Skip to content

Archive

Category: Vadillo

Nació Digital: Galimaties esperpèntic.

Galimaties esperpèntic

Aragó és a punt d’aprovar la llei que convertirà el català i l’aragonès en ‘lapao’ i ‘lapapyp’

El català és reivindicat com a llengua pròpia en diversos espais públics a la Franja de Ponent Foto: ACN

L’ofensiva contra la llengua catalana que duu a terme l’Estat espanyol en diversos fronts -a Catalunya, amb els atacs al model lingüístic, a les Illes Balears amb l’espanyolització dels topònims, al País Valencià practicant el secessionisme lingüístic i arreu amb una actitud tolerant amb la catalanofòbia- troba el seu punt més delirant a l’Aragó, on ben aviat el català i l’aragonès, llengües reconegudes com a tals per l’actual ordenament jurídic encara que no oficials, passaran a convertir-se en el lapao i el lapapyp, respectivament.

Aquest galimaties inintel·ligible correspon als acrònims de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ en referència al català, i ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ pel que fa a l’aragonès i són els que vol imposar la Diputación General de Aragón -el govern aragonès- un cop les Corts d’Aragó -el parlament- aprovin els canvis en la llei de llengües.

Divendres passat, el parlament va rebutjar les esmenes en contra del projecte de llei que vol imposar aquestes denominacions que arraconen el català a una simple varietat de l’aragonès, en aquest cas, un aragonès oriental que no avala cap lingüista ni filòleg. Les esmenes, presentades per Chunta Aragonesista (CHA), IU i PSOE han estat rebutjades pels partits que donen suport a l’executiu de Luisa Fernanda Rudi, PP i Partido Aragonés (PAR), deixant el camí lliure a la ratificació de ‘Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón’.

“Enèrgica oposició” de la Plataforma per la llengua

La Plataforma per la Llengua ha manifestat la seva “enèrgica oposició” a la imposició d’una nova situació lingüística a l’Aragó que lesioni els drets lingüístics dels 50.000 aragonesos de llengua catalana de la Franja de Ponent i ha titllat el canvi de denominació de les llengües de “mesura esperpèntica i sense base científica”.

La mateixa entitat ha recordat que la reformulació de la llei, “a més de negar la unitat de la llengua” comportarà “una major marginació de la llengua pròpia en l’àmbit públic”, ja que amb el nou text, “els topònims oficials ja no seran en català, sinó en castellà i les formes catalanes passen a ser optatives o les actes, acords i documents dels ajuntaments de la zona catalanoparlant no s’hauran de redactar en català i castellà, ja que només serà obligatori redactar-ho en castellà i el català passa a ser optatiu”.

Moviment Franjolí per la Llengua: MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES.

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES

 

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES
Davant l’aprovació per part de les Corts aragoneses de la “nova Llei de llengües” esdevinguda el passat dia 26-04-2013, fet que deroga definitivament l’antic projecte heretat de l’antic govern que concedia una timida consideració a la realitat plurilíngüe de l’Aragó, declarem el següent:
 
-L’absurditat de la negació d’una realitat cultural diversa a l’actual Comunitat Autònoma d’Aragó, on hi conviuen en major o menor grau tres llengües diferents.
 
-Que el criteri segons es divideixen les zones lingüístiques de la comunitat obeeix a una estratègia política ben orquestada per les institucions en mans del PP per tal de no reconèixer la pluralitat de llengües existents, així com segueix la tònica d’intent d’anorreament  contra la llengua a tots els països de llengua catalana, amb l’aquiescència del PSOE.
 
-Que aquest criteri circumscriu tota possible realitat cultural d’Aragó a les fronteres de l’actual autonomia aragonesa, obviant el fet que tres dècades de divisió administrativa d’un estat no poden passar per sobre de la història de la regió catalanòfona de la Franja, on està documentat que la llengua catalana hi arribà el segle XII amb el consegüent agermanament cultural amb les terres contígües.
 
-Que el fet de preservar les variants locals dels parlars franjolins no equival a negar la filiació de dits parlars com a varietat pròpia de la llengua catalana, no pas de la llengua aragonesa com defensa l’actual govern aragonès.
 
