La Franja

Wert, en catalán, sobre el ‘aragonés oriental’: “Por la gente de la Franja que conozco, creo que es.

El ministro de Cultura reacciona después de que el gobierno de Aragón sustituya la denominación de “catalán” a la nueva Ley de lenguas

Política | 20/06/2012 – 15:44h

Madrid. (ACN). – El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, aseguró este miércoles que considera que el catalán y el aragonés oriental -el término que constará en la nueva Ley de lenguas de la Aragón-son “la misma lengua”. “Tengo la impresión, por la gente de la Franja que conozco, que es la misma lengua, pero no es más que una impresión”, dijo en declaraciones a la ACN desde el patio del Congreso de los Diputados después de que el gobierno de Aragón -formado por el PP y el Partido Aragonés (PAR) – haya pasado a denominarse el catalán de la Franja como la “lengua aragonesa propia del área oriental”.

El ministro ha hecho estas declaraciones en catalán, una lengua que ya ha utilizado en anteriores ocasiones en el Congreso de los Diputados y que, según explica él mismo, aprendió de pequeño a pesar de haber nacido en Madrid gracias a las lecturas ya la conversación con amigos catalano-hablantes.

La consejera de Educación del gobierno aragonés, Dolores Serrat, anunció el cambio de denominación a la presentación del borrador del anteproyecto de la ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón , un texto que da marcha atrás en los avances que había hecho en la ley de 2009 del anterior Ejecutivo socialista. La nueva ley elimina las referencias al catalán y denomina este idioma como “la lengua aragonesa propia del área oriental”.

La decisión del gobierno de Aragón ha causado malestar en Catalunya. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aseguró este martes que “no comparte las medidas que tienden a disminuir el catalán y su libre y normal expresión”. Mascarell pidió “a todos sentido de estado haciendo que las lenguas que conviven en España tengan la oportunidad de desplegarse” y apuntó que le cuesta “entender que se desarrollen leyes que van en contra de una realidad que está apuntalada en la Constitución española como una riqueza de todos”.

Por el contrario, el PPC evitó criticar el cambio de denominación del catalán de la Franja aduciendo que sería una “injerencia”. Al ser preguntado por esta cuestión, el portavoz del PPC en el Parlament, Enric Millo, apuntó que opinar sobre esta cuestión “sería como si desde otra comunidad autónoma pretendieran interferir en las leyes de Catalunya”. Y es que, para Millo, esta “es una decisión que toma el gobierno aragonés y que nosotros respetamos desde la perspectiva de la capacidad que tiene el propio gobierno de legislar sobre la lengua, que es su competencia”.

Institut d’Estudis Catalans: l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Notícies i activitats.

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’IEC, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Eufemismes assassins | Mas de Bringuè.

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó porta el blaverisme a la Franja.

El PP i el PAR derogaran la llei que reconeixia el català i en faran una altra que regularà “l’aragonès de l’àrea oriental”

La consellera Serrat i el cap de Patrimoni d’Aragó. Foto: DGA.

1

S’ha imposat la línia dura al govern d’Aragó respecte al reconeixement del català i l’aragonès. La consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó, Dolores Serrat, va anunciar ahir la derogació de la llei de llengües que van aprovar en la legislatura anterior el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, tot i que no els feia oficials, i preveia alguns instruments de promoció i de drets als seus parlants que no s’han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del PP i el PAR ha preparat un esborrany d’una nova llei que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana sinó que es referirà a “la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa ahir el servei de premsa del govern d’Aragó.

L’aragonès, parlat per unes 20.000 persones al nord de la demarcació d’Osca, també perd el seu estatus de llengua independent. La intenció del govern d’Aragó és fusionar l’acadèmia de la llengua aragonesa i l’acadèmia aragonesa del català, previstes a la llei anterior, en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Tot i que la llei de llengües no preveia cap obligatorietat ni del català ni de l’aragonès (només se’n regulava la presència com a assignatures optatives a les escoles i la possibilitat que els seus parlants es poguessin relacionar en la llengua pròpia amb les administracions locals que així ho aprovin), Dolores Serrat va justificar el canvi de llei per “evitar tota mena d’imposició”, i perquè cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”. És a dir, el mateix argument que el secessionisme lingüístic ha utilitzat al País Valencià.

En què parlen a Vall-de-roures? – marfanta.com.

En què parlen a Vall-de-roures?

