Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

Source: Indignació amb el govern de l’Aragó per un llibre que ha regalat als ajuntaments pròxims a la Franja | VilaWeb

Source: La Generalitat presenta dos recursos al Suprem per a recuperar els béns de Sixena | VilaWeb

Javier Lambán fa el discurs de Cap d’Any al monestir d’Osca com a símbol d'”autoestima” de la comunitat aragonesa després de guanyar el litigi a Catalunya

Source: El president d’Aragó acomiada l’any amb les obres de Sixena

Source: Els presidents autonòmics espanyols farceixen de retrets contra Catalunya els discursos de Cap d’Any | VilaWeb

La situació política de Catalunya ha estat molt present en els discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics espanyols. Tanmateix, els missatges no han estat precisament en to conciliador. Javier Lambán, president de l’Aragó, ha estat un dels més durs amb Catalunya, també amb la posada en escena. El socialista es va dirigir als aragonesos des del monestir de Sixena, envoltat d’algunes de les obres que fins fa poc s’exposaven al Museu de Lleida.

Lambán va ser molt crític amb la classe política catalana per l’afer de Sixena i els va acusar d’actuar de manera irresponsable i il·legal. Sobre el procés va dir que és el problema més gran que té l’estat espanyol. ‘Segurament, per veïnatge, l’Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és una obligació, també per a defensar els nostres interessos’, va afegir.

Source: La frontissa trencada (Francesc Serés)

La frontissa trencada

A la Franja hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons

En parlem a Saidí amb l’Albert Velasco, una de les persones que més ha treballat sobre les obres del Museu de Lleida; parlem dels arguments que hem hagut de fer servir per posicionar-nos. La complexitat del conflicte de les obres és un desdoblament de la història de les relacions entre Espanya i Catalunya durant els darrers quaranta anys. Arrenca dels primers moviments de reacció a l’estat de les autonomies, via segregació de les diòcesis de Lleida i Osca, i arriba fins a l’aplicació de l’article 155. En parlem també, tot dinant, amb en Manel Riu, professor de literatura a Tremp, a qui han denunciat per uns tuits crítics amb les càrregues de l’1-O.

Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres, deia Fuster. De vegades les vivències desmenteixen els grans llibres com la Constitució. Els textos poden ser reivindicats, fins i tot exhibits com a mal menor, però no poden ser eternament contradits sense que siguin revisats o sense que siguin considerats pura ficció. En Manel i la seva dona, la Mir, recorden una Saragossa hostil (direm només hostil, ja ens entenem) amb el català. Jo recordo professors arribats d’arreu d’Espanya i de l’Aragó per fer classes a la Franja que, en la seva majoria, eren absolutament refractaris a qualsevol cosa que tingués a veure amb la llengua i la cultura catalanes.

La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per fer una aportació a una altra Espanya possible

La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per assajar noves formes de convivència, l’espai per fer una aportació a una altra Espanya possible: hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons. Això hauria volgut dir, emperò, reconèixer que n’hi havia dos, de mons: justament el que la uniformització de les autonomies negava. Això era durant els vuitanta, quan no és que no es pogués culpar l’independentisme dels malentesos, és que encara no es podia culpar ni tan sols Pujol. Durant els vuitanta, quan ni tan sols s’ha desenvolupat l’estat autonòmic, ja comença una involució preventiva, cautelar.

L’intercanvi era inevitable. Vaig estudiar belles arts i vaig conèixer professors i alumnes dels restauradors dels frescos de Sixena. Una vegada vaig dormir a Bandaliés, a prop d’Osca, on el propietari de la masia que ens acollia tenia tres talles romàniques meravelloses. Les tenia en un pessebre, en una menjadora d’animals, amb boles de càmfora i embolicades amb plàstic. No el culpeu, Osca es va despoblar com ho van fer les províncies de Saragossa i Terol, en molts llocs no hi quedava res. La realitat descrita des de les institucions, ho veiem aquests dies, no sempre casa amb la realitat.

Els llibres van per un lloc i la vida per un altre. L’Albert ha hagut de defensar públicament un llegat artístic, però també una cultura i una història que estrafan fins a falsificar-la. En Manel, professor de literatura, coneixedor i amant com pocs de la literatura i la cultura popular espanyoles, s’enfronta a un judici on en realitat el que es jutja és la ridiculesa d’un estat que ha perdut els papers.

