Un grupo de senadores socialistas presentarán una iniciativa para proteger la lengua catalana.

Humberto Vadillo: Inauguración del Centro Expositivo Fayón Ebro 1938 “La Batalla” – YouTube.

Viles i Gents :: Filagarxos d’estiu :: July :: 2012.

El Parlament defensa la unitat de la llengua catalana i rebutja les denominacions “impròpies” ! directe!cat.

Tots els grups menys el PPC i C’s firmen una declaració en defensa de la unitat de la llengua i demana al govern espanyol que actuï a favor d’aquest reconeixement

La junta de portaveus ha aprovat aquest dimarts per majoria una declaració de reconeixement de la unitat de la llengua catalana, en què denuncia les “denominacions impròpies” que contravenen els principis científics i acadèmics i que no en reconeixen la unitat. El text també denuncia que les iniciatives dels governs balear i aragonès “no s’ajusten a la declaració universal dels drets lingüístics”. Tots els grups menys el PPC i C’s han signat la declaració. El document arriba després de les modificacions legislatives dels governs de les Illes Balears i l’Aragó.

il.lustració Farr Domenech 2012

---

La declaració denuncia que les modificacions legislatives impulsades a les Balears i l’Aragó comporten “un detriment de l’estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua a l’ensenyament, la comunicació i l’ús social”.

Per això demana al govern espanyol que “actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana” i adopti les mesures necessàries “d’acord amb el que estableix el mandat constitucional d’especial respecte i protecció per les altres llengües de l’estat que no són el castellà” .

El text reconeix que el català és una llengua parlada per més de nou milions de persones a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja, la ciutat de l’Alguer, les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe i el Principat d’Andorra.

A més, demana al govern que continuï impulsant acords amb institucions, entitats i associacions per col·laborar en l’estudi, el foment i l’aprenentatge de la llengua i que emprengui mesures i iniciatives de col·laboració “tant polítiques i institucionals, com culturals, científiques i acadèmiques” amb diversos organismes internacionals, entre els quals la UNESCO, que contribueixin a difondre la realitat i la unitat de la llengua catalana.

PAMI (Plataforma d’Afectats per Mancances Idiomàtiques) « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 20 de juliol de 2012

Quan ens afligeix un problema, tendim a agrupar-nos en associacions i plataformes. D’aquesta manera compartim experiències amb d’altres afectats, tenim més força i és més fàcil trobar solucions als nostres mals. A casa, per exemple, som d’una associació de pares amb fills malalts de càncer i d’una de malalts d’esclerosi múltiple, entre d’altres. Penso que déu n’hi do, però ja se sap que aquestes coses vénen com vénen. Tenim la sort, però, que no ens cal ser d’una associació de gent afectada de no parlar català. Perquè això sí que ho sabem fer, gràcies a Déu i als nostres pares, que es van ocupar de transmetre’ns la llengua familiar. Per això, quan a Sergio del Molino –columnista del diari digital en aragonès Arredol– li van demanar una signatura els de la plataforma d’afectats “No Hablamos Catalán”, el seu impuls de bon ciutadà va ser recomanar a la senyora una acadèmia on pal·liar aquesta mancança, ja que, tal i com escriu, “sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors”. Els que ens dediquem al món de la comunicació, sabem que una de les normes bàsiques per a transmetre positivament el nostre missatge és no usar mai expressions de negació. Tanmateix sempre hi ha excepcions, i en aquest cas em fa l’efecte que els de la plataforma d’afectats per la mancança idiomàtica comuniquen just allò que són: un grup amb l’objectiu de destruir l’actual realitat lingüística (parlants, escriptors, estudiosos i, en definitiva, els fets sostinguts per totes les universitats i la RAE) per a substituir-ho pel desert monolingüe. Si això ho traslladéssim al patrimoni material, seria l’equivalent a enderrocar tots els edificis tradicionals que hi ha a l’Aragó per aixecar-ne uns d’estètica “Marina d’Or”. Potser és aquest el paradís que imaginen: tots els aragonesos parlant només castellà i vivint en cases idèntiques. A mi no m’agrada. I a vostès?

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Catalán aragonés oriental-1

Nationalia – Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers.

Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers

19/06/2012

Popular Party-led Aragonese government to change law in order to “avoid imposition” of Aragon’s own languages · Chunta Aragonesista says the change will deal a “death blow” to Catalan and Aragonese · Civic organisations in the Franja ask for an official status for both languages and their use in education

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Aragonese and Catalan languages are set to lose the official recognition they had gained in 2009. The Aragonese government, led by Popular Party Spanish conservatives (PP), announced yesterday that the current Law of languages will be substituted by another one in order to “avoid any kind of imposition” of Aragonese and Catalan. What is more, the new law will even drop the use of the name “Catalan” for the language spoken in the Franja (eastern area of the Aragonese territory) and will substitute it with the long, non-scientific denomination of “own Aragonese language of the eastern area of the [autonomous] community”.

Aragonese minister for Education, University, Culture and Sports Dolores Serrat said that public administrations will no longer have any obligation to answer citizens who use Catalan or Aragonese in those languages. The new norm also foresees to create a single academy for all the so-called “linguistic modalities” of Aragon, which in practice means that the door is open to deny that Aragonese and Catalan are languages of their own. This contradicts the scientific community.

Criticism by the Aragonese nationalists

Chunta Aragonesista (CHA, main party of the Aragonese nationalism) spokeswoman Nieves Ibeas said yesterday that the legal change will deal a “death blow” to both languages by “fragmenting” them. Ibeas denied that the current norm imposes anything to anybody and accused the PP of “being afraid of acknowledging the trilingual character of Aragon”.

Organisations in the Franja call for an end to discrimination

Pro-Catalan cultural organisations (linked under the Cultural Initiative of the Franja) reacted to the announcement by saying that Catalan and Aragonese should be officially recognized in the laws of Aragon and that they should be included in school curricula. Until now, they can only be learnt on a voluntary basis.

The organisations said that the announcement is “deeply worrisome” since Catalan suffers from an “excessive fragility” and that it is undergoing a process of linguistic substitution among the younger generations in the Franja.

Catalan is spoken by some 42,000 people in the Franja, while Aragonese has about 25,000 speakers (only 13,000 of them being mother tongue speakers) in the whole of Aragon, according to data from sociolinguist Natxo Sorolla’s blog.

Further information:

• Previous articles on Nationalia: “Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over” and Aragonese and Catalan languages recognised by the assembly of Aragon

Calaceit.

Senyores, senyors,

 Hem rebut la vostra lletra del  3 de juliol  per la qual ens comuniqueu l’acord d’aqueix ajuntament del 28 de juny en defensa de la unitat lingüística de la llengua catalana davant els intents de genocidi lingüístic en contra d’ella per part dels governs del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Aragó. Les vostres paraules ens mostren que no estem sols davant de la barbàrie estatal, i ens esperonen a no reblar en la feina de cada dia a favor d’aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que s’hi parla.

Per a nosaltres fóra de gran ajut que enviésseu el vostre acord al Govern de l’Aragó.

Amb el nostre més cordial agraïment, rebeu una salutació,

Signat: President de la Iniciativa Cultural de la Franja  

Serrat se defiende de las críticas y dice que “parla català”.

Los que llevaban la camiseta de protesta siguieron a Dolores Serrat por todo el municipio

La consejera de Educacióny Cultura de la DGA, Dolores Serrat, visitó ayer Calaceite para celebrar el vigésimo quinto aniversario del museo Juan Cabré. A media mañana, la plaza España de la localidad congregó a las autoridades, que la esperaban para dar comienzo a los actos de celebración. No eran los únicos. Bajo el pórtico del Ayuntamiento la esperaban ocho vecinos de la localidad que portaban camisetas en las que se podía leer: «Aquí parlem català», aquí hablamos catalán. Era la reivindicación de un sector del municipio que no ve con buenos ojos el borrador de la nueva ley de Lenguas, texto que suprime el término ‘catalán’ y lo sustituye por la definición ‘modalidad lingüística de uso predominante en el área oriental de Aragón’.

El contundente mensaje también estaba presente entre las autoridades que esperaban a la consejera, ya que el teniente de alcalde de Calaceite, Paulí Fontoba, llevaba la misma camiseta. Fontoba es edil por ERC/L’Entesa per Calaceit, formación que pactó con el Partido Popular del actual alcalde, José María Salsench, para constituir el equipo de gobierno local. Así las cosas, Salsench aguantó estoicamente las reivindicaciones de su socio en el Ayuntamiento frente a la consejera Serrat. Y Fontoba pasó por alto el hecho de que su alcalde no hiciera una sola referencia a la polémica ley.

