Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

Source: FÒRUM DE DIALEG PER ENFORTIR LES REALACIONS ARAGÓ-CATALUNYA. : Noticies de la terreta

Aquest “forum pel dialèg” es va reunir ahir per primer cop a Mequinensa, cal recordar que aquesta població del baix cinca ja va acollir el “Manifest de Mequinença l’any 1984.

Nota de premsa que han enviat els organitzadors.

CREAN EL FORO POR EL DIÁLOGO ARAGÓN-CATALUÑA EN UN ENCUENTRO CELEBRADO EN MEQUINENZA

Una veintena de representantes empresariales, sindicales, académicos, culturales y políticos de Cataluña y Aragón se han reunido hoy en Mequinenza para encontrar un espacio de diálogo y debate en el que proponer medidas que fortalezcan una convivencia que siempre ha existido en ester territorio.

Instan estos representantes para  que se tomen medidas a ambos lados de la frontera administrativa en ámbitos como el de la competitividad territorial, el social, el cultural y el institucional. Es un primer paso de cara a poder ampliar estas acciones a un territorio mayor y que junto al sector público se implique el privado en el desarrollo de este objetivo con la creación del foro por el Diálogo Aragón Cataluña.

Una veintena de representantes de sectores como el empresarial, el sindical, el político, el cultural y el académico de Aragón y Cataluña han manifestado hoy en Mequinenza su firme compromiso para trabajar para potenciar el entendimiento y colaboración que siempre ha existido en esta parte del territorio. 

“Queremos manifestar nuestro compromiso de trabajar junto a los alcaldes y autoridades de estas comarcas para que el entendimiento y la colaboración, que siempre han prevalecido, no solo se mantengan sino que mejoren y sean ejemplo, en el marco del Estado, de las buenas relaciones que siempre deberían existir entre comunidades”, han manifestado durante la reunión.

Al encuentro han asistido, el periodista Manuel Campo Vidal, el político nacido en Alcampell, Josep Antoni Durán i Lleida, Antoni Siurana (ex alcalde de Lleida), el senador y ex presidente de Aragón Marcelino Iglesias, Marc Cerón (sector empresa familiar), José Luis Pérez (Presidente Canal de Aragón y Cataluña), los profesores de la UdL Margarita Moltó y Ramon Sistac, Cruz Isábal (presidenta Asociación Empresarios La Litera ), el periodista Santi Costa, Margarida Troguet (Gestora Cultural), David Portolés (Arquitecto), Jaume Selles (sindicalista), Pilar Pallas (empresaria), Alejandro López (Ayuntamiento de Lleida), la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia y el diputado autonómico de San Esteban de Litera, Fernando Sabés. 

Han considerado estos representantes que es de vital importancia mantener el patrimonio común heredado generación tras generación. “Asumimos que debemos generar espacios que vayan más allá del marco institucional y que apuesten por el diálogo y sean la vanguardia en la búsqueda del discurso del entendimiento mutuo”, han concluido. Durante el encuentro, los participantes en este foro han puesto de manifiesto la importancia de implicar no solo al sector público sino llegar también a los privados.

Han acordado crear el foro por el Diálogo Aragón Cataluña con el objetivo de impulsar una serie de medidas, como las siguientes:

– Fomentar las alianzas de carácter empresarial para potenciar la actividad económica y lanzar programas conjuntos de promoción, intercambio de información y de transferencia de conocimiento.

– Impulsar el Observatorio Territorial de las Infraestructuras para desarrollar una estrategia conjunta de mejora de las infraestructuras.

– Priorizar la creación de empleo en tanto que principal factor de generación de bienestar y cohesión social que precisamente la permeabilidad entre ambos territorios puede fomentar.

– Promocionar las redes en el ámbito educativo, sanitario y cultural.

– Promover el intercambio cultural y la colaboración en el ámbito de la creación para desarrollar proyectos de interés común.

