Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

//M. D. Gimeno

Raül González Devís va defensar el dia 2 de novembre la tesi doctoral titulada “Entre la resistencia y la supervivencia: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)”. Dirigida pel professor Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, és fruit de set anys de recerca, entre l’exhaustiva revisió bibliogràfica, visita dels llocs d’actuació i entrevistes als encara supervivents. Com a resultat, més de 800 pàgines, dividides en quatre parts, on en ordre cronològic es fa per primera vegada un estudi particular de l’AGLA, una rellevant agrupació de guerrilla rural que va actuar durant sis anys contra el franquisme a cavall entre l’est de Terol i el nord-oest de Castelló, a les muntanyes del Sistema Ibèric. Continuar llegint… Una tesi doctoral sobre l’«Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón», a la URV » Temps de Franja

Origen: 40 personas cortan la carretera que une Valderrobres con Cataluña | La Comarca

Origen: Cap.373 – Más que vecinos – 03/11/2017 21:35 – Unidad Móvil – Aragón TV A la Carta

Origen: No és l’Espanya que volguí | Lo Finestró

De Londres a Gistaín: Vivencias de un londinense chistabino en Aragón. Dr. Brian Mott, Professor Honorífic de la UB. Dimarts 7 de novembre de 2017, 19:00 (Comença 19:05). Sala de Professors. 5ª planta, Edifici Josep Carner (Aribau/Gran Via). Universitat de Barcelona.
Tras unas palabras preliminares sobre los antecedentes del estudio del chistabino llevado a cabo por el profesor Mott, se procederá a un resumen de la gramática chistabina, seguido de la audición de unas grabaciones realizadas en Gistaín. Presidirá el acto el catedrático de Lingüística Románica José Enrique Gargallo. El acto terminará con la participación del grupo musical Chundarata.

Origen: Lo defensor del lector a La Vanguardia s’interessa per la denominació “La Franja” | Xarxes socials i llengües

El defensor del lector de La Vanguardia em va demanar fa uns dies sobre l’origen de la denominació “La Franja”. Per a denominar el territori tenim multitud de possibilitats, i jo a nivell personal preferixco La Franja. Una denominació autocentrada que destaque la confluència d’una realitat administrativa i una realitat lingüística. Però mai li poso cap adjectiu, que tendixen a fer degenerar la discussió cap a temes no centrals. En tot cas, a l’article crec que explica molt bé l’origen del terme. Com la major part de la toponímia arreu del món, té origen forà. Però la denominació originàriament emergeix tant a l’est com a l’oest.  Origen: La Franja

Origen: La Franja

Author Img

La Franja

, Barcelona

L’actualitat política s’ha escolat per totes les escletxes i es manifesta fins i tot en el to de les converses. També en una part de les comunicacions que rep aquest Defensor, que en ocasions contenen enfocaments o expressions encomanats sens dubte per l’ambient que impregna aquest període que vivim.

El 17 d’octubre, el lector Nacho Toda ens remetia una carta en què al·ludia a una notícia del diari en la qual s’informava de la inquietud en poblacions de la zona d’ Aragó limítrofa amb Catalunya, amb la qual comparteixen determinats serveis, a conseqüència de la tensió independentista.

Toda manifestava la seva queixa perquè a la notícia “fan referència a la Franja, un concepte inventat i utilitzat pel catalanisme imperialista amb pretensions annexionistes, dins del constructe del pancatalanisme, que, desgraciadament i a còpia d’insistència d’aquell sector, fins i tot ha calat d’alguna manera a l’ Aragó”.

“Com a habitant de la zona geogràfica a què es refereix, voldria comunicar-li sincerament que el concepte de ‘ Franja’ em resulta amenaçador, i no soc l’únic dels que aquí vivim que ho sent així. Fa vertigen pensar el dia en què el pancatalanisme imperialista dirigeixi la seva maquinària directament sobre nosaltres”, manifestava Toda, que demanava que, en lloc d’aquest terme, s’utilitzin altres expressions, “com Aragó oriental, comarques orientals aragoneses o simplement Aragó”.

El Llibre de Redacció de La Vanguardiarecull l’existència de la Franja i ens dona la pauta per utilitzar aquesta denominació: “Escrivim la Franja per fer referència a la zona catalanoparlant de l’Aragó. Ens estimem més aquest mot que l’expressió la franja de Ponent, que, tot i que és correcta, peca de centralisme català. En l’edició en català, escrivim els topònims de la Franja en català: Mequinensa, Vall-de-roures”.

