Sant Jordi 2021. “Mils d’amorets”, Desideri Lombarte i Rosalia Gil: Poesia i vida
III Jornada de literatura catalana d’Aragó: els clàssics
Amb la participació de Rosalia Gil, dona de Desideri Lombarte, i d’altres especialistes sobre l’escriptor.
Diumenge, 25 d’abril 2021 a les 19 h on line
Inscripcions i informació: cliqueu aquí.
Organitza: Associació Cultural del Matarranya i Clarió- Associació de famílies del Matarranya per la llengua.
La idea de la Jornada és parlar una mica a través de la Rosalia Gil de les arrels d’en Desideri (lo mas, la seua mare, la seua iaia…) i també de la relació amb la Rosalia, de com van arribar a ser conscients de la llengua i dels primers anys de reivindicació.
Una excusa per passar una bona estona els que ja som afins i els que encara no i celebrar Sant Jordi d’alguna manera.
Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza / Francho Chabier Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
Presencial
Horas lectivas totales:
25.00h.
Horas lectivas presenciales:
21.00h.
Horas no presenciales:
4.00h.
Tarifa general:
140 euros
Tarifa reducida:
120 euros
Objetivos:
El aragonés y el catalán carecen de un reconocimiento oficial en Aragón que ha impedido que se hayan podido acometer acciones de política y planificación lingüística. Ello tampoco ha favorecido una enseñanza de ambas lenguas en ninguno de los estadios de nuestro sistema educativo, ni siquiera en el universitario. Sin embargo, ese no ha sido impedimento para que numerosos escritores, motivados por su amor a estas lenguas minorizadas, hayan dado el paso de emplear el aragonés o el catalán en sus composiciones, desarrollándose en época contemporánea unas literaturas que, pese a su interés, son escasamente conocidas. Por otra parte, tanto el catalán como el aragonés fueron lenguas escritas en el Aragón de la Edad Media. Y luego, entre los siglos XVII y XIX existen algunos testimonios –poco a poco rescatados por los estudiosos– que reflejan una cierta continuidad en el uso literario de estas lenguas.
Los objetivos de este curso son: 1) ofrecer una aproximación a la historia de la literatura en Aragón escrita en aragonés y catalán; 2) presentar el panorama de la creación literaria en aragonés y en catalán en nuestra región en época contemporánea (ss. XX y XXI); 3) analizar la producción literaria en aragonés y en catalán en el ámbito de la poesía, la prosa y el teatro; y 4), dar voz a los propios escritores con el fin de que compartan su experiencia personal de escribir en aragonés y en catalán. En definitiva, la pretensión del curso es poner al alcance de quienes están interesados por las lenguas de Aragón (y por la literatura en general) una visión amplia de una realidad literaria poco conocida y poco atendida -que en raras ocasiones ha tenido cabida en el ámbito académico universitario-, con el fin de que pueda ser valorada en su justa medida.
Programa:
Miércoles, 14 de Julio
10:00 h. La literatura medieval y del siglo XVI en aragonés [2]
12:00 h. Textos literarios en aragonés de los siglos XVII, XVIII y XIX [12]
16:00 h. La poesía en aragonés (siglos XX-XXI) [9]
18:00 h. La prosa en aragonés (siglos XX-XXI) [7]
Jueves, 15 de Julio
10:00 h. El teatro en aragonés (siglos XX-XXI) [8]
12:00 h. La poesía en catalán en Aragón [5]
16:00 h. La prosa en catalán en Aragón [10]
18:00 h. En teatro en catalán en Aragón [6]
20:15 h. Presentación del libro: El “continuum románico”. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera [4] [6]
Viernes, 16 de Julio
10:00 h. Escribir en aragonés [1] [3]
12:00 h. Escribir en catalán [11] [5]
Ponentes:
1 Ana Giménez Betrán, Profesora en IES Pirámide (Huesca)
2 Antonio Pérez Lasheras, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
3 Chusé Inazio Nabarro García, Profesor en IES Lucas Mallada (Huesca)
4 Francho Chabier Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
5 Héctor Moret Coso, Profesor en INS Miguel Tarradell (Barcelona)
6 Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
7 José Ángel Ibáñez Sánchez, Profesor de la Universidad de Zaragoza
8 Mª Pilar Benítez Marco, Profesora de la Universidad de Zaragoza
9 María Ángeles Ciprés Palacín, Profesora de la Universidad Complutense de Madrid
10 María Teresa Moret Oliver, Profesora Asociada de la Universidad de Zaragoza
11 Merche Llop Alfonso, Profesora jubilada
12 Óscar Latas Alegre, Técnico de Cultura – Comarca Alto Gállego
Alumnado:
· Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.
· Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.
· Profesionales interesados en ejercer como como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.
· Público general.
Formación exigible a los interesados en matricularse:
Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse público en general.
Reconocimiento de créditos:
Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.
0,5 ECTS
1. Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.
Los estudiantes interesados en que su Universidad les reconozca como créditos ECTS por haber realizado un Curso de Verano de la Universidad de Zaragoza, deben consultar con la Secretaría de su Facultad o Escuela de origen tal posibilidad.
Procedimiento de evaluación:
· Los asistentes que quieran optar a convalidar el Curso por créditos ECTS deberán realizar una reseña por cada una de las sesiones.
· En la reseña deberán sintetizar los contenidos aprendidos en cada una de las sesiones y reflexionar sobre ellos, aportando una opinión personal.
· Dicha reseña tendrá en total una extensión aproximada de 3.000 a 6.000 palabras.
· Se valorará la capacidad de comprensión y análisis de las ideas principales expuestas en las diferentes sesiones.
· Los coordinadores del curso serán los encargados de evaluar las reseñas.
Lugar de celebración:
Aulas de la Residencia Universitaria de Jaca
C/Universidad, 3
22700 Jaca (Huesca)
Alojamiento:
Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3 – 22700 Jaca (Huesca)
Com a acte d’enguany de l’activitat “Quedaran les paraules”, la Comarca del Matarranya (Departament de Cultura) ha organitzat una caminada literària per al dia 23 a Ràfels. Es faran lectures –capítols del meu llibre sobre lo Floro relacionats amb els indrets de Ràfels i el Matarranya– tal com s’indica en el cartell que adjunto.
Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.
Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.
Tothom que l’ha conegut, valora, a més del seu gran compromís com a activista cultural, la seua personalitat bonhomiosa i pacificadora, sempre disposat a escoltar tothom, també els que pensaven de manera oposada. A banda de la seua tasca d’investigador i divulgador, també estava sempre disposat a ajudar qualsevol que li demanara consell o assessorament, tot posant a disposició el seu extens arxiu.
La família ens informa que ha mort com va viure, tranquil i serè, com la vida que ha portat. I els amics que han tingut la sort de poder parlar amb ell en aquests darrers temps, coincideixen en l’optimisme i la visió tan positiva que tenia de la seua sort. Agraïa la vida que havia pogut tindre, la família, els amics i totes les experiències que havia pogut viure.
Per desig exprés d’en José Antonio, la cerimònia s’ha fet en la més estricta intimitat familiar. Quan les circumstancies ho permetin, portaran les seues cendres «al seu estimat poble», Mont-roig.
Des d’aquesta redacció expressem en nostre més sentit condol a l’esposa i als fills, i els transmetem el nostre escalf.
En José Antonio en la penúltima actualització de foto per a la columna Viles i gents el 2012. / Arxiu familiar
Podeu llegir l’entrevista que Artur Quintana li va fer per a aquesta revista el 2009 aquí.
Podeu llegir la columna que va publicar a la Comarca per a commemorar els 25 anys de ‘Viles i gents’ aquí.
Les editorials aragoneses GP Edicions i Gara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català, compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.
D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic format a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.
L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.
La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del poeta i investigador mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor traductor i editor de Gara d’Edizions Chusé Aragüés.
L’edició està feta i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.
El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.
“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.
La gran epopeya de la Literatura de la Franja
Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després.
Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona.. I casualment, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.
“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història..
“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar escenes senceres i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.
Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Montcada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.
Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic. Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.
L’any 2009 na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo, aleshores directors de l’Instituto de Estudios Turolenses, en presentar la col·lecció Lo Trinquet, de llibres en llengua catalana d’autors terolencs o vinculats a la província, van declarar que: L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma. Així consta a la pàgina 9 del primer llibre de la col·lecció publicat: Artur Quintana i Font (Ed.): Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies. Fins ara s’han publicat 6 trinquets: Marta Momblant Ribas: Fora de temps, fora de lloc. (Lo Trinquet 2); José Miguel Gràcia Zapater: Pasqual Andreu lo Florit. (Lo Trinquet 3); Desideri Lombarte i Arrufat: Les aventures del sastre Roc d’Arça. (Lo Trinquet 4); Cesc Gil i Lombarte: Menú: lacuina del cor. (Lo Trinquet 5) i Susana Antolí: Senderes de gebre. (Lo Trinquet 6). A la solapa d’aquest darrer Trinquet, publicat l’any 2015, s’anunciava la publicació com a número 7 de Lo Trinquet del llibre Desideri Lombarte i Arrufat: Poesia completa, obra que per malfadats problemes d’edició segueix sense publicar. Finalment l’IET ha decidit d’inaugurar amb Poesia completa d’en Desideri Lombarte una nova col·lecció d’Obres completes d’autors terolencs. Amb aquesta venturosa decisió queda obert el pas a nous llibres de la col·lecció Lo Trinquet, el número 7 del qual, ja a punt d’eixir, és el poemari Aplec d’en Juli Micolau, a la solapa del qual figura: En premsa Lluís Rajadell: Terra agra (Lo Trinquet 8), i : En preparació les obres següents:
Josep Miquel Gràcia: D’arbres i progressies.
