Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

Origen: Sixena: ultimàtum de la jutgessa | Lo Finestró

Fragments del retaule de Santa Anna (Museu de Lleida)

Amb data 30 de setembre del 2016 deia que tancava “el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable””. Tots dos documents posats al dia, incloent-hi l’ultimàtum del dia 26 de juny del 2017 de la jutgessa,  podeu llegir-los a:

 

Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (des del desembre 2016 fins avui).  https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/seguiment-del-relat5.docx

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (fins al desembre de 2016) https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable-5.pdf

La interlocutòria recull que si la Generalitat incompleix l’ordre podria ser acusada d’un delicte de desobediència

Origen: La jutgessa d’Osca dóna un ultimàtum a la Generalitat perquè lliuri a Sixena les 44 obres del Museu de Lleida | VilaWeb

Origen: Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés | Xarxes socials i llengües

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.

L’acte estarà presidit pel Ministre de Foment i es realitzarà al punt quilomètric 42,8, a les proximitats de Vallivana . Tema: N-232

Origen: El dimarts 27 de juny s’inicien les obres del nou traçat de la N-232 del Port de Querol de Morella | Comarques Nord

Levantó un chalé en el Perelló (Tarragona) tras derribar una masía protegida en suelo no urbanizable.

Origen: Mari Cruz Soriano, condenada a un año y medio de prisión por un delito urbanístico | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: El consenso protagonista de los II Foros Concordia de Alcañiz | La Comarca

 

Origen: Un debate entre Alcañiz, Tortosa y Vinaròs | La Comarca

Origen: Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació) | Lo Finestró

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

Origen: Morella firma para remodelar la N-232 | La Comarca

Catalunya i Aragó concreten detalls renovació conveni assistència sanitària

Els consellers Antoni Comín i Sebastián Celaya s’han reunit avui per tractar aquesta qüestió, ja que l’actual conveni expira aquest any

Els governs de Catalunya i Aragó concreten els detalls de la renovació del conveni per a l’assistència sanitària a urgències i emergències a les zones limítrofs

Els consellers de Salut de Catalunya, Antoni Comín, i d’Aragó, Sebastián Celaya, han mantingut avui a Lleida una trobada per concretar els detalls de la renovació de l’acord per a l’assistència sanitària en urgències i emergències a les zones limítrofs dels dos territoris, que expira aquest any després de dotze anys en vigor. Tots dos han mostrat la seva disposició per continuar amb aquesta col·laboració, de la qual se’n beneficien 100.000 habitants aragonesos i catalans.
Es tracta d’un annex específic dins del conveni marc existent per garantir l’accessibilitat de l’atenció sanitària en aquestes zones. Segons aquest annex, l’empresa pública Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i la gerència d’urgències i emergències sanitàries 061 d’Aragó col·laboren en la resolució de les urgències i emergències sanitàries de les poblacions que formen la franja territorial limítrofa entre les dues comunitats.

Informació Departament Salut

Origen: Monseñor Omella, con todos nuestros respetos, no hace falta que pida perdón | Dolça Catalunya

¿Primeros síntomas de síndrome de Estocolmo en el obispo Omella?

entrevista-omella--620x349

“Perdón por mi catalán diferente del de TV3, por ser un charnego, por no adorar a lanació… ja provaré de millorar”

A la hora de dar la bienvenida al nuevo obispo de Barcelona, monseñor Omella, intentábamos explicarle algunas particularidades de su nueva diócesis, los problemas que tendrá que afrontar y las presiones que tendrá que soportar. No es tarea nada fácil.

Las primeras declaraciones de Monseñor Omella, no obstante, parecen mostrar los primeros síntomas del síndrome de Estocolmo, tan común en quienes no desean enfrentarse a sus captores y piensan que asumiendo su discurso estos le perdonarán la vida. El resultado, es obvio, nunca es el esperado. Y es que las primeras palabras que pudimos oír por radio de Monseñor Omella fueron para, en su catalán de la Franja, pedir perdón por hablar un mal catalán. ¿Pedir perdón? Monseñor Omella, los catalanes normales usamos el catalán y el castellano para expresarnos y comunicarnos, indistintamente, y no tenemos que pedir perdón por usar uno u otro. A lo mejor viene siendo hora de que también el obispo de Barcelona hable como la inmensa mayoría de catalanes, en castellano y en catalán y sin pedir perdón nunca por usar uno u otro idioma.

Leemos también en una de sus primeras entrevistas como obispo de Barcelona que, a la pregunta sobre qué opina acerca de aquellos que pedían un obispo catalán para Barcelona, responde Monseñor Omella que “a los que querían un obispo catalán, yo les diría que los entiendo perfectamente“.

Con todo nuestro respeto, lo sentimos mucho, pero nosotros no los entendemos. O los entendemos demasiado bien. Entendemos que quienes exigen obispos catalanes desean mantener secuestrada a la Iglesia y que el bien espiritual de la gente concreta les trae sin cuidado mientras ésta se ponga al servicio de lanació divinizada. Es lo que le explicábamos el otro día: “De la saharización espiritual de Cataluña se ha encargado con especial empeño el nacionalcatalanismo  y la tropa de obispetes funcionarios que nos han traído los de “Volem bisbes catalans”, más preocupados por complacer al poder político que por apoyar a las familias que todavía creen que hay Dios“. A lo mejor lo que necesitamos, tras varias décadas, sea un obispo de Barcelona que no entienda esas posturas, que recuerde que la Iglesia es universal y que para los católicos Jesucristo está por encima de lanació. Eso sí que sería una novedad.

En el fondo subyace un problema de diagnóstico. Que las iglesias en Barcelona están cada vez más vacías no es ningún misterio. Se supone que el obispo pretende cambiar este estado de cosas. ¿Cómo? ¿Haciéndose más cercano a la gente? ¿Desplegando una actividad de ayuda material a las familias que pasan penurias? ¿Siendo capaz de dialogar con quienes no comparten nuestros puntos de vista? Todos ellos propósitos muy laudables que, a buen seguro, pueden hacer mucho bien. Pero no nos engañemos, el problema radical que sufrimos en Barcelona y en toda Cataluña es el de una parte significativa de la Iglesia que ha abandonado el anuncio de Cristo por el anuncio de la Nación-ídolo. Y mientras esto no cambie, lo demás serán parches de corto recorrido.

Ya ve, monseñor Omella, que no es precisamente fácil, pero es lo que la Iglesia en Cataluña necesita. Sí, lo sabemos, eso significa ser blanco de ataques sin fin y hasta del martirio. Pero tenga por seguro que, si se decide a ir por ese camino, muchos catalanes le acompañarán. El otro camino, el de seguir con el chiringuito nacionalcatalanista en pie, lleva a la muerte espiritual de Cataluña.

Dolça i cristiana Catalunya..

Balaguer albergarà en uns dies les finals del futbol sala català. L’equip aleví del Matarranya viatge com a campió de les Terres de l’ebre

Origen: L’equip aleví de Queretes, a les finals del futbol sala | Comarques Nord

 La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.