Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….
LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #LAPAO pic.twitter.com/icTc1qIT5F
La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va
Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.
Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua
governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.
I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.
Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.
A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.
Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya
(Opinió recollida via telefònica)
Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.
Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua
La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.
I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.
Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.
A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.
Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya
(Opinió recollida via telefònica)
Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….
LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #
Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….
MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón). %
La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.
Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.
Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.
Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).
Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.
Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe
L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga
Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)
O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.
A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.
Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.
Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.
Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.
Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.
El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.
Dijous es votarà la polèmica nova llei de llengües imposada pel Partit Popular
El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).
La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.
Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.
Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.
El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013
Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)
Âqûí hävèû d’ûńä śâĺĺãĉŝìó dã ḿótŝ qûé ćóńfìŕḿãń qûé’ś ḿãńòŕqûí ńò ãŝ pàś bâĺéà, è pĺáńtêjâ qûê’ś bâĺéà śỳà ûń dîàĺètté dé’ŝ ćâtäĺà. Gûäïtàü.
Premis literaris d’Aragó: un absolut fracàs | Lo finestró del Gràcia.
Han estat declatats deserts els premis literaris d’Aragó, Miguel Labordeta, en castellà i l’Arnal Cavero-Guillem Nicolau en “llengua —ben estudiada i acceptada per tothom— aragonesa prepirenaica, pirenaica, oriental amb totes les variants territorials, comarcals, locals i familiars d’Aragó, segons queden establertes en els tractats de lingüística, avalats pel PP-PAR i producte de la ignorància, de la ideologia dretana i de la mala llet”
“La patacada ha estat monumental i evidencia el fracàs sense pal·liatius d’una fórmula impossible. La nova orientació que li han donat aquest any als premis Miguel Labordeta i Arnal Cavero-Guillem Nicolau ha certificat la seua defunció” Aquestes paraules no són meues, són d’un article de Mariano García, publicat a l’Heraldo del dia u de maig. Només s’hi han presentat dues obres per al Miguel Labordeta, abans es presentaven unes 150, i dues més per l’altre premi en “llengua indiscriptible”. La manca de qualitat ha quedat ben demostrada. Al jurat d’aquest premi últim no ho hi havia cap membre amb representació del català.
Ara bé, aquest fracàs es converteix en un èxit per al PP-PAR. El seu objectiu era carregar-se els premis i ho han aconseguit. Els premis corresponents al 2013 no cal que es convoquin. Podria dimitir el Sr. Vadillo i encara estalviaria més el govern d’Aragó.
El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 | Mas de Bringuè.
El Director General de Cultura, Humberto Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.
Foto: Sigrid Schmidt von der Twer
Los jurats dels premis Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 i Miguel Labordeta 2012, que organitza anualment lo govern aragonès per promoure la literatura en llengües aragoneses en el primer cas, i la poesia en llengua castellana en el segon, han sét declarats deserts per unanimitat d’ambdós jurats.
Amb aquests resultats, el govern aragonès PP-PAR ha assolit fàcilment los objectius de que aquests guardons desapareguen sense necessitat d’haver-los desconvocat. Per primera volta aquests premis havien sét convocats sense dotació econòmica i sense compromís de publicació per part de la DGA. A més a més, els premis de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i el de Literatura en Llengua Catalana Guillem Nicolau s’havien fusionat en un sol Premi perquè la Llengua Catalana fos esborrada de la convocatòria. La suposada manca de qualitat o l’escàs nombre d’obres presentades ha fet la resta.
El jurat del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 ha estat compost per Humberto Vadillo, M. Luisa Arnal Purroy, Francho Beltrán Audera, Javier Lozano Serra, Fernando Romanos Hernando i Fernando Sánchez Pitarch.
Per altra banda, el jurat del premi Miguel Labordeta 2012 ha estat format per Humberto Vadillo, Ignacio Escuin Borao, Magdalena Lasala Pérez, Trinitat Ruiz Marcellán, David Major Orguillés i Almudena Vidorreta Torres.
Altres premis que sí s’han atorgat a algú i que no han quedat deserts són el del millor llibre editat a Aragó en 2012, que ha recaigut en el titulat ’Del enebro’, editat per Jekyll & Jill. El jurat ha justificat sa decisió ”per ser una aposta decidida en presentar un llibre de forma diferent, en el qual es conjuga lo clàssic amb les noves concepcions de les arts gràfiques, pel respecte als cànons clàssics i a les característiques formals que ha de presentar tot llibre, per la qualitat del paper i la tipografia escollits, i pels elements introduïts en l’enquadernació “.
El jurat ha estat compost per Humberto Vadillo, José Luis Acín Fanlo, Eva Cosculluela Quintín, José Luis Marquina García, José Luis Melero Rivas i Palmira Vicente Sanz.
El premi que reconeix la millor trajectòria professional en el sector del llibre d’Aragó, ha estat per a Juan Francisco Pons, propietari de la Llibreria Pons de Saragossa, especiaitzada en bibliofília i en la publicació de llibres científics i tecnològics.
Boné critica las pretensiones ‘anexionistas’ de Esquerra – Aragón – El Periódico de Aragón.
27/04/2013
El grupo del PAR en las Cortes de Aragón someterá a debate una iniciativa parlamentaria para reclamar “inteligencia” a Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) a fin de mantener una “adecuada relación de vecindad” entre ambos territorios. En un comunicado, el portavoz de esta formación en el Parlamento aragonés, Alfredo Boné, consideró “inaceptables y fuera de lugar” las nuevas reivindicaciones “anexionistas” de ERC sobre el territorio de Aragón durante la celebración de los actos del Día de San Jorge en Cataluña. Criticó, asimismo, la puesta en cuestión del partido catalanista sobre las decisiones que toma Aragón en el ejercicio de sus “legítimas” competencias, así como su continua reivindicación de permanencia en Cataluña de los bienes de las parroquias aragonesas cuya devolución ha ordenado el Vaticano.
Por otra parte, el PAR ha registrado una segunda iniciativa en el Parlamento regional para instar a la Generalitat de Cataluña a “no promover, financiar ni utilizar en centros públicos materiales que falseen la historia de la Corona, el Reino y la comunidad autónoma de Aragón, al amparo de la normativa vigente”. La propuesta insta a las Cortes a dirigirse al Ministerio de Educación y Cultura para que intervenga en la solicitud planteada a la administración catalana.
Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català»
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47
Dia: Dimecres 8 de maig
Hora: 19 hores
Hi intervindran: Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte.
Font: SOCS-IEC
L’acte consistirà en una taula rodona sobre L’ofensiva contra el català on intervindran quatre persones per analitzar aquesta ofensiva a les Illes Balears, el País Valencià, la Franja i Catalunya. Alhora també es presentarà el número 12 del butlletí del Cercle XXI, que porta el mateix nom.Hi intervindran:Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte.
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47
Dia: Dimecres 8 de maig
Hora: 19 hores
Us hi esperem!
Societat Catalana de Sociolingüística
Aquest missatge i, si escau, els fitxers annexos s’adrecen, exclusivament, a la persona destinatària i poden contenir informació privilegiada o confidencial, especialment pel que fa a les dades personals. Si no sou aquesta persona, us notifiquem que fer-ne ús, divulgar-lo o copiar-lo sense autorització és prohibit, d’acord amb la legislació vigent. Si heu rebut aquest missatge per error, us preguem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i que l’esborreu tot seguit. L’emissor no garanteix la integritat, la rapidesa o la seguretat d’aquest correu, ni es responsabilitza de possibles perjudicis derivats de la captura, incorporacions de virus o qualsevol altra manipulació que en facin terceres persones.