“Se trata de revertir cierto distanciamiento percibido en los últimos años como consecuencia de una situación política complicada y con el objetivo último de mejorar la convivencia diaria y la actividad económica y cultural”, han expresado durante el encuentro y han apostado porque la gente de frontera “debemos busca un discurso de entendimiento frente a los discursos de enfrentamiento, que nada tienen que ver con quienes habitamos en este territorio”.

Liderazgo de la sociedad civil

Tras concluir la reunión, varios de los representantes han valorado el encuentro. Ha sido el caso del alcalde de Lleida, Félix Larrosa, ha considerado que “es bueno que la sociedad civil quiera liderar este proceso de puentes de carácter permanente”. Y ha añadido que “se trata de generar y sentar las bases para un mayor entendimiento en el futuro y comenzar a construir un futuro en común de estas tierras”. 

Miguel Gracia ha valorado la fortaleza de las relaciones que tradicionalmente han marcado el día a día de los vecinos de estos territorios en aspectos como la sanidad, educación o las relaciones comerciales que tradicionalmente tenían establecidos sus lazos culturales, familiares, lingüísticos y que en general han unido a las gentes de ambas partes. 

La alcaldesa, Magda Godia, ha valorado que Mequinenza representa esos lugares de encuentro y convivencia para abordar cuestiones relacionadas con este territorio y ha mostrado su confianza en que “este pueda ser un encuentro importante del puedan salir buenas conclusiones e ideas para avanzar en las relaciones entre Aragón y Cataluña”.

Durán y Lleida ha calificado positivamente esta experiencia y ha dicho que “nos hemos juntado gentes de frontera y esto nos debe animar a plantear que lo que hay que fomentar es la unión, no las fronteras ni las divisiones, sino trasladar este sentimiento a las administraciones tanto aragonesa como catalana”.

IMG_0836

 I aquest es el manifest que han signat:

Foro por el Diálogo Aragón Cataluña

Con el objetivo de fortalecer los lazos sociales, económicos y culturales que unen la zona oriental aragonesa y las Terres de Ponent catalanas, nos hemos reunido en Mequinenza un grupo de personas preocupadas y decididas a impulsar medidas que reviertan en la mejora de la calidad de vida de los pueblos y las gentes que habitan en estos dos territorios.

Hoy, en Mequinenza, localidad que, por su ubicación geográfica, ha sido históricamente  lugar de encuentro entre ambas comunidades, representantes de los ámbitos empresarial, sindical, académico, político y cultural hemos mantenido una primera reunión de trabajo que ha servido para constatar que, a pesar de los avatares de la política nacional, la histórica relación fluida y de entendimiento entre los dos territorios no solo es posible sino imprescindible para el progreso social y económico.

Históricamente ambas comunidades han colaborado interterritorialmente mediante la firma de diferentes convenios en materias clave como la sanidad, la educación o la gestión conjunta de emergencias, entre otros ámbitos.

El diálogo que mantenemos catalanes y aragoneses es un hecho que ha pervivido en el tiempo, y que debe enfatizarse también en los momentos complicados. En este contexto, somos conscientes que debemos profundizar en esa relación sin exclusiones. Necesitamos que este vínculo histórico perviva y se intensifique.

Consideramos de vital importancia mantener el patrimonio común que hemos heredado generación tras generación.

Por todo esto, asumimos que debemos generar espacios que vayan más allá del marco institucional y que apuesten por el diálogo y sean la vanguardia en la búsqueda del discurso del entendimiento mutuo.

Los reunidos en Mequinenza acordamos crear el foro de diálogo Aragón Cataluña con el objetivo de:

– Fomentar las alianzas de carácter empresarial para potenciar la actividad económica y lanzar programas conjuntos de promoción, intercambio de información y de transferencia de conocimiento.

– Impulsar el Observatorio Territorial de las Infraestructuras para desarrollar una estrategia conjunta de mejora de las infraestructuras.

