había unos 300 alumnos apuntados.

Esta decisión se toma en una de las EOI con mayores conexiones laborales y académicas con Cataluña. Según destaca Javier García, responsable de Educación de CSIF-Aragón, “cada vez es más común buscar ofertas laborales en Cataluña, en las cuales te suelen pedir conocimientos de catalán”. De hecho, si se mira en internet no es extraño encontrar trabajos en los que se exija un C1 o un B2 de este idioma, aunque también existen otros en los que solo se requiere tener un conocimiento básico.

Además, desde que en 2014 la Generalitat de Cataluña reguló la clasificación por niveles del catalán igualándola a otras lenguas como el inglés o el francés, se puede ver cómo en las oposiciones se remarca cuál es el nivel requerido. Por ejemplo, para ser bombero en Barcelona es necesario tener un B2. “Con la falta de oposiciones que hay en estos momentos muchos deciden presentarse en varias comunidades, por lo tanto, es normal que se incremente la demanda de este idioma para tener más opciones”, recalca.

El estudio en universidades de Cataluña es otra de las razones por las que los aragoneses deciden aprender catalán. En estos momentos no suele ser obligatorio tener un conocimiento determinado de esta lengua, aunque la mayoría de las clases se imparten en catalán. Sin embargo, esta situación puede cambiar. Con la aplicación de la LOMCE, la Generalitat se han planteado que los futuros alumnos de Magisterio tengan que obtener como mínimo un 4 en el examen de esta lengua.

Apuesta por mejorar los conocimientos lingüísticos

Las grandes novedades de este año se centran en la oportunidad de obtener el título de C1 de catalán en Alcañiz y de alemán en la EOI de Teruel. Esto ha provocado que el número de plazas dedicadas al nivel C1 haya vuelto a ascender, aunque en menor medida de lo que lo hicieron el año anterior, cuando se duplicaron. Según los datos facilitados por el departamento de Educación, Cultura y Deporte, el próximo año habrá 660 plazas de esta categoría.

El resto de las EOI que permiten estudiar hasta el nivel más avanzado mantienen la oferta del año anterior. Tanto la número 1 de Zaragoza como la de Huesca continúan dando clases avanzadas de alemán, francés e inglés. La Lázaro Carreter en Zaragoza y la de Utebo imparten cursos de francés e inglés, mientras que en Calatayud solo se dan clases de C1 del idioma ‘rey’: el inglés.

La prescripción, en septiembre

Los alumnos que deseen estudiar este curso en Alcañiz tendrán que preinscribirse como estudiantes de nuevo ingreso entre el 1 y el 11 de septiembre y deberán haber obtenido el B2 en una de las EOI en las que se imparte. Esta dinámica también la deberán seguir aquellos que quieran cursar el nivel C1 del resto de idiomas.

Les majories sorgides del 24-M auguren canvis en matèria lingüística a les Balears, el País Valencià i la Franja

Origen: Bones noves a la catalanofonia?

Aragó. La majoria absoluta se situa en els 34 escons, als quals el PP no arriba ni amb la suma de Ciutadans i el PAR (32). En canvi, un possible tripartit de PSOE + Podem + Chunta Aragonesista sí que hi arribaria. Tot i això, no podem esperar grans moviments sobre la consideració del català i l’aragonès a la regió, tret que confiem en la capacitat decisòria dels dos escons de la Chunta, l’únic partit que aposta obertament per la cooficialitat de les dues llengües. Pel que fa a Podem, tot indica que en coses de llengües naveguen bastant (hi tenen algun lingüista, entre la colla de politòlegs?), perquè proposen un règim de “quasioficialitat” sense que quedi clar què vol dir això, alhora que aspiren a la normalització lingüística però preveuen que l’ensenyament del català sigui només optatiu. Tenen però el detall de proposar canvis en la llei de llengües i prometen restituir la designació de català i aragonès en lloc dels infausts lapao i lapapip. Compte però amb el PSOE, que no diu res de canviar la llei i es limita a promoure que els centres escolars ofereixin les “lenguas propias”, sense dir si això serà curricularment obligatori.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

És temporada de campanya electoral a l’Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *

Antecedents:

Primer de tot hem d’observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d’una trentena d’ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l’assignatura de “català” a l’ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s’obria amb aquest fet, l’estancament de la situació és evident i l’estatus de la llengua roman fora de l’oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l’educació es troba en entredit.