-Que l’atac i despersonalització que està rebent la societat franjolina respecte a la seva identitat cultural i lingüística és insostenible i totalment intolerable en el marc europeu de protecció de les llengües minoritàries, com així ha defensat alguna opció política al Parlament europeu.
 
-Voler negar, fins i tot, el nom de la llengua que n’és pròpia d’una franja  que s’estén des dels pirineus fins el Matarranya atempta contra la dignitat i la consciència lingüística i cultural dels habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
 
-Que aquesta imposició s’ha fet en nom d’unes majories parlamentàries actuals que, tanmateix, poden ésser canviants en un futur, sense el degut consens amb les entitats culturals reconegudes de la zona  catalanoparlant (ICF), el món acadèmic, la comunitat educativa o amb d’altres opcions polítiques de l’Aragó.
 
Per tot això demanem:
 
 Respecte per la realitat multicultural de l’Aragó, la derogació inmediata de la nova “llei de llengües” que nega el dret a l’ensenyament i a la normalització  en i de la llengua pròpia dels habitants de la Franja,  que és la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer.
 
-Creiem fermament que ara més que mai és l’hora de seguir col·laborant en moviments i iniciatives conjuntes dins del marc de la comunitat lingüística catalana contra els atacs que rep la llengua compartida arreu dels territoris on es parla, com és el cas de la campanya d’Enllaçats per la Llengua.
 
-Així mateix desitgem el més prometedor dels futurs i tota la nostra solidaritat i germanor per a la comunitat de llengua aragonesa, amb la que compartim neguits i esforços en pro de la defensa de cadascuna de les llengües pròpies davant els atacs rebuts contra ambdós realitats. 
 
-L’escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l’especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions.
     27 de Abril de 2013 / Moviment Franjolí per la Llengua

Anticonstitucionals, analfabets i mentiders | Lo finestró del Gràcia.

 

R.I.P

La Comissió d’Ensenyament, Universitat, Cultura i Esport de les Corts d’Aragó ha aprovat el Projecte de Llei d’Ús, Protecció de les Llengües i Modalitats Lingüístiques d’Aragó (Llei de Llengües). Aquesta Comissió està formada només per membres del PP i del PAR, perquè els altres grups —PSOE, CHA i IU— la van abandonar per les desbaratades i demagògiques declaracions que va fer la coordinadora, Maria José Ferrando, del PP,  i per la impossibilitat de tirar endavant cap de les esmenes que havien presentat.

Són mentiders el PP i el PAR, de principi, perquè el projecte que han aprovat ni protegeix, ni fomenta l’ús de les dues llengües pròpies d’Aragó, ni de les seues modalitats, tot el contrari, està pensat per fer-les desaparèixer. Tant és així que se’ls nega el seu propi nom. Són mentiders perquè l’objectiu més important que tenen és la derogació de la Llei del 2009. Si no existís la dita Llei, no haguessin gosat de fer-ne cap altra.

Són analfabets, “lingüísticament parlant”, perquè, què altra cosa es pot dir quan ignoren els criteris científics de tots els acadèmics, filòlegs, lingüistes, escriptors, associacions culturals, …? Són analfabets, “lingüísticament parlant”, perquè ni saben, ni poden, ni volen protegir realment el català i l’aragonès, ni cap de les seues modalitats. Només els faré una pregunta: ens podrien dir quins han estat els assessors tècnics — acadèmics, filòlegs, lingüistes i escriptors— d’aquesta nova llei. Seria força interessant conèixer-los.

Són anticonstitucionals perquè no respecten l’article 3, apartat 2 de la Constitució espanyola que diu. “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus Estatuts.” Si l’estatut no ho fa també és anticonstitucional. Són anticonstitucionals també perquè la llei que han aprovat tampoc respecta realment el que diu l’article, 3, apartat 3: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.” On és el respecte, si en compte d’anomenar a les dues llengües pròpies, com a català i aragonès, se’n diu a la llei que han aprovat: LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Si no fos un escarni, petaria a riure indefinidament. S’ho estan carregant tot.

Avui divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó | MequinensaDigital.

consejera serratLa Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP.

Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

CHA esfiende en Europa a protezión d’as luengas d’Aragón / CHA defensa a Europa la protecció de les llengües d’Aragó / CHA defiende en Europa la protección de las lenguas de Aragón | Aragón en Europa.

 

IMG_1533

 

 

 

CHA ha participat en l’Assemblea de EFA (sigles en anglès de l’Aliança Lliure Europea, el partit polític europeu a què pertany CHA) per tractar, entre altres qüestions, sobre la situació de les llengües a l’Estat espanyol. CHA coincideix, al costat de partits de tota la Unió Europea, en la fixació del PP per maltractar i aniquilar les llengües pròpies. Per Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, “l’afany del PP per l’Espanya única del franquisme els està portant a injuriar el valor de les llengües pròpies com patrimoni identitari i riquesa cultural”.

 

En aquest sentit, s’ha aprovat una declaració impulsada per CHA costat de partits bascos, gallecs, catalans, mallorquins i andalusos amb l’objectiu de denunciar les polítiques del PP en matèria lingüística, especialment en l’àmbit educatiu.

 

La intenció del PP-PAR amb la nova llei de llengües que estan tramitant és discriminatòria respecte a les nostres llengües pròpies. El seu ensenyament es mantindrà com una matèria extracurricular, amb un tractament més desfavorable fins i tot que el de l’ensenyament d’una llengua estrangera i que, en impartir a les escoles del medi rural, obliga els alumnes a romandre més temps en el centre educatiu “.528383_10151345497076426_1604633164_n

 

CHA ha denunciat també la pretensió del PP-PAR de negar l’existència de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó. Per ambdues es busca un dialectalisme a ultrança, que nega la unitat de cadascuna d’elles com a llengua (indispensable per a la seva modernització i supervivència futura, especialment en el cas de l’aragonès) i fins i tot la seva pròpia diferenciació, al cridar a totes “aragonès” i regular per una sola acadèmia com si fossin dues una mateixa llengua.

 

“Aquest tipus de plantejaments que no tenen base lògica i científica evidencien les veritables intencions del govern d’Aragó: assegurar la mort definitiva de l’aragonès (i, en un futur, també la del català d’Aragó), aplicant una llei que faci impossible la seva transmissió intergeneracional , el seu ús social i la seva adaptació a la vida moderna “ha manifestat Martínez Tomey. “No és estrany que amb ella violin de manera tan flagrant la legalitat internacional, plasmada a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, la força legal té el mateix rang que el bloc de constitucionalitat i que és de plena aplicació a Aragó, li agradi o no al PP-PAR “.

IMG_1536

 

IMG_1521

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

Presentació de “El català de la Codonyera” | Lo finestró del Gràcia.

 

Mahepo 1

Mahepo 2Mahepo 3 Mahepo 4IMG_4102El dia 5 d’abril s’ha presentat aquest llibre, obra de n’Artur Quintana, a l’auditori del Palau Ardid. L’autor va ser presentat pel president del CESBA, José Ignacio Micolau, entitat  patrocinadora de l’acte, que d’entre les seves obres va destacar-ne una Gramàtica catalana, encàrrec del Govern, així com també la col·laboració als reculls de literatura popular catalana de l’Aragó, Lo Molinar i Bllat colrat!. A continuació l’editor Chusé Aragués de Gara Edizions va parlar en nom seu i dels altres editors (Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza) i indicà que amb El català de la Codonyera s’inaugurava l’obertura a la llengua catalana de la col·lecció Ainas, on fins ara només s’havien publicat textos referits a l’aragonès. De la detallada exposició de l’autor volem ressaltar la seua declaració que el català de la Codonyera continua essent ara tan perseguit i discriminat –no té presència en cap acte oficial ni paraoficial i continua vetat a l’escola- com fa quaranta anys sota el franquisme.  Val la pena observar, com va dir també n’Artur Quintana, que el seu llibre si bé pel nom va referit expressament al català de la Codonyera, en la pràctica és una gramàtica i un diccionari del català de Terol, parlat a les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón. Tomàs Bosque i la seua reneboda, Natàlia Zapater de sis any d’edat, com a bons rapsodes i cantors, van oferir un esplèndid recital de contes, cançons, jocs, refranys, embarbussaments, tornaveus, …, de la literatura popular catalana de la Codonyera . L’acte es va cloure cantant artistes i públic la coneguda cançó codonyerana Roda la mola. Tant els editors com l’autor preveuen que el llibre es presentarà a altres indrets de l’Aragó, i no perden l’esperança que algun dia no del tot llunyà es podrà fer també a la Codonyera, tal com cal.

