El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.

Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.

La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.

La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.

La supressió del Premi Nicolau

El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’

S’acaba el projecte Jesús Moncada

La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.

«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.

Puyalón de Cuchas demana la dimissió de Maria José Ferrando com a coordinadora coordinador de la ponència de la llei de llengües

Les declaracions i actuacions de la diputada del PP María José Ferrando només demostren la incapacitat cultural i de coneixement d’una persona que no pot liderar cap ponència de lleis de llengües de cap lloc del món . Una ponència tendenciosa i políticament recolzada per PAR i la plataforma “No parlem català”. Plataforma aquesta en la qual participen elements extremistes, aquests sí de dubtosa legitimitat democràtica, ara que reclamen aquesta paraula des dels sectors de la dreta espanyolista, només per haver guanyat amb majoria unes eleccions més que influyenciadas per la situació econòmica per ells creada.

Des Puyalón de Cuchas es vol denunciar que precisament per les pressions d’aquests sectors quan eren àmplia minoria, no es va poder desenvolupar una llei digna de llengües ni cap ponència durant 30 anys de democràcia. Una democràcia fictícia que deixa sense dret d’expressió i comunicació a mils de aragoneses / os. I sense el dret d’ensenyament en la seva llengua, fonament de qualsevol democràcia. Tot això ni després de signar el dictamen de la comissió especial de política lingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra. Ningú que menyspreï d’aquesta manera el patrimoni d’Aragó, la cultura i la ciència pot liderar cap fòrum de debat sobre aquests assumptes. La desparación de la denominació històrica de les dues llengües d’Aragó continuarà arrossegant qualsevol iniciativa des dels sectors d’ultradreta espanyolista.

L’ús de dades falses i populistes com l’ús del “pinganillo” a les Corts, la contractació de més funcionaris o de butlletins traduïts en aragonès i català, només són demanades àmpliament esteses per la espanyolisme en fòrums europeus o internacionals. On la incapacitat o arrogància d’aquests polítics els impedeix seguir cap lectura, conversa o xerrada en anglès. Tal com Ana Botella ha demostrat en la seva última presentació de Madrid davant del COI. Unes dades comunament manipulats en fòrums internacionals per un entamado administratiu organitzat al voltant del “Institut Cervantes”, amb un pressupost, aquest sí, que ens trauria en un moment tots els problemes de finançar a Aragó per a l’ensenyament, sanitat o lleis socials com la de dependència.

Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero | Mas de Bringuè.

Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero

+Cultura. Aragón Comunidad Cultural » +Cultura denuncia el tratamiento de la realidad lingüística aragonesa en los Premios Literarios del Gobierno de Aragón..

Repercusión en medios:

Ver Heraldo edición online

Ver El Periódico  edición online

Ver La Franja  edición online

Ver eAragon edición online

Ver Ronda de Somontano  edición online

La demagogia de la portaveu del PP | Lo finestró del Gràcia.

La senyora de la foto, María José Ferrando, portaveu del grup parlamentari del PP a les Corts d’Aragó va preguntar el dilluns passat als aragonesos si “estaríen disposats a pagar de la seua butxaca, mitjançant impostos, el que ens costarien les esmenes que PSOE, CHA i IU han presentat al projecte de Llei de Llengües d’Aragó”.

En roda de premsa, Ferrando va indicar que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar.

A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’amplirien de pinganillos les administracions)

El desgavell és tot el que va dir la senyora Ferrando, un insult a la inteligència, i el més gran malbaratament és el pagament del seu sou i dietes, i de tots els polítics que pensem com ella. Per què no pregunta al aragonesos si estan d’acord amb aquests pagaments de sous? El que va dir la portaveu del PP és una fantasia demagògica, altrament dit, és una mentida, pròpia dels que estan en contra de la cultura y de les llengües minoritàries d’Aragó, el català i l’argonès. El seu anticatalanisme no té límits. Davant de tan gran disbarat, no hi cap cap mena de raonament possible, és una pèrdua de temps.

Com anècdota faré esment als 1400 traductors que va dir farien falta, quan el Google fa totes les traduccions gratis i a l’instant.

La CHA i IU abandonaran la ponéncia si el PP no canvia Mª José Ferrando.

Ecos de una charla en ZL | Zaragoza Lingüística.

El pasado lunes 11 de marzo, como sabéis, tuvimos la suerte de contar con el Dr. Javier Giralt, profesor titular del área de Filología Catalana de nuestro Departamento, quien nos habló de los nombres que ha recibido la variedad  hablada en la denominada “franja aragonesa” y nos dio razones  lingüísticas de que se trata de la lengua catalana.

A raíz de esta conferencia, nuestros compañeros de radio unizar le hicieron una entrevista. Podéis escucharla aquí mismo.

Viles i Gents :: Els premis Guillem Nicolau i Maties Pallarés :: February :: 2013.

L’Atzucac / Emma Zafón.

L’Atzucac / Emma Zafón

Viernes, 08 de Marzo de 2013 14:17 Emma Zafón

---

El “pollo” del aragonés oriental

El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.

Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al “aragonés oriental” y a los de Baleares a la “lengua cooficial diferente al castellano”.

El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.

La DGA nega el català i l’aragonès, la Diputació de Lleida promou l’aranès | Lo finestró del Gràcia.

La DGA nega el català i l’aragonès, la Diputació de Lleida promou l’aranès

El govern d’Aragó (PP-PAR) ha convertit en un no res els premis literàris d’Aragó, en retirar-los la dotació económica, i a més, el Guillem Nicolau i Arnal Cavero, en ser fusionants i privats de la llengua en que es convoquen —català i aragonès—, pràcticament han estat esborrats. La parella PP-PAR ha deshonorat la cultura i ambdues llengües pròpies d’Aragó. Tot ben lògic, és el que volien.