Publicat per Gustau Moreno el dia 18 de juny de 2012 | 18.6.12

Quina llengua es parla al Matarranya, al Baix Cinca, a la Llitera, a la Ribagorça i a l’Alta Ribagorça? L’esborrany de la nova llei de llengües d’Aragó elimina el terme “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja. El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües perquè, segons el PP, “imposen” la normalització de l’aragonès i del català en aquesta comunitat. Així, l’esborrany deixa de banda la denominació de “català” i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent. A més, fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faça a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès. Però això sí, evitant “qualsevol tipus d’imposició”. Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l’actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l’actual legislació que, segons l’actual govern del PP, “imposen” la normalització del català i l’aragonès. L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental d’Aragó, on es parla català tot i que l’esborrany s’hi refereix com a “aragonès oriental”. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les sevus modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques.

Serà el govern d’Aragó qui decidirpa les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera. L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasis en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es puga usar la denominació tradicional, a més de la castellana.

D’altra banda, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè puga emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei puga ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.

Via ACN

Nació Digital: L’Aragó s’inventa una llengua: «l’aragonès oriental».

L’esborrany de la Llei d’ús, protecció i promoció de llengües d’Aragó, que ha de substituir la vigent Llei de llengües, recorre a eufemismes per evitar la paraula català

Pintada a favor del català en una localitat de la Franja de Ponent Foto: ACN

El govern d’Aragó s’ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'”aragonès oriental”, terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de ‘català’ és com apareix a l’esborrany de l’avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d’Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya.

L’executiu aragonès del Partit Popular s’afegeix així a l’ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP “imposen” la normalització de l’aragonès i el català. L’esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d’organismes de fora. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant “qualsevol tipus d’imposició”.

L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, para de “llengües aragoneses”, una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l’aragonès, mentre que l’altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir ‘català’. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d’Aragó qui decideixi les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats.

“Les llengües d’Aragó són aragoneses”

Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera.

L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”.

El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana.

Acadèmia Aragonesa de la Llengua 

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.

La nueva ley de lenguas propias de Aragón elimina la imposición lingüística.

Serrat y Callizo durante la presentación del borrador de la ley de lenguas propias

además…

• 

  La Ley del Presidente se modificará para que la representación de la DGA en Madrid no sea obligatoria

• 

  La CARTV conseguirá la estabilidad presupuestaria sin despidos

Zaragoza.- El Gobierno de Aragón seguirá garantizando la promoción y protección de las lenguas y modalidades lingüísticas pero evitará cualquier tipo de imposición sobre ellas. Éste es el principal objetivo que persigue el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón que se ha hecho público este lunes y que modifica a la actual Ley de Lenguas.

La consejera de Educación y Cultura, Dolores Serrat, y el director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, han presentado este nuevo texto que está inspirado en el Estatuto de Autonomía de 2007 para evitar que las lenguas y las modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos “ajenos” a Aragón.

La norma, ha destacado Serrat, tiene como objetivo potenciar las modalidades lingüísticas locales “como el mejor testimonio del patrimonio lingüístico” poniendo el acento en su protección, conservación y difusión pero “con un carácter facultativo y voluntario evitando cualquier tipo de imposición”. “No está hecha contra nadie sino para todos. Está a favor de la defensa y la promoción de nuestro patrimonio lingüístico como parte singular y destacada de nuestro patrimonio cultural”, ha remarcado la consejera.

El borrador distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas, y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental con sus modalidades lingüísticas. El Gobierno de Aragón declarará las zonas y los municipios de utilización después de escuchar a los ayuntamientos afectados.

También reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario. En este sentido, Callizo ha explicado que se suprime el uso vehicular de las lenguas en los colegios, pero que se sigue garantizando la enseñanza bilingüe en los centros donde se imparte.

Además, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias y a éstas se les da la posibilidad de poder contestar en ellas, además de en castellano.

Una de las novedades más importantes es la desaparición del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón y la unificación de la Academia de la Lengua Aragonesa y de la Academia Aragonesa del Catalán dando como fruto la Academia Aragonesa de la Lengua con el objetivo de evitar duplicidades, según Serrat. Ésta será una institución científica oficial que fijará las normas de uso y que estará integrada por diez expertos de “reconocido prestigio”, cinco serán propuestos por el Gobierno de Aragón y otros cinco por las Cortes.