Hem viscut tots tres la història de la degradació d’un espai geopolític que es va malbaratar abans de crear-se. Recordo els que se la van jugar, com Francisco Beltrán, alcalde de Fraga, polític aragonès de formació catalana i europea. També el conseller Bada, que se la va jugar per l’ensenyament del català a la Franja. Dos socialistes i dues bones persones a qui el seu partit, acomodatici, va deixar sols davant del PAR i el PP, disculpin la redundància. No tots els polítics són iguals, cal honorar el record de Beltrán i l’obra de Bada i, en tots dos casos, la vigència de la generositat. Ells, i altres com ells, haurien pogut representar un altre tipus de relació entre Espanya i Catalunya. Els van substituir gent com Marcelino Iglesias i Àngel Ros, gent que ha tingut poder però que no ha tingut política, gent que ha deixat un Aragó i una Lleida que són una caricatura d’allò que haurien pogut ser.

Entremig, la Franja de Ponent, la Franja d’Aragó. Entremig, la Guàrdia Civil obrint un museu de nit, anant a buscar un professor d’institut. Entremig, l’erosió sistemàtica d’una llengua i la creació d’una malfiança que durarà dècades. Entremig, el resum de quaranta anys.

Source: Les fronteres dels Països Catalans | VilaWeb

//Joaquim Torrent

En un altre article argumentàrem com l’únic antídot contra la confusió i l’alienació era promoure la veritable cultura. No se’ns escapa, però, l’extrema dificultat que això comporta, ja que si som realistes hem d’ admetre que el més usual és que la majoria social —“la bona gent”— siga objecte de la manipulació més descarada, per part d’una minoria que a través seu aconsegueix d’imposar i mantindre les “tesis” que els són més favorables.

Continuar llegint… “Bona gent” i manipuladors » Temps de Franja

Source: [VÍDEO] Apoderat de Ciutadans el 21-D vingut de Saragossa i que no entén el català | VilaWeb

//M. D. Gimeno

Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats. Organitzada des de les institucions, Govern d’Aragó i Diputació de Saragossa, les dates poden fer pensar en una intencionalitat conjuntural, però és només una feliç coincidència, prevista des de fa temps. I és que iniciatives de coneixement recíproc com esta haurien de ser més freqüents, per damunt del continu enfrontament polític. Continuar llegint… “Dicen que hay tierras al Este”: una visita a l’exposició catalano-aragonesa » Temps de Franja

Source: 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Source: El Gobierno de España no prevé mejorar la línea Barcelona-Caspe – La Comarca

Source: Compromís reclama el retorn al País Valencià de 52 obres dipositades a Barbastre, ‘vist el precedent de Sixena’ | VilaWeb

El monasterio recupera sus obras artísticas después de una larga jornada que comenzó de madrugada con la llegada de los técnicos del Gobierno de Aragón al Museo de LleidaCientos de personas siguieron los acontecimientos fuera de la instalación y los Mossos d’Escuadra realizaron cargas contra manifestantes que trataban de romper el cerco de seguridadAragón denuncia la falta de una de las piezas, una pintura del siglo XVIII que, finalmente, fue localizada en el obispado de Lleida, y el mal estado de algunas de ellas¿Quién reembolsará a Catalunya lo que pagó a las monjas que le vendieron los bienes de Sijena?

Source: Así fue el “día histórico” en el que Aragón recuperó los bienes de Sijena

El alcalde socialista de Lleida considera que el Gobierno debería haber esperado a que se resuelvan los recursos judiciales sobre las obras de Sijena para llevarlas a Huesca”Les preocupan las 44 obras de arte, a mí también, pero a mí me preocupan también las 3.000 empresas que han marchado por la anterior política de la Generalitat”, responde a los independentistas”No ayuda a las relaciones básicas importantísimas para la cohesión global entre Catalunya y Aragón”, lamenta

Source: “No es casualidad que el tema de las obras de arte de Sijena surja con la vigencia del 155 y en periodo electoral”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.