– Priorizar la creación de empleo en tanto que principal factor de generación de bienestar y cohesión social que precisamente la permeabilidad entre ambos territorios puede fomentar.

– Promocionar las redes en el ámbito educativo, sanitario y cultural.

– Promover el intercambio cultural y la colaboración en el ámbito de la creación para desarrollar proyectos de interés común.

Para el desarrollo e estas medidas, los presentes acuerdan celebrar nuevos encuentros de colaboración para asentar las bases de esta propuesta.

(cat) cadenaser Ejea es marxa d’una roda de premsa després de no aconseguir que l’entrenador del Lleida parli només en castellà

Des d’aquesta plataforma no ens cansem de denunciar la manca de sensibilitat i respecte per les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en els mitjans de comunicació. Aquesta realitat diària es demostra quan un parlant d’una d’aquestes llengües (català) vénen des d’un territori (Lleida) on l’ocupació d’aquesta llengua Sí està normalitzat, igual que el castellà. No obstant això, el passat dia 18 va ser obligat a canviar a castellà en una roda de premsa.

L’evidència d’aquesta cultura d’imposició queda reflectida en l’actitud de la periodista de cadenaser-Cinco Villas, quan intenta que l’entrenador del Lleida (Gerard Albadalejo) parli només en castellà, encara que un periodista de Catalunya Ràdio estigui preguntant en català després del partit SD Ejea i Lleida Esportiu.

No pararem fins a aconseguir la normalitat en l’ocupació del català i aragonès a Aragó. Periodistes com la de Cadena Ser-Cinco Villas no tenen cabuda en aquest nou Aragó multilingüe, la nostra cultura-patrimoni no es pot permetre aquesta intolerància.

Source: Alliberen a la Tinença dos crebalòs procedents del Pirineu aragonés – Comarcas – El Periódico Mediterráneo

Source: Una presentació d’un cava torna a revifar el conflicte entre Aragó i Catalunya

Una bodega presenta el cava ‘Reyes de Aragón’ al costat de les obres de Sixena per “expressar l’orgull de ser aragonesos”

|

Aragó ha tornat a revifar el conflicte amb Catalunya per les obres de Sixena, a partir de la presentació d’un cava a les portes del monestir de Santa María de Sixena. Reyes de Aragón és una col·lecció de cava amb la qual els promotors, Bodegas Langa, pretenen explicar “l’orgull de ser aragonesos”.

El patriotisme no s’acaba aquí, els bodeguers – tal com recull el portal Hoy Aragón – van entregar a l’alcalde de Vilanova de Sixena l’ampolla 155.000 de la col·lecció. Un regal que Ildefonso Salinas va rebre amb “il·lusió” i a la vegada reivindicant “que ens trobem a un lloc únic per Aragó”.

Source: VÍDEO. Polèmica pel català a Eixea

https://twitter.com/MonicaLimoni/status/1064487366960783360

Gerard Albadalejo ha contestat en català una pregunta d’un periodista de Catalunya Ràdio i, davant la indignació d’un periodista local, ha normalitzat l’ús de qualsevol idioma

Source: L’entrenador del Lleida defensa l’ús del català en una polèmica roda de premsa a Ejea de los Caballeros – Esport3 – TV3 i Catalunya Ràdio

Source: El tuit i la mort


Enmig de les tempestuoses onades de la política i la judicatura, criden l’atenció dues notícies culturals. Una és un tuit del president d’Aragó. “Empiezo la última novela de Eduardo Mendoza, que, como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. Sembla un elogi, però és la instrumentalització del novel·lista de La ciudad de los prodigios amb la intenció de denigrar l’escriptura en català.

Per molt menys, el president Torra ha estat descrit com a racista. En l’article que tothom va qualificar de supremacista, Torra no associava tots els espanyols amb les bèsties, sinó només els que, precisament, no suporten el català. Torra posava l’exemple d’un passatger que va protestar als diaris de Suïssa per haver hagut de sentir el català entre les llengües usades per la companyia. Torra, que és un nacionalista d’arrel romàntica, va escriure una faula molt desafortunada, no pas racista, per criticar els intolerants. En accedir a la presidència, gràcies a unes frases tretes de context, va circular la falsa idea que ell relaciona tots els espanyols amb les hienes.

