Estuvo disputado el puesto de nombre más silbado. A nivel autonómico el premio se lo llevó «nuestro engominado alcalde, rechazado por su sectarismo, Pedro Santisteve», como le definió Morón, aunque seguido de cerca por el presidente Javier Lambán, al que afeó que pese a abominar de los independentistas, diga que en Aragón se habla catalán. A nivel nacional, poco se llevaron los silbidos dedicados a Pablo Echenique y al «okupa de la Moncloa» Pedro Sánchez.

Source: Vox llena el Auditorio y la protesta por su mitin deja seis detenidos – Aragón – El Periódico de Aragón

Santiago Morón, presidente de Vox en Zaragoza, reiteró su rechazo al Estado autonómico y las comarcas, como agencias de colocación, y censuró el escaso eco que se dio el 18 de diciembre al 900 aniversario de la reconquista de Zaragoza por Alfonso I el Batallador. Cargó contra el presidente de Aragón, Javier Lambán, que “ya no engaña a nadie”, por reconocer el catalán como lengua oficial.

Source: Abascal: “El sentido común es imparable y Vox es ganador porque España es ganadora”

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

El LAPAO, amb els dies comptatsEl pacte PSOE-CHA que ha portat al socialista Javier Lambán a la presidència del govern aragonès inclou la redacció d’una nova llei de llengües i la derogació de l’anteriorLes entitats secessionistes han anunciat mobilitzacions en contra de “la imposició del català”Jordi Palmer | Actualitzat el 11/08/2015 a les 22:06h18 comentarisArxivat a: Política, català, aragó, lapao, llengua catalanaAcció de militants de les JERC davant del Parlament d’Aragó contra el LAPAOLa constitució de la nova Diputació General d’Aragó (DGA) -òrgan d’autogovern aragonès-, sota la presidència del socialista Javier Lambán gràcies al suport de Podem, CHA i IU pot comportar a mitjà termini la derogació de la controvertida llei de llengües aprovada en l’anterior legislatura per PP i PAR, un text que eliminava tota referència al català i el substituïa per la denominació de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Occidental, és a dir, el polèmic LAPAO.De fet, en els acords signats pel PSOE amb Chunta Aragonesista per desbancar juntament amb altres forces de progrés al PP -partit més votat en les eleccions de maig-, figura el projecte d’aprovar “una nova Llei de Llengües que garanteixi els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa, amb un ampli procés participatiu, buscant les fórmules legals per suspendre l’aplicació de l’actual”.Cal recordar que PSOE i CHA van aprovar l’any 2009 una anterior llei de llengües que donava un cert reconeixement -però no l’oficialitat- a les llengües catalana i aragonesa, i que va ser al 2013 quan sota la presidència de Luisa Fernanda Rudi es va intentar fulminar l’existència d’aragonesos catalanoparlants amb la fins ara vigent llei, que només reconeix l’existència de difuses ‘llengües aragoneses’ resumides en els sinistres acrònims LAPAO i LAPAPIP -Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca.Tímids intents de recuperacióAquest acord PSOE-CHA se suma als tímids intents de recuperació del patrimoni lingüístic que les noves administracions aragoneses han engegat les darreres setmanes, com la creació per part de la DGA d’una Direcció de Política Lingüística, a càrrec d’un militant de CHA, i la decisió del govern municipal d’Osca d’editar el programa oficial de la festa major en aragonès.Per bé que la disposició del nou govern a tornar a obrir la carpeta lingüística és de moment una declaració d’intencions que busca la substitució de la llei però no inclou, de moment, la possibilitat d’oficialitzar el català i l’aragonès als seus respectius àmbits lingüístics, les associacions contràries a la unitat de la llengua catalana ja han reaccionat tot anunciant mobilitzacions contra el que consideren “la imposició del català”.Així les coses, les entitats secessionistes No hablamos catalán i Facao (Federació d’Asociacions Culturals de l’Aragó Oriental) han anunciat la intenció de promoure una manifestació en protesta pel projecte de nova llei de llengües. La mobilització, encara sense data ni lloc concretats, va ser decidida en una reunió a la qual hi van assistir, “a títol personal”, representants del PAR, PP i Compromiso con Aragón (CCA) -una escissió del PAR-. Segons han indicat les entitats convocants, a la reunió també hi va hi va assistir un representant de la Federación de Cachirulos de Aragón.

Origen: El LAPAO, amb els dies comptats | Nació Digital

La DGA elimina el catalán a través de la ley de presupuestos – Aragón – El Periódico de Aragón.

El Govern d’Aragó liquida l’últim rastre legal del català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Per més que a Aragó hi ha hagut polèmiques sobre la filiació de l’aragonès, primer, i del català, actualment (LAPAO), des de l’any 1999 es compta amb la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (3/1999), que si més no, reconeixia aquestes dues llengües:

Artículo 4. Lenguas minoritarias.
El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.

Aquesta Llei de Patrimoni va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP-PAR, com l’actual. I la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment (PSOE, IU i CHA), i només el PP hi va mostrar reticències, tal com explica Villagrasa  a Notas sobre la tramitación parlamentaria de la ley de Patrimonio Cultural Aragonés.

I fins ara que s’ha mantingut el redactat, únic que actualment resolia el galimaties legal per saber a quina llengua es referia amb la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i evidentment, també el LAPAPYP . Però en data 31 de desembre de 2014 es publica el paquet de reformes legislatives que les Corts d’Aragó han aprovat, entre les que s’inclou la supressió de les denominacions de català i aragonès, a la  Ley 14/2014 (Medidas Fiscales y Administrativas de la Comunidad Autónoma de Aragón) (pdf).

