El Campus de Huesca presenta una investigación sobre la situación, resultados actuales y perspectivas de la enseñanza del aragonés en la escuela

Origen: Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid) | Lo Finestró

Foto d’arxiu

Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement  de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.

En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.

En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.

Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.

López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org

Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.

Origen: L’aragonès de l’Aragó | Lo Finestró

Font: Viquipèdia

(Article publicat al Diario de Teruel)

Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.

Artur Quintana i Font

– Departamento de Educación, Cultura y Deporte – (637 KB)

Pàgines 55-59.

Origen: · CHISLA RADIO EMITE UEI EN DIRECTO – Lenguas de Aragón

Origen: · EL DÍA 24 DE ABRIL SE ENTREGA EL PREMIO LITERARIO EN ARAGONÉS CONDAU DE RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Origen: Ignacio López Susín reclama en Madrid un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Ignacio López Susín reclama en Madrid un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón

El director general de Política Lingüística ha participado en el Senado en el IV Seminario Multicidisplinar sobre el Plurilingüismo donde ha recordado a las instituciones en Madrid que “la recuperación del patrimonio lingüístico es tarea de todos”, y no sólo de los territorios

Calles referidas a la geografía aragonesa contarán con doble rotulación

(cat) Montse Castán (PSOE), alcaldessa d’Ansó i presidenta de Jacetania, cedeix a la supervivència de l’aragonès després de només 3 anys d’1 hora extraescolar

El passat 9 d’abril l’alcaldessa d’Ansó i presidenta de la comarca de la Jacetania ens sorprenia amb unes declaracions en una entrevista a “elperiodidodearagon”. S’hi lamentava de la situació de la varietat de l’aragonès parlada a Ansó tot i que les “esforç que fan les institucions per preservar la llengua vernacla” !!. En ella deia que “els nens ja aprenen aragonès ansotano a l’escola i es promou de molt diferents formes, des d’obres de teatre a contes infantils, passant per l’elaboració de diccionaris que recopilen expressions i modismes“. Acabava dient que “es fan moltes coses, s’investiga, però l’ús quotidià va a menys“.

Des de “Esfendemos as Luengas” volem fer-li veure a la Montse Castán que:

-Un munt d’experts en llengües minoritzades coincideixen a subratllar que l’ensenyament a les escoles en aragonès com a llengua vehicular és fonamental i imprescindible per garantir la seva supervivència. A Aragó no es compleix.

-En el Protocol de Donostia’16 per a la garantia dels drets lingüístics signat per bona quantitat d’associacions que treballen amb les llengües minoritzades a Europa, només apareixen 4 punts, dels 185, que són complerts a Aragó.

-Que l’únic esforç que han fet les institucions a Aragó en aquests últims anys, ha estat la inclusió de la llengua aragonesa com a assignatura “Extraescolar” (voluntària) d’1 hora a la setmana. Des del curs 2013-14 a Ansó.

-Activitats com Teatre, Contes i Diccionaris de modismes, moltes vegades de manera voluntària, i altres vegades empeses pel programa “Luzía Dueso” no són prou per revitalitzar una llengua. I moltes vegades no compten amb recursos suficients, com el cas del programa “Luzía Dueso” que aquest any ha deixat 80 centres sense accés per falta de pressupost.

-Encara que el seu “Diccionari del dialecte Ansotano” és un gran treball de recull modismes o lèxic, fet amb un gran esforç voluntari. Institutciones com la que vostè presideix (Comarca Jacetania) o la que el seu partit PSOE presideix a Aragó, haurien de fer un esforç per crear materials en aragonès.

Perquè l’aragonès ja no és només una llengua de pastors, ni quatre paraules que fan gràcia. Sinó que ha de ser una llengua d’ocupació al carrer, per les institucions i en les noves tecnologies.

Per acabar, ens preguntem quina seria la situació del castellà si hi hagués un lloc on, després de segles de minorització, només s’ensenyés 1 hora a la setmana de manera extraescolar.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Origen: · PUBLICADO EL PROTOCOLO DE COLABORACIÓN CON LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA – Lenguas de Aragón

Origen: · JORNADAS DE LENGUAS DEL PIRINEO – Lenguas de Aragón

Origen: El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa. | Mas de Bringuè

Publicat a la columna Viles i Gents, de La Comarca (versió extensa). 5/4/2017.

Animalisme, mascotisme, peluchisme

Natxo Sorolla

Grist (Eriste), vall de Benasc, gener, nevat. A la porta d’un Hotel tenen un gos que mire com passe la gent. Algú penge la foto a un espai de denúncia en línia, i escomence una campanya contra l’Hotel pel patiment de l’animal. Los propietaris expliquen que el gos està en bones condicions, que és una raça adaptada al clima, i que preferix l’aire lliure que estar tancat. És com explicar que les vaques no passen fred per dormir a la intempèrie. No són dèbils. No són “humans”. Però alguns continuen la crítica: lo gos té cara trista. És com parlar a una paret. Lo que interpreten com ulls tristos és allò que identifique la pròpia raça del gos. Atribuixen característiques dels humans als gossos. Humanitzen lo gos.

En una línia diferent, però tan similar, a vegades compartixco un vídeo dels raders robots que desenvolupen les filials de Google. Tenen aspecte humà. Són com un Terminator humanitzat. Caminen per la neu mantenint l’equilibri. I els enginyers los posen a prova espentejant-los per a caure a en terra. Quan cauen, lo públic sol sospirar: ai pobre!… Uh, són robots!

En un món regnat per les necessitats materials, com menjar o tindre un puesto a on dormir, la discriminació ere quotidiana. Però quan los humans vam superar estes penúries, a base d’avenç tecnològic i científic, lo marge de seguretat personal se va incrementar. I mos vam poder preocupar per altres coses, allò que es diu valors postmaterials.

D’unes societats que discriminaven entre el natres  civilitzat i els altres bàrbars, i per tant dominades pel racisme, vam passar a la igualtat dels drets civils. D’una societat dominada pels hòmens ham tendit, lentament, però sense pausa, a la igualtat de gèneres. D’una societat a on los xiquets tenien totes les obligacions ham passat a una societat a on los xiquets tenen tots los drets. I d’una societat que tracte els altres animals com a objectes tendim a canviar cap a l’animalisme.

Este animalisme identifique el sofriment animal, i per tant, promou l’extensió de certs drets als animals. Per a evitar la crueltat animal s’ha edificat una estructura normativa, en lo colofó de les lleis de benestar animal, que tant d’impacte tenen sobre les granges al Matarranya. També s’ha ampliat la base de població vegetariana i vegana, o la prohibició de les corregudes de bous. Tots estos corrents són conseqüència de com los humans mos identifiquem, no només en lo sofriment de qualsevol persona, si no també en lo sofriment dels animals.

Però em pareix molt més interessant, encara, la identificació de valors pròpiament humans en animals. A este corrent alguns l’han denominat mascotisme. S’ha dividit en dos dels animals domèstics. Uns los ham industrialitzat per a la producció de carn (vaques, gorrinos) i els altres los ham condemnat a fer-mos companyia i donar-mos amor a canvi de drets “humans” (gossos, gats). Als dos los ham desanimalitzat. Una idea que tinc que agrair a Alberto Gasquet.

I encara és més radical la versió ortodoxa: lo peluixisme (peluchismo). Un corrent que té als humans com a centre de l’univers, i que desconeix l’entorn i la natura. Atribuix totes les característiques humanes als animals, com si foren peluixos. Les mascotes són vertaders objectes de culte: menjar especial, medicaments per al pèl o roba per a que no passon fred.