Per aprofundir més en el tema he volgut consultar Natxo Sorolla, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, que ha fet estudis i investiga­cions sobre sociolingüística a la Franja. “L’origen d’aquesta denominació toponímica –explica Sorolla, citant autors com el poeta i assagista Hèctor Moret, natural de Mequinensa– apareix en la transició política després del franquisme i es troba en els cercles de joves de la Franja emigrats i catalans que es reunien al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i que sentien com diferents poblacions, amb distàncies importants entre elles, compartien un context sociolingüístic i administratiu que les peculiaritzava”.

“La denominació ‘franja d’ Aragó’ també apareix en la declaració que membres de la RAE fan per a la ratificació de la filiació del valencià en un document del 1975, ratificat el 1980”, afegeix el sociòleg.

“Sigui quin sigui el seu origen –continua Sorolla–, la deno­minació ha estat utilitzada en estudis de la Universitat de ­Saragossa, com els realitzats per Martín Zorraquino i d’altres,
i es fa servir habitualment pel món cultural del territori: la ­Iniciativa Cultural de la Franja, que agrupa les principals asso­ciacions comarcals del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, o Temps de Franja, única revista en català editada a
l’ Aragó”.

Sembla obvi dir que la Franja existeix. De fet, com es veu en aquest mateix article, l’ús d’aquest topònim ens permet entendre a quin territori ens referim, sense necessitat d’estendre’ns exhaustivament en definicions ni explicacions. Com passa sovint, el problema, si n’hi ha, no rau en el llenguatge.

Origen: Espanya, potser la història d’un fracàs | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 d’0ctubre del 2017)

Malgrat l’esforç dels adoctrinadors espanyolistes, que ens han intentat convèncer amb bastant d’èxit d’una Espanya unida de més de cinc cents anys, la veritat és que l’Estat Espanyol neix l’any 1716 quan el primer rei Borbó Felip V de Castella promulga el Decret de Nova Planta, després de derrotar militarment el  Principat de Catalunya, al que li treu les seves lleis i administració i, imitant el model centralista francès, l’imposa les de Castella, així com la oficialitat de la llengua d’eixe regne. També es confirma oficialment la numeració ordinal dels reis de Castella com a reis d’Espanya. Aquests fets van ser el principi del projecte de la futura i utòpica nació espanyola. Curiosament pel que fa a la numeració dels reis tot continua igual. L’actual rei Felipe, que només va tindre quatre antecessors amb el seu nom com a reis d’Espanya, regna com Felipe VI, i gairebé tothom ho troba normal, però a molts catalans els costa de pair-ho.

Molts avatars han passat des d’allavons.  Raons d’espai m’obliguen a esmentar-ne nomes alguns : prohibició de l’ús públic del català per part de Carlos III; afusellament de Lluis Companys, l’únic cas d’assassinat d’un governant europeu elegit democràticament; franquisme ; reinstauració de la monarquia  (a més a més borbònica) per part del dictador i genocida que és acceptada per la Constitució del 78, constitució que es va votar com un nou projecte de nació sota l’espasa de Damocles del soroll de sables (moltes vegades qualificada com “exemplar” i que jo anomeno “possibilista”);    gran castellanització de Catalunya des de l’emigració dels cinquanta, amb una integració variable i que accepta el model lingüístic català amb aparença de normalitat fins al segle XXI i a l’ascens d’un partit polític anomenat “Ciutadans”; rebuig de l’Estatut de Catalunya el 2010; multiplicació de l´independentisme quan governa el PP; crisi econòmica i retallades generals en paral·lel a la recerca del “Dret a decidir”; 1-O: insurrecció catalana, represió i 155.

Gràcies, senyor Rajoy (i companyia) per ser l’últim responsable del fracàs d’aquest projecte nacional i que els darrers anys ens ha conduit del fi de l´estat del benestar a l´estat del malestar.

Antoni Bengochea

Origen: Els mitjans de comunicació es fixen en la Franja – Lo Reguer

La proclamació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la possible declaració d’independència ha despertat les darreres setmanes un nou interès informatiu sobre la Franja de Ponent. Diferents mitjans regionals, nacionals i estatals han publicat articles per recollir l’opinió dels franjolins respecte a la situació política de Catalunya o la hipotètica situació del territori davant la independència catalana.

tv3
TV3 també s’ha fixat en com es viuen els últims dies del ‘procés’ a la Franja.

