La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franja, Catalunya, País ValenciàHo entenc bé? Des del Matarranya NO puc passar a la Terra Alta o els Ports perquè el pas està tancat per Lambán, però puc passar a Occitània per Bielsa perquè està obert per Sánchez? #fronteres #coherència https://t.co/gfypv4mrAj pic.twitter.com/hDJ7wZ4jq0
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) October 28, 2020
Carles Ripollés: “Resum per als que vivim a la frontera. Retreta a CAT 22 ARA 23 PV 24 fins 6h”
oct. 26Resum per als que vivim a la frontera. Retreta a CAT 22 ARA 23 PV 24 fins 6h. Hora d'eixida màxima en cotxe part.des d'Amposta Tortosa a les 9 nit per creuar el Sénia abans de les 10 h. Des de Gandesa 9 per creuar l'Algars abans de les 10 i la Costa de l'Andador abans de les 11.
— Carles Ripollés #Bondia (@CR12300) October 25, 2020
(Publicat al Viles i gents de La Comarca de 16/10/2020)
“Los catalanes, los que peor caen”
Natxo Sorolla
Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a les nostres vides.
No fa molt, Antena 3 deia “Los catalanes, los que peor caen”. I és que la Generalitat de Catalunya havie fet una enquesta en què preguntave: «quins són els vostres sentiments de simpatia o antipatia cap als habitants de cadascuna de les diferents comunitats autònomes». No sorprenia a ningú el resultat: los que més mal caíen a la resta d’espanyols no podien ser altres que «els catalans».Perquè un procés d’independència no acordat,enun Estat que l’evite en totes les ferramentes a l’abast (també policials i mediàtiques), com a mínim t’eleve a «enemic VIP» de la Patria.
Però entrem una mica més a fons a l’estudi. De mitjana les autonomies reben una nota de 7, en una escala de 0 a 10. Un notable! I Catalunya se quede, efectivament, en un aprovat (5,7). Que està lluny d’altres notes també baixes, com les de Ceuta i Melilla (6,4 i 6,5). Però fixeu-tos que els tres territoris se troben a «la perifèria» del que considerem «espanyol». De fet, este desamor des de la «metròpoli» no és correspost. Perquè Ceuta, Catalunya i Melilla puntuen a les altres Comunitats Autònomes molt més alt del que els puntuen a elles. En un punt o més de diferència, són territoris que la poca simpatia que reben la coresponen amb simpatia, i en esta cadena d’amors i desamors los podem etiquetar com a «generosos».
Però anem al pol oposat. Quins territoris regalen poca simpatia a la resta? En especial Canàries, que done notes molt baixes a la resta (5,9). I de fet, és lo territori més «afavorit» en la cadena de simpaties. A pesar de puntuar baix als altres, obté molta simpatia, amb més d’un punt de diferència. I és seguida també pel cantàbric: Astúries, Cantàbria, Galícia i la Rioja.
La cadena de simpaties i antipaties pareix que no sempre és simètrica. Uns ixen guanyant, i uns altres, perdent. Però Castella o Madrid no apareixen a la foto dels «marcats». Suposo que és difícil passar desapercebut si no segueixes lo patró que es marque des del nucli. Fixeu-tos que a la foto tampoc apareix Aragó. Centre, perifèria, o indiferència?
| Títol: | La cruïlla benasquesa: una mirada geolingüística a través de l’ALC, l’ALG, l’ALEANR i l’ALDC |
| Autor: | Corredó i Brullet, Bernat |
| Director/Tutor: | Gargallo Gil, José Enrique |
| Matèria: | Geografia lingüística Atles lingüístics Benasc (Aragó) Treballs de fi de grau Linguistic geography Linguistic atlases Benasque (Aragon) Bachelor’s thesis |
| Data de publicació: | 14-jun-2019 |
| Resum: | [cat] En aquest treball s’investiga la frontera lingüística catalanoaragonesa (o aragonesocatalana) a la Vall de Benasc, zona de difícil i polèmica adscripció lingüística, a través de la mirada que en fan l’Atlas lingüístic de Catalunya (ALC), de Mn. Antoni Griera; l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne (ALG), de Jean Séguy; l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR), de Manuel Alvar i, en darrer lloc, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), de Joan Veny i Lídia Pons. Per fer-ho, en primer lloc, s’ha constituït un corpus amb totes les veus recollides a cadascun dels punts benasquesos dels atles; en segon lloc, s’han sistematitzat les dades obtingudes d’acord amb cinc geotipus característics del parlar benasquès, l’atles i el volum de procedència; en tercer lloc, s’ha efectuat una anàlisi horiomètrica ajustada a les característiques de l’estudi per mostrar l’adscripció proporcional occidental, oriental o axial de les cinc geovariants a cadascun dels atles. Finalment, els resultats posen sobre la taula el pes dels cinc geotipus als quatre atles i la seva adscripció a un dels tres blocs; a més a més, deixen entreveure les línies d’estudi de cara a futures investigacions sobre el benasquès. [ita] In questo lavoro si investiga la frontiera linguistica catalano-aragonese (oppure aragonese-catalana) nella valle di Benasque, zona di difficile e polemica ascrizione linguistica, attraverso lo sguardo che ne danno l’Atlas lingüístic de Catalunya (ALC), di Mn. Antoni Griera; l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne (ALG), di Jean Séguy; l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja, di Manuel Alvar (ALEANR) e, per ultimo, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), di Joan Veny e Lídia Pons. Per farlo, in primo luogo, si è costituito un corpus linguistico con tutte le parole raccolte in ogni punto di indagine benasquese degli atlanti; in secondo luogo, si sono sistematizzati i dati ottenuti secondo cinque geotipi caratteristici della parlata benasquese, l’atlante e il volume di pertinenza; in terzo luogo, è stata effettuata un’analisi oriometrica adeguata alla ricerca per mostrare l’ascrizione proporzionale occidentale, orientale oppure assiale delle cinque geovarianti a ciascuno degli atlanti. Infine, i resultati prendono in considerazione i cinque geotipi e la loro ascrizione in uno dei tre blocchi; inoltre lasciano intravedere le linee di studio per le investigazioni future sul benasquese. |
| Nota: | Treballs Finals de Grau de Llengües romaniques i les seves Literatures. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: José Enrique Gargallo Gil |
| URI: | http://hdl.handle.net/2445/138542 |
| Apareix en les col·leccions: | Treballs Finals de Grau (TFG) – Llengües Romàniques i les seves Literatures |
| Fitxer | Descripció | Dimensions | Format | |
|---|---|---|---|---|
| TFG_Corredó_Brullet_Bernat.pdf | 1.6 MB | Adobe PDF |