La Agrupación de electores Teruel Existe presentó una enmienda conjunta con varias formaciones catalanas para dotar con un millón de euros el Estudio informativo de la autovía entre Alcañiz (Teruel) y Reus (Tarragona), la prolongación de la A-40 hasta el Mediterráneo cuyo desarrollo tan solo se preveía inicialmente entre Cuenca y Teruel. Finalmente ha sido aprobada con 287 sies, 3 noes, y seis abstenciones. Teruel Existe valora que este consenso “evidencia de un lado la especial importancia de este eje de comunicación para las comunidades autónomas del este de España, y de otro respalda el trabajo parlamentario desarrollado en las cámaras en busca del consenso y del bien común”.
Se trata de una infraestructura demandada reiteradamente por el Movimiento ciudadano, incluida en su plan de infraestructuras denominado Teruel 2019-2030 que fue presentado públicamente hace 2 años. Esta autovía a partir de la N-420 es un eje de especial trascendencia que permite superar el aislamiento de la provincia por el nordeste, al crear un nuevo eje hasta el litoral de Tarragona. Una vez finalizado será un eje vertebrador trascendental para todo el sector este de la península, un gran espacio geográfico que carece de una articulación norte-sur en el interior. “Es evidente que falta un elemento vertebrador principal, que además afecta a provincias que sufren un acusado problema de despoblación”.
En esta enmienda explican que “es un proyecto en el que se viene trabajando desde 2009”. Una autovía que conectará las infraestructuras de alta capacidad del litoral (A7, AP7, corredor mediterráneo) existentes en el entorno Tarragona y de Reus, con la futura A-68 (Bilbao-Zaragoza-Vinaròs), cuya construcción está avanzando en el norte de la provincia, en las Ventas de Valdealgorfa.Recuerdan que esta conexión une y da servicio a importantes núcleos urbanos como Alcañiz, Gandesa, Mora d’Ebre, y Reus, y que “su futura prolongación entre Alcañiz y la A-25 en Monreal del Campo o la A40 en Teruel conectaría el Mediterráneo a la altura de Tarragona, con el centro (área metropolitana de Madrid) y el oeste peninsular, contribuyendo a descongestionar la A-2 y la A-3”. Consideran que es “un avance estratégico en la conexión del eje del litoral mediterráneo con el interior peninsular y en la conformación del eje mediterráneo interior”.
La Cámara de Comercio de Reus ha emitido un comunicado en el que concede una «enorme transcendencia» a la aprobación de la enmienda. Lo califica de un «hecho sin precedentes» que la corporación valora muy positivamente atendiendo al trabajo hecho durante los últimos dos años para reclamar el desdoblamiento de este eje con conversaciones periódicas que la corporación ha mantenido con representantes políticos, entre ellos, Teruel Existe.
Source: Presentacions desiderianes a dojo i a raig fet » Temps de Franja
// Júlia Llambert
En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.
Per a difondre el llibre l’IET ha programat una nodrida tanda de presentacions: sis fins ara. La primera ha estat el 6 d’octubre a la Llibreria Laie de Barcelona a càrrec de n’Héctor Moret —en podeu llegir més detall ací. Ha seguit el 23 d’octubre a la Biblioteca Municipal de Pena-roja amb parlaments d’en Manuel Rando, President de la Diputació de Terol, en Carles Terès i n’Artur Quintana. El quatre de novembre, dia de sant Carles Borromeo, a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, la presentació per part d’en Carles Terès i n’Artur Quintana, curadors de l’edició, i d’en Joaquín Guillén en nom de l’IET, ha comptat també amb un recital de poesia lombartiana per part de n’Emigdi Subirats i en Manel Oller.
L’endemà en Juan Villalba, vicepresident de l’IET, ha fet conèixer l’OPC lombartiana a la Llibreria Primado de València. El dissabte 6 ha tocat el torn de la presentació al Centre Cultural La Bohèmia de Castelló de la Plana amb en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, de qui em consta que en acabar l’acte es va dirigir, en companyia de l’escriptora vall-de-rourera Mar Puchol, al carrer de Cavallers per a admirar la rajoleta o taulellet que recorda les Normes Fabrianes del 1934.