Nada más llegar, Serrat suavizó la presencia del teniente de alcalde con la camiseta y dijo que ella respeta cualquier opción. De hecho, se acercó a saludar a todos los que estaban protestando con sus camisetas frente al Ayuntamiento. Dos de ellos no le devolvieron el apretón de manos.

«Jo sóc catalanoparlant»
Tras la recepción en la plaza, la consejera subió al salón de plenos para firmar en el libro de honor del ayuntamiento. Rodeada de representantes y vecinos descontentos con la polémica lingüística, Serrat intercambió impresiones con el alcalde. Explicó que estaba «encantada de visitar Calaceite». Por su parte, el primer edil le dio oficialmente la «bienvenida al municipio. Sabes que siempre serás bien recibida». Pero Fontoba rompió el buen ambiente político instaurado en la sala y trasladó sus peticiones a la consejera invitada.

«Le pido que respete nuestra cultura. Es algo horrible lo que estáis haciendo y os digo de corazón que espero que reculéis», señaló Fontoba hablando en catalán. El teniente de alcalde explicó a la consejera que «en Calaceite se aprobó una moción a favor del uso y el estudio del catalán en 1985, cuando el Ayuntamiento estaba en manos del PP. Se sacó adelante con sus votos y con los del PSOE». Para sorpresa de los asistentes, Serrat le respondió en el mismo idioma: «Jo sóc catalanoparlant. Jo parlo català». La fluida conversación que mantuvieron es lógica si se tiene en cuenta que Dolores Serrat nació y se crió en Ripoll (Girona), pueblo en el que residió hasta que inició sus estudios en la Universidad de Zaragoza.

La consejera respondió a Fontoba diciéndole que la ley tiene por objetivo «mantener un gran respeto por las modalidades que se hablan en cada municipio». «Solo pretendemos defender las lenguas de Aragón», añadió. Al respecto, el teniente de alcalde instó a la responsable del área de Cultura en la DGA a que respetara «a la comunidad lingüística» y le recriminó por «levantar fantasmas que hacía tiempo que habían desaparecido». Las quejas del edil provocaron aplausos entre los asistentes que llevaban camisetas de protesta.

Consciente de la polvareda que ha levantado el texto en Calaceite, único municipio de Aragón con un concejal de ERC, Serrat salió en defensa de aquellos puntos del texto que podían resultar más polémicos. Se encargó de asegurar que la DGA dejaría margen a cada municipio para que decidiera cuál es el idioma que habla «sin ninguna imposición». Explicó que en «ningún momento» se ha llamado al idioma «aragonés oriental», sino «modalidad lingüística de uso predominante en el área Oriental de Aragón».

También tranquilizó a los vecinos asegurándoles que no se suprimirían las clases de catalán en el territorio. Y, por último, explicó que la ley no será «una interferencia a los estudios lingüísticos que se llevan a cabo en el Institut d’Estudis Catalans. No creemos que sea necesario crear otra academia».

Pese a sus explicaciones, la ley de Lenguas sigue siendo molesta en Calaceite. En el próximo pleno, se prevé aprobar una moción contra el contenido de un texto en el que definitivamente no se prevé la inclusión del nombre del ‘catalán’. El documento será trasladado al Parlamento de Cataluña y al Congreso de los Diputados. Así lo ratificó el portavoz de la iniciativa de protesta, José Ramón Estupinyà. Como en anteriores ocasiones desde la presentación del borrador de la ley, la visita de la consejera levantó expectación en Cataluña. Un periodista de la radio autonómica se desplazó desde Tortosa para seguir el acto de homenaje.

LA TERRETA NOTÍCIES DE.

ARENY CONTRA EL ARAGONES ORIENTAL A LA PREMSA

El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.

El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer  en el primero de la Franja que vota  a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no  “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de  Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde  tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años  de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos  de la  Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de  lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación 
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”.  El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica 

L’Ajuntament d’Areny de Noguera, a la Ribagorça Oriental, va aprovar ahir una mocióque referma que la llengua que es parla al municipi és el català i no l’aragonès oriental com l’anomena l’avantprojecte de llei de llengües que prepara el govern aragonès.

Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català

El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l’educació de la zona oriental d’Aragó, després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català. 

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”. 

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”. 

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya. 

El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració

Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.  

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’ARENY NI UNA PARAULA

Partidos y autoridades de Cataluña quieren que se denomine «catalán» al habla que se usa en el Aragón oriental, al que ellos llaman Franja.

ESTÁ visto que con cada cambio de Gobierno, Aragón dispondrá de una nueva ley de lenguas. El PSOE hizo la suya y el PP se apresta ahora a modificarla desterrando el vocablo «catalán» para referirse a la lengua que se utiliza desde la Ribagorza al Matarraña. Es el juego de las mayorías y también la prueba de la incapacidad para consensuar una norma que perviva más allá de los vaivenes políticos. En todo caso, son acciones de los representantes legítimamente elegidos por el pueblo aragonés.

Lo que no es de recibo es que ahora autoridades y hasta partidos catalanes se lancen a interferir en la política interna de nuestra Comunidad, tratando de imponer un nombre a una lengua que se usa en el Aragón oriental y hasta una institución como referencia para las cuestiones lingüísticas propias de nuestro territorio al que ellos llaman ‘Franja de Ponent’ sin plantearse siquiera que forma parte indisoluble de Aragón.

Campaña en defensa del catalán y en contra de la DGA en las instituciones de Cataluña

Convergencia Democrática de la Franja y Democrática de Catalunya impulsan mociones para exigir la retirada de la ley

ZARAGOZA. Política contra la DGA pero desde Cataluña. Esta es la estrategia que se han marcado los partidos catalanes –auspiciados por Convergencia Democrática de la Franja (CDF) y Convergencia Democrática de Catalunya (CDC)– para hacer frente a la nueva ley de lenguas que presentó el Gobierno de Aragón y que no reconoce ni el catalán ni el aragonés como lenguas propias. La norma, en fase de anteproyecto, se refiere a estas como «lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas».
Ante esta situación, CDF y CDC han iniciado una potente campaña en todas las instituciones catalanas (ayuntamientos, diputaciones y comarcas) en las que han impulsado mociones en defensa de la lengua catalana en el Aragón oriental. La última se aprobó el pasado viernes en el consejo comarcal del Segrià (fue presentada por CiU y recibió el apoyo de todos los partidos, salvo el PP que se abstuvo).

La misma iniciativa se llevará a la Diputación de Lérida el próximo 20 de julio. El texto consta de siete puntos. El primero pide al Gobierno de Aragón que «respete y utilice la denominación científica internacional de la lengua hablada en esa zona, el catalán, como riqueza patrimonial cultural a proteger y fomentar». El segundo reclama que se paralice el anteproyecto de ley de lenguas.
También se solicita a la DGA que «implemente la enseñanza obligatoria del catalán en los centros educativos de los municipios» del Aragón oriental «por respeto a los derechos lingüísticos de los hablantes y para garantizar su conocimiento y pervivencia». El cuarto punto insta a la DGA a que «mantenga los diferentes proyectos educativos bilingües (catalán-castellano) y trilingües (inglés-catalán-castellano)». Además, pide que reconozca «el Institut d’Estudis Catalans como autoridad académica competente» y que «vele por emplear criterios científicos a la hora de reglamentar su política lingüística, al considerar que esta debe ser de respeto, de fomento y de promoción, y siempre basada en criterios filológicos reconocidos y defendidos por la comunidad académica». Por último, la moción insta a dar trasladado del acuerdo a la DGA, a las comarcas del Aragón oriental, a la Plataforma por la Lengua y a la Mesa del Parlamento de Cataluña.
Otras iniciativas en Aragón
Esta campaña se desarrolla en paralelo a otra impulsada en las instituciones del Aragón oriental por CDF. Al no tener representación, este partido ha enviado una carta a todos los grupos parlamentarios con un texto similar a la moción de Cataluña para que lo planteen en los municipios de la zona. Según explicó la secretaria general de CDF, Marta Canales, también se ha remitido a los presidentes de las comarcas. «El objetivo común es defender el catalán», resumió. En total, se ha enviado a 140 grupos de la zona limítrofe.

