Javier Lambán redactará un Plan Estratégico de la Cultura en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Materia lingüística

Preguntado sobre la Ley de Lenguas en vigor, Lambán ha señalado que se ha creado una dirección general de Política Lingüística para que el “fenómeno lingüístico en Aragón se produzca en los términos que debe”. A este respecto, ha calificado de “despropósito” que llevó a Aragón a hacer “el ridículo en toda España” la modificación de la Ley de Lenguas anterior y la denominación mediante siglas de fenómenos lingüísticos acreditados y verificados por lingüistas que se precien.
Por ello, ha incidido en que hay que “llamar a las cosas por su nombre” y en que al fenómeno lingüístico “hay que darle la importancia que tiene, en su justa medida”, y sin llegar a exageraciones ni excesos o planteamientos de cooficialidad que “no tienen ningún sentido”, pero tampoco infravalorar la importancia que tiene el plurilingüismo en Aragón, porque es “un error”.

Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent

Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

LAPAO: una decisió política

Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.

Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).

Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.

Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.

El paper dels mitjans

Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).

Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.

El català estàndard

El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.

S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO

El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.

Origen: ELMUNDO

Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Asociaciones piden que el catalán sea opcional y voluntaria – Diario de Teruel

Miembros de Vox Zaragoza, encabezados por su presidenta, Ana Urcelay, y representantes de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), de la Asociación Lengua Común (ALCA) y la Plataforma No Hablamos Catalán, se reunieron el pasado 17 de julio para compartir temas de interés común.

Sobre la mesa quedó patente la “preocupación” compartida “por las modificaciones legislativas que puedan producirse y que, como en la época de Marcelino Iglesias, traten de extender el catalán en territorio aragonés e imponer su enseñanza en las zonas orientales de nuestro territorio”, asegura la formación política en una nota de prensa. A su vez, las asociaciones coincidieron en que “la enseñanza del catalán debería ser optativa respetando la voluntariedad”, apuntaron.

Origen: Més del 80% de la població de la Franja i les Balears sap parlar català – VilaWeb

Més del 80% de la població de la Franja i les Illes Balears sap parlar català, així ho conclouen els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) que s’està fent als territoris de parla catalana amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística. A la Franja, l’estudi s’ha fet en col·laboració amb el Campus Iberus i destaca que un 94,1% de la ciutadania entén el català i que un 74,7% el sap llegir. Amb tot, la competència escrita és molt més baixa i se situa en 41,2%. Una xifra molt més baixa que a les Balears, on se situa en el 60%. A Andorra l’ús del català ha incrementat tant en l’àmbit laboral com familiar.

Els resultats dels estudis de l’ús del català en els territoris de parla catalana s’han fet públics aquest divendres, coincidint amb la tercera jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada pel Departament de Cultura. A la trobada hi han participat prop de 250 experts sobre el català que pretén analitzar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística.

Segons un comunicat del Departament de Cultura, el Govern d’Andorra ha portat a terme l’enquesta ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ que conclou que en aquest territori el català se situa en un escenari més favorable que en anys anteriors per una combinació de factors: els canvis en la composició sociodemogràfica i l’escolarització en català dels fills de persones immigrants no catalanoparlants. També destaca un augment de l’ús del català en l’àmbit familiar i en les comunicacions entre membres de la família. Així mateix, els usos lingüístics en l’entorn laboral mostren també un canvi significatiu respecte dels resultats obtinguts en aquest mateix apartat en l’estudi del 2009.

Franja

Pel que fa a la Franja, l’estudi ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme ‘català’ per referir-se a l’idioma.

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”

* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).

Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.

A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.

Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).

Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0

El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)

Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)

Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)

Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)

Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)

Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)

Rosa Bercero (University of Oxford)

Ánchel Reyes (Sociólogo)

Més informació: Chabier Gimeno

Facebook

Marc Nadal: “Mi intención era colársela, desenmascarar una farsa”

Acumula dos premios literarios en balear, ‘baleá’ según los organizadores, y uno en ‘lapao’.