El president Lambán no és supremacista, tot i l’evident sentit del seu tuit: concedeix jerarquia a la llengua alta, apta per als escriptors de qualitat, i deixa a entendre que la llengua catalana és per als escriptors de baixa estofa. Per combatre aquest plantejament pedestre, alguns li han recordat Ausiàs Marc, Carner i Rodoreda. El mateix Lambán, en plena polseguera, va escriure un tuit suposadament rectificador dient que un dels millors en català era aragonès. Es referia a Jesús Moncada, autor de Camí de sirga, que evoca el món perdut sota el pantà de Mequinensa. Efectivament, Moncada era un dels grans, com Francesc Serés, també aragonès del Baix Cinca, és avui un dels millors. Però aquest no és el tema. Qualsevol persona culta sap que tota llengua és potencialment creativa i que només el talent dels escriptors determina el lloc que ocupen en el cànon (per bé que l’imperi del mercat i el context sociopolític en condicionen l’èxit i la popularitat).

És desolador que un president menystingui de manera espontània una llengua que, per a més inri, forma part de la comunitat que dirigeix. Però el més greu és que això sigui popular. Siguem clars: menystenir la llengua catalana és rendible a Espanya. Quan es busquen les raons de l’augment de l’independentisme, ningú no recorda que, de tant sembrar prejudicis contra una cultura mil·lenària que ha sobreviscut a tota mena de dissorts, ha germinat la llavor de la desafecció.

En aquest context, la mort del gran antropòleg Lluís Duch ens fa tocar de peus a terra. Era un gegant cultural. La seva monumental antropologia és un compendi, escrit en català, del pensament que el món actual ha atresorat sobre la condició humana. Duch és un dels que més ha contribuït a situar la llengua catalana en el concert de l’alta cultura europea, però ha passat 82 anys entre nosaltres de manera gairebé invisible. Ens ofenen quan ens menystenen la llengua, però ignorem els que la cultiven a fons i la fan perdurar.

Source: La conga de la cultura en castellà a Catalunya | Catalunya | EL PAÍS Catalunya

Javier Lambán, president d’Aragó, ha tingut a bé de proveir-nos amb una més de les seves incontinències sobre el català amb un dels seus últims tuits, quan se li va ocórrer de compartir que començava la lectura de la darrera novel·la d’Eduardo Mendoza, El rey recibe, i com a comentari més pertinent va afegir, sobre l’autor, que “como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. És destacable que sigui un president lector —deu llegir força, o almenys això sembla—, però és curiós que sigui el primer cop (fins on he sabut veure) que subratlla l’origen de l’autor i, sobretot, la llengua en què escriu.

Des de fa un temps, unes poques dècades potser, hi ha tot un afany de proclamar la catalanitat dels autors que a Catalunya escriuen en castellà, com si aquesta condició els hagués estat omesa, com si d’alguna manera els haguessin manllevat un dret elemental, una condició inherent. Va en aquesta línia el recent llibre del periodista Sergio Vila-Sanjuán Otra Cataluña, que amb el subtítol Seis siglos de cultura catalana en castellano ja diu per on carrega: a Catalunya ha triomfat el relat nacionalista que ha privilegiat la cultura en català, que fins i tot ha esborrat la cultura en castellà, i ara cal fer tots els possibles per restituir una tradició tan notable.