Artur Quintana, Sigrid Schmidt. Estampes de família I. 1789-1950.
Ramon Mur: Sadurija. Versió catalana de Juli Micolau.
Hèctor Moret, Maria Teresa Moret (Eds.): Antologia de la prosa catalana del Matarranya Històric. Dels orígens als nostres dies.
Vicent Pallarés (Ed.): Antologia de la poesia del Matarranya Històric 2009-2021.
Josep Miquel Gràcia: Viles pobles i mes.Les tres llunes.
Hèctor Moret. Breu Diccionari d’escriptura i escriptors contemporanis en català a l’Aragó.
Epistolari aragonès d’Artur Quintana.
Esperem que millori el ritme de publicació Lo Trinquet, i que nous autors s’hi vagen afegint.
El Consell de Redacció de Lo Trinquet. Josep Miquel Gràcia, Artur Quintana, Carles Sancho.
Els títols publicats a la col·lecció des de 2009 fins avui. / Carles Terès
Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.
El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.
El Grup 62 ha atorgat el Premi Proa de novel·la a l’escriptor franjolí (de Saidí) Francesc Serés. Amb l’arribada d’un professor “nàufrag” a una profunda vall de la Garrotxa l’autor explora la vida íntima i cultural de la gent. Això és el que fa magníficament La casa de foc, l’obra premiada d’en Francesc Serés que ha manifestat sobre la mateixa que és “una manera de retornar el que em va donar aquesta gent que em va acollir allà, explicar no tant l’espai com viuen, quines condicions de supervivència i quines possibilitats de futur de vida tenen”. Explica Serés: “El narrador arriba a la Vall del Ser, a la Garrotxa. És un paisatge amb molta natura, que és gairebé feréstega. Una zona habitada, però amb espais inaccessibles. És un territori molt particular: els revolts fan dissuadir els visitants, però un cop hi arribes, el lloc s’eixampla cap a un mar de muntanyes. I és una zona molt literària: allà estiuejava Eugeni d’Ors i també Pla en parla. Hi ha una narrativa i un pòsit històric.” ““La novel·la és un petit homenatge a aquella època que vaig viure a la Vall del Ser, per fixar-lo. En aquest sentit, hi ha una cita de Gabriel Ferrater a l’inici que ho remarca: “Diré el que em fuig, no diré res de mi.” I em va costar entendre’l. Durant temps vaig pensar que no en podria escriure res. I, tanmateix, és quan te n’allunes que trobes la manera d’explicar-lo. Hi ha una altra cita d’en Salinger que encapçala el llibre, que diu: “No expliqueu mai res de ningú, perquè si ho feu, trobareu a faltar tothom.” Però si no ho explico, es perdrà. Això també em va passar escrivint La pell de la frontera.””
El premi Guillem Nicolau 2020 del govern d’Aragó ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressó en l’oscuritat.
Sílverti és una novel·la que segons declaracions de l’autora recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!
La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…” Amb respecte vers les dones i els homes que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.
És un relat escrit en llocs diferents, fins i tot en hospitals i amb molta passió. Quan a l’autora li afloraven els records dels pares i familiars, li apuntaven de debò meloses llàgrimes de goig i salobrosos de sentiments, una passió incontrolable.
“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón
Autores/as
Javier Giralt Universidad de Zaragoza
María Teresa Moret Universidad de Zaragoza
Palabras clave:
Poesía en Aragón, poesía catalana, poesía femenina
Resumen
Este artículo analiza la obra en catalán de ocho poetas aragonesas contemporáneas, atendiendo a sus principales rasgos lingüístico-literarios. Se lleva a cabo de esta manera una necesaria reivindicación de la poesía femenina en catalán dentro del panorama de la literatura aragonesa.