Para los topónimos se optará por el bilingüismo en vez de por las voces “exclusivamente” aragonesas, aunque será el Gobierno de Aragón el que los decida tras “oir” a la Academia. En las vías urbanas, podrá utilizarse la forma tradicional, cuya determinación corresponderá a los municipios, y la castellana.

La consejera ha recordado que la modificación de la Ley de Lenguas era un compromiso electoral del Partido Popular y que es uno de los puntos del pacto de gobernabilidad suscrito con el PAR.

Además, ha apuntado que el Gobierno de Aragón “no ha partido de cero” para elaborar este borrador donde se han tenido en cuenta “todos los debates del pasado”.

Este lunes se ha enviado ya a los órganos competentes para que hagan los informes correspondientes para elaborar el anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón. La previsión que maneja el Ejecutivo autonómico es que se someta al debate parlamentario en el próximo periodo de sesiones.

Oposición de CHA

La portavoz de CHA en las Cortes de Aragón, Nieves Ibeas, considera que este borrador “viene a anular la identidad cultural y lingüística de Aragón por un interés puramente partidista”. Además, ha añadido que no puede proteger todas las lenguas aragonesas porque no nombran ni el aragonés ni el catalán. “Están tomando el pelo a las personas, pocas o muchas, que aquí en Aragón sintiéndose aragoneses, hablan otra lengua materna que no es el castellano”, ha recalcado.

Asimismo, Ibeas ha recordado que en 1997 se elaboró en las Cortes de Aragón un dictamen especial sobre la política lingüística en Aragón. Todos los partidos políticos estuvieron de acuerdo en decir que en la Comunidad se hablaba el castellano, el catalán y el aragonés “como una lengua que sólo se habla en Aragón. En esto estuvimos todos de acuerdo”.

El PP margina el català a la Franja i li nega el nom – VilaWeb.

El govern d’Aragó, que dirigeix el PP, no ha trigat ni un any a complir la promesa que el català i l’aragonès deixarien de ser considerats llengua pròpia. Avui la consellera de cultura, Dolores Serrat, ha presentat l’esborrany per suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i substituir-la per una de nova, en què es suprimeix fins i tot la referència al català, que passa a ser anomenat ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó’ i que no se’n garanteix l’alfabetització a la Franja de Ponent.

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que es vol suprimir reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

La consellera Serrat ha dit clarament que la nova llei vol ‘evitar aquells aspectes que imposen la denominada normalització del català i de l’aragonès’. I encara ha afegit: ‘La llei vol evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d’organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma’.

Això, a la pràctica, vol dir que suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que fusiona les anteriors acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, que no es van arribar a crear.

L’esborrany de la nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.

O gubierno anula de facto a lei de luengas con o suyo prochecto de reforma | Arredol.

Dolores Serrat y Javier Callizo presentando o borrador

A consellera de Cultura, Dolores Serrat ha presentau iste maitín en Zaragoza a reforma d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno en 2009. Seguntes a consellera o nuevo texto tien como obchectivo o respeto y a promoción d’os “usos d’as esferents modalidatz lingüisticas” y quiere fuyir de la que ha dito “imposición” d’a lei en vigor. A lei actual, aprebada en 2009, no ha estau desembolicada y garra d’os suyos articlos, fueras d’a creyación d’o Consello Superior d’as Luengas, agora dimitiu, ha dentrau a funcionar.

Dolores Serrat ha trucau o ficacio en lo que ha dito “imposicions de difuera” charrando d’o caracter “inequivocament aragonés d’as luengas d’Aragón” y ha remerau que modificar l’anterior lei yera un d’os alcuerdos de gubierno con o PAR. Seguntes ha publicau o gubierno, a lei suprime o Consello Superior d’as Luengas y creya una institución, l’Academia Aragonesa de la Lengua que achunta as anteriors academias de l’aragonés y o catalán en Aragón que no plegoron a creyarse.

En a presentación, a consellera ha refusau en tot inte en charrar d’as luengas d’Aragón y s’ha referiu a las “modalidatz lingüísticas”. De feito, en charrar d’as zonas d’emplego ha charrau d’a luenga aragonesa d’os Pirineos y d’a “luenga aragonesa propia de l’aria oriental d’Aragón” ta no dicir catalán, o nombre d’a luenga que se’n charra en ixa zona. Seguntes o gubierno o texto “reconoix o dreito d’os fablants a emplegar as luengas y modalidatz lingüisticas propias” y se empentará a suya recuperación y amostranza en as zonas d’emplego, siempre “con caracter voluntario”. O borrador prima, de feito a voluntariedat ta todas as luengas, fueras d’o castellán, cuyo aprendizache y utilización almenistrativa ye obligatorio. Os ciudadans, seguntes o borrador, podran dirichir-se a las almenistracions en a suya luenga, y istas podran contestar en ella u no. Asinas mesmo, os toponimos podran ser os “emplegaus tradicionalment” pero siempre amás d’o castellán.