La politizació de la denominació i l’ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l’anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del “Chapurriau”), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l’ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de “Ponent” substituint-la per l’aragonesa d’ “Oriental”, afavorint l’estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d’Aragó. El naixement d’entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió

creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d’un espanyolisme militant molt evident

.

En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.

El 1999 s’aprova amb gairebé quòrum a l’hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s’oficialitze i  que es considere l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó, i que així deurà constar a l’Estatut d’autonomia (l’Estatut del 2007 parla de “modalitats lingüístiques”).

El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una “Llei de llengües” que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l’oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d’Aragó).

El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de “l’agoserada” Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l’aragonès com a “Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo”( LAPAPYP) i al català com a “LAPAO”(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).

En l’any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s’ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).

Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:

El Partit Popular d’Aragó és un dels principals causants de l’actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència  al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l’antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.

El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com “Chapurriau” o “aragonès oriental”, fou l’impulsor d’entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme “d’aragonès oriental”, de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme “català” només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l’Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l’Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L’excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.

El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l’aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d’acabar legislatura i d’un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l’avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s’ha  fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.

La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol “presentar una nova llei d’obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització  de l’ús de l’aragonès i el català en la vida econòmica i social”. Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l’Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l’aragonès.

Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l’aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d’altres propostes que demostren el compromís d’IU respecte la pluriculturalitat de l’Aragó.

De Ciudadanos, en ple procés d’expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant “l’imperialisme català”. El seu rebuig al català de la Franja és evident.

 PODEMOS ARAGÓN es mou dins l’ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l’Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l’aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l’aposta d’igualtat lingüística.

Per ampliar informació:

Replega de referencias a as luengas propias de Aragón en os programas electorals 

Proposta lingüística de l’IEBC i resposta dels partits del Baix Cinca

Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla

*Fa 4 anys dues formacions  catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.

El cas del català a la Franja | Griselda Oliver i Alabau

La situació del català a la Franja és un cas complex dins del panorama lingüístic del territori catalanoparlant, ja que, encara que la llengua gaudeix d’una certa vitalitat a la zona, des del punt de vista legislatiu està completament desprotegida perquè mai ha estat reconeguda de manera oficial. I això ho constata el “VII Informe sobre la situació de la llengua catalana” (2014), que apunta que la nova Llei de Llengües d’Aragó (3/2013) “resulta especialment lesiva pel reconeixement i l’estatus normatiu de la llengua catalana a la Franja” (2014: 59).

Aquesta nova llei, que derogava l’anterior Llei de Llengües (10/2009), la qual, al seu torn, sí que regulava l’ús, la protecció i la promoció de l’aragonès i el català com a llengües pròpies de la regió, “evita en tot moment donar nom a les llengües que es parlen a l’Aragó i parla sempre de «lenguas y modalidades propias de Aragón»” (2014: 111), si bé es compromet a garantir l’ús, la protecció i la promoció d’aquestes “modalitats”. A més, preveu la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, òrgan que té competències per “establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent” (2014: 69).

Així, a banda de deixar el català en una situació d’involució sense precedents en el reconeixement de la llengua des del punt de vista jurídic, ha repercutit de manera negativa en l’ensenyament de la llengua a la zona. Durant l’inici del curs del 2014 es va voler prohibir l’assignatura de llengua catalana, que ja era optativa, a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Tanmateix, davant de la mobilització dels pares i dels alumnes, el departament d’Ensenyament va acordar que els alumnes fessin una hora de català i una altra de francès, tal com constata l’“InformeCAT”, publicat per la Plataforma per la Llengua.