L’exemple contrari el trobem a l’Istitut d’Estudis Illerdencs de la Diputació de Lleida quan convoca els Premis IEC 2013 (Xen prèmi del raconte en occitan)

 “La Fondacion Publica Institut d’Estudis Ilerdencs de la Deputacion de Lhèida,  lo Conselh Generau d’Aran e la Cadièra d’Estudis Occitans de l’Universitat de Lhèida lançan la desena edicion del Prèmi del Raconte en Occitan.

Reglament

1.

Per concórrer al Prèmi, los trabalhs devon remplir las condicions seguentas:

a) Èsser inedits e escriches en occitan. Los trabalhs deuràn respectar la normativa establida per Loís Alibèrt dins sa Gramatica Occitana.

b) Aver una longor minimala de 100 paginas e maximala de 200 paginas, al format DIN A4, amb la polissa Times New Roman, còrs 12 e espaci simple. Lo document deu èsser escrich sus una sola fàcia.

c) Aver pas ganhat un autre prèmi, ni esperar tanpauc lo verdicte d’autres prèmis.

2.

S’establís un sol prèmi indivisible de 5000 èuros, somés a las retengudas fiscalas fixadas per la lei.

3.

Pagès Editors SL publicarà e distribuirà l’obratge ganhaire e ne cedirà 15 exemplars a l’autor. Lo contracte d’edicion, signat per l’autor e l’ostal d’edicion, serà en acòrd amb las disposicions legalas en vigor. Per la primièra edicion, los dreches d’autor son ja compreses dins la soma del prèmi…”   Premis IEI 2013

La regulación del bilingüismo en Aragón llega a El Justicia | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

Momento de la entrega del escrito en El Justicia. Foto: Plataforma por la Defensa de la Escuela Pública de Zaragoza

En la mañana de hoy, la Plataforma por la Defensa de la Escuela Pública de Zaragoza ha hecho entrega en el registro de la sede de El Justicia de Aragón de un escrito donde se relata pormenorizadamente los aspectos más polémicos de la Orden que regula la implantación y desarrollo del bilingüismo en los centros educativos de Aragón. En dicho escrito se destaca las repercusiones negativas que dicho modelo va a tener sobre la Escuela Pública frente al trato totalmente considerado hacia los centros privados concertados.

Según el portavoz de la Plataforma, “estas repercusiones están basadas en las restrictivas condiciones que se impone a los centros públicos para acceder por primera vez al programa de bilingüismo, en la dejación de la obligación planificadora de la administración poniendo en riesgo de descoordinación los públicos de primaria y los institutos correspondientes y finalmente en el efecto descompensador al desaparecer el papel de apoyo a los centros con compromiso socioeducativo, centros que mayoritariamente son públicos”.

El portavoz ha manifestado que “con esta medida se esta ahondando en una brecha educativa entre la educación pública y la privada concertada, en un camino tendente a la subsidiariedad de la Escuela Pública que ya se inició con el trato discriminatoria de los presupuestos de 2013, que proseguirá con los conciertos educativos en función de la demanda y se cerrara con las disposiciones que ya recoge la LOMCE”.

“Es toda una estrategia tendente a debilitar la enseñanza pública como estructura básica de una sociedad comprometida con la equidad y la justicia social. La sociedad debe reaccionar lo antes posible” ha concluido. Por eso la Plataforma ha pedido la intervención de El Justicia.

Próxima actividad: marzo de 2013 | Zaragoza Lingüística.

El próximo 11 de marzo, lunes, a las 18:00h, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, el profesor Dr. Javier Giralt Latorre, compañero del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, nos presentará la conferencia:

“Llamar a las cosas por su nombre: ¿catalán o aragonés oriental?”

A nadie le resulta ajena la polémica que suscita sociopolíticamente el reconocimiento del catalán en tierras aragonesas, en la Franja de Aragón, y más aún la denominación de la “lengua y las modalidades lingüísticas” de dicho territorio (por ser fieles a la nomenclatura utilizada en el Estatuto de Autonomía de Aragón). En esta charla se repasarán los nombres que se han dado a la lengua que se habla en la Franja, partiendo de los apelativos aplicados por los propios hablantes, pasando después a los utilizados en la legislación aragonesa, para llegar, en fin, a la etiqueta de aragonés oriental, la que está ganando terreno últimamente entre algunos sectores.  El propósito es ofrecer datos suficientes para ratificar que en la Franja se habla catalán y no otra cosa.

Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita.

Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català – VilaWeb.

El govern aragonès ha anul·lat vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja. És una altra envestida al català, marginat pel PP amb la nova llei de llengües. Són les vint-i-nou subscripcions que arribaven a les escoles de la Franja, de manera que s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori.

De fet, Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital.

El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explica Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA. Però l’entitat és ben conscient de les agressions i el menyspreu del govern aragonès al català de la Franja.

Badet, a més, es manifesta molt crítica amb les institucions de Catalunya: ‘La revista està condemnada, i els qui haurien de donar-hi suport no en donen.’ Destaca que no han rebut mai cap suport del govern català ‘ni de cap d’aquests que enarboren la bandera i s’omplen la boca parlant de nosaltres’.

Ara les entitats editores de Temps de Franja es reuniran i decidiran si continuen publicant-la o no, tenint en compte la manca total de suport institucional.