La llista amb els noms tradicionals dels 160 tresmils del Pirineu aragonès ha complert 1 any. Si en una primera presentació va fer bullir els comentaris més intransigents … després d’un any, les crítiques continuen des dels sectors més reaccionaris.
Escriptors de muntanya com Alberto Martínez ja estan acostumats a aquesta intrasigencia; des d’espais que no solen respectar la toponímia tradicional aragonesa, ni les llengües pròpies; Desnivel, Grandes Espacios, Heraldo de Aragón, Heraldo de Huesca, Diario de Levante, El Mundo de los Pirineos, FAM, …
No és que ens sorprenguem, però sí que ens ha servit per recolzar-nos en la idea d’aquesta neo-elit cultural, que intenta tenir la muntanya com un parc d’atraccions, amb via ferrades, hotels-refugis per a turistes, estacions d’esquí, … sense prestar gens d’atenció a la gent que tradicionalment ha viscut allà i viu.
No és de difícil trobar la típica oratòria sense sensibilitat, d’un guia de muntanya o guarda de refugi, negant l’existència de l’aragonès i / o català. Per descomptat que també la pertinença de la toponímia a aquest domini lingüístic.
Per a Alberto Martínez cims aragoneses han estat ara disfressades cometent un “atentado al recuerdo de los descubridores de las regiones altas aragonesas, el conjunto de apellidos de conquistadores ha sido suprimido (Ramond, Russell, Brulle, Le Bondidier, Beraldi,…) y desposeídos de sus picos”.
Segons Alberto l’única raó és que “els nacionalistes estan forts després les muntanyes” (no sabem si es refereix a aquests nacionalistes que “van conquerir” les muntanyes fa algunes dècades o als que modifiquen els noms dia sense altre en els mitjans de comunicació). No obstant això, els muntanyencs (aquests que no s’han preocupat durant dècades per saber com parla la gent que viu en aquestes muntanyes) continuaran trucant a les muntanyes com ells vulguin.
A sobre, Alberto augura una baixada en el turisme (de què ens sonen aquests auguris entre la gent contrària a les llengües minoritzades ?!) des de França, “tot i que els francesos mai han intentat treure toponímia tan hispana com” Luz”a la Bigorra occitana !!
Per acabar, fa esment a clubs tan prestigiosos com Peñalara (Madrid), que segons Alberto “va ser creat precisament amb el obchetivo de millorar la
vida dels / les muntanyencs / es”. El club Peñalara, es basa més en declaracions de la Fed. Aragonesa de Monaña, per reafirmar-se en l’innecessari d’aquest canvi, basant-se en una falta de demanda per part dels muntanyencs / es. Com si les Vies Ferrades, els pantans, les Lleis de Caça, de Depuració d’aigües o de Medi Ambient, … sí que ho fossin.
Típiques excuses i declaracions de clubs de muntanya que mai han fet res per la vida dels muntanyencs, que han “arrasat” la cultura popular d’un poble i que no han prestigiat com cal les llengües pròpies d’Aragó. Un cop vam saltar la frontera navarresa i catalana, la diferència és palpable en aquest aspecte.
—
A més a més, es volen donar a conèixer, finalment, aspectes poc –o gens– difosos sobre el fet lingüístic en el conjunt de la conca del Segura i el seu intent de protecció, dins i fora de la Regió de Múrcia, ja siga del català, ja siga de les variants dialectals que el castellà presenta a la zona, en tot el sud-est peninsular, territori on la petja de l’aragonès i del català és més que notòria, com a substrat i adstrat lingüístic.
-¿Por qué hablas aragonés si eres andaluza?
-Porque vivo en Aragón pic.twitter.com/BzAEO521kB— Ruché (@afrentacasas) July 4, 2018
Los premis del govern d'Aragó a la recerca en economia i societat exclouen explícitament bones tesis o treballs en català o aragonès. Convocatòria CES d’Aragó https://t.co/dJJQrU0SP8 @GobAragon @AragonAbierto @CulturaAragon @MaytePerez2 @pepesoro @JLambanM
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) July 4, 2018
Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP
Autora: Laura Sánchez García. Trabajo Fin de Grad. Grado de Filología Hispánica (Curso 2013-‐14). Tutor: Francisco M. Carriscondo Esquivel
4. Conclusión
Los conceptos de dialecto, de variedades lingüísticas y de lengua han intentado ser definidos de una manera rotunda, pero nunca se ha llegado a un consenso entre los lingüistas expertos en la materia. Así, aprovechando esta difusa delimitación de los términos, los partidos políticos se han encargado de tratar el asunto como un arma política. Hablan así de lengua oficial y cooficial, de lengua viva o lengua muerta, sin sostenerse en la mayoría de las ocasiones sobre un cimiento firme. Cambian, como en el caso de la «Ley de Lenguas» de Aragón, el nombre de las lenguas y modalidades de la zona, que actualmente se denominan LAPAO y LAPAPYP , aunque la persona de a pie siga llamándolas como siempre ha hecho: catalán y aragonés. Así, teniendo en cuenta el carácter de herramienta comunicativa de una lengua, podemos decir que los catalano- aragoneses, en este caso, continúan comunicándose, porque el hecho de que cambien las denominaciones no significa que dejen de entenderse, que hablen otra lengua diferente. Además, es de gran interés la existencia de partidos políticos a favor de las nuevas denominaciones (LAPAO y LAPAPYP), como PP-PAR, y partidos en contra, como PSOE, IU,
CHA, CIU, ERC, PSC, ICV-EUIA y CUP. Esto se transmite en los medios y es por ello que percibimos el posicionamiento, en ocasiones inferido, por parte de algunos de los diarios estudiados, como ocurre con los aragoneses, pues, por el contrario, en el caso de los periódicos catalanes, queda rechazada de una manera mucho más clara la nueva «Ley». Continuar llegint… Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.