Tot i aquests atacs, la llengua a la Franja continua gaudint de certa vitalitat, tal com demostren els últims resultats sociolingüístics del Cens del 2011 a l’Aragó, segons els quals un 10% de la població de la comunitat declara entendre el català i l’aragonès, mentre que a la Franja el percentatge varia significativament: un 53,9% sap parlar català, i un 19,4% són parlants d’aragonès. Tal com denuncia, doncs, Joaquim Torrent en el seu article “Més sobre la Franja, encara”, “aquest territori continua tenint la més alta proporció d’habitants catalanoparlants del nostre domini lingüístic  —toquem fusta!— i és alhora Aragó l’única comunitat autònoma de l’Estat que no ha reconegut plenament i d’una manera efectiva i explícita els drets lingüístics de tots els seus habitants”.

Aquesta vitalitat, doncs, es veu estroncada per la gestió d’un govern que ha maldat per esborrar qualsevol denominació que impliqui el terme català a la legislació aragonesa. Aquests atacs explícits contra aquesta denominació contrasten amb l’última intervenció pública de la consellera Dolores Serrat, com recull Natxo Sorolla a “La consellera del LAPAO parla català a la Franja”: “Segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc., al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre”. Es tracta, en paraules de Sorolla, d’un nou cas de “postureo LAPAO”.

Lenguas Propias de Aragón

Introducción

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés

Origen: La consellera del LAPAO parla català a la Franja | Xarxes socials i llengües

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.

Aragón / POLÍTICA

La Chunta quiere que el catalán sea lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza

ROBERTO PÉREZ / ZARAGOZA

Día 14/05/2015 – 18.32h

Pretende promocionar su uso en Aragón y que haya emisiones en catalán en la televisión autonómica, a lo que también apunta Podemos

José Luis Soro y Juan Martín, candidatos de CHA al Gobierno aragonés y a la Alcaldía de Zaragoza

Los nacionalistas de Chunta Aragonesista (CHA) quieren que el catalán sea, en la práctica, lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza. Por ejemplo, estableciendo el derecho de cualquier ciudadano a dirigirse al Consistorio de la capital aragonesa en catalán, tanto verbalmente como por escrito, en cualquiera de los procedimientos administrativos que tramite ante los servicios municipales. Así consta en el programa electoral de CHA al Ayuntamiento de Zaragoza, cuyo cabeza de lista es Juan Martín.

La Chunta defiende la tesis de que el catalán es una de las «lenguas propias» en Aragón, algo que no reconoce la vigente Ley de Lenguas de esta Comunidad. En ella, las lenguas tradicionales de las comarcas orientales de Aragón —las que limitan con Cataluña— no se denominan catalán sino modalidades propias del Aragón Oriental. De esa forma se reconocen legislativamente las peculiaridades diferenciales de estas hablas.

Sin embargo, CHA —y hasta ahora también el PSOE e IU— quiere que la Ley de Lenguas se modifique para designar al catalán como «lengua propia» y promover su cooficialidad en la región junto con el aragonés —modalidades propias de los valles del Pirineo—. Y hasta tanto eso llegara —o aunque no se modificara la ley regional— quiere que catalán y aragonés sean, en la práctica, lenguas cooficiales en el Ayuntamiento de Zaragoza.

Para ello, aboga por poner en marcha en la capital aragonesa un «plan de normalización lingüística» para, entre otras cosas, «socializar» el conocimiento y uso del catalán. También quiere que en el Ayuntamiento los formularios y textos administrativos estén disponibles en «versiones bilingües».

Estas propuestas concretas del programa de CHA para el Ayuntamiento de Zaragoza van en línea con su programa electoral marco autonómico –la candidatura de Chunta al Gobierno aragonés la lidera José Luis Soro–. En este programa autonómico, este partido nacionalista propugna poner en marcha en Aragón planes de «normalización» para promocionar el uso y conocimiento del catalán entre los aragoneses.