Ací hem fet un recull de les notícies que han sorgit estos dies, des de TV3 a OK Diario, passant per El País o Antena 3:

La Franja no concibe una Cataluña independiente (El Periódico de Aragón, 04/09/2017).

La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón (ABC, 06/09/2017).

El Aragón oriental, entre la incertidumbre y la preocupación (Cadena Ser, 10/09/2017)

La Franja de Aragón, con el “corazón partido” por el referéndum catalán (La Vanguardia, 14/09/2017).

Vivir en la nueva frontera (El País, 24/09/2017).

Com veuen a la Franja de Ponent una hipotètica Catalunya independent? (TV3, 25/08/2017).

Personalitats destacades de la Franja publiquen un manifest de suport amb l’1 d’octubre (Vilaweb, 28/09/2017).

El 1-O tensiona la franja aragonesa: “Quieren comprar a nuestros políticos y la sociedad está partida” (OKdiario, 28/09/2017).

Este viernes, en la edición de papel: El Matarraña, expectante ante el 1-O, reclama diálogo político (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Calma expectante y cierto temor en el Matarraña ante el referéndum del domingo de sus vecinos catalanes (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Hablan los alcaldes de los pueblos de Teruel y de Cataluña que viven en la frontera: Apuesta por el diálogo y preocupación ante lo que pueda pasar (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Inquietud y escepticismo (El Periódico de Aragón, 01/10/2017).

Fraga, el municipio aragonés más cercano a Cataluña, ve con preocupación el proceso independentista (Antena 3, 04/10/2017).

Largas colas de ahorradores catalanes en las oficinas bancarias de Aragón (Heraldo de Aragón, 06/10/2017).

Miles de catalanes trasladan sus cuentas y su dinero a bancos de Aragón (Público, 06/10/2017).

Expectació a la Franja (Segre, 08/10/2017).

Colas de ahorradores catalanes en bancos de la Franja aragonesa (20 minutos, 09/10/2017)

Algunos catalanes están abriendo cuentas y traspasando sus ahorros a Fraga, en Huesca (RTVE, 09/10/2017).

Nuevo aluvión de ahorradores catalanes en las sucursales aragonesas (Heraldo de Aragón, 09/10/2017).

Origen: Catalanes del Matarraña | La Comarca

Somos unas cuantas familias que alguno de sus miembros o todos tuvimos que emigrar de nuestros pueblos e instalarnos, voluntariamente o no, en Cataluña. Somos unos cuantos, quizás la mayoría, que nos sentimos tan aragoneses como catalanes. Si, también nos sentimos catalanes. Somos otros cuantos que nos sentimos muy incómodos con el proceso catalán y sobre todo muy incómodos ante los insultos indiscriminados contra Cataluña y sus gentes, donde hemos encontrado acogida, trabajo y prosperidad. Lo malo es que esto, apunto, viene de lejos, no es cosa de hace cuatro días si bien ahora se ha acentuado. Somos unos cuantos que gran parte de los ahorros obtenidos por el trabajo de toda una vida en Cataluña lo hemos invertido en nuestros pueblos, donde quisiéramos también jubilarnos y que seguimos considerando nuestro hogar. No somos simples turistas que pasan unos días y ya no se ven más. Esta inversión ha supuesto la mejora de los núcleos urbanos y también una ayuda en el mantenimiento del nivel de vida de sus habitantes. También somos unos cuantos que tenemos hijos que ya se consideran catalanes, catalanes, algunos manteniendo el amor al pueblo que siempre les hemos inculcado.

No tengo ninguna bola de cristal que me indique el futuro pero a nadie le gusta vivir donde no es querido o simplemente bien recibido. Y es que la generalización de los despropósitos que están apareciendo en las redes sociales y podemos escuchar en cualquiera de los foros de reunión de nuestros pueblos, en ningún caso ajustados a la realidad de lo que vivimos día a día en Cataluña, duele y duele mucho. A mi entender esto puede suponer un nuevo factor de despoblación de la Comarca del Matarraña. Yo siempre he defendido que la población de estos pueblos no podía contabilizarse exclusivamente con las personas empadronadas, sino que había que contar también aquellos que como yo mismo trabajamos en Cataluña pero realmente vivimos en el Matarraña, en mi caso en Cretas. Sentimos el pueblo como nuestro y colaboramos en mayor o menor medida en todos sus eventos. Yo creo que conseguiré que mis hijos sigan siendo tan cretenses como yo, pero veo ejemplos en otras familias muy diferentes, con una desvinculación progresiva. Y eso me preocupa.