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües 18 juny 18UTC 2012

La Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:

• Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
• Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC  i supressió del Consell Superior de les Llengües
• No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
• La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.

S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte  la llengua catalana, parlada a la Franja:

Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.

El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.

Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.

En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició

Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental)  i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de  les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.

Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.

Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:

• El Periódico de Aragón: El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo
• Heraldo de Aragón: La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición

L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:

El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.

El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa  que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.

És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:

Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

Borrador del anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

Serrat: “Pretendemos potenciar las modalidades lingüísticas como el mejor testimonio de nuestro patrimonio”

La consejera ha presentado el borrador que desarrolla el mandato estatutario y garantiza el uso y protección de las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas
El texto tiene carácter facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística

“Debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”

• Dolores Serrat-lenguas 1 (1 MB)
• Dolores Serrat-lenguas 2 (578 KB)
• Dolores Serrat-lenguas 3 (448 KB)

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

La nueva ley de lenguas propias de Aragón busca, según Serrat, la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

La consejera de Educación y Cultura del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha presentado el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón en el que se busca la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

El borrador se ha remitido hoy al Consejo Escolar y también se enviará a los distintos departamentos del Gobierno autonómico, servicios jurídicos y Consejo de Lenguas para que emitan los correspondientes informes de cara a la elaboración del anteproyecto de la ley.

Con el nombre ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, el objetivo de Serrat es que, si no es posible antes del final del actual periodo de sesiones de las Cortes, la norma sea de las primeras que se empiece a tramitar en el próximo.

Según ha explicado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador el “elemento fundamental” de esta ley es el “respeto y promoción” de los usos de las distintas modalidades lingüísticas, fundamentalmente en los territorios de uso predominante.

Ha recordado que la norma forma parte del compromiso electoral del PP y del PAR y uno de los puntos del pacto de gobernabilidad, y que además está inspirada en la última reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 que reconoce a las lenguas habladas en esta comunidad como “inequívocamente aragonesas”.

El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

Humberto Vadillo no va fer menció alguna al català en els Premis Literaris 2011 | Comarques Nord.

 Imprimir

El passat divendres 8 de juny, l’antiga Capitania General de Saragossa va acollir l’acte d’entrega dels premis literaris del Govern d’Aragó 2011. D’aquesta manera, Carles Terès va rebre el guardó Guillem Nicolau en llengua catalana per la seua obra ‘Licantropia’. Óscar Latas, en el seu llibre ‘Chuegos florals’, va ser reconegut amb l’Arnal Cavero en obres en aragonès, i Angélica Morales va recollir el Miguel Labordeta de poesia per ‘Desmemoria’.

Durant l’acte també van ser premiats l’editorial Jekyll & Jill pel millor llibre editat a Aragó en l’últim any i l’editorial Acrabia per la seua trajectòria. L’acte presidit pel director general de Cultura del Govern d’Aragó, Humberto Vadillo, va comptar amb la presència de multitud de persones vinculades directament en la defensa del català i de l’aragonès com Artur Quintana, Mario Sasot, Antoni Bengochea, Francho Nagore o Chusé Aragüés, entre altres.

L’entrega dels premis, enguany envoltada per la polèmica posició que manté l’actual executiu aragonès respecte al català i l’aragonès, va ser aprofitada tant per Carles Terès com per Óscar Latas per a reivindicar la necessitat urgent de protegir i fomentar l’ús de les dos llengües. “Esperem que el nostre govern farà tot el possible perquè elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam nàixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat”, va defensar Terès.

A la vegada, l’escriptor va destacar que “si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent”. Terès també va agrair als seus pares que “em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo”. Per part del Govern, Vadillo va intervindre per apuntar la importància de mantindre el patrimoni lingüístic i editorial d’Aragó. Si bé, el director general no va mencionar en cap moment l’aragonès i el català.