De forma general, apuesta por «establecer mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón», que para Chunta son el catalán y las modalidades de los valles pirenaicos. Asimismo, defiende que la radiotelevisión autonómica aragonesa incluya emisiones en catalán e incluso fomentar campañas –se supone que incentivadas desde la Administración regional– para que también en los medios de comuniación privados «se incluyan con normalidad espacios en aragonés y catalán».

Podemos también apunta a que la radiotelevisión pública aragonesa incluya emisiones en catalán, aunque finalmente ha suavizado la propuesta inicial que se había planteado en el seno de este partido y ha optado finalmente por una medida ambigüedad al referirse a este asunto en su programa electoral definitivo para Aragón. En él, el partido que encabeza en esta región Pablo Echenique defiende que «la Administración ha de velar por que los hablantes de aragonés y catalán de Aragón puedan disfrutar de sus derechos lingüísticos». Y, para ello, entre otras medidas propone «un plan de promoción y difusión» del aragonés y del catalán «que incluya, además del fomento y la sensibilización, el cumplimiento de las funciones de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV) y de otros medios respecto a las lenguas propias».

Origen: Dignificar el català a la Franja, una assignatura pendent | LaColumna.cat

“La llengua només perviurà si s’estima. Ací rau la qüestió. Els fills de les zones catalanoparlants d’Aragó mantindran i transmetran el seu llegat històric a les generacions futures si fan ús social de la llengua”

-Josep Anton Chauvell, escriptor

“No té cap sentit plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies”. No, no són paraules d’un dirigent del PP. Són declaracions dePablo Echenique, candidat aragonès de Podemos i una de les principals figures crítiques del partit a nivell espanyol. Amb aquests mots, el brillant científic involucrat en el món de la política tancava la porta a un hipotètic avenç significatiu del reconeixement del català a la Franja que molts atribuïen a un futur govern podemita.Lluny queda, doncs, l’optimisme desfermat per la proposta ciutadana de cooficialitat, rebutjada de manera palmària per la direcció del partit. Sembla ser que ni tan sols estan disposats a respectar-ne la terminologia correcta: “Entenc que hi hagi gent que anomeni el català i l’aragonès d’una altra manera, i em sembla molt bé”, tot i remarcar que ell n’empra les denominacions corresponents.

Aquest és un exemple més de la polèmica i els recels que aixeca l’existència de la parla catalana a les comarques orientals de l’Aragó. Més enllà de la legislació que finalment apliqui Podemos si mai arriba a governar, és obvi que es tracta d’un afer espinós. I això bo i tenint en compte que a la Franja de Ponent el debat al voltant de la llengua no ha adquirit mai el to que ha adoptat al País Valencià –l’anomenada “Batalla de València”, amb episodis de violència inclosos–, on el blaverisme i la negació de la unitat de la llengua de la qual féu bandera van obtenir quotes gens menyspreables de suport social. Sí que cal assenyalar, però, precedents de tensió relacionats amb la implantació de classes de català a les escoles de la Franja en horari lectiu, que va tenir lloc als anys vuitanta. Les mostres de rebuig a l’ensenyament de la llengua tenien un clar epicentre: Fraga. A la capital del Baix Cinca, uns quants pares del col·legi Sant Josep de Calassanç es va organitzar contra aquestes classes tot comptant amb l’inestimable suport del Partido Aragonés Regionalista. En un documental de l’època realitzat per TV3, el portaveu del PAR José María Mur feia gala del secessionisme lingüístic més desacomplexat en denunciar que “en ensenyar el català s’oblidarà el fragatí i el tamarità, que sí que formen part de la identitat regional aragonesa”.