El nou redactat esborra les denominacions de català i aragonès, per a denominar-los de forma conjunta com las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. Tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com dos (i no més). També és important que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries d’Aragó, si no que les considera pròpies, originals i històriques però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, el nou redactat incorpora una protecció als bens de rellevància per al patrimoni lingüístic, això sí, de dues llengües sense nom.

▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.

A partir del minut 5:42

Vídeo relacionat: APM

O tractamiento d’as luengas ye estau a soben obchecto de polemica en ista feria y iste anyo no iba a estar-ne menos. D’una man sí que se recupera en o cartel o nombre d’a feria en aragonés, catalán y castellano, lo que yera cutiano, pero que en o cartel d’a edición pasada heba desapareixiu. D’atra, a Institución Ferial de Monzón ha incluyiu as presentacions d’os libros de asociacions contra o catalán, como Lo Timó y Amics de Fraga, en o “Diya d’a luenga aragonesa” (o sabado 7), chusto contino d’as que ferán Rolde d’Estudios Aragoneses, Gara d’edizions y Consello d’a Fabla. A polemica por a presencia d’a FACAO y as suyas asociacions en a Feria vien de luen y qualques editorials y asociacions han protestau a soben por iste afer, mesmo plegando a procedimientos chudicials.

Més informació: A Feria d’o Libro aragonés de Monzón celebra a suya XIX edición | Arredol.

Masa Somarda (AragonSomarda) a Twitter.

1. Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

   QUE O LIBRO DE BELEN ESTEBAN VAIGA YA POR A QUARTENA EDICION YE VIOLENCIA DE CHENERO

2. Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

   SERRAT YE EN CONTRA D’A VIOLENCIA D’OS ARBOLS DE TUPPERWARES EN C/ ALFONSO, CONTRA A VIOLENCIA DE CHENERO NOMAS QUAN NO BI HA ACTOS D’A RAE

3. Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

   SIN DUBDA AS ARAGONESAS NOS ESTIMAMOS MAS QUE OS NUESTROS DINERS VAIGAN T’A RAE TA QUE ESCRIBA BELEN ESTEBAN QUE NO TA #LAPAO #LAPAPYP

4. Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

   QUE @pparagon S’HAIGA MESO O LAZO NEGRO CONTRA #ViolenciadeGénero QUAN RUDI Y SERRAT SON EN UN ACTO D’A RAE HA FEITO PLORAR A O NINO CHESUS

5. Tresa ‏@TresaFatas 13h

   @LFRudi @AragonSomarda ahora que ya sabemos que el español no está en peligro podríamos tener una actitud más favorable hacia l’aragonés no?

Font: Facebook

Avui, a Heraldo de Aragón, declaracions de la Consellera de Cultura D. Serrat sobre LAPAO i LAPAPYP: de ridícul en ridícul i sense wert-gonya

Llamar a las cosas por su nombre: catalán o aragonés oriental | Zaragoza Lingüística.

Seguimos con la entrega de las charlas grabadas en los últimos meses en ZL. En esta ocasión se trata de la conferencia que dio nuestro compañero, el Dr. Javier Giralt, a propósito del nombre de la lengua hablada en la zona más oriental de Aragón. De rabiosa actualidad, espero que disfrutéis con este vídeo tanto como nosotros disfrutamos de la charla en vivo.

Los alcaldes del Aragón oriental, contra la ley de lenguas.

La reunión, promovida por la alcaldesa de Mequinenza, Magdalena Godía, contará además con la presencia de técnicos y profesores universitarios.

Presidente del Matarraña: “¿Qué somos, una reserva como la de los indios?”.

Maribel S. Timoneda/ La ley de lenguas y la polémica surgida a raiz de la indefinición de la misma con respecto a la denominación del catalán hablado en la zona oriental de Aragón  (catalán occidental desde la perspectiva catalana), que la nueva ley denomina Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) no ha dejado indiferente a los alcaldes del Matarraña. Uno de los más críticos con ella es el alcalde de Peñarroya de Tastavins y presidente de la Comarca del Matarraña, Francisco Esteve (PAR), quien reivindica el trato igualitario para todos los aragoneses “hablen la lengua que hablen, porque así está escrito en el Estatuto de Autonomía”.

Esteve lamenta que con la nueva Ley de Lenguas “los hablantes hemos quedado confinados en un reducto, han marcado unas lineas en un mapa y han dejado escrito que dentro de ese territorio se puede usar el idioma para dirigirnos a la administración, pero que fuera no. ¿Qué somos, una reserva como la de los indios?”, se preguntaba el alcalde y presidente comarcal.

“Respeto como hablantes”

Para Esteve, lo de menos es cómo pase a denominarse el idioma. “La gente del Matarraña sabe muy bien lo que habla”, dijo, e insinuó que “si la polémica se ha encauzado por ahí es precisamente porque se ha hecho a propósito, porque se busca dividir, cuando el problema es que ni esta ley ni la anterior nos respetaba como hablantes; sólo queremos que nos traten igual en todo Aragón, no sólo aquí”. Aún con todo, afirmó, “la nueva denominación del catalán en Aragón es innombrable, una vergüenza”, y a su juicio “lo que pasará es que nuestra lengua se irá perdiendo, nuestros hijos se castellanizarán y un día tendremos que llamarla lapao, porque no sabremos lo que hablamos”.

—

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.es