Crida l’atenció, però, que aquesta tradició no és mai inèdita, no hi ha grans troballes ni manuscrits perduts que, tot d’una, canvien la història de la literatura. Més aviat ens trobem sempre en llocs comuns, en déjà-vus literaris freqüents a les facultats de filologia, en autors coneguts que solen concentrar, ells solets, més bibliografia que deu autors en català: que si els Goytisolo, que si el Quixot va visitar Barcelona, que si Aribau escrivia en castellà, que si el boom llatinoamericà ens va dur Cortázar i García Márquez, que si Boscán en realitat es deia Boscà, que si Las Delicias de Marsé… i així fins avui, amb els rutilants Cercas o Ruiz Zafón, ben catalans també. Vista la nòmina de patums, no sembla que la literatura catalana en castellà hagi de patir gaire.

No s’entén, tanmateix, a què ve tant d’interès a proclamar catalanitats, ni a qui s’interpel·la amb la construcció d’aquest discurs. ¿S’interpel·la aquells que, des de les acaballes del franquisme i durant l’autonomisme, han bastit una cultura catalana al voltant, només, de la llengua catalana, a la qual s’ha revestir de la suficient capa de nacionalisme per bandejar com a forà tot el que no hi estigués escrit? ¿O bé, per contra, s’interpel·la aquells que, des de sempre, han vist els productes literaris catalans en castellà com a propis, però tanmateix sense el caràcter o la identitat d’una Catalunya que podria resultar singular, i els han inserit en el corrent literari hispànic sense l’ànim de distingir-los-hi?

La producció literària en castellà a Catalunya ha estat a bastament estudiada, però no és fins ara que el factor de la catalanitat desvetlla tant d’interès. De fet, tradicionalment la crítica filològica ha prestat una atenció relativa a l’origen dels autors, més enllà dels trets necessaris per traçar-ne una geografia, i si noms com Gil de Biedma, Gimferrer o Vila-Matas formen part d’un cànon hispànic contemporani és al marge de la seva catalanitat. La unitat literària de la llengua espanyola no hi ha entès mai de particions territorials, i quan s’ha fet alguna mena de concessió a províncies ha estat per parlar de la literatura en la resta de llengües sota l’etiqueta de “perifèrics”, mai per veure els autors que escrivien en espanyol des de l’especificitat de ser catalans. Ves per on, però, sembla que ara agrada fer llistes.

Com a la filologia hispànica, a Lambán poc li importa si Mendoza és català o no; no diu res de l’origen de Benjamín Prado o Francisco Umbral, sobre els quals també tuiteja. Si apunta d’on és Mendoza i ens recorda en què escriu, és només per tocar el voraviu i per afegir-se a la conga del relat ordit per Ciutadans i Societat Civil Catalana, el de la cultura castellana perseguida a Catalunya. Un relat molt victimista, ergo molt català.

Source: Alcañiz y Tortosa se unen para pedir una autovía hasta Tarragona – La Comarca

Source: La Generalitat accelera per obtenir els Jocs Pirineus-Barcelona d’hivern el 2026

Source: Acusen el president d’Aragó de supremacista i xenòfob per un tuit contra el català

Source: Borina aragonesa a Can Vies amb motiu del 20 d’Aviento

En el marc del 20 d’Aviento, celebrem una jornada aragonesa amb diverses activitats :D

A les 11.30 h: Xerrada Diàleg amb Pelai Pagès, autor del llibre: El sueño igualitario entre los campesinos de Huesca: colectivizaciones agrarias en la Guerra Civil (1936-1938)

13 h: Vermut amb el cantautor Àngel Villalba

14 h: Dinar vegà i de la terra

16 h: Torneig de Guiñote amb inscripció prèvia.
Amb Premis: 2 vins de la terra + sorpresa

18 h: Concert de Chundarata!

20 h: PD les Figuestines. Festa i petardeo feminista.

Durant tota la jornada podrem gaudir de l’Exposició “Luenga Biba” de la colla de Charradors O Corrinche.

Source: Los municipios de la Taula del Sénia ponen en común sus demandas – La Comarca

Source: Sixena, un relat interminable (xerrada de J. M. Gràcia a Esplugues) | Lo Finestró

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.