Lluís Roig

Sigrid 2Sigrid 3Sigrid 4Sigrid 1

Soplos de aire fresco | Lo finestró del Gràcia.

(Article publicat al diari “La Comarca” d’Alcanyís, el passat divendres 29 de març)

                                                                                              “José Miguel Gràcia

No ando falto de temas de actualidad para escribir estas líneas, pero el problema que tengo es de hartazgo de todos ellos y un sentimiento de esterilidad sobre lo que pueda escribir acerca de los mismos. Incluso diré que he empezado un par de veces y he tenido que abandonar las líneas escritas por aburrimiento. ¡Ojalá este sentimiento sea pasajero! Ahora mismo me vienen a la mente la crisis económica y sus fatales consecuencias; las medidas ineficaces, injustas y demagógicas que aplica el gobierno; los seis millones de parados y sus efectos en las familias; el empobrecimiento colectivo y la pérdida del Estado del bienestar; el desprestigio de las instituciones españolas; la pérdida de credibilidad internacional de España; la multiplicación de casos de corrupción y la desfachatez del Gobierno ocultando los suyos propios; la falta de objetividad de la mayoría de los grandes medios de comunicación, secuestradores de la democracia y generados de enfrentamientos sociales; el asalto progresivo de los medios públicos por parte del partido del Gobierno; el blandir —y no precisamente en su acepción de adular o halagar— la Constitución como única respuesta a las demandas del derecho a decidir sobre el encaje territorial de alguna parte, hasta ahora, de España; el envejecimiento de Europa, reflejado en su falta de ideas regeneradoras… . Creo que ya es suficiente. Tal vez le estoy dando al lector demasiados motivos para deducir que mi actitud está al borde del pesimismo o masoquismo intelectual. A fuer de querer ser sincero y realista se tropieza uno con estas consecuencias no deseadas.

No obstante todo lo dicho en la parrafada anterior, quiero creer en una posible salida de tanta crisis y tanto problema. Creo en la juventud que se está formando, creo en las nuevas tecnologías, en la importancia de la incorporación de la mujer en todas las escalas de poder y decisión, tengo esperanza en las nuevas ideas que están surgiendo de los países emergentes que harán cambiar los modelos sociales, creo en la revolución de las conciencias y confío en muchas cosas más.

Estoy convencido que los cambios vendrán de las pequeñas cosas y de su acumulación, de la capacidad de análisis y de la aplicación práctica de sus resultados, de la solidaridad entre las personas y de los movimientos sociales, y de la cultura en general. Necesitamos soplos de aire fresco.

Respecto a los temas que vengo escribiendo normalmente —económicos, políticos, culturales y de defensa de la lengua—, me han llamado gratamente la atención dos escritos publicados en este periódico, por su visión de futuro en cuanto a la economía, uno de ellos, y en cuanto a la lengua, el otro. Me vienen muy bien para vincularlos a mis esperanzas de futuro. En primer lugar me refiero a una editorial del pasado uno de marzo de título “Unir la fuerza de tres territorios”, la cual empezaba diciendo: “La unión de Alcañiz, Tortosa y Morella como cabeceras comarcales para realizar un plan turístico común interautonómico podría poner realmente en valor la potencialidad de la zona histórica de influencia bajoaragonesa.” La directora, Eva Defior, hablaba de sinergias, de conexión con el mar, de valores culturales, de valores paisajísticos, de eliminación de barreras, etc. para la creación de un gran polo de atracción turística. No puedo estar más de acuerdo con estos planteamientos, y además me permito añadir, supongo que la directora estará de acuerdo, que esta unión podría ampliarse a otros proyectos de cooperación industrial y comercial y de otro tipo, más allá de la evanescentes celebraciones de efemérides históricos, y abrir mucho más el abanico territorial de las provincias, comunidades autónomas o estados si algún día los hubiere.