INTROMISIÓN
EL mismo partido que desde la Generalitat defiende que el catalán sea la única lengua vehicular en las escuelas de Cataluña reclama a la DGA que sean dos –catalán y castellano– las lenguas obligatorias en los colegios del Aragón oriental. CDC anda impulsando mociones en los ayuntamientos de la comunidad vecina para, entre otras cosas, pedir que se «implemente la enseñanza obligatoria del catalán en los centros educativos de los municipios de la Franja». La decisión de PP y PAR de emprender la reforma de la Ley de Lenguas aprobada en la pasada legislatura –un texto este último prudente y con un encaje adecuado en la ortodoxia lingüística– no justifica esta intromisión en los asuntos aragoneses. Claro que no es la primera vez que vemos bullir el pancatalanismo por la zona oriental de Aragón, con la excusa de defender los derechos de sus ciudadanos. De todas formas, la iniciativa de Convergencia llegaría con menos ruidos, no tan contaminada, si los bienes religiosos de las parroquias aragonesas retenidos desde hace años en museos catalanes hubieran sido ya devueltos a sus legítimos propietarios, tal como exigen numerosas sentencias judiciales. Se respetarían así tanto la ley como la voluntad de los afectados por el expolio.

TÍCIES DE LA TERRETA NO.

Mocions a favor del català en sis municipis del Baix Cinca i la Llitera

Diversos municipis de les comarques del Baix Cinca i la Llitera ja han anunciat mocions per reclamar que es mantingui el nom de català a l’avantprojecte de llei de llengües d’Aragó, que preveu substituir-lo pel d’aragonès oriental. Entre aquestsmunicipis hi haTamarit,Alcampell,Altorricó,Albelda, Saidí i Mequinensa, tots sis governats pel PSOE.Al consistori d’Albelda ja han aprova la moció. Els corresponents ajuntaments s’uneixen a la iniciativa dels consistoris de Montanui, Bonansa,Sopeira,Viacamp,Tolba, Benavarri i el Pont de Montanyana, que la setmana passada també van anunciar mocions. Per la seua part,Areny de Noguera va aprovar una resolució dissabte passat. JosepAnton Chauvell, alcalde d’Alcampell, afirma que estan “rotundament en contra d’aquesta decisió política per canviar el nom d’una llengua que la comunitat científica ha reconegut en el seu àmbit geogràfic de parla, dins del qual s’inclou la Franja”. Per la seua part, l’alcalde de Tamarit de la Llitera, Francisco Mateo, opina que l’avantprojecte de llei de llengües “és una barbaritat”. El grup socialista que presideix presentarà en el pròxim ple una moció en contra de l’avantprojecte. I ho va exemplificar dient que “quan un sevillà parla espanyol, ningú el qüestiona; nosaltres parlem català, però això no exclou que tinguem paraules pròpies, com els altres dialectes del català”. A Saidí, el consistori treballa en la moció que presentarà en el pròxim ple previst per a final de mes. Per la seua part, l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, va manifestar la intenció d’acordar una postura conjunta entre els diferents grups polítics en els pròxims plenaris municipals. En cas contrari, el grup socialista elaborarà una moció pròpia en contra de l’avantprojecte al considerar que “una llengua sorgida del no-res degrada la identitat que atorga una llengua històrica com el català”.

Fraga rebutja quehi hagi canvis en l’actual model educatiu

L’alcalde de Fraga, Santiago Escándil, va assegurar ahir que l’ajuntament es mobilitzarà si finalment el nou avantprojecte de llei de llengües d’Aragó elimina l’actual model educatiu a la Franja, que introdueix l’ensenyament del català a l’escola. “Estem a l’expectativa de la repercussió que tindrà en els col·legis i els instituts”, va indicar Escándil. “Ens interessa que si hi ha alumnes que després estudiaran a Catalunya, sàpiguen i coneguin la llengua”, va assegurar. L’alcalde, del Partit Popular (que també governa Aragó amb el PAR), va indicar que el govern de Fraga no té intenció de pronunciar-se “tret que finalment es canviï el model educatiu”. Pel que fa al canvi de denominació d’aragonès oriental i l’eliminació de català, Escándil va eludir pronunciar-se a preguntes d’aquest diari.

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Moció de Cerdanyola del Vallès

Moció de Cardedeu