Darrerament, l’enfrontament polític arran d’aquesta qüestió ha revifat amb força de la mà del PP aragonès i el despropòsit de la Llei de Llengües, que descriu el català com a LAPAO (LenguaAragonesa Propia del Área Oriental) i l’aragonès com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica). Un veritable insult als filòlegs, a la comunitat educativa i al conjunt dels catalanoparlants i aragonòfons. Si bé en força poblacions de la Franja és marginal,l’ultraespanyolisme disfressat de folklorisme i regionalisme ha aprofitat l’avinentesa per incrementar la seva presència a la zona mitjançant el repartiment de pamflets, manifestacions, declaracions incendiàries, interrupcions dels plens municipals… Hi tenen especial experiència els membres de la plataforma No Hablamos Catalán, una versió franjatina de baixa estofa del blaver GAV (Grup d’Acció Valencianista). Integrada per diversos grupuscles com ara la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) o l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, miren de pertorbar i afeblir la vida cultural, política i social de les comarques aragoneses catalanoparlants. No es pot negar que en alguns sectors de la societat franjatina aquestes accions hagin tingut certa influència.

Ara bé, cal destacar que no manquen pas els qui dia a dia, treballant des de la vida cultural, associativa i política, s’oposen a aquest intent de genocidi cultural. En aquest sentit, és de justícia fer esment dels integrants de la Iniciativa Cultural de la Franja, que coordina la tasca en defensa de la llengua de l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació de Consells Locals de la Franja i el Centre d’Estudis Ribagorçans. La seva feinada mereix un reconeixement per part de tots els qui sabem que els enemics de la cultura  no s’aturaran amb el català de la Franja, el del País Valencià i el de les Illes, com assenyalà l’alcalde del Campell Josep Anton Chauvell. Tinguem ben present, doncs, que a l’oest del curs de la Clamor Amarga, la frontera que separa Catalunya i l’Aragó, hi ha gent plantant cara a diari, en unes condicions no sempre fàcils, per dignificar la nostra llengua. Llengua en què el gran escriptor Jesús Moncada, natural de Mequinensa, va escriure la cèlebre novel·laCamí de sirga.

Uno de los momentos más esperpénticos de la legislatura fue cuando el PP y el PAR derogaron la Ley de Lenguas aprobada en la legislatura pasada para suprimir cualquier reconocimiento al catalán de Aragón, lengua hablada por más de 100.000 habitantes de la comunidad. La nueva ley, que no se ha desarrollado y deja en mala situación al aragonés y al catalán, solo hablaba de lenguas aragonesas propias del Aragón oriental, lo que en determinados sectores se bautizó con el acrónimo de lapao. Esto originó situaciones ridículas para negar el catalán, en contra de la opinión de la comunidad académica.

Europa responsabiliza al Estado español de vulnerar los derechos del aragonés y catalán – Puyalón de Cuchas

Nota de premsa de Esfendemos as Luengas

https://vimeo.com/126850347

P.Echenique (Podemos) nega a Aragó el bilingüisme i el dret a la cooficialidat de les seves llengües pròpies (aragonès i català)

En unes declaracions davant de periodistes de Madrid, P. Echenique va nomenar com només una “proposta ciutadana que no havia estat aprovada per la direcció” als punts del programa de Podemos Aragón on suposadament es recolzava l’estatus de cooficialitat de l’aragonès i el català.

Tot i que la Unesco ha avisat freqüentment de la situació d’una de les llengües d’Europa amb més perill d’extinció a l’aragonès i del retrocés del català a Aragó, P. Echenique explica que “no té cap sentit que es plantegi una cooficialitat a l’Aragó”.

“Esfendemos as luengas” entén que les declaracions de P. Echenique pateixen una gran manca de visió històrica sobre la situació d’aquestes llengües minoritàries pròpies a Aragó i que la cooficialitat és tot un símbol legal a què no es pot renunciar. Per acabar, el nomenament de les llengües pròpies d’Aragó pel seu nom científic, “aragonès” i “català”, no hi hauria de ser cap motiu de vergonya ni dubte per cap aragonès.
—

—

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Echenique (Podem): ‘La cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit’ – VilaWeb