En pocos años el cambio sociopolítico de los descendientes de la gran avalancha de emigrantes que se produjo a partir de los años cuarenta del siglo pasado será efectivo. No es necesario ser independentista ni siquiera nacionalista moderado para sentirse ofendido cuando se generalizan los insultos y la culpabilización de las tendencias políticas de una parte de la población catalana, que hoy, recuerdo, no llega ni al cincuenta por ciento. Habrá que hacer esfuerzos para comprender, dialogar y sobre todo no faltar al respeto ni insultar a nadie. El Matarraña es tierra aragonesa con una relación muy estrecha con la vecina comarca catalana de la Terra Alta. Compartimos amistad, familia y muchas relaciones e intereses. Quizás la importante misión de los habitantes de estos territorios en un momento tan difícil, sea la de tender puentes, no la de dinamitarlos. Y lo mismo demando para amigos y familiares ya vivan en Aragón o en Cataluña. Mi deseo es que los que nos sentimos tan aragoneses como catalanes, y nuestros descendientes, podamos seguir viviendo en alegría y amistad en esta maravillosa tierra que es el Matarraña.

Origen: Independentistes en la nostra història | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 20 d’octubre del 2017)

A poc que regirem en el passat de cada poble, estat, regió o ciutat de l’ample món, veurem que els conflictes socials, les lluites, inclús guerres fratricides, per aconseguir l’emancipació, l’autonomia, l’alliberament o la independència, s’han repetit de manera general en totes les èpoques de la humanitat. I no sempre han guanyat les forces renovadores.

Veiem sinó el final que va tindre el nostre Justícia (1591) per defensar els Furs i les Llibertats d’Aragó fins a les raderes conseqüències, enfront de la Monarquia Absoluta, que lo va portar al patíbul de la decapitació. Ara, a Juan de Lanuza el tenim com exemple de patriota aragonès en alt pedestal a la Plaça d’Aragó, precisament on acaba el Passeig de la Independència, carrer designat així per honrar el valor i els sacrificis dels herois d’aquella gesta: Palafox, Agustina d’Aragó, Casta Álvarez, Basilio Boggiero… i de tota una ciutat aixecada en armes contra les tropes de Napoleó. Guerra terrible -1808-1809- de la que encara en queden senyals de les bombes a una cantonada del Pilar i per alguna casa del barri de la Madalena, acostat a l’Ebre.

Santiago Vidiella (1860-1929 ) escriptor calaceità, advocat, regeneracionista i bon coneixedor de la història del Baix Aragó, ens ha fet crònica certa i detallada de les lluites i sacrificis dels nostres pobles i del propi Alcanyís, per aconseguir l’emancipació dels senyors i de l’ordre de Calatrava, que no deixaven respirar al pobles, mantenint el control absolut del territori i les poblacions, que no tenien autonomia ni per a moldre el blat als seus molins, xafar les olives a les seves lliures o replegar llenya del tossal per calentar-se.

Alguns dels episodis del nostre passat de lluites per l’emancipació, actualment s’hi recorden al Baix Aragó Històric en festes i teatralitzacions, en la intenció de no oblidar la nostra rica història. Les festes de la Independència d’Alcorisa respecte d’Alcanyís, al segle XVII, és el primer que em ve a la memòria.

Tomàs Bosque

Origen: L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española? (REVISAT) | Xarxes socials i llengües

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

Però també és cert que la denominació apareix en la ratificació que membres de la RAE fan del valencià dins el seu àmbit lingüístic, referint-s’hi com “franja de Aragón”. El document aparentment és de 1975, anterior al citat aquí de Camps, però el document està ratificat l’any 1980. Desconeixem si en la redacció inicial apareix la denominació, o és incorporada posteriorment. Algun arqueòleg de documents que ho puga resoldre? ;)

Atenció! L’investigador Max Wheeler m’avisa que hi ha referències escrites de la denominació “Franja” anteriors a les que jo citava. És de 1968, a l’annex de la Revista de Filología Española “… Lérida ciudad (es sabido que los pueblos, especialmente los mas aislados, mantienen fases lingüísticas superadas en las ciudades) y sólo han sobrevivido en algunas comarcas conservadoras, como la franja aragonesa, el Maestrat, etc” Revista de Filología Española, Anejo, 1968 p. 1025. L’annex no es pot consultar en línia.

