🔥 NOVETAT 🚀 – A L’avançat del PdV hi acollim el gran JESÚS MONCADA amb el conte UN BARRIL DE SABÓ MOLL inclòs al llibre ‘El cafè de la Granota’ acabat de reeditar per Club Editor amb postfaci de Jordi Puntí @puntinho10
👉🏼 No us el perdeu 🔗 https://t.co/9xqCyOZUNd pic.twitter.com/q36vsuBJbm
— Paper de vidre (@Paperdevidre) September 10, 2024
Diari Ara, dimecres 21-8-24, avui
Presentació i recital amb Diego Burián.
Dilluns 19 d’agost. 19.30h.
Lo Convent. La Fresneda.
Ja tenim les dates per a la segona sessió del nostre club de lectura. 🫂Esperem que pugueu estar en alguna d’elles!
🏫22 de juny a les 19h en Nonasp
💻26 de juny a les 19h en línia
✍🏼Per favor, confirmeu-nos a través d’aquest formulari quina opció us ve millor: https://forms.gle/obhAJYQK23VYpWfk8
📖Gaudiu de ‘La terra retirada’!
Fa 35 anys se va complir el que Desideri Lombarte havie escrit: «No faré anar la falç pel groc dels blats / ni esperaré si mou la garbinada, / ni aniré a pasturar més bous al prat». Mos va dixar. No tinc un sol record d’haver coincidit en ell. Per més que segur vam compartir temps i espai. Però la primera imatge que tinc d’ell és d’una commemoració de la seua mort a Pena-roja l’any 1990. En los meus 10 anys, estava a primer fila. Però ni per prodigi infantil ni per res paregut: encara no tenia prou vergonya per a amagar-me. Suposo que la meua ment infantil no devie aguantar les pallisses que s’hi devien repartir :-)
Però (re)descobrir Desideri Lombarte en l’adolescència va fer una marca profunda de per vida. Mai consumixco poesia, i Desideri explicave el meu món. Localisme, costumisme, ruralisme, i en llengua minoritzada. Tots aquells -ismes perseguits per l’homogeneïtzador globalisme, diana clara per al cosmopaletisme i el ciutadàdelmón®. Però Desideri, a més, és un escriptor universal. Té unes raïls que s’alimenten de l’economia de la subsistència dels Masos del Molinar, s’empelten a la Barcelona del desarrollisme, i acaben parlant-mos dels grans temes de la humanitat i la literatura: l’amistat, l’amor, la identitat, lo vincle de l’humà en la terra… i la mort. Mooolta mort!
Continuar llegint… Quan Desideri ja no fa anar la falç pel groc dels blats | Xarxes socials i llengües
L’altre dia, ma germana em va enviar uns fragments d’El temps de les Cireres, de Montserrat Roig; uns paràgrafs amb un vocabulari riquíssim usat amb naturalitat i precisió. Estava encantada amb els nous mots que hi descobria. Conec la sensació, ja que soc dels que experimentem plaer quan trobem una paraula que ens és desconeguda, una expressió que descriu amb exactitud un objecte, un estat, una acció, un sentiment o qualsevol altre aspecte de la vida i del món que ens envolta. Quan d’adolescent vaig decidir que havia d’escriure en el meu idioma —precisament per això, perquè era el meu—, em va tocar d’aprendre tot el vocabulari que no m’ensenyaven a estudi. Les paraules que emprava eren les domèstiques, les més íntimes, i em mancaven tots els registres literaris, tècnics o formals. Llegir sempre havia estat un plaer, però va fer-se més gran quan em servia per eixamplar els límits de la llengua de la meua família. Continuar llegint… Les belles paraules
Vam cursar l’ESO tenint la sort —ara en som conscients— de trobar-mos al nostre camí a la professora de català (i també de plàstica!) Teresa M. Ballester (E.P.D.) En lo compromís i l’orgull per davant de ser d’esta terra, concretament del poble de Mont-roig de Tastavins, mos va intentar transmetre la seua passió per la nostra llengua catalana, donant-mos a conèixer l’obra d’alguns dels paisans que hi han escrit
Projectada a la paret de classe, un dia mos va mostrar la fotografia d’un home en bigot llegint un llibre; ere Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937-Barcelona, 1989). No recordo gaire cosa més que este detall del dia que mos lo va presentar Si no fore perquè. En lo temps, ataüllant los llibres que tenim per casa, em vaig començar a familiaritzar amb aquell desconegut Desideri.
Continuar llegint… Si no fore perquè
Poeta emocionant i proper, narrador irònic i captivador, autor teatral eficaç, assagista precís, polivalent i meticulós, dibuixant, activista cultural i no sé quantes coses més
Totes estes capacitats se li poden atribuir merescudament a l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte, aprofitant el 35 aniversari de la seua desaparició. Llàstima. Quantes aportacions més a la nostra cultura, la del Matarranya, haguere pogut donar si no haguera mort massa prompte!
Continuar llegint… Un seductor, un líder
Els masos, testimonis silenciosos d’històries antigues, són com poemes gravats en pedra i fusta, narrant les vivències dels seus habitants al llarg dels segles
Desideri Lombarte, amb la seva ploma inspirada, ha capturat l’essència d’aquestes construccions rurals en la seva poesia, transportant-nos a un temps passat, ple de simplicitat i lligams profunds amb la terra.
Continuar llegint… Entre pedres i versos: Desideri Lombarte i la poesia de les masies
Amb motiu dels 35 anys de la mort de Desideri Lombarte, els membres del col·lectiu Viles i gents li dedicaran les seues properes columnes
Comencem amb la transcripció d’algunes de les Sentències comentades del poeta, publicades el 1993 a la col·lecció ‘Lo Trull’.
Continuar llegint… Sentències comentades de Desideri Lombarte
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