El otro escrito que quiero destacar por sus valores culturales y de certero análisis de la realidad es el de Emma Zafón del 8 de marzo pasado, bajo el título de “El pollo del aragonés oriental”. La autora describe la actuación de los gobiernos de Aragón, Valencia y Baleares contra el catalán, lengua propia de las tres comunidades, o en parte en una de ellas, con tal claridad de ideas y mínimo de palabras que sería difícil superar. Clarísima y directa es también su receta para la defensa lingüística en la Franja: “Educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas” ¡Ya me gustaría a mi escribir con tanta claridad y síntesis!

Dos artículos como dos soplos de aire fresco. Mi enhorabuena a ambas.”

CHA critica que Wert se oponga a asumir el mandato europeo sobre la protección de lenguas / CHA critica que Wert s’oposi a assumir el mandat europeu sobre la protecció de llengües / CHA cretica que Wert s’opose á asumir o mandato europeyo sobre a protezión de luengas | Aragón en Europa.

 

Tomey-Wert

Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, considera molt greu que el PP “es postres davant Europa quan es tracta de restriccions econòmiques i retallades però ignori el dret internacional quan l’obliga a protegir la realitat trilingüe d’Aragó” i assenyala que “el criteri del PP és fer el que li vingui de gust i acollir-se al dret que més li beneficiï, una actitud dèspota i insultant es miri per on es miri”.

CHA considera molt greu l’arbitrarietat del PP a l’hora d’acollir i respectar el dret internacional. En una resposta al diputat de CHA per l’Esquerra d’Aragó al Congrés, Chesús Yuste, el ministre Wert assenyala que incomplirà la Carta Europea sobre Llengües Minoritàries perquè prefereix acollir-se a la competència que té en matèria de llengües el Govern d’Aragó i, per tant, avala la proposta de reforma de la Llei de Llengües que pretén impulsar PP-PAR. CHA considera que és un insult que aquest govern sigui autonomista quan li interessa, centralista quant pot homogeneïtzar l’Estat i europeu quan ha de justificar l’atac als drets de la ciutadania.

Miguel Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus de CHA, critica que “el PP apliqui les retallades socials i laborals més estrictes de la història de la democràcia amb l’excusa que és un mandat d’Europa però, a l’hora de complir amb el que Europa diu en matèria de protecció de llengües, no vol saber res “.

Des CHA es critica que es faci cas omís a una advertència del Comitè d’Experts, òrgan europeu que adverteix que l’Estat està incomplint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i demana que es mantingui, com a mínim, el nivell de protecció actual. “Si el ministre Wert complís mínimament amb la seva tasca, obligaria al govern de Rudi i Biel a modificar l’esborrany sobre la reforma de la Llei de Llengües i garantir la protecció de la realitat trilingüe d’Aragó”.

Per Martínez Tomey “qualsevol alumne / a de Dret sap que existeix primacia del dret internacional sobre les disposicions del dret intern i que les lleis s’han de fer modificant i atès el que diguin els tractats internacionals subscrits per l’Estat”. I recorda que “els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament íntegre”.

Des CHA es recorda que “cal ser molt tancat per no veure la riquesa del patrimoni lingüístic aragonès, per no defensar la realitat plural de l’Estat i per pretendre, a l’estil franquista, un territori homogeneïtzat i pla”. Martínez Tomey adverteix que “a Aragó sempre li ha anat fatal el centralisme que ens humilia i ens tracta d’honrats i lleials però innocents i ignorants”.

El Punt Avui – Notícia: Diàleg.