Camps, F. (1976, desembre 1). Els catalans en terres d’Aragó. Canigó, (478). https://web.ua.es/va/revista-canigo/setmanari-canigo-1975-1983.html

Moret i Coso, H. (1998). Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Fraga: IEBC. Recuperat de http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=9C0J3omPM18C&oi=fnd&pg=PA5&dq=indagacions+moret&ots=g09iwa5qZZ&sig=gpIRTt_AeGMm0VWet114Z3gu5RI&redir_esc=y

Pons, J. M., & Sistac, R. (1977). Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó (Número 482, pag. 15. 1/1/1977). Republicat per Enllaçats no acatem. Recuperat de http://noacatem.blogspot.com.es/2016/04/article-historic-per-uns-limits.html

Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).

 

 

Origen: Els meus amics catalans – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Els meus amics catalans
Onze de Setembre 2013. Foto: Carles Terès

No m’agrada parlar de la política catalana per diverses raons. Els meus anys barcelonins ja són molt lluny i el país d’ara té poc a veure amb el de fa un quart de segle. A més, la meua perspectiva està distorsionada per afectes i desafectes, per la qual cosa no em sento autoritzat a opinar-ne fora del meu cercle d’amistats.

En vista de l’estat de les coses, però, m’abelleix de reflexionar-hi a partir de les converses que he anat mantenint amb amics i familiars que viuen a Catalunya. Per a mi són una font més fiable que el que expliquen els mitjans de comunicació, condicionats per la seua línia editorial i, sobretot, pel que els marquen les empreses i institucions que els financen.

La majoria dels meus amics catalans es decanten a favor de poder votar, i d’aquests, una proporció important ho fan directament per la independència. Alguns —pocs— ja eren independentistes ‘de sempre’, però la resta formava part d’això tan difús que és el catalanisme, en els seus diversos graus d’intensitat. El catalanisme (com l’aragonesisme) l’entenc com un sentiment de pertinença a una col·lectivitat, amb el consegüent desig de reconeixement dels seus trets culturals i socials. Molts d’aquests ‘catalanistes’, arran de la sentència del TC que escapçava l’Estatut, han virat cap a l’independentisme. És un independentisme que jo defineixo ‘per cansament’, en considerar que Espanya (la social i la política) mai no assumirà les cultures no castellanes com a part intrínseca del seu ésser, sinó com una nosa o amenaça a la desitjada uniformitat —que no té res a veure amb la igualtat.

Un altre grup no vol la independència perquè conserva l’esperança que algun dia hi haurà a Madrid un govern que recuperi l’estima per les diverses identitats que convivim dins d’Espanya. La situació d’aquests és complexa. D’una banda, la pressió ambiental dels independentistes se’ls fa asfixiant, i això els provoca rebuig cap a aquest moviment. De l’altra només hi troben un govern central (i la majoria de partits que poden accedir-hi) que es nega en rodó a negociar res de substancial. En les tertúlies de sobretaula o de WhatsApp, el seu principal argument enfront els interlocutors sobiranistes és el daltabaix que patiria l’economia catalana amb una hipotètica independència i les conseqüències nefastes que ocasionaria l’eixida de la CE. Al final tot es redueix a una batalla entre la por i la il·lusió —entesa aquesta en la seua doble accepció d’engrescament i de miratge.

Tinc també amics catalans a qui ja els està bé de viure en una comunitat autònoma sense cap tret identitari especial, supeditada a un poder central que és qui hauria de tenir l’última paraula a l’hora de legislar. Consideren, per exemple, que la llengua catalana està subordinada a la castellana, que és la comú a tots els espanyols i és molt més útil, atès que és parlada per centenars de milions de persones.

Tot plegat forma un mosaic ben interessant, dinàmic i enriquidor. Jo me’ls escolto a tots i n’aprenc els motius i els arguments. I, com aragonès, en trec les meues conclusions.