 CATALINA GAYÀ

Jueves, 18 de junio del 2015

DANNY CAMINAL

-¿Se siente políglota?

-Siempre me ha gustado aprender idiomas, He estudiado inglés, italiano, sé un poco de gallego, así que un poco políglota podría ser, pero no por saber mallorquín o lapao. Me gusta aprender idiomas y conocer los dialectos y sus particularidades.

-Pero ha ganado hasta tres premios literarios, dos en lengua baleá y uno en lapao, la variedad lingüística de Aragón oriental defendida por la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO.

-En el caso del balear adapté un texto que había escrito en catalán a las formas que proponía la Acadèmi de sa Llengo Baléà. Se inspiran en unas gramáticas y unos diccionarios que salieron en el siglo XIX, pero lo del baleà es un invento.

-Espere, espere. ¿Cómo empieza todo?

-Un día hablando con dos amigos mallorquines me dijeron indignados: «Ahora han hecho una academia de la lengua balear». Me conecté y vi que habían fundado un premio literario y me presenté. Envié un cuento de dos páginas llamado Sa bala d’Aquil·les.

-Y los organizadores de los Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà (así lo escriben) le dieron un premio de novela.

-Tenían las categorías de cuento y de rondalla. Me dijeron que lo mío era una novela corta porque no había animales mitológicos.

-Es el nuevo Monterroso de los gonellistas, que, entre otras particularidades, defienden que el dialecto mallorquín no es catalán.

-[Cita a Monterroso] Cuando se despertó, el dinosaurio todavía estaba ahí. Me dijeron que nadie se había presentado, así que me daban el premio. Me lo enviaron al despacho de la universidad. Pensaron que era un estudiante mallorquín que vivía en Barcelona.

-Era finales del 2012.

-Sí, y en el 2013 me dan el segundo premio de poesía en balear con Grassis, una parodia.

-Y sigue acumulando premios.

-En el 2013 envié un cuento a la FACAO. Defienden que lo que se habla en la Franja no es catalán, sino aragonés oriental. Y gano otro premio con el cuento Que ningú no mos faigue callá.

-Explíqueme la trama.

-Es un niño que lo pasa muy, muy mal en la escuela porque tiene un profesor pancatalanista. Les dije que era de Tarragona y que mis abuelos eran de Tamarit de Llitera. Gané un tercer premio y me invitaron a la entrega. Fui y, la verdad, fue un poco surrealista. Estábamos yo, una amiga, tres premiados y los organizadores.

-Y es ahí cuando se enteran en Mallorca y en la Franja de que usted es catalán. ¿Cómo se lo toman?

-Los de Mallorca, la verdad, se lo tomaron deportivamente y hasta me agradecieron la publicidad. Dijeron que ellos me habían adaptado la novela. En Aragón se lo tomaron muy mal.

-¿Con qué intención lo hace?

-La verdad, no tenía malicia. Es una forma más o menos elegante de colársela, de desenmascarar una farsa. O bien que tengan que reconocer que soy un políglota.

-Y mientras gana premios literarios está acabando una tesis doctoral en Física.

-Estudié Física e hice el doctorado en Química. En mi tesis estudio la aplicación de diferentes métodos teóricos a proteínas fluorescentes o fotoactivas. Ahora ya soy doctor.

-¿Y ahora?

-Este verano daré clases de inglés.

-¿Ve cómo es políglota?

-[Ríe] Los idiomas siempre me han gustado: este año he estudiado árabe. Pero catalán, valenciano, mallorquín… no he tenido que estudiarlos mucho.

NOVA COMANDA DE SAMARRETES “Sóc del Matarranya i parlo catalá”. Termini fins al 15 de juliol de 2015.
NOTA—-Si heu demanat samarretes anteriorment, aquestes comandes no seran vàlids. Solament es tindran en compte els comentaris d’aquesta imatge.—- — a Matarranya.

Laura Sánchez García. Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP (2013-14)

Capítol del llibre Asedios políticos a las lenguas desde los medios