de set en set

Diàleg

27/03/13 02:00 David Marín David Marin Rubio

El català de la Franja mai no ha rebut massa crèdit dels organismes oficials d’Aragó, però des que el PP va tornar al poder en aquella comunitat, el govern aragonès ha començat a executar la petita hipoteca que li havia concedit la llei de llengües en el darrer tram de govern del socialista de Bonansa Marcel·lí Iglesias. Si les lleis actuals permeten entrar a les cases amb policia i secretaris judicials a desallotjar les famílies arruïnades que les habiten, no és estrany que un govern pugui entrar impunement en l’hàbitat d’una llengua desprotegida per desmuntar tots els mobles i envans que la sostenen, treure-la d’allà com si estigués usurpant un espai que no li pertoca i canviar-ne el pany, o sigui el nom de la parla, per tal que aquella llengua no torni a entrar mai en les consciències dels parlants.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat aquest cap de setmana la intensitat del setge contra els precaris intents de normalització de la llengua catalana. Un setge, val a dir-ho, del qual també és víctima la llengua aragonesa, dany col·lateral de la dèria uniformitzadora contra la presència del català a Aragó. A més de l’anunci de substituir en la llei de llengües el nom català per l’imaginatiu variant oriental de la llengua aragonesa, el govern d’Aragó ja ha suprimit el projecte cultural Jesús Moncada, que des del curs 2000/2001 portava a les aules de la Franja escriptors, cantautors, grups musicals i exposicions sobre la llengua pròpia; ha anul·lat les 29 subscripcions escolars a la revista cultural en català Temps de Franja, i ha eliminat l’únic premi literari del govern d’Aragó en català, el Guillem Nicolau, que ara es fusiona amb el de llengua aragonesa, com si fossin el mateix idioma, i queda sense dotació econòmica. En un desnonament, no se’n salva ni la vaixella.

I mentre a la Franja desallotgen el català sense contemplacions, al Principat el govern de l’Estat s’ofereix com el campió mundial del diàleg per evitar que marxem de casa seva. Qui els entengui, que els compri.

Polémica en el grupo de trabajo que debate la ley de Lenguas.

La ponencia que debe estudiar el proyecto de ley de Lenguas que preparan las Cortes de Aragón se ha resquebrajado tras las últimas declaraciones de la integrante del Partido Popular, la diputada Maria José Ferrando. En una rueda de prensa, la parlamentaria aseguró que las enmiendas a la ley que propone la oposición conllevarían un sobrecoste de 35 millones de euros en traductores.

Los grupos de Izquierda Unida y Chunta Aragonesista han tildado de falsas estas afirmaciones y han criticado la actitud poco tolerante de Ferrando. Asimismo, CHA ha abandonado la ponencia. Según la portavoz, Nieves Ibeas, el PP tiene “demasiada prisa por cargarse el actual texto, algo que puede hacer partiendo de su mayoría”.

Adolfo Barrena, de IU, ha atacado a Ferrando por sus declaraciones “tendenciosas y absolutamente irrespetuosas”. Por su parte, el PSOE ha anunciado que se mantendrá en la ponencia pero ha criticado que el PP “utilice rastreramente la ley para esconder su incapacidad para resolver los problemas reales”.

Cabe recordar que parte del malestar referente a la ley de Lenguas viene motivado por el idioma que se les da al aragonés y al catalán. PP y PAR buscan evitar polémicas con las nomenclaturas de “modalidad lingüística de uso predominante en la parte septentrional de Aragón” y “modalidad lingüística de uso predominante en la parte oriental de Aragón”.

La Plataforma No Hablamos Catalán ya ha felicitado a los partidos en el gobierno por su determinación y ha cargado contra la oposición por defender “posturas catalanistas”.

CHA abandona la ponencia de la reforma de la Ley de Lenguas.

Objectiu del PP-PAR: carregar-se el català | Lo finestró del Gràcia.

units pel català

El govern del PP-PAR, com ja sap tothom, té un clar objectiu, carregar-se el català, també l’aragonès, sota la vergonyosa i demagògica excusa de protecció de les varietats lingüístiques aragoneses. Que sabran ells de varietats lingüístiques! Per això aprovaran una llei, de la qual, el principal objectiu és la derogació la llei vigent. Per això han anul·lat els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero —els han fusionat i els han deixat sense dotació. Per això han anul·lat les 29 subscripcions de Temps de Franja. Per això la portaveu de cultura del PP ha dit que la implantació de la llei actual costaria 35 milions d’euros i 30 més cada any. On és la vergonya? On és el sentit comú? I la ciutdadania, restarà tan tranquila? Massa “cachirulos” i ben poca autoestima lingüística.

De tot allò, els mitjans de comunicació s’han fet ressó ampliament, a l’Aragó en alguns casos, i a Catalunya, la majoria.

Com a exemple aquí teniu el que ha publicat Vilaweb.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.