Al finalitzar l’acte oficial, els diferents autors van atendre a totes aquelles persones que van voler emportar-se els diversos llibres signats pels autors.

Carles Terès: “És un moment difícil i les sensacions són contradictòries” | Comarques Nord.

Acaba de rebre el premi Guillem Nicolau en català per la seua obra ‘Licantropia’. Quina sensació transmet rebré aquest premi aquí a Saragossa, i en un moment on la polèmica per les llengües d’Aragó està a l’ordre del dia?
És complicat. Per una banda, estic molt content pel premi i perquè s’hagi celebrat aquest acte. Com ja sabeu, no estava massa clar què passaria i espero que tot i la situació tingue continuïtat. I per un altra banda, també em preocupa molt com acabarà tot això perquè natres continuarem escrivint (en la nostra llengua), però les pròximes generacions no sé si podran expressar-se per escrit en la seua llengua. La veritat es que és un moment difícil, i per això les sensacions son contradictòries.

‘Licantropia’ és el seu primer llibre. Suposo que està molt content perquè ha sigut finalitzar-lo i rebre el premi.
Sí. Com ja vaig dir en una altra entrevista a Ràdio Matarranya, el treball va sorgir com un encàrrec per part d’Artur Quintana perquè participés en la col·lecció ‘El Trinquet’ de la Diputació Provincial de Teruel (DPT). He estat un any i mig treballant, i quan vaig tindré el primer esborrany, (crec que hi ha coses que es poden millorar), quedaven únicament cinc dies per presentar les obres. Així que el vaig presentar i he tingut la sort de guanyar el premi, tot i que m’han dit que hi havien treballs molt bons. L’únic, però, que hi veig és que no sé com serà la difusió que li donarà el Govern a una obra en català. Igual, més endavant s’edita en alguna editorial important de Barcelona perquè ja he tingut un parell de trucades.

Ara que ja està atorgat el premi i té el treball editat, on es podrà trobar el llibre?
Al Matarranya no hi haurà problema perquè vaig parlar amb Serret i em va dir que ell el tindria. Fora, a Catalunya o a València, serà més complicat, però algun amic llibreter ja m’ha comentat que farà tot el possible per a tindre’l en el seu establiment.

Tot i ser escriptor habitual en columnes d’opinió, aquest és el seu primer llibre. Cóm va afrontar l’escriptura d’aquesta obra?
La meua passió sempre ha estat escriure. Però venint d’una família molt humil d’emigrant, sempre m’he hagut de buscar la vida treballant i l’escriptura ha quedat sempre en segon pla. En aquest cas tot va començar quan escrivíem historietes de terror amb la meua filla durant els molts viatges que fèiem a Barcelona quan el meu pare estava malat. Però allí es van quedar. I quan l’Artur em va proposar escriure vaig pensar en una d’aquestes històries que tractava el tema de la licantropia. Si bé, jo sóc de Barcelona, i fa 20 anys que vaig tornar al poble i vaig sofrir el xoc d’una persona que ha viscut 30 anys en una ciutat i de cop torna al poble. Molts dels que han donat aquest pas diuen que veus moltes coses que no entens fins que ho vius i això es reflecteix al llibre. D’aquesta forma, escriure va ser apassionant perquè quan ho feia em transfigurava. La novel·la em portava allí on volia, era com si portés una vida triple. Quan la vaig acabar, va ser com si tot tornés a ser pla perquè ja no m’acompanyen els personatges.

Una novel·la fantàstica però en la que el Matarranya hi és present. Què trobaran els lectors matarranyencs en aquest llibre?
Evidentment, el paisatge és del Matarranya. Vaig canviar els topònims perquè t’has de prendre llicències com fer una carretera més roïna de lo que és o que un bosc sigue molt més espès. Encara així, la gent reconeixerà que Capsades és un poble de la zona, la Pobla de Llobosa n’és un altre… Los veïns del Matarranya sabran fàcilment, o al menys aproximament, a què em refereixo. A més, també m’agradaria intentar transmetre a la gent de fora l’aire de misteri que es respira per estes serres nostres.

Per acabar, hi ha prevista alguna presentació de ‘Licantropia’ al Matarranya?
Previst no hi ha res. Vull presentar-lo a Torredarques perquè s’ho mereixen, perquè m’han ajudat molt donant-me informació i tots em preguntàvem molt sobre el treball. I després, suposo que a la trobada cultural d’enguany alguna cosa es farà, tot i que no hi ha res concret.