La saguera presentació, ha sigut a Tarragona a la Llibreria la Capona —Quan sona la Capona, no sona per Tarragona diuen de la campana gran de la Catedral. Hi han parlat en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, i ens han recordat que en un “Lo primer camí”, un gènere memorialístic dels escriptors franjatins on expliquen a Temps de Franja com van descobrir que el nostre xapurriau de l’Aragó és bona llengua, es català del bo, com canta en Tomàs Bosque, doncs sí que en un “Lo primer camí” publicat per en José Antonio Carrégalo, escriptor i investigador mont-rogí traspassat enguany, s’hi llegeix: La meua descoberta del català com a llengua de cultura va ser gràcies a què un advocat amic de Valls […]em va passar un número de la revista Desperta,ferro! amb una poesia de Desideri Lombarte, “A la conquesta de la Roca.” Em va impressionar fortament. Escriure una cosa tan meravellosa en aquell xapurriau! Va ser decisiu. I ací s’acaben els puials i muntons de presentacions lombartianes. Com haureu pogut observar l’Obra Poètica Completa ha estat prou ben presentada a Catalunya i al País Valencià, però gairebé gens a l’Aragó, o gens del tot si considereu que la presentació a Pena-roja ha estat feta sobretot per ser la vila nadiua d’en Desideri, i no tant per ser aragonesa ni franjatina. Confiem que d’altres en seguiran pel nostre país.
L’Obra poètica Completa d’en Desideri Lombarte va ser programada l’any 2015 com d’immediata publicació a la col·lecció lo Trinquet que l’IET edita des del 2009. Tanmateix l’edició de l’OPC es va anar endarrerint fins ara al 2021 en publicar-se com a número 1 de la Biblioteca Turolense, i és així com ara pot reiniciar-se la sis anys interrompuda col·lecció Lo Trinquet, on ja es troba en procés d’edició el poemari Aplec d’en juli Micolau, i un munt més d’obres fent cua per a ser publicats
Sense el reconeixement de l’oficialitat i arraconat geogràficament a la zona més septentrional d’Aragó, la llengua aragonesa es troba en una situació límit. La transmissió generacional de l’idioma és profundament fràgil, el suport institucional que gaudeix és mínim i arrossega la maledicció de no comptar amb un estàndard consensuat entre les organitzacions implicades en la seua promoció. La recent creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua hauria de resoldre una problemàtica que dificulta el creixement d’una comunitat lingüística amb poc més de 8.000 parlants. L’emergència a les xarxes socials del fenomen Jorge Pueyo, qui fa activisme digital de l’aragonès, és l’última mostra de resistència espontània del xicotet teixit d’associacions que lluiten a l’Aragó per evitar la mort d’una llengua amb les constants vitals precàries.
Continuar llegint… L’aragonès, una llengua en perill d’extinció – El Temps
L’aragonès és una llengua minoritària i minoritzada que pateix greus problemes de transmissió generacional, ensenyament i alfabetització a les escoles, visibilitat pública i dispersió entre els parlants, però és també una llengua que, en els darrers anys, s’ha anat fent un espai a Internet i a les noves tecnologies. De ser la llengua majoritària en tota la regió d’Aragó, actualment té menys de 30.000 parlants. Aquest fet permet que en bona mesura es pugui parlar d’una comunitat d’aragoneso-parlants amb una forta consciència lingüística. Aquest és el cas de Jorge Pueyo, que parlarà sobre la pròpia experiència de ser un divulgador i activista de l’aragonès, sobretot a les xarxes socials.
Jorge Pueyo, divulgador de l’aragonès i activista lingüístic.
#Bomberscat seguim a #Nonasp, al simulacre amb el @mitecogob i @IIFFAragon, emmarcat dins del #ProgramaNacIIFF. L'objectiu és millorar la coordinació entre els dispositius que participen en l'extinció dels incendis forestals #EjercicioConjuntoIIFF 🔥 #EBRO @interiorcat @GobAragon pic.twitter.com/F2mnsBSZXI
— Bombers (@bomberscat) September 29, 2021
El Puesto de Mando Avanzado (#PMA) de @112Aragon está en #Nonaspe en el #EjercicioConjuntoIIFF #EBRO, un simulacro de incendio forestal promovido por @mitecogob en el que participan el operativo de Prevención y Extinción de Incendios Forestales de Aragón y Bomberos de Cataluña. https://t.co/zoei6lIXi4 pic.twitter.com/EescYpdyRK
— 112 Aragón (@112Aragon) September 29, 2021
El #CCB de #bomberscat ja està a punt per al #simulacre de demà a #Nonasp Coordinats amb @mitecogob @IIFFAragon farem un exercici conjunt #EjercicioConjuntoIIFF 🔥 #EBRO en el marc del #ProgramaNacIIFF @Interior @GobAragon pic.twitter.com/SZF7RhVpwR
— Bombers (@bomberscat) September 28, 2021
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.