(Alcanyís, 10 de setembre de 2017)

Origen: Valderrobres y Peñarroya acogen las Jornadas de Patrimonio del Sénia | La Comarca

La Taula del Sénia constituye un ejemplo de cooperación entre administraciones

La Mancomunidad de la Taula del Sénia volvió al Matarraña con la celebración en Peñarroya de Tastavins y Valderrobres de una nueva etapa las Jornadas Europeas de Patrimonio. En torno a cuarenta personas participaron durante la jornada del sábado en un programa de actividades con un fin divulgativo.
El objetivo de estas jornadas es dar a conocer patrimonio histórico,artístico y cultural que, principalmente, a pesar de su gran valor resulta actualmente desconocido para la mayoría de los vecinos y visitantes del territorio. En esta ocasión y después de haber transcurrido en otras localidades del Territorio Sénia, las jornadas tuvieron como protagonistas a la Teulería de Peñarroya y a la Cueva del Penal de Valderrobres.
La jornada comenzó en la localidad peñarrogina a las 10.00 con una marcha senderista cuyo objetivo final fue la visita a La Teulería, una antigua tejería que se encuentra enpleno corazón de los Puertos. La visita además contó con la presencia del dueño de la Teulería, Rogelio, propietario de la tejería y nieto del último tejero que mantuvo en activo la fábrica a principios del siglo XX. La comitiva visitó el antiguo horno de la tejería, así como el pozo que servía a la fábrica para abastecerse de agua. «Hemos conocido la gran importancia que tenían las tejerías en el territorio. Algo que ahora se desconoce», explicó Tere Adell, gerente de la Taula del Sénia.
La visita continuó por la tarde en la capital del Matarraña. Los asistentes a las jornadas fueron, esta vez en automóviles, hasta la Cueva del Penal.
Se trata de una antigua vivienda excavada en la roca por un combatiente de las Guerras Carlistas, en el siglo XIX. Allí vivió durante años como ermitaño en esta curiosa construcción, tal y como relató durante la visita el teniente de alcalde del Ayuntamiento de Valderrobres, Enrique Segurana. En las proximidades se encuentra además el denominado Corral del Penal, segunda parada en el encuentro valderrobrense. A pesar de la similitud en la denominación, el origen de esta construcción se remonta a tiempos de la orden de Calatrava. «Tenemos un gran patrimonio antropológico que se desconoce y nuestro objetivo es difundirlo y ponerlo en valor», añadió Adell.

La próxima cita en el Matarraña tendrá lugar en Beceite el próximo 4 de noviembre con la subida al Mas de San Miguel.

Cooperación entre administraciones

La Mancomunidad Taula del Sènia constituye uno de los numerosos ejemplos que existen en el territorio de cooperación entre municipios de Aragón Comunidad Valenciana y Cataluña además de entre las distintas administraciones comarcales, autonómicas, nacionales y europeas. Desde su nacimiento y constitución en 2003 el número de municipios del entorno de la cuenca del río Sénia, que da nombre a la mancomunidad que la integran, no ha parado de crecer. De las 27 localidades que la componen tres – Beceite, Peñarroya de Tastavins y Valderrobres – son aragonesas.
El objetivo de la Taula pasa por promocionar y poner en valor el patrimonio histórico, cultural, antropológico, paisajístico y cultural que las tres comarcas comparten y tienen en común. De igual modo, explican, la mayor parte del Territorio Sénia comparte problemáticas como, la emigración de los jóvenes y el envejecimiento de la población a lo que se suma la lejanía de los centros de poder, sumada a un fuerte déficit de infraestructuras. «A veces vemos todos los días construcciones a las que no damos importancia pero que esconden una gran historia detrás», añadió la gerente de la Taula.
Entre todos los municipios que la componen superan los 111.000 habitantes en 2.070 km2. Asimismo sus alcaldes pertenecen a prácticamente todo el espectro político que puede encontrarse en las tres regiones: PSOE, PP, CiU, ERC, Podemos, IpC, Compromís y PAR.
Al igual que en el caso del río Algás, que en casi todo su recorrido hace de divisoria entre Aragón y Cataluña, el río Sénia o Cénia, que nace en la vertiente Sur de los Puertos de Beceite, constituye un límite natural entre las comunidades autónomas de Valencia y Cataluña hasta su desembocadura en el mar Mediterráneo.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.